L’Ajuntament invertirà les pròximes setmanes 400.000 euros en la renovació del paviment d’una vintena llarga de carrers i espais públics del municipi i la millora de trams de voreres. En el cas dels reasfaltatges, els treballs tenen una dotació de 225.000 euros i van començar dilluns pels carrers Francesc Isgleas, Narcís Masó, Carles Rahola i Francesc Ferrer Guàrdia, carrers corresponents a les Bateries i el sector Urcatusa.

Les feines continuaran les pròximes setmanes en altres punts del sector de Sant Pol –Verbània, Demazel, l’accés als apartaments Estel i el camí de la Caleta–. Els diners surten de la partida d’inversions d’aquest any, i l’executiu guixolenc de TSF, ERC i el PSC avancen que l’any que ve hi haurà un nou paquet d’actuacions de millora.

Segons la regidoria d’Urbanisme, els treballs de pavimentació aniran avançant les pròximes setmanes, depenent de la meteorologia, i també arribaran a altres zones del municipi, com ara l’extrem est del passeig dels Guíxols, Ginebra i Pujades –a la Pineda d’en Tell– i altres zones, com ara els eixos dels carrers València i Lleida, que s’encreuen a la plaça Salvador Espriu del barri de Vilartagues. En tots dos carrers, la partida complementària de 175.000 euros per a la millora de voreres preveuen altres mesures per potenciar-hi la seguretat viària. L’actuació per reparar les voravies va començar la setmana passada al carrer del Mall –entre els carrers Llibertat i Santa Magdalena– i un en un tram del carrer Jofre (foto).

Font: El Punt-Avui 

La passada primavera, el govern de la ciutat va decidir -no entrarem a debatre si encertadament o no- tancar el carrer Nou del Garrofers al trànsit, degut a queixes veïnals per mal aparcament i per tal de reordenar el trànsit a la sortida del Col·legi Sant Josep. Hi van posar una jardinera i unes pilones de plàstic al final del carrer.

Al cap de poc, alguns veïns de la zona van demanar, mitjançant 137 signatures adreçades a l’Ajuntament, la reobertura al trànsit del mateix carrer -argumentant que alguns vehicles havien de tornar marxa enrere per on havien vingut, ja que els era impossible fer la maniobra de canvi de sentit un cop allà- o en el seu defecte, un estudi de viabilitat amb els veïns afectats, ja que la decisió del tancament havia estat presa per l’Ajuntament d’un dia per altre i sense avisar. Res es va moure malgrat les signatures i el mateix sistema es va utilitzar per tancar el carrer de la Penitència i així evitar que els vehicles que dormen als garatges d’aquest carrer passin per la zona de vianants per anar a buscar la sortida a carrers “practicables”. Actualment s’ha canviat el sentit dels carrers Penitència i Sant Fèlix Màrtir i els vehicles surten cap al Sant Domènec. La decisió sembla encertada, ja que els vehicles no han de passar per la Placeta Sant Joan (tot i que els conductors no deuen tenir la mateixa opinió).

Aquest dilluns, però, hem sabut que el carrer Nou dels Garrofers torna a ser practicable pel trànsit rodat. Provisionalment – no es pensin, els de les signatures, que s’han sortit amb la seva!-,  l’Ajuntament ha decidit que, mentre durin les obres del carrer Sant Martirià, els cotxes podran circular-hi com abans, i jardinera i pilones han estat retirades.  Això també pot servir com a prova, per als responsables municipals de Vialitat, per prendre una decisió definitiva en l’afer, és a dir, per saber si realment és millor deixar obert el carrer i permetre el trànsit o mantenir-lo tancat com aquests darrers mesos.

Per últim deixo la informació que ens arriba des de l’oficina del Pla de Barris: ja hi ha hagut queixes per la reobertura del carrer, ja que sembla que alguns familiars d’alumnes del Sant Josep, quan van a buscar els nens a la sortida d’escola, per la seva comoditat, aparquen allà sense miraments.

