La Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de l’Àrea Bàsica Policial de Sant Feliu de Guíxols ha celebrat el Dia de les Esquadres amb un acte celebrat el migdia d’avui divendres 28 d’abril a l’espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro. Enguany, aquesta festa s’ha descentralitzat, després de 7 anys celebrant-se de manera unitària en un sol acte a tot Catalunya. Per aquesta primera festa, s’ha triat la població veïna, i la idea és fer-ho cada any en un municipi diferent de l’ABP, que integra els municipis de Santa Cristina, Sant Feliu, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró i Calonge-Sant Antoni.

A l’acte hi van acudir representants dels diferents cossos de seguretat de les nostres contrades, tal i com ja havien fet en l’acte de celebració dels 20 anys de la comissaria de Mossos de Sant Feliu que va tenir lloc l’any passat al Guíxols Arena.

Després de trencar el gel amb la benvinguda, s’ha projectat una presentació de diapositives de fotografies dels 20 anys d’història dels Mossos a Sant Feliu, amb una comparativa d’aquella època amb l’actual i una col·lecció d’imatges de moments d’aquests 20 anys de la comissaria.

Acte seguit, l’Inspector en Cap de l’ABP de Sant Feliu, Francesc Cardús ha fet esment de les principals accions fetes pels agents dels Mossos adscrits a l’ABP, destacant el desplegament en el flashmob de Platja d’Aro que va despertar l’alarma per suposat atac terrorista, la intervenció cabdal d’un agent per salvar la vida a un turista de Platja d’Aro que havia tingut un atac de cor, o el cas del Mosso que va salvar un nen de 20 mesos de morir ofegat a Santa Cristina d’Aro. Cardús ha declarat que els delictes van a la baixa a la demarcació, malgrat l’alerta terrorista i els robatoris en habitatges i ha incidit que la policia ha de participar en la vida social dels municipis, i la mostra n’era aquest acte d’avui.

L’acta ha continuat amb la projecció d’un vídeo de producció pròpia i basat en la conjunció dels elements terra, aire i aigua, com a pas previ a l’entrega de distincions a agents de la nostra ABP que han tingut participacions destacades en detencions o investigacions, entre elles un robatori a l’Aquadiver de Platja d’Aro,  delictes contra la salut pública o robatori d’una bossa de mà a la via pública. Entre els distingits, també l’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Xavier Sala, per l’organització de l’event. El batlle s’ha declarat “orgullós” de poder-lo organitzar i ha mostrat el seu suport al Cos per la tasca de cohesió social que porta a terme.

Sala també ha obsequiat l’Inspector i el Sots-Inspector amb un record, prèviament a la clausura de l’acte amb l’audició de l’himne nacional de Catalunya, “Els Segadors”.

L’Inspector en cap de l’ABP de Sant Feliu, Francesc Cardús, durant l’acte d’aquest matí (TRIBUNA GANXONA)

Un dels plats forts del Ple d’abril va ser el punt en què s’aprovava la resolució, per mutu acord entre les parts, del conveni urbanístic de permuta que afectava la nau industrial de Can Serra ubicada just al costat de l’entorn del Monestir. Segons aquest conveni, la nau hauria pogut passar a ser de titularitat pública a canvi de set parcel·les municipals que haurien passat a mans privades, però això no serà possible perquè el conveni s’ha rescindit. La resolució del conveni es va aprovar amb els vots favorables de TSF, ERC, PSC, GdC i CUP, l’abstenció de CiU i el vot en contra de MES.

En aquest punt, el regidor de Guíxols des del Carrer Jordi Lloveras va donar importància al fet que la nau industrial serveixi com a prolongació de la zona artística i cultural de la ciutat i va convida a les parts “a continuar mantenint un diàleg obert per no perdre del tot la possibilitat d’arribar a futurs acords”, manifestant la preocupació per la possible edificabilitat que se li pugui donar a la nau.

