• Categories
  • Acabades les obres de l’skate park

    30/12/2016

    L’skate park del sector de Bujonis ja és operatiu. Després de fer les obres de millora del parc, aquest desembre ja se’n pot fer ús un cop l’Ajuntament ja ha recepcionat les obres.

    L’Ajuntament ha precisat al Diari de Girona que a l’obra executada hi ha diferents millores respecte al projecte original: ampliació de la pista, afegit de nous mòduls d’obstacles, adequació i enjardinat de l’entorn amb sistema de rec per a les plantes, col·loacació de dos bancs i papereres i millora dels accessos amb la incorporació d’una escala. També s’han afegit dues torres de llum per il·luminar l’equipament.

     

    Segons l’ajuntament, el disseny de l’ampliació és diferent dels skate parks de les poblacions veïnes per així atraure usuaris d’altres municipis. Així s’eixampla l’oferta i amb la millora en l’enllumenat s’aconsegueix més seguretat.

    En el seu conjunt, l’Ajuntament ha comptat amb la participació d’usuaris i persones relacionades amb aquesta pràctica.


    Funerària Juanals renova la concessió del cementiri

    El ple de Sant Feliu, en la darrera sessió de l’any, va aprovar l’adjudicació del nou contracte de servei i manteniment del cementiri municipal, que ha tornat a recaure en la fins ara concessionària, Funerària Juanals. L’empresa, que ja gestionava el recinte des del 2003, hi havia renunciat per la incompatibilitat que representava el fet que el seu administrador i apoderat, Emili Vilert, hagués estat escollit el maig del 2015 regidor pel grup de CiU, però Vilert també havia admès, en declaracions a Ràdio Sant Feliu, que els ingressos que rebien com a concessionaris eren insuficients per mantenir en bones condicions el recinte, amb un dèficit anual que xifrava en uns 30.000 euros.

    El govern local va preparar un nou plec de clàusules, amb un pressupost de sortida a l’alça –dels 99.173 euros anuals que la funerària ingressava fins ara als 108.632 euros per any del nou contracte–. Al marge de l’oferta de Funerària Juanals, per aquest darrer import, el consistori només va rebre la proposta d’una altra empresa exclosa per un error en la presentació dels documents requerits. Després de la renúncia de Vilert a l’acta de regidor, al juliol, l’empresa s’ha quedat sense cap trava per continuar gestionant el cementiri, durant quatre anys prorrogables dos anys més. Entre les obligacions hi ha continuar encarregant-se de les tasques de jardineria, neteja, accessos o enterraments, amb tres treballadors permanents propis, i l’assumpció de les despeses de llum i aigua.

    Els grups del govern (TSF, ERC i el PSC) i CiU van donar suport a l’adjudicació, mentre que la CUP i Guíxols des del Carrer (GdC) es van abstenir. El portaveu de GdC, Jordi Lloveras, va qüestionar la baixa valoració que havia rebut la proposta tècnica de l’empresa. Però l’alcalde, Carles Motas, hi va contraposar les “empreses que han aconseguit valoracions molt altes en l’adjudicació del contracte i després han resultat un fiasco” i la “qualitat” del servei els darrers anys.

     

    Font: El Punt-Avui


    Sant Feliu a l’exposició sobre J.B.Cendrós al Palau Robert

    24/12/2016

    El Palau Robert recorda el mecenatge i l’activisme de J.B. Cendrós a favor de la cultura catalana en una exposició que es presenta del 21 de desembre al 30 d’abril del 2017, a la Sala 4 del Palau Robert. L’exposició “Cendrós, un empresari d’acció!” és un recorregut exhaustiu per la vida i obra de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986), l’industrial de l’aftershave Floïd, que no tan sols va provocar una revolució en el món de la cosmètica masculina sinó que va convertir-se en un dels mecenes més originals del segle XX a Catalunya. L’exposició, que  té com a comissaris el periodista i escriptor Genís Sinca i la promotora cultural Laura Cendrós, l’organitza la Generalitat de Catalunya, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, l’Obra Social “la Caixa”, Òmnium Cultural, la Fundació Carulla, Floïd, Bon Preu/Esclat i Nubul, i el  diari Ara com a Media Partner.

    L’aportació ganxona: una senyera molesta i una trobada política a la Gavina. 

    La família Cendrós manté encara una casa a la Rambla Vidal de Sant Feliu, a la cantonada amb el Passeig del Mar. Durant molts anys s’hi trobava, als baixos, la Galeria d’Art Kroma, ara convertida en l’Espai Cendrós, que aquest estiu ha albergat exposicions sobre el pintor Josep Amat, gran amic de la família Cendrós i que també havia viscut en un dels pisos del passeig.

    En aquest habitatge s’havien celebrat reunions entre els Cendrós, Carulla, Millet i companyia, els fundadors d’Òmnium Cultural l’any 1961, en plena dictadura. I també en plena dictadura, el 1967, es va acabar de construïr el teulat de Can Cendrós i ho van celebrar col·locant-hi una senyera, un acte reivindicatiu que va esgotar la paciència, sembla, de l’Ajuntament, que al cap d’uns dies va manar la brigada municipal treure la bandera del capdamunt de l’habitatge,dirigits per la policia local. La senyera fou recuperada el 1987, divuit anys després, pel diputat Francesc Ferrer i Gironès, que la va entregar a la família. Un fet que no passa inadvertit en l’audiovisual de l’exposició.

    Podeu llegir la història original en aquesta notícia del diari El Punt (1985).

    D’altra banda, en l’exposició també hi podeu trobar una fotografia presa a l’Hostal de la Gavina en què  J.B.Cendrós, Ramon Trias Fargas, el doctor Trueta i  Gaston Thorn, aleshores en el Partit Liberal, es reuneixen per fundar Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), una formació política que posteriorment formaria part de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

     

     

    Qui era Joan Baptista Cendrós?