Quan el carrer Nou del Garrofer era obert, queixes. Quan es va tancar el carrer, queixes. Ara que el reobren provisionalment, queixes. Benvinguts a Ganxònia, el paradís dels descontents.

El passat cap de setmana, 26 i 27 de novembre, es va celebrar el VII Trial Costa Brava a la nostra ciutat. En total, 35 km pels termes municipals de Sant Feliu i Santa Cristina,  passant per llocs emblemàtics com Pedralta  o el Passeig del Mar.

La competició és de caracter internacional, validada per la Federació  Catalana de Motociclisme i per la FIM (Federació Internacional) i va  reunir 326 pilots de fins a 10 nacionalitats diferents (Catalunya,  Espanya, França, Regne Unit, Bèlgica, Suècia, Luxemburg, Suïssa, Itàlia i Andorra). La participació més important era la de pilots catalans, seguida per un centenar de francesos. Aquest any també va venir un grup de 12 pilots anglesos que van quedar encantats amb l’acollida i la  competició i prometen que l’any 2017 hi haurà un increment important de pilots d’aquesta nacionalitat.

El trial clàssic es caracteritza per utilitzar motos refrigerades per  aire amb frens de tambor i doble amortidor al darrere, totes elles  fabricades fins al 1985 (a partir d’aquell any totes van començar a dur  frens de disc i mono-amortidor). Es van poder veure motos dels anys 50  del segle XX perfectament restaurades i preparades per a la competició.  Motos de les marques BSA, Triumph, Motobecane,… a banda de les Bultaco, Montesa  i Ossa, les marques catalanes per excl·lència i, com no les italianes Fantic i SWM.

Durant el recorregut els pilots havíen de superar fins a 20 zones  degudament marcades on es puntuava en funció dels peus que posaven al terra. A destacar la zona 20, que era una zona artificial o indoor al  mateix passeig de Sant Feliu que va reunir molt de públic.

Com a participants destacats, els pilots exmundialistes Lluís Gallach,  Xavier Miquel, Jaume Subirà i l’anglès Dan Clarke, actual competidor al mundial de trial amb motos modernes.

La sortida i el paddock estaven situats al Hotel S’Agaró, davant la  platja de Sant Pol, un escenari idílic que va agradar molt als participants. Així mateix la organització va oferir un dinar popular a  tots els participants i acompanyants al costat de la zona indoor.

Diumenge de bon matí començava la segona jornada amb el mateix  recorregut però dues zones menys, finalitzant novament a la zona indoor del passeig de Sant Feliu i finalment amb el lliurament de trofeus a  l’Hotel S’agaró, amb presència del regidor d’esports David Oliveras i del president de la Federació Catalana de Motociclisme  Josep Mª Mañé.

Consulteu la classificació definitiva aquí. 

L’edició 2017 tindrà lloc els díes 18 i 19 de novembre de 2017.

Crònica: Joan Comas 

Unes 850 persones, segons l’Ajuntament, van assistir diumenge a la primera Festa de la Gent Gran de Sant Feliu, que en vista de la bona acollida tindrà continuïtat en els pròxims anys. Organitzada per l’Ajuntament, va mobilitzar nombrosos voluntaris, com per exemple els Pirates Motoclub –que van fer de cambrers– i altres entitats.

El cap humà dins d’un passamuntanyes i penjat d’un arbre és la macabra i estranya troballa que van fer ahir al matí uns caçadors en un bosc al límit entre Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu. El cap, que penjava de cap per avall, estava subjecte amb un fil de niló enganxat a la part de sota del passamuntanyes. Els caçadors van alertar ràpidament la policia i els Mossos, que un cop van haver comprovat que es tractava d’unes restes humanes van alertar també la comissió judicial i el metge forense va anar a fer l’aixecament de les restes cadavèriques, que han estat traslladades a l’Institut de Medicina Legal. A part del cap encaputxat es van trobar un tros de pelvis i un dit enfundat dins d’un guant, durant la inspecció que es va fer a l’escenari de la troballa.