Sobre el Museu Thyssen, descartada la opció de Can Serra, Lloveras va posar damunt la taula que no es descarti l’opció d’ubicar-lo a l’antic Hospital, argumentant la proposta amb el fet que “el Thyssen no serà mai patrimoni de la ciutat i la seva viabilitat acabarà sempre depenent de terceres persones alienes al municipi”, i a més, defensant “la difusió i expansió de l’oferta cultural i artística de la ciutat” aprofitant les obres de rehabilitació que s’estan fent a l’antic Hospital. En aquest aspecte, Lloveras va argumentar que “aquelles persones que arribin a la ciutat per efecte de la crida del Museu Thyssen tindran més recorregut si no es concentra tota l’oferta en un mateix punt”, indicant que la promoció de la ciutat serà major portant el Museu Thyssen a l’antic Hospital ja que “el visitant es desplaçaria d’un lloc a l’altre”.  També va esmentar el valor sentimental de voler aplegar en un mateix espai “allà on neix la ciutat (el Monestir) amb la seva trajectòria històrica (el Museu)”.

Per tant, Guíxols des del Carrer demana altre cop que el govern obri un debat “ampli i rigorós” sobre la ubicació del Thyssen, un debat en què “hi haurien de participar persones de la ciutat enteses en la matèria”.  Finalment, i sobre les set parcel·les municipals alliberades , el regidor de Guíxols des del Carrer va mostrar la seva satisfacció per la recuperació pública de tots aquests espais urbanístics, sobretot la parcel·la ubicada a la zona alta de la ciutat, qualificada per Lloveras com a “espai idoni per a la construcció d’habitatge de titularitat pública”.

Els diferents i repetits talls del carrers al trànsit que des de fa un any pateixen els veïns del barri del Puig han creat una atmosfera d’empipament generalitzat entre el veïnat. i més des que aquesta setmana s’ha tallat el carrer Penitència a l’alçada del carrer dels Metges. El govern local s’excusa en una major seguretat dels infants del col·legi Sant Josep, que nega haver fet cap suggeriment de tall de carrers.  Les famílies que porten en cotxe els infants al centre educatiu, primer es van trobar tallat el carrer Nou dels Garrofers, i des de fa gairebé un any havien trobat un camí alternatiu pels carrers Metges i Penitència, fet que ha desencadenat que l’executiu local hagi tancat ara l’accés motoritzat a aquest vial.

També s’ha col·locat una tanca a la intersecció entre els carrers Sant Domènec i Metges per advertir del tall físic que els infractors trobaran més amunt, per evitar que els vehicles hagin de baixar el carrer forçosament marxa enrere. Els veïns es queixen de la multitud de voltes per Sant Feliu que han de fer per anar a raure pràcticament allà mateix (recordem que la carretera de Girona i el carrer Santa Magdalena i encontorns estan tallats per obres). I el fet més greu és que no s’han tingut en compte, segons els veïns, que aquest barri té un dels índexs més alts de població envellida, i això encara dificulta més la mobilitat d’ells i dels vehicles d’emergències dels quals són potencials usuaris.

Ja fa unes setmanes que els veïns del Barri del Puig han iniciat una recollida de signatures per evitar el tancament del carrer dels Metges a l’alçada del carrer Sant Domènec. S’han recollit una cinquantena de signatures de veïns que no volen el tall de trànsit en aquesta zona, ja que consideren que això aïllaria encara més els serveis d’emergències del veïns en cas de necessitat.  Però, un cop més, les signatures dels interessats aniran a les escombraries.

I és que l’Ajuntament ha repartit avui al veïnat un avís de tall definitiu de la circulació al carrer Penitència, entre els carrers dels Metges i Ferran Romaguera, una nova mesura basada en la “pacificació de l’entorn escolar” del Col·legi Sant Josep que el govern ganxó vol imposar malgrat l’oposició veïnal i els fets succeïts darrerament.  Una situació conflictiva donat que ni l’AMPA ni la direcció de l’esmentat centre escolar no s’hi ha mostrat a favor. Amb aquest nou tall, els vehicles no podran pujar pel carrer Metges i passar pel carrer de la Penitència per acabar sortint al de Ferran Romaguera, com feien fins ara. La circulació quedarà restringida als veïns amb garatge i tancada al trànsit.