    J.B. Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1961), va ser l’ideòleg del Premi Sant Jordi (1959) i va sacsejar el món editorial en repatriar les Edicions Proa (1964). L’exposició se centra en un seguit d’accions, algunes summament vistoses: JBC va ser responsable de la publicació en català de les novel·les de James Bond, i va passar a ser conegut per haver estat l’editor capaç de publicar en català els ‘Tròpics’ d’Henry Miller, o d’haver descobert Terenci Moix. L’empresari del Floïd va marcar una època a nivell iconogràfic amb els seus anuncis publicitaris o les sonades campanyes de Sant Jordi, però, sobretot, per haver estat responsable directe de campanyes no menys espectaculars, encara que desconegudes, com la recuperació de la figura del poeta Josep Carner o per haver estat el patrocinador del debut d’en Raimon a París, el 1966.

    Cendrós

    Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986)

    L’industrial no va dubtar mai a finançar obres i accions per eixamplar allò que ell mateix anomenava estructures d’estat. Va ser un dels fundadors (i un dels consellers històrics) de Banca Catalana i també va crear amb Ramon Trias Fargas el partit Esquerra Democràtica de Catalunya. Va contribuir a la recuperació de la Gran Enciclopèdia Catalana i a la creació de la Fundació de l’Enciclopèdia Catalana. Cendrós també va participar de manera activa en la recuperació i el rellançament del Teatre Romea el 1967.

    El discurs de l’exposició es complementa amb l’audiovisual autobiogràfic, “J.B. Cendrós, amb veu pròpia”, un muntatge narrat amb la pròpia veu de l’empresari del Floïd, amb imatges quotidianes de viatges i esdeveniments personals que ell mateix va filmar al llarg de la seva vida. Al llarg de 12 minuts, ‘Amb veu pròpia” és igualment un compendi dels anuncis publicitaris, fotografies i documentació inèdita al voltant d’un temps i d’una època de reivindicacions catalanistes marcat per la forta personalitat d’un Cendrós que, sota el franquisme, mai no va donar el seu braç a tòrcer.

    “El cavaller Floïd”

    L’exposició  coincideix amb la publicació el 18 de gener del 2017 de “EL CAVALLER FLOÏD. Biografia de J.B. Cendrós” (PROA) escrita pel periodista i escriptor Genís Sinca. La biografia del financer aprofundeix en les diverses facetes del mecenes, empresari, activista i editor, així com en les múltiples accions que va portar a terme. La biografia de JBC també és el retrat de la sèrie de personatges que dibuixen la generació d’invictes (Aramon, Oliver, Ribot, Manent, Ainaud, Forrellad…), gràcies als quals, amb la figura d’en Cendrós al capdavant, es van proposar portar a terme el que Pau Casals va anomenar “La Represa”, la recuperació (amb èxit) de la cultura catalana en temps de postguerra.

    Estaria bé que part de l’exposició, tal i com van fer amb la del 50 anys del rellançament d’Edicions Proa, vingués algun dia a la nostra ciutat, i que una de les múltiples presentacions de llibres que es fan a la nostra ciutat fos la de la biografia del mecenes i empresari catalanista J.B.Cendrós.


    Cremen cotxes de matinada al carrer Trafalgar

    28/12/2016

    Segons publicació d’un veí a les xarxes socials, aquesta matinada han cremat dos turismes que estaven estacionats al carrer de Trafalgar. Bombers i Policia Local, un cop rebut l’avís pels volts de les sis del matí, s’hi han desplaçat i els efectius contra incendis han pogut apagar les flames dels dos cotxes i han comprovat que el foc no hagués afectat la façana i la casa del costat dels vehicles.

    Finalment, segons els Bombers, no s’ha hagut de lamentar cap dany a la casa.


    El Museu de les Plaques de Cava tanca definitivament

    30/12/2016

    El Museu de Plaques de Cava i Champagne de Sant Feliu de Guíxols posa fi a la seva activitat aquesta setmana, coincidint amb el final d’any. L’espai, de titularitat privada, va ser iniciativa del col·leccionista local Josep Albó i Juncà, que des del 1998 i durant les dues darreres dècades de la seva vida va aconseguir aplegar una de les millors col·leccions a escala internacional, amb 117.436 referències. Més de 32.000 són de cava, 41.554 de xampany i vins escumosos internacionals, i, a més, va reunir més de 43.000 pirules (plaques produïdes per comerciants amb finalitats publicitàries), tot i que per motius d’espai només se n’hi podien exhibir unes 22.000, amb altres materials i una zona dedicada a la degustació de cava.

    Els responsables de l’espai argumenten el tancament perquè arran de la mort d’Albó, el març del 2012, se’ls ha fet complicat mantenir una activitat que el col·leccionista havia creat a la seva mida, a banda que el volum de visites que rebien, en una disciplina molt especialitzada, era més aviat petit. Com que és una iniciativa privada, a més, l’han sostingut sense suport de les administracions públiques.

     

    Font: El Punt-Avui


    Sant Feliu guanya població i es consolida com a vuitè municipi de Girona

    25/12/2016

    L’any 2015 es va trencar la tendència de pèrdua de població dels últims anys, no només en el conjunt de la demarcació de Girona –522 habitants més– sinó també si mirem dades per municipis. Així, a diferència dels anys anteriors, les dades del padró de l’1 de gener del 2016 mostren que durant el 2015 el nombre de municipis gironins que van guanyar veïns és més alt que el dels que en van perdre. Concretament, en 110 la població va créixer, en 104 va disminuir i 7 es van quedar igual. L’any anterior, per exemple, 119 havien perdut veïns, 96 n’havien guanyat i 6 s’havien quedat igual.

    En total, Sant Feliu de Guíxols va guanyar 174 habitants, bastants més, percentualment, que Girona (669), però, per exemple, superat per Calonge (guanya 189 habitants). Municipis més petits com Celrà o Sils han guanyat 148 i 112 habitants, respectivament. Percentualment, els municipius que més guanyen són els pobles petits de l’Alt Empordà, destacant Vilamaniscle i Vilamacolum.

    Per l’altre costat de la balança, els municipis que més habitants perden són els més turístics: Lloret de Mar (576) i Palamós (234), però també Roses, Tossa de Mar i Vidreres; en el cas de percentatge tornen a ser els poblets petits els que més perden: Pedret i Marzà, Les Lloses i La Vajol.

    Amb aquesta pèrdua, La Vajol es queda com el municipi més petit de la demarcació de Girona, amb 83 habitants. En total són 4 els municipis de menys de 100 habitants a Girona: La Vajol (83), Palau de Santa Eulàlia (90), Susqueda (95) i Meranges (99).