Els investigadors policials i forenses intentaran treure mostres d’ADN de les restes trobades ahir i les compararan, en primera instància, amb el perfil biològic d’uns ossos que van ser localitzats al març a aquesta mateixa zona boscosa i que se sospita que corresponen a un home que va desaparèixer.

Aquest és el segon cadàver que troben els caçadors en qüestió de deu dies. L’altre cas va ser al Vallespir. Un caçador va trobar uns ossos mentre participava en una batuda als entorns del castell dels Banys d’Arles. En aquest cas, tot indica que es tracta de David Piella, el mosso de la comissaria d’Olot que estava desaparegut des del 2103, perquè la roba coincidia i també es va trobar un carnet policial.

Font: El Punt-Avui

A la plana web de l’Ajuntament s’hi pot trobar, aquests darrers dies, una enquesta de l’Àrea de  Neteja Urbana que permet copsar l’opinió del ciutadà referent a temes de neteja urbana de la zona o barri on viu.

L’enquesta, més enllà de les preguntes, permet saber l’opinió dels ciutadans mitjançant suggeriments i de foma anònima, ja que no demana en cap cas dades personals, únicament el barri i carrer on es viu amb “finalitats estadístiques i organitzatives”, segons el web local.  Es tarda uns 10 minuts en finalitzar el qüestionari.

Per tal de fer l’enquesta, cal accedir a aquest  enllaç. 

En el ple també es va aprovar de manera definitiva el conveni perquè el municipi adquireixi la finca de Can Blasco i els jardins annexos al monestir, amb l’únic vot en contra de Pere Albó (MES) –que troba la inversió massa elevada i va insistir que part de la casa continuarà sent privada– i les abstencions de CiU i la CUP. GdC va mantenir el vot favorable a la incorporació de la zona verda al patrimoni municipal, però Jordi Lloveras va insistir que no és cap aval a l’emplaçament del museu Thyssen. Posteriorment, també es va votar l’aprovació provisional de la modificació del planejament per requalificar, entre altres canvis, l’espai de la plaça de l’Abadia com a sòl per a la construcció d’un equipament municipal, la gran sala expositiva del complex d’art. Només els tres grups del govern ho van fer a favor. CiU i GdC es van abstenir i MES i la CUP hi van votar en contra.

En aquest punt, el regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, va explicar que el projecte encara haurà de rebre els avals de la comissió territorial d’Urbanisme, de l’òrgan superior d’abast català i fins i tot del Departament de Cultura, però va defensar que la comissió de patrimoni hi ha donat el seu aval amb prescripcions com ara la impossibilitat d’autoritzar noves edificacions privades en un perímetre de 18 metres al voltant del conjunt del monestir. L’argument, però, va servir a la resta de grups per qüestionar que precisament el projecte prevegi aixecar un nou cos públic adossat a les parets del monestir. Albó va apostar pel projecte a la fàbrica Serra Vicens i Dolors Ligero (CiU) va recordar que el conveni per adquirir l’antic edifici industrial és vigent.Respecte a la possibilitat d’ubicar el museu al monestir, Ligero va dir que el podrien arribar a compartir, però amb la condició que es rehabiliti l’interior del complex monàstic i no s’aixequi el nou cos afegit, i va reivindicar que podria aprofitar-se com el vell edifici del museu del Louvre parisenc. El socialista Josep Melcior Muñoz li va replicar irònicament que al costat del Louvre, en l’ampliació, s’hi va aixecar “una piràmide de vidre que deu anar també en contra de tots els cànons de l’estètica”. Per la seva part, GdC i la CUP van mantenir les seves reserves respecte a la construcció del museu amb fons municipals.
Font: El Punt-Avui

El ple va aprovar dijous el nou pla d’usos i serveis del litoral i les platges del municipi, amb els vots favorables del govern (TSF, ERC i el PSC) i els grups de Guíxols des del Carrer (GdC) i MES. El document inclourà el quinquenni fins al 2021 i entre les novetats, el regidor de Turisme i Platges, Salvador Calabuig, va destacar  la inclusió de diverses instruccions del Servei de Costes per posar ordre en la disposició de les gandules de concessió privada sobre la sorra.