Vehicles d’emergències fent un tap al carrer Penitència, durant el rescat d’una persona atrapada en el seu immoble (TG)

Es dóna la circumstància que la setmana passada, al carrer Penitència, degut al tall de carrer imposat per l’Ajuntament l’estiu passat, les ambulàncies van tenir moltes dificultats per arribar a un habitatge d’aquell carrer a socórrer una senyora d’avançada edat que havia quedat atrapada, i que va acabar amb la mort del seu marit per un atac de cor.  Aquest tràgic succés
va fer que l’Ajuntament, l’endemà mateix, canviés el senyal i les jardineres per un nou sistema de pilones amb clau.

Al carrer Nou dels Garrofers, la desitjada obertura a la circulació tampoc no arriba. Tècnics i govern segueixen aferrats a la unilateralitat de les seves decisions. I aquest és el motiu pel qual  la junta de l’Associació de Veïns del Barri del Puig vol tenir properament una audiència amb l’alcalde. Una trobada en la qual volen demanar la retirada de la jardinera i les pilones del final del carrer Nou del Garrofer, que no es tanqui el carrer Metges, més presència policial per reduir la delinqüència al barri, que s’estudiï la col·locació de càmeres de vigilància per limitar la velocitat i la possibilitat de tancar el carrer en horari d’entrada i sortida dels nens de l’escola per seguretat. Tot això,  després que el regidor del Pla de Barris, Josep Saballs i el tècnic d’urbanisme Lluís López, no hagin volgut escoltar els veïns del barri en les successives reunions que s’han anat fent en relació als talls dels carrers, i que han derivat en el fatal succés, ja que el Pla de Barris arriba fins al límit del carrer de la Rutlla.

L’acte nacional del Dia de les Esquadres, que es celebrarà divendres 21 d’abril a Barcelona, condecorarà Reyes Urbano un agent de la nostra ciutat que va salvar la vida a un nen de 20 mesos que s’ofegava a Santa Cristina d’Aro.

El fet pel qual serà premiat va passar la nit del 2 de març de 2016, mentre ell estava circulant amb el cotxe patrulla amb l’agent Mar Moreno, la seva companya de patrulla a la unitat de seguretat ciutadana de la comissaria de Sant Feliu. L’èxit de les maniobres que el policia va realitzar a una criatura per desobstruir-li les vies respiratòries li valdrà un reconeixement des del mateix cos dels Mossos.  En el seu cas, se li farà entrega d’una medalla de bronze amb distintiu blau. I, paral·lelament, des de la comissaria guixolenca s’ha fet una proposta per tal que Mar Moreno també sigui guardonada amb una felicitació durant la mateixa Diada dels Mossos, ja que la seva contribució va ser essencial.

En unes declaracions a El Punt-Avui, Reyes manifesta que “poder ajudar el ciutadà et fa molt feliç. És una satisfacció tant professional com personal. Hi ha moments que, realment, són impagables.” Aquesta gratificant visió la comparteixen plenament tant ell com Mar Moreno,  que no dubten en assenyalar  la situació ressenyada com la més destacada de les viscudes junts.

L’Ajuntament ha incoat 22 expedients sancionadors en el darrer trimestre contra l’abandonament incívic de mobles, andròmines i voluminosos al carrer, segons avança El Punt-Avui. Els autors s’exposen a multes d’entre 200 (particulars) i 400 euros (en cas d’empreses), a partir de les pistes que apareguin en els objectes o la denúncia de les matrícules dels vehicles que abandonaven els objectes. L’estampa de mobiliari o electrodomèstics abandonats a tocar dels contenidors s’ha estès en els darrers mesos, i en el cas d’una segona residència buidada la setmana passada al sector d’Urcatusa, l’alcalde, Carles Motas, ha anunciat a Ràdio Sant Feliu que la sanció d’entrada anirà contra la comunitat de propietaris. El consistori recorda que els veïns amb dificultats per dur andròmines i voluminosos a la deixalleria poden fer servir el telèfon 972 82 26 47 per concertar dia i hora per deixar-los al carrer.