    Sant Feliu, el vuitè més gran de Girona

    El rànquing d’habitants continua encapçalat a molta distància per la capital, Girona, amb 98.255 (669 més), seguida per Figueres (45.726, 380 més), Blanes (39.060, 72 menys), Lloret (37.042, 576 menys), Olot (34.000, 56 més), Salt (29.404, 62 més), Palafrugell (22.868, 135 més) i Sant Feliu de Guíxols (21.760, 174 més). Per tant, els ganxons som els segons del Baix Empordà, superats pels palafrugellencs. Calonge ha saltat de la 18a a la 16a posició, superant Ripoll i la veïna Castell-Platja d’Aro.

     

    Font: El Punt-Avui

     


    El setmanari Àncora tanca la publicació amb el darrer número

    23/12/2016

    El darrer número, el 3.465, d’Àncora. Setmanari de la Costa Brava va arribar ahir al matí als subscriptors i llocs de venda de premsa habituals de la ciutat. Els editors de la publicació local ja havien avançat la data de l’adéu, a l’octubre. I en l’edició de comiat, en què fan una repassada per diferents portades destacades de la seva història i l’evolució de la capçalera al llarg dels anys, agraeixen la feina dels col·laboradors desinteressats, el suport dels lectors, i insisteixen en els arguments que els han dut a plegar. A més de la davallada d’ingressos per vendes d’exemplars i publicitat, també es queixaven de “la manca d’informació” per part del govern local. No hi ha hagut cap crítica pública a l’edició del nou butlletí municipal mensual #Guíxols, però, de manera tàcita, el llançament d’aquesta publicació l’estiu passat ha estat un altre dels detonants que han precipitat l’adéu del setmanari.

    La precursora de la publicació va ser la publicació esportiva setmanal Chut, que va aparèixer per primer cop el 30 d’octubre del 1947 sota la batuta d’Enric Descayre. Dos anys més tard, l’1 de desembre del 1949, va ampliar mires, paginació i tiratge, ja amb la capçalera més generalista d’Àncora. Des d’aleshores, més de 69 anys explicant l’actualitat local, dirigida en successives etapes per Margarida Wirsing, Claudi Isern i, des del 1992 fins ara, Josep Maria Isern; amb petites evolucions en un disseny clàssic que des del 1999 va apostar pel color a la portada i en els darrers anys ja es va adaptar a un format més reduït per abaratir costos. Per pocs mesos no acabaran celebrant el setantè aniversari a l’octubre. Tampoc el número 3.500, al qual haurien arribat l’any vinent.

    Incògnites pel fons i la capçalera

    L’associació Bitàcola, que aplegava l’equip editor, es retira, però un cop feta pública la decisió de deixar de publicar el setmanari hi ha hagut diversos moviments al municipi interessant-se per la capçalera i, sobretot, pel seu valuós fons documental i fotogràfic, que relata les darreres set dècades d’actualitat guixolenca. De moment, però, cap dels contactes no ha fructificat i es manté la incògnita sobre un hipotètic rellançament de la publicació en el futur.

    Font: El Punt-Avui


    L’Ajuntament iniciarà la reforma del carrer Colom

    24/12/2016

    La reforma del carrer Colom, l’accés principal des del passeig marítim fins a la zona portuària, començarà a principis d’any i s’enllestirà al llarg del febrer. L’Ajuntament ha adjudicat els treballs, amb un pressupost de 116.681,89 euros, sumant-hi l’IVA, a l’empresa Obres i Paviments Brossa. Aquesta serà la primera de les inversions que es faran al carrer Colom i l’assumirà íntegrament l’Ajuntament.

    Dins de la intervenció integral de millora, l’element més destacat és que s’eixamplaran les voreres a banda i banda del carrer, ara força estretes. Per reforçar la comoditat dels vianants, les noves voravies quedaran a la mateixa altura de la calçada. La secció destinada al trànsit de vehicles s’estretirà una mica, amb l’objectiu de fer que els vehicles no vagin a velocitats elevades en una zona considerada sensible i estratègica per les diferents funcions que té (entrada al port, zona de serveis, accés cap a la carretera de Sant Pol i entrada a esdeveniments com ara el Festival de la Porta Ferrada). La solució per salvar el desnivell serà un petit pendent, de 15 centímetres, que donarà uniformitat a la zona reurbanitzada.

    Sense jardineres

    A banda d’eixamplar voreres i reduir la part destinada a cotxes, s’eliminaran les jardineres existents adossades al talús del turó dels Guíxols; malgrat això, hi mantindran una protecció en forma de planxes metàl·liques que, a més de revestir les parets, assegurarà que no hi pugui haver danys si es produeixen despreniments de pedres o sorra dels penya-segats.

    Segons les previsions anunciades ahir pel govern local, l’execució dels treballs no suposarà entrebancs per a la rua del diumenge de carnaval, que té el punt d’origen al mateix port i està prevista per al 26 de febrer de l’any vinent.

    Al marge, el consistori anuncia que l’any vinent hi haurà més treballs en aquest àmbit, en aquest cas promoguts per Ports de la Generalitat, per a la millora i condicionament de l’entorn del Nàutic Vell, que permetran tractar els dos àmbits urbanístics com una unitat en si mateixa.

    Font: El Punt-Avui


    El Museu d’Història es traslladarà a l’antic Hospital

    27/12/2016

    Segons informació apareguda al Diari de Girona, la darrera junta de govern local va adjudicar per 129.725,58 euros la segona fase per arreglar la coberta de l’antic hospital, del qual ara mateix se n’està rehabilitant la façana i del qual se’n preveuen diverses intervencions per tal que pugui encabir el Museu d’Història de la Ciutat, que actualment es troba al Monestir.

    El regidor de Cultura i Patrimoni, Jordi Vilà (ERC),  ha concretat que s’està redactant l’actualització del Pla Director del Monestir i s’ha encarregat la redacció d’un Pla Director de l’antic Hospital, i que es treballa amb un estudi museològic del Museu d’Història, que servirà per definir què s’explicarà en l’equipament, mentre que l’Ajuntament ha demanat una subvenció Feder per al projecte museogràfic.