En els darrers anys, la proliferació de gandules buides de lloguer en primera línia a la platja de Sant Pol havia generat malestar entre veïns i estiuejants. Calabuig recordava que a l’estiu hi van acabar enviant agents de la policia. I, segons la nova normativa, les gandules s’hauran d’estendre només dins dels rectangles delimitats de cada concessió, buides o amb usuaris.

El regidor de GdC, Jordi Lloveras, que a l’estiu es va sumar a les crítiques per la “privatització de l’espai públic”, va aplaudir les mesures, però va demanar que en el redactat del pla figurés també que les gandules no es poden col·locar a menys de 10 metres del límit de l’aigua. La durada de les concessions vigents es manté i l’edil de Platges explica que s’aniran renovant a mesura que vencin els terminis.

Lloveras i el regidor de CiU Quimet Clarà van demanar més control i cendrers contra les puntes de cigarret a la sorra. Calabuig va dir que es mantenen les zones sense fum als extrems de l’antic Palm Beach i de l’Hostal de la Gavina, i avança que quatre agents cívics controlaran l’ús de les platges.

CiU i la CUP es van abstenir, i Clarà va plantejar que es creï un espai per a nadons i s’ampliïn els serveis de biblioteca i guarderia a les dues platges –fins ara el de biblioteca només es presta a la de Sant Feliu i el de guarderia, a la de Sant Pol, però Calabuig va argumentar que tenen cost i ja cobreixen la demanda–.

Per CiU, la dotació de 30.000 euros podria ser insuficient si cal fer el dragatge, però el govern diu que l’Estat s’ha tornat a comprometre a assumir-lo amb pressupost de Costes. GdC va plantejar crear una platja per a animals de companyia, que Calabuig va dir que estan estudiant. I l’altra novetat són boies als punts d’interès del fons marí al carril de nedadors.

Font: El Punt-Avui

La Generalitat va demanar ahir a l’Ajuntament de Sant Feliu que trobi un sostre per a les tres famílies –amb sis adults i deu menors d’edat– que han ocupat aquesta setmana al municipi tres pisos buits del llegat dels germans Anlló, en mans del govern català des del 2004. Segons l’agència ACN, el contacte el va fer la direcció general de Patrimoni, que és la que gestiona l’herència intestada, i creuen que el reallotjament és competència dels serveis socials del municipi, atesa la situació de “vulnerabilitat” dels ocupants i, sobretot, dels fills a càrrec.

Des del consistori, el govern guixolenc va optar per no fer declaracions, més enllà d’explicar que estan treballant en aquesta qüestió. Mentrestant, a la Generalitat sí que han anunciat que estudien mesures per prevenir l’ocupació d’altres finques al municipi pertanyents a l’herència dels germans hotelers que no van trobar compradors en les quatre subhastes efectuades entre el 2011 i el 2014, com ara els antics hotels Regente i Mediterráneo, a banda del Panorama, que per problemes registrals encara no s’ha posat a subhasta des d’aleshores. Bona part de l’herència ja s’ha liquidat i el govern local espera els diners per destinar-los a usos socials i culturals.