Segons informa el Punt Diari, just abans de Setmana Santa, l’empresa que fa les obres de reurbanització dels trams inicials dels carrers Sant Llorenç i Sant Antoni ha deixat gairebé enllestides les dues actuacions. Fins a final d’abril, però, tiraran la capa de vorada final a Sant Antoni (imatge) i elevaran el paviment al lateral del passeig, per deixar-lo al mateix nivell.

L’antic Hotel Mediterráneo, del llegat Anlló, situat al centre de la ciutat, al carrer Penitència, es reconvertirà en deu habitatges socials, segons ha anunciat aquest matí l’alcalde en roda de premsa. El consistori ha tancat un acord, a través de la Fundació Surís, amb el Departament de Patrimoni de la Generalitat, per la seva cessió gratuïta a canvi d’usos socials. L’hotel, tancat des de fa uns 15 anys, s’havia tret a subhasta el 2014 però l’adjudicació va quedar deserta. La Generalitat, finalment, l’ha cedit gratuïtament a la Fundació Asil Surís per tal que el gestioni, i podria rebre’l a finals d’any.

La Fundació Asil Surís, que fins ara tan sols s’ocupava dels dos geriàtrics de la ciutat, es nodreix de fons públics i fa uns mesos va ampliar el seu capital per poder atendre casos de necessitats d’habitatge social.   L’alcalde ha esmentat la manca d’habitatge social al municipi, un fet que la CUP precisament està reclamant molt en els últims dies.  Actualment, l’ajuntament té destinats cinc pisos per acollides urgents de famílies sense recursos i tots estan plens, i aquesta adquisició podria posar remei a la llista d’espera d’habitatge social.

Actualment, l’antic Mediterráneo està tapiat i en desús per tal d’evitar ocupacions, i caldrà redactar el projecte de reforma i treure l’obra a concurs. Segons ha fet saber l’alcalde Carles Motas, caldrà adaptar l’edifici a les normes de planejament i per això caldrà que l’antic hotel perdi una part posterior (que farà d’entrada o pati) ja que la finca és més gran del que la normativa  permet. Aquesta reforma es pagarà amb diners provinents de les altres vendes del patrimoni Anlló.

L’Hotel Mediterráneo és un dels múltiples edificis que formen part patrimoni dels germans Anlló, que van morir l’any 2002 sense fer testament ni tenir descendència, uns béns gestionats des d’aleshores per la Direcció General de Patrimoni.

El Panorama, també a escena

Un altre dels edificis més importants que queda per subhastar és l’Hotel Panorama. El 2014, la Direcció General de Patrimoni va aturar el procés de subhasta en detectar una doble titularitat registral d’una petita part de la finca. Un fet que ja s’ha corregit i que permetrà que al juny es pugui tornar a subhastar.

També queden per vendre dos hotels més -l’antic Rex II i el Regente- i dos immobles als carrers Jacint Verdaguer  i Sant Martirià, que també s’hauran de tornar a taxar quan surtin a subhasta.

Segons ha avaçat l’Agència Catalana de Notícies, l’Ajuntament i el propietari de la finca han arribat a un acord per fer miques el conveni de permuta signat el 2010 que preveia ubicar el Museu Thyssen a l’antiga fàbrica Serra Vicens. Ara el titular de l’edificació tindrà via lliure per vendre la finca, tot i que l’ajuntament no veuria amb mals ulls adquirir-la per a altres equipaments.

Com ja fa temps va avançar l’alcalde, la idea de l’actual govern és fer el Museu Thyssen dins el Monestir mateix i per això han renunciat a l’anterior conveni gestat amb un altre equip de govern i més tenint en compte l’adquisició dels terrenys i jardins de Can Blasco, que podrien formar part del museu.

Guíxols des del Carrer lamenta que el Guíxols Arena presenti, “com el primer dia”, deficiències en quant a seguretat i que “encara no s’hagi fet res”. En una nota al seu web, la formació adverteix que “s’ha enjardinat la zona, però no es millora en seguretat”.