    Actualment, el Museu d’Història es troba repartit per diferents sales del Monestir, mentre a l’antic hospital actualment hi ha una sala d’exposicions i oficines de la Conselleria de Salut de la Generalitat. La intenció de l’equip de govern és que el Monestir aculli, a part del Thyssen, una mostra que expliqui aquest edifici. La idea és que l’antic hospital, un cop reformat, encabeixi oficines de l’Ajuntament a la part esquerra, mentre que la resta d’equipament sigui ocupada pel Museu d’Història, que inclouria l’exposició Curar-se en salut.

    Actualment, la rehabilitació de l’hospital se centra en la façana, que va adjudicar-se per 128.013 euros. El següent pas és aquesta segona fase de reparació de la teulada –anteriorment ja se n’havia executat una primera, fa uns quants anys–. Segons paraules de l’alcalde Carles Motas a Ràdio Sant Feliu,  el jardí de l’hospital disposarà d’una cafeteria-restaurant que «s’adeqüi a les característiques de l’edifici», amb l’objectiu tot plegat perquè esdevingui «un espai posat al dia i dinàmic en el seu funcionament».

    L’edifici actual de l’antic hospital és d’estil neoclàssic, si bé es té constància que ja n’existia un al mateix indret el segle XIII.

     

    Font: Diari de Girona


    El tall parcial del trànsit al carrer Hospital comportarà el pas privat de vehicles

    19/12/2016

    El tram final del carrer Hospital –entre Antoni de Capmany i la placeta Sant Joan– ha quedat restringit totalment al pas de vehicles aquesta setmana amb un parell de pilones. La decisió l’ha pres l’àrea municipal de Vialitat per motius de seguretat, segons explica el regidor Josep Saballs, ja que les bastides per obres de rehabilitació de les façanes de l’antic Hospital ocupen part de la secció del vial i la ja difícil convivència entre vianants i vehicles s’havia complicat encara més.

    Saballs diu que el tall definitiu del tram ja estava previst a curt termini, i que tot just l’han avançat amb motiu de les obres de millora de l’edifici. La decisió, però, ha generat divisió d’opinions entre partidaris –sobretot els veïns del carrer i els vianants habituals– i detractors –els conductors que passaven pel carrer per anar a la farmàcia del xamfrà de la placeta, les famílies de l’alumnat de l’escola Sant Josep i els repartidors que fan servir la zona de càrrega i descàrrega–.

    Alternativa per Mall

    L’edil explica que, com a contrapartida, l’accés a la farmàcia i la zona de càrrega i descàrrega de l’inici de la carretera de Girona es pot fer ara a través del carrer del Mall, on s’han eliminat les jardineres i pilones que en feien un cul de sac a la intersecció amb la carretera.

    En conseqüència, les places d’ús temporal per a la farmàcia i els espais de càrrega s’han concentrat al primer tram de sentit únic de la carretera de Girona. I el govern local pretén alhora preservar la placeta de Sant Joan com a zona de vianants no només teòrica, sinó també a la pràctica.

    Càmeres en pocs mesos

    Entre les crítiques, alguns veïns es pregunten què passarà en cas que hi hagi un accident o un incendi i vehicles dels bombers o ambulàncies no puguin passar a causa de les pilones. Saballs avança que l’any vinent, probablement quan hagin acabat les obres de l’Hospital, instal·laran càmeres de vigilància amb lectors de matrícules al carrer perquè la policia local sancioni tots els conductors no autoritzats. El sistema permetrà retirar les barreres físiques i l’edil posa en relleu que només podran circular veïns amb guals o places de pàrquing a l’àmbit i vehicles d’emergències, però no pas els de repartiment. Pel que fa a les zones de càrrega i descàrrega, que també han suscitat enrenou aquesta tardor pel tall de la rambla, Saballs defensa que s’ha habilitat més espai al passeig i hi ha altres alternatives, a més de la carretera de Girona, a la rambla del Portalet o la plaça del Mercat.

    Un debat d’anys

    El carrer Hospital va quedar a l’extrem nord de la zona de vianants i mai s’ha pogut tallar en tota la seva extensió perquè és l’únic accés als jutjats municipals, fet que implica que hi hagin de passar vehicles policials. El trànsit no era gaire elevat, però sí un degoteig persistent que es va mirar de mitigar amb bandes sonores o la prohibició de circular-hi els diumenges i festius, mesures que tampoc havien reeixit i que ni tan sols acontentaven els residents.

    Font: El Punt-Avui


    La sala Las Vegas confia poder obrir aviat

    17/12/2016

    Els responsables de la sala de ball Las Vegas esperen reobrir aviat però mantenen suspesa l’activitat lúdica a l’espai fins dimarts, quan esperen saber el dictamen de l’estudi tècnic sobre la solidesa de la nau annexa, el magatzem  devastat per un incendi dilluns d’aquesta setmana. Confien, però, a recuperar la programació estable tan bon punt tinguin “totes les garanties per part dels organismes competents”.

    En un comunicat, han agraït l’ajuda i les mostres de suport, i defensen que la sala “està al dia dels darrers sistemes de seguretat i manteniment de sales d’oci”. Respecte als danys colaterals del foc, anuncien que vetllaran “perquè sigui castigada qualsevol negligència que s’hagi pogut produir per part del llogater d’aquest espai annex a la sala”.