Font: El Punt-Avui

El Col·lectiu Dignitat ha donat a conèixer aquest dijous l’ocupació d’un bloc de pisos al centre de Sant Feliu. A l’edifici, situat al carrer Mossèn Cinto Verdaguer, hi viuen 10 infants i 6 adults. El col·lectiu assegura que aquesta és l'”única sortida” que han trobat per a les tres famílies, que no tenen suficients ingressos per pagar un lloguer. Els ocupants són els mateixos que fa uns mesos ja van ocupar uns pisos buits propietat de bancs a Santa Cristina d’Aro, sense aigua ni llum i en alguns casos tampoc finestres. El bloc que han ocupat ara és propietat de la Generalitat, ja que forma part de l’herència dels germans Anlló. Des del col·lectiu expliquen que és el primer cop que s’ocupa un habitatge del Govern a la demarcació i reclamen que se’ls ajudi amb l’aigua –que no tenen – i la llum perquè hi puguin viure “amb dignitat”. De moment tenen previst condicionar-lo poc a poc i voldrien fer-ho amb la col·laboració de Generalitat i Ajuntament.

El Col·lectiu Dignitat el formen persones que pateixen situacions  “de vulnerabilitat i exclusió residencial” i que intenten resoldre la precarierat en què viuen. Aquesta agrupació vol demanar a la Generalitat el perquè sobre l’existència d’habitatges de la seva propietat a Sant Feliu buits i sense cap ús social; així com sol·liciten a totes les administracions i partits polítics que ofereixin solucions a la gent que es veu obligada a l’ocupació d’habitatges buits.

Vint-i-dos equips d’atenció primària de la regió sanitària de Girona han aconseguit el certificat d’acreditació que lliura el Departament de Salut per la bona pràctica assistencial. En total els CAPS “aprovats” són 27, els 22 CAPs de la demarcació que han obtingut l’acreditació per primera vegada i als quals cal sumar els cinc que van obtenir l’acreditació l’any passat, entre els quals hi ha el de Sant Feliu. A partir de l’any que ve, l’acreditació serà una condició imprescindible per formar part de la xarxa pública d’atenció primària.

L’objectiu de l’acreditació de la primària és impulsar la millora contínua de la qualitat assistencial. S’avaluen 347 aspectes inspirats en estàndards europeus de bona pràctica assistencial, com ara el lideratge, la planificació, la gestió de l’equip, la satisfacció dels pacients i la gestió dels recursos. Un cop assolida l’acreditació, els EAP els han d’implantar plans de millora en les categories amb un resultat més feble.

Font: El Punt-Avui

Ponç Puigdevall (Sant Feliu de Guíxols, 1963) ha obtingut el 37è Premi Joanot Martorell de Narrativa amb la seva obra ‘Il·lusions elementals’, segons ha informat Edicions 62 a través d’una nota de premsa. L’autor ganxó ha estat guardonat en aquesta edició 2016 dels premis literaris Ciutat de Gandia, convocats i gestionats per l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques, organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia. L’editorial Edicions 62 publicarà el gener del 2017 el llibre. El guardó es va llliurar aquest divendres en el marc d’una gala.

Segons  informa l’editorial, el protagonista d’ ‘Il·lusions elementals’ és “un col·leccionista d’errors. Un home sense ni cinc, entossudit a confondre’s quant a l’amor, amb certa tendència a oscil·lar entre la melanconia i la destrucció, entre la rutina i l’excés”. El llibre narra un viatge a les tenebres d’un escriptor que per fugir dels grans temors que li generen les vicissituds que viu a Girona “emprèn un viatge que, sense adonar-se’n, l’aboca a la més estricta indigència” amb “l’únic al·licient diari de sobreviure a la gana, al fred, a la por. I vèncer el cansament de l’ànima que a poc a poc es contagia al cos”.

Ponç Puigdevall s’ha dedicat durant molts anys a la crítica literària als diaris El Punt i El País, i també ha col·laborat a La Vanguardia i Time Out. L’any 1991 va guanyar el Premi Andròmina amb ‘Un silenci sec’, i el 1998 va publicar ‘Era un secret’. Amb la novel·la ‘Un dia tranquil’ (2010) va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona. El volum de contes ‘L’atzar favorable’ (2012) i recentment ‘D’incògnit’ (2016) l’han consolidat com un dels escriptors més exigents de la narrativa catalana contemporània. El volum ‘Els convidats de pedra’ (2016), centrat en un grapat d’obres clàssiques desconegudes de la literatura catalana, recull part de les seves ressenyes crítiques.