Ja poc després de la seva inauguració, el passat mes de setembre de 2016, el grup representat al consistori per Jordi Lloveras hi va trobar a faltar alguns elements que reforcessin l’obra, tant en aspectes de vista com en mesures de prevenció. Aquests dies s’ha procedit a fer l’enjardinament de la zona. Un fet que per Guíxols des del Carrer “està bé”, ja que aquesta era una de les accions que en el seu moment també va reclamar la formació, però el grup d’esquerres insisteix en què “és preocupant que la zona de joc continuï presentant, com el primer dia, deficiències en quant a la prevenció de riscos i encara no s’hagi fet res”.

GdC torna a insisitir en què “caldria col·locar una tanca primetral que separés la zona esportiva de joc i esbarjo amb la de circulació de vehicles rodats”.  “Una qüestió de seguretat per evitar que un nen o una nena surti corrent darrere d’una pilota sense cap obstacle que el freni, o per evitar que un vehicle despistat acabi circulant per la pista de joc en no trobar cap tanca que delimiti el perímetre”.

Per GdC, la pràctica esportiva lliure i d’esbarjo que es faci en el Guíxols Arena, com instal·lació municipal que és, “ha de tenir garantida tota la seguretat adient  per a les persones i, avui, pensem que això no es dóna”. “De la mateixa manera, pensem que el punt d’entrada i sortida de vehicles a l’esplanada hauria d’estar millor senyalitzat”, acaben dient.

La Sala de Plens de l’Ajuntament ganxó fou el lloc escollit per a la presentació del llibre “60 històries dels anys 60”, editat per l’Associació d’Amics de la Música dels Anys 60 ahir divendres. El lloc va quedar petit ja que els organitzadors no esperaven tanta afluència de públic.

Va obrir l’acte Alfons Hereu, actual president de l’Associació, qui posà èmfasi en la quantitat d’entrebancs que s’han trobat per poder editar el llibre. L’actual president de l’AAMAA60 va esmentar que, durant els gairebé 20 anys de vida de l’Associació, l’Ajuntament sempre els havia ajudat, alhora que va fer un xic d’història de tots aquests anys, recordant les activitats fetes i l’inici espontani de l’Associació: tot va començar en una trobada amb el mític grup anglès The Shadows a la Fira del Disc de Girona amb el també desaparegut Jordi Tardà.

Ni Hereu ni cap dels ponents van oblidar-se d’esmentar Enric Àguila, l’històric dinamitzador cultural ganxó i president de l’entitat fins el dia de la seva mort, el passat novembre. A ell va dedicat el llibre i d’ell, els ponents en van lloar el gran servei fet a la ciutat i la seva sapiència no només musical, sinó també d’altres gèneres de la cultura. “Era una enciclopèdia” o “era un erudit” eren algun dels termes utilitzats per qualificar-lo, i és que, com digué Jaume Garcia davant tots els familiars d’Àguila – des de la seva dona fins el nét recent nascut, eren presents a la sala- “era capaç de saber fins i tot a quin estudi havia estat gravat un disc, o quines guitarres s’havien fet servir durant l’enregistrament”. I una altra de les anècdotes de l’Enric, durant una visita dels seus idolatrats Shadows al Club Albatross de Sant Feliu – on Àguila i els seus guardaven quantitats ingents d’enregistraments musicals -, els components del grup anglès van quedar astorats de la quantitat de material d’ells que Àguila col·leccionava, i que els membres de la banda no sabien ni tan sols que existís.

El mateix Garcia va recordar que la primera idea era fer un disc de grans èxits de l’època, però que pel pagament de drets d’autor, els números no sortien i van decidir finalment fer un llibre, i va ser Enric Àguila que va encoratjar a què fos un llibre de vivències de l’època i no pas musical.

El mataroní Josep Taberner, col·leccionista de discos i autor de la portada, va intervenir per fer una lliçó d’història musical i per explicar la il·lustració de la portada, dels canvis que van suposar per l’època el pas del tocadiscos a la pletina de cassette, de l’EP al single, del guateque a la discoteca, d’Elvis als Beatles… i altres fites de l’època: l’arribada de l’home a la Lluna, del Seat 600, del ColaCao, de la Marilyn Monroe i la minifaldilla i els temps de “Love & Peace”.