    Rifa de suport
    Diversos comerços i restaurants guixolencs s’han implicat en el sorteig d’una panera per recaptar fons , amb la venda de butlletes, per reparar els desperfectes que el foc va provocar als vestidors de la sala i una petita porció del sostre.
    Font: El Punt-Avui

    Cada habitant de Sant Feliu genera 665,18 kg de residus l’any

    13/12/2016
    El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha presentat avui les dades del 2015 de residus municipals a les comarques gironines, que indiquen un lleuger increment en la producció de residus en aquest àmbit, amb una generació per càpita superior a la mitjana de Catalunya. Per a Tost, “hem de cercar sistemes més eficients de recollida i escenaris de pagaments per generació. Només així avançarem significament”. Per assolir-ho, ha dit, “és clau un consens entre administració, ciutadania i indústria”.
    L’any 2015 s’han generat a les comarques gironines (Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i Selva) un total de 455.043 tones de residus municipals, un 0,65% més que el 2014. La generació per càpita s’ha situat en 1,69 kg/hab./dia, per sobre de la mitjana de Catalunya, que és d’1,35 kg/hab./dia.
    L’Alt Empordà és la comarca que ha generat més residus per càpita, amb 794,97 kg/hab./any, i el Gironès, la que menys, amb 411,88 kg/hab./any.
    Recollida selectiva similar a la resta de Catalunya
    Pel que fa a la recollida selectiva neta, que fa referència als residus recollits selectivament sense tenir en compte els impropis presents, a les Comarques gironines se situa el 2015 en el 30,96 %, similar a la mitjana de tot Catalunya, que és del 30,48%.
    El Gironès és la comarca que millor separa els residus, amb un índex de recollida selectiva neta que arriba al 36,51%, i la Selva és la que registra l’índex més baix, amb un 27,75%. El Gironès, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Ripollès superen la mitjana de Catalunya en aquest àmbit.
    El municipi que millor resultat treu en quan a recollida selectiva neta és Vilablareix, amb un 79,18 %, seguida de Boadella i les Escaules, amb un 71,73 %, Biure, amb un 71,33 %, Terrades, amb un 71,28 % i Celrà, amb un 65,25 %.
    Pel que fa a la nostra comarca, el Baix Empordà, presenta els millors resultats de recollida selectiva neta ordinària amb un total de 153,88 kg/hab./any i supera la mitjana de recollida selectiva neta ordinària de Catalunya.  El Baix Empordà també és la comarca amb l´índex més alt de recollida selectiva neta (RSN) de la fracció orgànica i Autocompostatge i és una de les 5 comarques gironines en què la recollida de paper i cartró neta ha augmentat lleugerament respecte a l’any 2014, sent la que presenta un índex més alt de recollida selectiva neta (RSN) de vidre amb 40,42 kg/hab./any.
    Els municipis del Baix Empordà amb els millors resultats en recollida selectiva neta són Palau-Sator, Gualta, Colomers, La Pera i la Tallada d’Empordà.
    Els números de Sant Feliu 
    A Sant Feliu, amb 21.586 habitants, pel que fa a la recollida selectiva de residus bruts,  l’estadística diu que es van abocar unes 2500 tones de bioresidus; 551,64 tones de paper i cartró, 764,98 tones de vidre,   484,51 Tn d’envasos lleugers, 94,12 Tn de residus electrònics, 758.86 Tn de voluminosos i fusta, 34,36 Tn de ferralla, 2,10 Tn d’oli vegetal, 26,42 Tn de tèxtil, 1203, 98 Tn de runa, 10,33 Tn de residus especials i 6,90 Tn d’altres residus bruts; per un total de 6.370,58 Tn de residus bruts generats (un 44,37% del total) per 7.987,98 Tn de la resta de fraccions (un 55,63% del total).
     En total, doncs, a Sant Feliu es va abocar un total de 14.358,56 Tn de residus, que representen 1,82 kg per habitant i dia i 665,18 kg  per habitant l’any.
    Pel que fa al desglassament de les altres recollides selectives, es van recollir 0,10 Tn de bateries, 0.39 Tn de fibro-ciment, 1.62 Tn de medicaments, 0.62 Tn d’olis minerals, 1.73 Tn de piles, 1.46 Tn de pneumàtics i 0,94 Tn de cables.
    Podeu consultar les dades completes a nivell de les comarques gironines en aquest dossier adjunt.

    Guíxols des del Carrer, el grup opositor més actiu de l’any

    17/12/2016

    Aquest és el primer any sencer que la nova formació política Guíxols des del Carrer-Entesa ha passat a l’Ajuntament des que es va presentar ara fa un any i mig per primera vegada a les eleccions municipals. Llavors, en plena campanya electoral i sota el lema de “La política la fas o te la fan”, la formació deia que Sant Feliu de Guíxols s’estava convertint en una ciutat pansida i tancada, en part conseqüència de la crisi econòmica, però també per la manera de fer dels governs hegemònics “de sempre”.

    GdC creu que “la gent de Sant Feliu de Guíxols estima la ciutat, però molt del que veu no agrada”. El creixement de les desigualtats i la precarietat ja va fer que en aquell moment el grup tingués molt clar que la política s’havia de fer “primer de tot, per satisfer les necessitats de les persones i garantir una vida digna per a tothom”. Avui, Guíxols del Carrer-E continua tenint molt clar que “el primer són les persones” i així ho ha demostrat activament al llarg de tot l’any.

    La formació deia aleshores que estàvem “perdent la ciutat i que calia recuperar-la a través d’un projecte col·lectiu il·lusionant”. Guíxols des del Carrer-E s’està consolidant com aquest espai de debat i participació necessari per construir una alternativa municipal. I ho està fent a partir de trobades periòdiques obertes a tota la ciutadania, d’assemblees i d’altres actes que sempre han tingut un mateix denominador comú: les propostes per transformar la ciutat i l’Ajuntament s’han d’elaborar de manera col·lectiva. I també ho està fent a partir de propostes i mocions plantejades al consistori. Algunes d’elles s’han resolt favorablement: a favor d’una campanya contra l’homofòbia, per a la creació d’un comissió d’estudi per a la tarifació social, per augmentar el 50% l’IBI dels habitatges desocupats, per recuperar l’espai de la platja de Can Rius, a favor de la Renda de Ciutadania Garantida, per informar de lainstal·lació dels nous comptadors de telegestió de l’electricitat anomenats intel·ligents o per informar que les tovalloletes humides no s’han de llançar mai al vàter. Altres, no obstant això, no han prosperat: a favor d’una implantació progressiva dels pressupostos participatius, per a la creació d’una oficina per atendre la pobresa energètica, a favor de remunicipalitzar el cementiri, per a la inclusió de clàusules socials en els contractes públics, a favor de la implantació del “Porta a Porta” com a sistema de recollida selectiva d’escombraries o a favor de partides pressupostàries per solucionar de manera subsidiària problemes en la disciplina urbanística, com per exemple els solars abandonats o els edificis ruïnosos.