Font: El Punt-Avui

El cos de Sebastian Schrader, desaparegut juntament amb la seva dona, Claudine, des del 13 d’octubre quan feien una ruta de senderisme per la Costa Brava, va ser localitzat al mar el 29 d’octubre davant la costa del Maresme. El cadàver el va veure una embarcació recreativa a unes cinc milles del port del Balís, de Sant Andreu de Llavaneres, i Salvament Marítim el va dur fins al port d’Arenys de Mar. Tot i que falta la certificació formal de la identificació, es dóna per fet que el cos correspon a Sebastian Schrader per un anell de compromís que duia amb el nom de Claudine. Fins ara no s’ha pogut trobar el cos de la dona, Claudine, que, segons tots els indicis, va ser arrossegada pel mar igual que Sebastian quan feien una ruta de senderisme entre s’Agaró, on van deixar el cotxe, i Palamós, on el 13 d’octubre tenien reservat hotel per passar la nit. Sebastian i Claudine Schrader tenien 37 i 36 anys, ell era d’origen alemany i ella de la Costa d’Ivori, però tots dos residien a Barcelona.

Font: El Punt-Avui

L’Ajuntament ha ordenat la paralització immediata de dues obres que es porten a terme en la construcció de l’hotel Alàbriga, a la carretera de Sant Pol.

En els dos decrets d’alcaldia es detallen els espais on es paralitzen les obres. En el primer, del 4 de novembre passat, l’Ajuntament va observar que es duien a terme obres d’urbanització a la calçada i a les voreres de la carretera de Sant Feliu a Sant Pol, davant la finca del futur hotel. Segons el decret, aquestes obres no estaven autoritzades ni per l’Ajuntament ni per Costes, ja que no formaven part del projecte d’urbanització aprovat per les administracions esmentades. Aquestes obres es feien sobre un vial públic i afectaven serveis urbanístics i sense direcció d’obres per part d’un tècnic competent.

En el segon cas, només uns dies després, l’11 de novembre, les obres s’estaven fent en la zona de la piscina i chill-out. La llicència atorgada era per a la construcció d’una piscina de 100,99 m² i es condicionava l’execució de les obres a la preservació d’un nombre determinat d’arbres i elements vegetals. Paral·lelament, un informe d’inspecció d’obres ja va determinar que el vas de la piscina doblava les dimensions de la llicència concedida, i l’excés d’excavació del vas havia afectat severament les arrels de cinc arbres que s’havien de mantenir.

L’Ajuntament ja ha notificat a l’empresa constructora la paralització, i aquesta disposa de quinze dies per presentar les al.legacions que consideri oportunes, però, mentrestant, han de fer un tractament a l’arbrat afectat.

El despatx d’arquitectes que ha projectat l’Alàbriga, DNA Barcelona & Partners, ha dissenyat edificis emblemàtics, com ara l’Al-Jahra Hospital de Kuwait i el Planetarium Tower de Panamà. Aquest hotel neix amb la vocació de ser un dels més exclusius de la Costa Brava i de Catalunya, i publicacions digitals com ara Crónica Global ja el qualifiquen com “el complex més elitista de Catalunya”.

Font: El Punt-Avui

Un total de tres vehicles es van veure implicats ahir a la tarda en un accident que es va produir entre Sant Feliu i Santa Cristina. Segons va avançar Ràdio Sant Feliu, l’accident es va produir a les tres menys cinc minuts de la tarda i no va deixar cap ferit greu.

Segons l’emissora municipal, un vehicle que circulava en direcció a Girona va envair el carril contrari i va obligar dos vehicles a esquivar-lo, en un dels quals hi viatjava una dona amb dos menors.

Els bombers de la Generalitat van retirar els vehicles mentre es produïen llargues cues i els Mossos d’Esquadra realitzaven el control d’alcoholèmia al primer conductor, el resultat del qual no va transcendir.