Per la seva banda, Xavier Castillón, cronista musical del diari El Punt-Avui, va tenir un sentit record també per Fredi Faure i Enric Àguila, i va donar valor a les 60 històries viscudes en una època “en què aquí manava un dictador i al nord hi havia revolució”, malgrat ressaltar que al llibre “no hi ha històries de l’antifranquisme sinó de la revolució social que va representar la música”, que va aportar un nou so i una nova manera de ballar, vestir-se i gaudir i en què ser jove “era una forma diferent de ser”.

Un altre dels convidats va ser Santi Carulla, del grup Los Mustang, que va recordar actuacions fetes en aquella època a Sant Feliu (el 1967 al Casino la Constància) o una altra de més recent a la sala Las Vegas. Carulla va citar els Shadows com “un mirall” i els Beatles com “l’estandart” de la dècada dels 60 i va destacar que ell porta 55 anys als escenaris “mantenint encara les cançons dels 60 al cor i al cap”.

Abans de la fi, van intervenir els representants municipals. El regidor de Cultura Jordi Vilà va explicar la seva amistat amb Enric Àguila, iniciada primer com a saludats, després mitjançant relacions entre associació i administració, després com a coorganitzadors i que finalment ha acabat al pati de l’escola, ja que la néta d’Àguila i la filla de Vilà són companyes de classe.  L’edil va destacar que  l’AAMAA60 ja és coneguda arreu de Catalunya i l’Estat.

Per la seva banda, l’alcalde Carles Motas va admetre sentir “enveja sana” de què els ponents haguessin pogut viure l’època dels 60, que va significar “un canvi radical de la música que arribava al país, que va passar de la copla als Beatles”, i destacant “l’explosió de llibertat d’aquella generació”.

Per acabar, el president de l’Associació Alfons Hereu va fer entrega a la vídua d’Enric Àguila d’un ram de 9 roses vermelles (una per cada membre de la junta) i una de blanca (que representa l’Enric Àguila), en un emotiu gest.

El matí de Sant Jordi es va veure sacsejat per la proposta d’un grup d’actors i actrius que arrossegaven un taüt i bosses d’escombraries negres de gran embalum que van recórrer tot el centre de la ciutat, enmig de les parades de flors i llibres,  mentre es desenvolupava la jornada cultural. La manifestació , alenada per l’Associació Aleph , simbolitzava l’estat de malaltia greu que pateix la cultura, amenaçada per la manca d’interès de les institucions i per la pressió fiscal.

El grup de 8 alumnes de Geòrgia Bonell van sensibilitzar els presents de forma silenciosa i les octavetes distribuïdes per Aleph van informar a la població de l’acte que es feia tot seguit per presentar el manifest fundacional d’aquest grup, format per artistes i persones amants de la cultura que va néixer la tardor de l’any passat.

En el manifest, llegit per Geòrgia Bonell a les escales de l’Espai K de l’antic hospital,  s’expressa que “els nous temps reclamen la reinterpretació del fet cultural, fent-lo més pròxim i és crític. Hem d’apropar-lo al nostre entorn, allunyant-lo del consumisme i de les maniobres interessades. D’aquesta forma, la cultura esdevé un compromís al servei de tota la societat en la que neix”.

Aleph vol impulsar tota mena d’iniciatives relacionades amb la cultura i demana la col·laboració de tothom, especialment dels joves, per gaudir del fet cultural.

L’Ajuntament, a través de l’empresa adjudicatària, ha enllestit l’enjardinament dels entorns del Guíxols Arena, una actuació que estava pendent des de la tardor, quan es va estrenar la graderia i la urbanització de l’esplanada polivalent que es fa servir com a aparcament, amb dues pistes de bàsquet, i que permetrà la celebració de concerts i activitats de gran format, segons El Punt-Avui.

El projecte inicial incloïa la plantada de vegetació en tot el perímetre rectangular de l’esplanada, però finalment el consistori i l’empresa han pactat ajornar la franja adjacent al camp municipal de futbol de Vilartagues, en espera dels treballs d’ampliació i millora de les graderies i la coberta de l’estadi, que el regidor d’Urbanisme i Obres, Josep Saballs, avança que voldrien tirar endavant entre aquest any i el vinent.