    En tot cas, el compromís de Guíxols des del Carrer pel 2017 és el de continuar treballant per endegar aquelles mesures que prioritzen el bé comú, que són capaces de donar resposta als problemes de la gent i que, alhora, suposen un ús més eficient dels recursos; en definitiva, per continuar sent útils a la gent.

     


    Crema Las Vegas

    12/12/2016

    Un incendi s’ha declarat aquest migdia a la sala de festes Las Vegas de la nostra ciutat, prop del port. De moment es desconeixen les causes que han pogut desencadenar el fatídic succés.

     

    Ampliem notícia

    A conseqüència de les flames l’antic magatzem de Las Vegas, ara convertit en un petit taller d’embarcacions, ha quedat sense sostre per un despreniment.  La sala de ball, de moment, no està afectada per les flames i els bombers l’estan protegint ruixant-la amb aigua. Deu dotacions dels Bombers estan intentant extingir totalment les flames. La zona continua tallada al trànsit i restringida al pas dels vianants, amb Policia Municipal, Mossos d’Esquadra i ambulàncies del SEM vigilant la zona. De moment no hi ha ferits.

    Segons primeres informacions, la nau ha quedat tan malmesa que podria ser enderrocada.

     

    Comunicat dels Bombers de la Generalitat

    Els Bombers de la Generalitat treballen des d’aquest migdia, en les tasques d’extinció d’un incendi que ha cremat un magatzem amb material divers al moll de Sant Feliu de Guíxols, el qual està situat al carrer de Cristòfol Colom.

    L’incendi, del qual s’ha rebut l’avís a les 13.09 hores, ha afectat totalment el magatzem de 84 m2 d’una nau compartimentada, amb paret mitgera, que el separa de la sala de ball d’una discoteca. La coberta d’aquesta part davantera on hi ha el magatzem, formada per encavallades de fusta, ha col·lapsat totalment. Pel què fa a la sala de ball, ha patit danys a la part inicial d’encavallada en contacte amb el magatzem, però sense col·lapsar ni afectar a la resta d’instal·lació.

    En total s’han activat 12 dotacions dels Bombers de la Generalitat, que han pogut donar per controlat l’incendi al voltant de les 15.45 hores de la tarda.  A hores d’ara, els efectius estan acabant de refredar tota l’estructura afectada, així com l’interior del magatzem per tal d’acabar d’assegurar que estigui tot ben apagat.

    Durant les tasques d’extinció, efectius la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra, que han desplaçat 4 patrulles, han fet control d’accessos i han tallat el pas al moll des de la Rambla. No obstant, cal destacar que no hi ha hagut persones ferides ni tampoc ha calgut dur a terme desallotjaments preventius.

     

    Foto: JORDI BUSSOT

     

     

    Reportatge fotogràfic d’Anna Costa i Jordi Serra per Tribuna Ganxona:

     


    La Marató de Sang deixa més de 400 donacions

    11/12/2016

    El món associatiu de la ciutat, diverses empreses i col·lectius ganxons i la solidaritat dels donants van fer d’ahir una jornada rodona malgrat no es va poder superar el rècord de donacions a la nostra ciutat. En part, no es va poder assolir el rècord degut a que, per seguretat, si s’havia viatjat a Sud-Amèrica o a Andalusia aquest any, es quedava exclòs de la donació en haver-se detectat la “febre del Nil”, provocada per picades de mosquit, en algunes províncies d’aquesta comunitat. La 6a Marató de Sang a la ciutat sí que va superar el registre de fa dos anys, de 331 donacions.

    Amb motiu de la jornada es van celebrar al Pavelló de la Corxera múltiples activitats, com exhibicions esportives, actuacions musicals i de ball o tallers per a petits i grans. Per donar sang, independentment de si la persona és o no donant habitual, calia omplir un full previ amb antecedents mèdics, que després un professional de la medicina es llegia i donava el vist-i-plau per a la donació. Després de passar aquests tràmits previs, calia esperar a tenir una llitera lliure i efectuar la donació, que consisteix en 470ml de sang. Per evitar defalliments o marejos, de seguida la organització donava aigua als donants i, després d’una estona de descans en llitera, es recompensava el donant amb un berenar i una ampolla de cava d’agraïment.

     

     

     

     


    Aquest cap de setmana fa 20 anys de la caiguda de Pedralta

    09/12/2016

    Fa 20 anys de la caiguda de la Pedralta. Suposadament, entre el dia 9 i la matinada del 10 de desembre del 1996, dia en què un jove ciclista va alertar que la gran roca basculant, que serveix de fita entre els termes municipals de Sant Feliu i Santa Cristina d’Aro, no era al lloc on l’atzar de les lleis de la natura l’havia sostingut durant segles. Inicialment, el geòleg guixolenc Lluís Pallí va atribuir el fenomen al fort temporal de pluja i vent, però en les setmanes posteriors va aparèixer una altra hipòtesi complementària, de l’enginyer Josep Amat i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC): la lenta erosió ocasionada pel costum arrelat de comprovar empíricament la basculació, que consistia a fer petar ampolles de vidre encaixades entre la base i la roca suspesa, tot saltant-hi al capdamunt.

    La notícia va ser rebuda com una petita tragèdia als dos municipis, ja que Pedralta, amb unes 104 tones de pes, era la pedra basculant més important de tot el continent europeu. Centenars de persones hi van peregrinar en els dies posteriors, per matar la incredulitat i assumir el dol. I l’activitat política dels dos ajuntaments va quedar eclipsada per la gran roca: estudis, enquestes i fins i tot un concurs d’idees que va suscitar un debat encès. Calia que la mà de l’home restituís el caprici natural? I, sobretot, s’evitaria el risc que una altra esllavissada aixafés algun desprevingut?

    Solucions de tots colors

    De solucions possibles, n’hi havia per a tots els gustos: restituir-la sobre una estructura metàl·lica que l’assegurés tot deixant-la suspesa uns metres més amunt; deixar-la allà on havia caigut, amb un mirador per contemplar la base i una malla metàl·lica més lleugera que simulés la forma del roc quan basculava; tornar-la a posar uns metres endarrerida per dificultar que tornés a caure, o fins i tot no tocar res, i col·locar només alguns plafons informatius que expliquessin que abans havia basculat durant segles fins que un dia va caure.

    Entre els dos consistoris, en paral·lel al debat ciutadà i científic, van acordar una solució comuna que es va acabar comprovant que era més difícil que no pas aixecar la pedra. Els organitzadors de l’aplec anual a la roca, els Amics de Pedralta, van afavorir una comissió de treball conjunta entre els alcaldes dels dos municipis –el guixolenc Antoni Juanals i la cristinenca Pilar Blasco–, edils, la propietària del terreny, els experts Pallí i Amat i l’entitat. Però després de successives anades i vingudes, el feble consens inicial d’actuar plegats es va anar erosionant.

    Al març, Amat va presentar un projecte tècnic de restitució, amb un calendari planificat dels treballs i un càlcul dels costos: cinc milions de pessetes, que la comissió i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols van donar per bo. Blasco, a Santa Cristina, el va sotmetre a votació popular amb una carta en què criticava que a Sant Feliu s’hagués tirat pel dret sense implicar-se en el concurs d’idees. Encara que el projecte es va aprovar per 77 vots veïnals a favor i 44 en contra, només representaven una petita part del cens: 118 dels 2.115 cristinencs amb dret a vot, com recull la detallada cronologia d’ un estudi de Pallí i Carles Roqué publicat l’any 2000 per l’Institut d’Estudis del Baix Empordà . Finalment, es va sotmetre a parer del ple, on va rebre el vistiplau unànime, tot i que amb la condició que el finançament sortís de “dotacions econòmiques alienes” al consistori. Era el 18 d’abril del 1997.

    Subscripció popular i patrocinis

    Amb projecte aprovat, pressupost i condicions clares, va començar l’empresa d’aplegar els cinc milions. El primer aplec va mobilitzar unes 3.000 persones, però els donatius no van passar de les 80.000 pessetes. A l’octubre, ja eren 800.000, però el ritme era lent i Juanals es va oferir a aportar-hi dos milions municipals. Calia, però, emprendre noves accions de patrocini i recollida de donatius i va instar l’Ajuntament de Santa Cristina a contribuir-hi, però Blasco no es va moure de l’acord de ple i les aportacions “alienes”. Malgrat tot, el teixit associatiu, comercial i empresarial va acabar responent. Accions com ara una tirada de cartells amb un dibuix del pintor Alexandre Matas, guardioles de cartró amb la figura de la roca repartides pels establiments, o el disc de solistes i grups ganxons Cançons per Pedralta, editat per Ràdio Sant Feliu, van permetre recaptar un total de 6,8 milions de pessetes (més de 41.000 euros) i el superàvit va servir per reforestar l’espai.

    L’espera fins al gran dia

    L’enginyer Josep Amat –catedràtic de la UPC i exregidor del consistori amb posterioritat– recordava ahir tot plegat com “una experiència bonica, que va aixecar la consciència dels veïns dels dos municipis sobre el seu patrimoni”. El juny del 1998 es va traslladar la pedra fins al peu de la base. I a finals del maig del 1999, la complexa operació final d’aixecar la roca amb dues grues alhora. La UPC va dissenyar un programa per calcular l’esforç combinat de cada grua, i va funcionar, tot i que Amat recorda que “la Universitat va haver d’assumir els costos d’assegurança perquè la mútua de l’empresa va advertir que no cobriria un eventual accident”. Es va refer la curvatura de les roques, malmesa en la caiguda, per permetre el balanceig, però Amat només lamenta que quan faltava la darrera correcció –amb la roca en la posició actual, “uns 6 centímetres per darrere del punt d’oscil·lació”– les eslingues que la subjectaven amenaçaven de trencar-se i es va optar per deixar-la encavalcada, sense moviment, però amb el mateix efecte visual. La natura i l’erosió decidiran si torna a bascular en el futur.

    Font: El Punt-Avui


    El diputat Quico Homs s’emociona a Bèlgica amb la Coral Cypsella

    12/12/2016

    L’exportaveu del Govern d’Artur Mas i actual diputat de Democràcia i Llibertat al Congrés de Diputats a Madrid, el vigatà Francesc Homs, que es trobava a Brusel·les de viatge, va poder presenciar el passat divendres el concert que la Coral Cypsella de la nostra ciutat va oferir a la Grand Place de la capital belga on van interpretar nadales, sardanes i cants tradicionals catalans. Un concert que, en principi, havia de ser un assaig a l’aire lliure, però que finalment va aconseguir reunir força públic, entre ells el diputat català, que fou trobat casualment per una cantaire pels carrers de Brusel·les.

    Homs es va emocionar tant que va penjar un fragment de El cant de la senyera  al seu compte personal de Facebook, amb la frase següent: “Hola, quina alegria més gran haver-vos pogut escoltar al bell mig de la Grand-Place de Brussel.les. Fantàstiques nadales i “Cant de la senyera” amb pell de gallina!! Molta sort!!! CORAL CYPSELLA“.

    Homs va aprofitar per parlar amb la directora de la coral, Visi Díaz, així com també amb alguns dels integrants de la coral ganxona, que ha estat uns dies a Bèlgica per fer un concert amb la coral Nota Casto de Möens a l’Església Nôtre-Dame de Casteau.

     

     


    “Megabotellón” de Cap d’Any al Guíxols Arena

    28/12/2016

    Després de la festa Holy, la festa de la gent gran, la Festa de Tardor i les altres noves festes organitzades per l’actual govern, arriba el que faltava: el megabotellón. Per tal que ningú quedi exclòs de la nit de cap d’any degut als preus sovint excessius dels sopars i les festes als locals de la ciutat, tenint en compte el temps de crisi que encara vivim,  i també per evitar que el jovent agafi el vehicle per anar a engatar-se i “el que sorgeixi” al poble del costat, l’Ajuntament ha habilitat l’espai Guíxols Arena per tal que s’hi pugui celebrar un megabotellón massiu després de les campanades. Això sí, per contribuir a la neteja de l’espai i perquè no es digui que Sant Feliu és brut, els usuaris hauran de pagar dos euros de l’entrada anticipada per poder-hi participar.