Burruezo és el nom artístic de Pedro A. Burruezo, un dels artistes catalans més humils i, al mateix temps, més singulars, sòlids i transversals que ha donat la música a l’estat
espanyol en les últimes dècades. Fundador de Claustrofobia en els 80, pioner de mil tendències, a partir dels 2000 li dóna un gir de 180 graus a la seva carrera i a la seva
vida.
Ara, torna a sorprendre amb “Dervishes & Troubadours”, un disc preciós i embriagador que conjuga dos discos en un: per una banda, música contemporània inspirada en el sufisme, amb aromes morisques, amb peces cantades per Burruezo en àrab i castellà, amb instruments àrabs, d’un profund missatge espiritual; per l’altra,  música inspirada en les peces de trobadors, la música sefardita, les aromes medievals, amb un aire innovador en lletres i harmonies, cantat en català i en ladí, principalment, per Maia Kanaan (braç dret de Burruezo en els últims anys), també una gran violista.
El disc queda sentenciat amb una peça inspirada i enigmàtica en italià, “Hesiquia (Cantata dell’eremita)”, que Burruezo ha interpretat juntament amb la Orquestra VOZES, formada per nois en risc d’exclusió de barris desfavorits de Barcelona; els arranjaments d’I. Lorenzana i la direcció, de Pablo González. En resum, un disc profund, misteriós, d’una poesia insondable i d’una bellesa estranya per als temps que corren.
El nou disc té un parell de picades d’ullet a peces “claustrofòbiques” enfocades avui des d’una perspectiva sufí. Burruezo sentencia: “no haver gaudit mai d’una popularitat com
sí els ha ocorregut a altres artistes de la meva generació m’ha permès seguir experimentant i buscant fins a donar amb la meva pròpia veu d’una forma completament aliena al mercat. És més, perdre antics fans, de tant en tant, és molt sa. A  ningú hauria d’estranyar-li que jo digui que fer música espiritual i contemporània és completament compatible i necessari”.
Per encàrrec del Taller de Músics, així mateix, amb el cantaor Pere Martínez, el sudanès Wafir S. Gibril i un grup d’excel·lents músics i ballarins girant al voltant de la Nur Camerata… ultima en aquests dies “Auto Sufí Ciència”, que s’estrenarà en el festival Barcelona Ciutat Flamenc el 27 de maig, i que inclou algunes de les peces més emblemàtiques de “Dervishes & Troubadors”.

Antonio Moreno Herrera, de nom de ploma Antonio M. Herrera, va ser professor de llengua i literatura espanyola de l’Institut Sant Elm entre els anys 1981-1986. Ara, 31 anys després, presenta un llibre de poemes escrit en aquell moment, que recull l’experiència personal i col·lectiva, les vivències emocionades i líriques d’aquells anys, en què va coincidir, entre d’altres, amb el professors Josep Maria Terricabras, Mercè Enrich, Jordi Sistach, María José Royo, Àngela Ribas i José Luis Mayo, director del centre durant 18 anys, a qui dedica l’obra, a ell i a Josep Vicente. Recordem que Antonio Moreno Herrera va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu un parell d’anys durant la primera legislatura de Vicente.

El poemari, amb el mateix pròleg que Antoni Puigverd va escriure en el seu moment, es titula La maravilla ensimismada (Kuiksàlia), i es presenta dijous 20 d’abril, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit, de Sant Feliu de Guíxols. L’acte anirà a càrrec de José Luis Mayo i Xavier Colomer-Ribot, que ha tingut cura de l’edició, a més del mateix autor, i Christian T. Arjona,  l’editor del llibre, publicat per la jove editorial gironina Libros de Aldarán. D’altra banda, l’autor signarà llibres els dies 22 i 23 d’abril a la Fira de Sant Jordi, a la Rambla.

Antonio M. Herrera va néixer a Cantàbria i va passar l’adolescència a Àvila. Ha publicat Esa luz que el aire tensa (Valle de Corneja); Perfecta arquitectura, premi Flor de Jara 2015 de la Diputació de Càceres; Godayla al amanecer i Mirada a una mirada, dedicat al pintor Bronchú (tots dos escrits al poble valencià de Godella, on vivia), i a Rocafort, on viu actualment, A ras de suelo (Vicent Andres Estellés) i Estas rachas de marzo, premi internacional Fundació Antonio Machado 2010, de Cotlliure.

La seva experiència com a professor a diferents instituts de Catalunya i València li ha permès conjuminar en ell l’aire vulnerat de la poesia mística amb
la lúcida serenitat mediterrània.

Agents de Mossos d’Esquadra de la comissaria de Girona, juntament amb agents de la Policia Local de Llagostera, van detenir ahir tres homes, d’entre 32 i 39 anys, dos d’ells de nacionalitat espanyola i l’altre portuguesa, veïns de Sant Feliu de Guíxols, com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública i un delicte de defraudació de fluid elèctric.

Les detencions són fruit d’una investigació que van iniciar els Mossos després de tenir coneixement que en un domicili de Llagostera hi hauria un cultiu de marihuana. Els agents també van saber que el domicili investigat estaria defraudant fluid elèctric, ja que tenia una connexió fraudulenta a la xarxa general. Segons estimacions, la defraudació d’electricitat seria de més de 5.000 euros.

El 5 d’abril, mossos d’investigació juntament amb efectius de la Policia Local de Llagostera van fer una entrada i perquisició, amb el consentiment de l’inquilí, al domicili en el qual s’estarien produint els il·lícits penals.

Quan els agents es disposaven a realitzar l’entrada, al lloc hi va arribar un turisme. Inicialment el conductor semblava tenir intenció d’aturar-se però en veure el dispositiu policial va accelerar bruscament i va intentar marxar. Els mossos el van interceptar i aturar. A l’interior hi anaven dos homes que també estaven sent investigats pel presumpte delicte contra la salut pública i van quedar detinguts.

Quan els policies van entrar dins el domicili hi van trobar una plantació de marihuana amb més de 500 plantes en diferents estadis de creixement. També hi havia tots els estris necessaris per tenir-ne cura de les plantes en condicions òptimes. Davant les evidències també es va detenir la persona que vivia en el domicili.

Els detinguts, tots ells amb antecedents, van quedar en llibertat després de declarar en dependències policials, a l’espera de ser citats pel jutjat encarregat d’instruir el cas.

Sé que sóc torracollons de mena i aquest fet,  sabut per tothom, no té major importància, el que sí en té és l’enorme desgavell en el qual està sumit Sant Feliu. Hi ha tants disbarats que no sé per on començar.

Ahir em van parlar d’un augment desmesurat d’aparcaments de motocicletes. Evidentment, ho comprovo i veig que al primer tram de la carretera de Girona n’hi han pintat un bon grapat i penso: renoi, sí que ha augmentat el parc de les dues rodes! I, en passar pel davant de l’ajuntament, per la banda del passeig…hòstia! (Amb perdó per l’expressió). Que hem acollit totes les associacions de motoristes de les comarques de Girona?

Passo pels voltants del monestir i au! Altre cop, com l’any passat, la fira amb més poca gràcia de la comarca, enclavada en un dels pocs indrets històrics que ens queden a la ciutat i que, a més a més, té fama arreu de les comarques de Girona i Barcelona.  Amb la quantitat de fires medievals que es fan arreu i que s’hi adirien d’allò més, doncs no, a Sant Feliu hem de ser diferents. I, per si no n’hi hagués prou, el turista un xic despistat que es passegi per aquests vorals, com que totes aquestes parades que no tenen ni un xic de gràcia tapen la part del conjunt que és més emblemàtica, és a dir a la Porta Ferrada, se’n va creient que l’han enganyat.

Ho deixaré aquí, però podria continuar amb la plantada de columnes d’aquestes revestides de plàstic, que sembla que hi neixin, perquè hi passes avui i  l’endemà sense previ avis te les trobes al mig del pas i dius: alça Manela, ja hi tornem a ser!