    La música anirà a càrrec del cotxe que porti millor sonorització incorporada i no s’acceptaran al pàrking vehicles que no estiguin tunejats, els que no ho estiguin hauran d’aparcar en una altra zona. Els conductors d’aquests cotxes podran entrar igualment a la festa, però s’hauran d’esperar a la grada del Guíxols Arena, ja que els propietaris i ocupants dels cotxes tunejats tenen preferència.  Pel que fa a la música, no podrà ser altra que reggaeton i makina, i es deixarà entrar gratuïtament qui aporti una cinta gravada en directe de les mítiques discoteques Xquè de Calella de Palafrugell, Scorpia, Nau B3, Area o Metro.

    La barra serà lliure, ja que cadascú es portarà el material per consumir (que no necessàriament han de ser begudes).  Entrada la matinada està previst que es facin uns tiros, suposem que es refereixen a les pistes de bàsquet que hi ha dins l’espai.    

    L’aforament previst és de 152 cotxes, és a dir totes les places del pàrking. En total hi podran cabre unes 2000 persones, entre la grada i el pàrquing.  Els vehicles dels Mossos d’Esquadra estacionaran fora per practicar els deguts controls a la sortida de la festa i portar els detinguts una mica més avall, que hi ha la Comissaria.

    Aquesta iniciativa podria tenir continuïtat els següents caps de setmana fins que no torni a posar-se en marxa Palm Beach.

    Compra la teva entrada anticipada a partir del dia 28 de desembre  aquí.


    La Colla Gegantera Ganxona i la Comissió de Reis pleguen

    07/12/2016

    Aquest dilluns va aparèixer a les xarxes socials un comunicat de la Colla Gegantera Ganxona en què s’acomiadaven del seus seguidors a internet, amb el següent text: “És per a nosaltres motiu de gran tristesa comunicar-vos, a tots aquells que des de fa molts anys ens heu seguit i animat per allà per on hem anat, que la Colla Gegantera Ganxona ha quedat dissolta. Han estat grans moments que hem passat junts i podem dir que per a tots i cada un dels que componíem aquest gran grup ha estat una decisió dolorosa i sobretot per que els motius han estat aliens a nosaltres, però … això sí, hem creat una gran família i una gran amistat, que perdurarà. Per a totes les colles, amb les que teniem projectes futurs (trobades, actes…), dons això… comunicar-vos que no podrà ser!!! Per uns dies, mantindrem aquesta pàgina oberta, però dir-vos… que properament la tancarem. Gràcies a tots !!!”

    Els motius d’aquesta dissolució ens els ha explicat el cap de la Colla Gegantera, Tasio Cerdán, que ens ha remarcat que el passat mes d’abril ja va dimitir, però que després d’una conversa amb l’alcalde i la colla, en la qual van exposar els motius de la dimissió i van posar un seguit de condicions a l’ajuntament per tal que els geganters poguessin seguir treballant per la ciutat sense ànim de lucre.

    Han passat més de 6 mesos i, segons Tasio Cerdán, es senten “abandonats” ja que “l’Ajuntament no ha complert les seves promeses” i creu que “no es valora la feina que fem sense ànim de lucre, no només a la nostra ciutat, sinó en trobades geganteres d’arreu de Catalunya”. El motius del cessament de l’activitat, però, manté que no són d’índole econòmica, sinó per la falta de preocupació envers l’associacionisme local de l’Ajuntament, fins el punt que “encara no sabem exactament qui és el nostre regidor, ja que mai no ha vingut a interessar-se per la nostra feina, ni tan sols s’ha vingut a presentar. El poble inverteix diners en les festes locals i l’Ajuntament ens té abandonats”.

    Segons declaracions del cap de colla, que exerceix com a tal des de fa deu anys i que és membre fundador de l’Associació creada fa 18 anys,  des del dia que es va anunciar el seu cessament, l’Associació no ha rebut cap trucada de l’Ajuntament per tal de conèixer els motius pels quals pleguen ni per intentar revertir la situació.

    Amb aquesta dissolució s’arrossega la Comissió de Reis de la ciutat, ja que la majoria dels integrants d’aquesta són els mateixos que la Colla Gegantera. El fet que l’arribada dels Reis d’Orient de l’any passat no sortís del tot bé no està, però, entre els motius de la dimissió. “La cavalcada de l’any passat no va sortir bé per l’infortuni de què va començar a ploure poc abans de començar”, diu.

    Una de les coses que més ha tensat la corda amb l’Ajuntament ha estat que, quan es convoquen reunions, ho fan en horari laboral per la majoria de ciutadans, i el representant de la Colla Gegantera no hi pot anar perquè treballa, i aleshores es prenen decisions unilaterals ja que quan des de l’Associació envien un correu a l’Ajuntament o a Cultura mai els contesten. Això demostra, segons Cerdán, que “tant els hi fa si hi ets o no hi ets” i es lamenta que ara “la nostra feina que fèiem sense ànim de lucre ara l’haurà de fer algú altre cobrant”.


    Vist-i-plau de l’Ajuntament a la piscina de l’Alàbriga

    06/12/2016

    Les obres de la piscina i el beach club, en zona de protecció maritimoterrestre, al renovat hotel Alàbriga es van reprendre a finals de la setmana passada, un cop els promotors del complex han aconseguit el vistiplau del govern municipal, que ha decretat la pròrroga de la llicència municipal.

    El consistori va paralitzar les obres el mes passat, després de detectar que les dimensions de la piscina excedien les que constaven en el projecte, s’havien talat més arbres del compte i s’havien fet obres no autoritzades que afectaven la carretera que va de Sant Feliu al nucli de Sant Pol pel litoral. El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, explicava ahir que l’empresa promotora ha fet al·legacions i, un cop estudiades, s’ha acordat tornar a donar llum verd als treballs.

    Piscina més petita

    Pel que fa a la piscina, Saballs avançava que s’adaptarà a les dimensions acordades per Costes, que va haver de visar el projecte.

    Amb les dimensions excedides, fet que van constatar els tècnics municipals, l’única opció que quedava a l’empresa hauria estat tornar a tramitar una autorització nova, però l’edil diu que ho han descartat perquè el tràmit encara endarreriria més tota l’obra.

    Font: El Punt-Avui


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies