La víctima d’una presumpta agressió sexual denunciada per l’agressor ha quedat absolta. Fa poc més d’una setmana, la dona va haver d’asseure’s al banc dels acusats del jutjat d’instrucció número 3 de Sant Feliu per un delicte de danys. Segons l’home, la víctima, un cop va ser presumptament agredida, va descarregar la ràbia clavant una puntada de peu al cotxe de l’agressor. Però ara el jutge, un cop ha tingut a les seves mans la versió de l’un i l’altra, i les proves de les dues parts, ha resolt que la dona queda lliure de tota culpa, ja que no han acreditat els fets.

Les denúncies creuades s’originen per uns fets que van ocórrer el 19 de març. La dona passejava per l’avinguda Castell d’Aro de Platja d’Aro, a l’altura del número 42, quan va aparcar al seu costat un cotxe amb un individu al volant, en ple dia i a ulls de persones que transitaven pel carrer. L’home va baixar del vehicle de manera molt amigable. Segons la versió de la dona, l’home la va saludar, li va fer dos petons i la va abraçar, tot amb l’excusa que la coneixia perquè és client d’un bar on ella treballa. Però la situació va anar a més, ja que l’home va pujar de to la seva actitud libidinosa fins al punt de magrejar-la, fent-li tocaments i agafant-la pel cul. Llavors, per defensar-se, la dona va reaccionar violentament amb un cop de genoll a l’entrecuix de l’agressor. L’home va marxar corrents i va tornar a pujar al cotxe. La víctima va fer una foto del cotxe amb el mòbil per tenir-ne així la matrícula i denunciar-lo. Per la seva banda, ell també la va denunciar afirmant que la dona va començar a donar puntades de peu al seu vehicle i que el va fer malbé.

Segons la sentència que es va dictar el 28 d’octubre, “no ha quedat acreditat que la dona propinés cops de peu al lateral del vehicle causant desperfectes”. A aquests fets declarats provats, s’hi arriba després que les fotografies i el vídeo aportats a la causa “no acreditin” que la denunciada abonyegués el vehicle. Assistida pel seu advocat, Ernest Plaja, ella va assegurar durant el judici que, si bé es va defensar de l’agressió, en cap cas va fer destrosses al cotxe. Ell, en canvi, diu tot el contrari. Així, la dona i el conductor sostenen versions contradictòries; per tant, el jutge no pot decantar-se per cap d’aquestes i ha optat per la fórmula jurídica in dubio pro reo, que vol dir: en cas de dubte, decideix a favor del reu. I per tant, ha absolt la dona.

Entre les proves que havia aportat l’home hi ha un pressupost d’una reparació efectuada el 10 de juny del 2016, gairebé tres mesos després dels fets. El jutge conclou que és tan gran aquest marge de temps que els danys que es van arreglar podrien haver-se causat per qualsevol altre motiu.

El jutjat no ha instruït el cas conjuntament, sinó de manera separada. I el judici de danys al cotxe es va celebrar el 20 d’octubre, abans que el d’agressió sexual, que continua en fase d’instrucció i investigació.

Font: El Punt-Avui

L’Ajuntament ha fet saber als veïns del barri del Puig que, degut a les obres de reurbanització del carrer de Sant Martirià i per tal d’executar la nova conducció d’aigües pluvials, durant els dies 2,3 i 4 de novembre la carretera de Girona, en el carril de baixada (entre els carrers Sant Martirià i Francesc Jofre) quedarà tallat i s’anirà alternant el trànsit de vehicles en els dos sentits de circulació, degudament senyalitzat.

Tanmateix, el dilluns 7 de novembre quedarà tallat el carril de sentit de pujada d’aquest mateix tram per tal d’executar la part de canalització fins el carrer Sant Martirià i la circulació viària es senyalitzarà de la mateixa manera.

També, a partir del dia 7 de novembre es tallarà el tram del carrer Sant Martirià entre Nou Garrofer i la Carretera de Girona i romandrà tancat fins que finalitzin les obres. Per la seva banda, el tram del Sant Martirià entre els carrers Nou Garrofer i Sant Domènec canviarà de sentit, de manera que els vehicles podran sortir per Sant Martirià cap a Sant Domènec.

La construcció d’un gran aparcament subterrani per a vehicles ha fet un pas de gegant amb la projecció d’un aparcament subterrani amb una capacitat de 598 places a la zona de la Corxera. Aquest nou pàrquing s’afegirà al que actualment hi ha a la plaça del Mercat.

Aquesta decisió de l’equip de govern de Sant Feliu –de TSF, el PSC i ERC– ha de servir per enterrar l’històric, i polèmic, debat sobre la construcció d’aquest equipament. L’alcalde, Carles Motas, confia que les obres hagin començat d’aquí a dos anys. El pacte de govern entre els tres grups no preveia fer l’aparcament al passeig. A més, segons Motas, a banda del de la Corxera, s’estudia també fer-ne un al sector del port.

La intenció de fer aquest gran aparcament, de dues plantes subterrànies i una a nivell de terra, es va presentar ahir públicament després que el pla de viabilitat que s’ha fet hagi conclòs que és rendible la seva explotació. Ara, segons va explicar l’alcalde, Carles Motas, es podrà finalment preparar la licitació de l’obra i buscar els operadors interessats en la gestió.

Precisament, Motas ha destacat que l’estudi de viabilitat és el que ha permès desencallar el projecte. “El que volem transmetre és que construirem aquest aparcament, tenim la voluntat ferma de fer-ho, i deixarem d’una vegada per totes que Sant Feliu de Guíxols parli de fer-lo en un lloc o altre sense que s’hagi anat més enllà”, va dir l’alcalde.

L’aparcament es vol fer a la zona de la Corxera, a l’espai situat entre el pavelló i el teatre, i on actualment hi ha 140 places. L’àmbit d’influència se situaria entre el carrer Callao i la rambla del Portalet. Dues de les plantes seran subterrànies i tindran 178 places; i tant la que quedi a nivell de terra com la del primer pis en tindran 121.

Una de les particularitats del projecte, segons Motas, és que preveu la possibilitat de poder construir fins a dues plantes més, tot i que ara mateix l’estudi de viabilitat ho desaconsella. “El fet que l’estructura estigui preparada farà que futurs governs tinguin marge de maniobra per poder fer-ho en funció de les necessitats de la ciutat”, destaca l’alcalde, que hi afegeix que el fet de reflectir aquesta opció en el projecte ara mateix no l’encareix, però permetrà que una futura inversió sigui assumible. Si l’empresa optés per ampliar la instal·lació amb dues plantes més de 121 places cadascuna, es podria arribar fins a les 850.

Inversió milionària

L’aparcament es traurà a concessió per 40 anys i el farà una empresa privada, que assumirà tot el cost de l’obra, que es preveu que sigui d’entre 9 i 10 milions d’euros. Carles Motas va explicar que el pla de viabilitat preveu que el concessionari gestioni tota la zona blava del municipi més la primera planta de l’aparcament de la plaça del Mercat, que és de rotació. Segons recull l’estudi de viabilitat, es calcula que amb una ocupació mitjana d’entre el 9% i el 13% de totes aquestes places el projecte és rendible. A més, cal destacar la proximitat amb el futur museu Carmen Cervera.

Font: El Punt-Avui, ja que Tribuna Ganxona continua sense ser convidat per l’Ajuntament a presentacions ni rodes de premsa. 

L’estudi de viabilitat del futur aparcament subterrani que el govern ganxó planteja situar a la Corxera va prosperar en el ple: a més dels vots de l’executiu (TSF-ERC-PSC) va rebre suport de Guíxols des del Carrer (GdC). Però el document no convenç ni MES ni la CUP –en contra–, ni CiU, que es va abstenir.

Tot i que CiU va enterrar la bel·licositat en el sentit de vot, la portaveu, Dolors Ligero, va argumentar que l’estudi –tot i la viabilitat– permet “obrir el debat” que també volen els comerciants. Per Ligero, a banda de la conveniència de crear aparcament a banda i banda del passeig, “la gent vol aparcar al centre”. Pere Albó (MES) sosté que l’aparcament al passeig ja va estar a punt de ser una realitat fa dues dècades i que la mateixa empresa va dir que la ubicació al passeig també era viable. Elena Delgado (CUP) va criticar els 40 anys de concessió i el fet que calgui tallar arbres a la Corxera.

Jordi Lloveras (GdC) va defensar els riscos d’inundabilitat al passeig, que per Albó també existeixen a la Corxera. Des d’ERC, Jordi Vilà va defensar que el projecte “estratègic” a la Corxera té el suport de la majoria dels electors i preserva el passeig.

Font: El Punt-Avui

Font: El Punt-Avui

Les noves pistes aparegudes dissabte van fer reprendre ahir les tasques de recerca activa de Sebastian i Claudine Schrader, el matrimoni resident a Barcelona que va desaparèixer el dijous 13 d’octubre a la Costa Brava. Tot i que a finals de la setmana passada el grup de recerca va deixar de buscar, mossos d’esquadra i amics, familiars i companys de la víctima van localitzar dissabte diversos objectes personals de la parella. Concretament, entre la cala de Roques Planes i la platja de Torre Valentina, de Sant Antoni de Calonge, hi van localitzar uns pantalons, unes sabates i unes ulleres de sol de la parella.

Un helicòpter i una unitat subaquàtica dels Mossos d’Esquadra i diverses unitats subaquàtiques del GRAE dels Bombers de la Generalitat van estar ahir rastrejant aquesta zona a la recerca de noves pistes. Però cap a les tres de la tarda van haver de suspendre l’activitat per la mala visibilitat i el fort onatge. Està previst que aquest matí els bombers tornin al lloc i, si el temps ho permet, continuar buscant.

Font: El Punt-Avui

Primer va ser el tancament del restaurant Can Salvi, a principi de setembre i gairebé de sorpresa, ja que el propietari, Quimet Clarà, feia temps que sospesava jubilar-se anticipadament i la finestra burocràtica s’obria i tancava alhora a finals de mes, havent de deixar lligades altres qüestions com ara les vacances pendents del personal. I fa un parell de setmanes arribava el segon tancament, el del veí Bahía, en què l’amo, Emili Albó, havia anat resistint més enllà dels 65 anys, però que ha acabat llançant la tovallola cansat de lluitar contra l’escassa oferta d’aparcament els dies festius i les parades dels marxants dominicals, que resten atractiu a la terrassa. En qüestió d’un mes, dos establiments clàssics i emblemàtics del Passeig del Mar han abaixat persianes, i aquesta setmana feien balanç de les respectives aventures hostaleres, que testimonien l’eclosió del turisme a la Costa Brava i la necessitat de reinventar-se, tant pel que fa a les tendències dels gustos com per adaptar els negocis a un context econòmic més ajustat i arriscat.

“Fa 40 anys, hi havia més alegria i avui estem arronsats; la gent jove cerca sobretot menjar ràpid perquè hi ha menys capacitat econòmica i això també afecta els pensionistes”, molts clients de dècades que han envellit i han deixat d’estiuejar a la zona o bé que no es poden permetre d’anar tan sovint al restaurant, certificava Albó. La llicència d’activitat del Bahía, que encara conserven emmarcada sobre la caixa de l’establiment, data del 1982. Abans, però, ja s’havia forjat com a hostaler a la taverna del seu pare, Casa Pedro, que als seixanta va esdevenir una de les primeres sales de festa de la zona.

Per Albó, tancar el Bahía ha estat una decisió difícil: “Em sap molt greu. Durant tot aquest temps, hem obert tots els dies de l’any, fins i tot per Nadal. Però, l’any que ve, com a mínim podré veure els focs artificials de la festa major, que no els he pogut veure mai”, s’exclama. El fet que el local sigui de lloguer tampoc els encoratja a reinventar el negoci, ja que, fora de l’estiu, Albó no es mostra gaire optimista amb les opcions per allargar la temporada turística i carrega les tintes contra la decisió de no fer l’aparcament subterrani al passeig, un debat que s’arrossega des de fa més de dues dècades i que, de moment, encarrila el projecte a tocar del monestir.

Pel que fa a Quimet Clarà, bona part dels motius coincideixen, però ha entomat la jubilació de Can Salvi amb més optimisme. “S’ha acabat l’estrès de veure quin temps farà el cap de setmana, arriscar amb les previsions de compra de producte fresc o patir els mesos dolents per pagar-ho tot al dia”, bromeja.

El restaurant, engegat pels seus pares Joan Clarà Salvi i Montserrat Estanyol Raleta el 1949 com una taverna-cafè, va créixer a partir de finals de la dècada de 1950 a redós del boom turístic sense abandonar el pòsit de la cuina marinera. El negoci funcionava, explica Clarà: “És un lloc ideal i, a l’estiu, es treballa molt bé. Hem aconseguit resistir tots aquests anys de crisi”, destaca. Però és el moment de fer “un gir al model” i, davant la manca de relleu, destaca que l’edat ja és un obstacle per emprendre aventures i accedir a finançament a terminis còmodes. El tancament dels dos negocis –sumat a un tercer restaurant més jove, Can Noguera, que també ha abaixat la persiana– ha deixat orfes molts clients.

Font: El Punt-Avui

El cantant i compositor Pedro Burruezo (nascut a Barcelona el 1964 i actualment residint a Sant Feliu de Guíxols), al capdavant de la Nur Camerata (la Camerata de la Llum), amb Maia Kanaan (veu i viola) i Jordi Ortega (violoncel), més el gran artista sudanès Wafir S. Gibril (llaüt àrab, flauta ney, percussió….), actuaran dimarts que ve, dia 8 de novembre, al Festival Culturel International de Musique Samaa Soufie de Setif, Algèria, amb el seu espectacle “Al Andalus S. XXI”, que recopila peces dels últims treballs del grup, “Multaqa Antigua Contemporània” i “Misticísssimus” (tots dos publicats per Satèl·lit K), més algunes peces inèdites que formaran part d’un nou àlbum de l’artista, “The Dervish” (amb la mateixa companyia).

Cançons, versos i lletanies que, inspirats en els grans místics del sufisme, ens porten perfums i aromes d’un amor incommensurable per als temps de caos i confusió que corren. Música delicada i d’índole molt espiritual que està dirigida directament a l’ànima i els cors. Les músiques tradicionals, des del llunyà món medieval, adquireixen aquí una perspectiva que, encara que respecta les arrels, no menysprea una mirada contemporània, actual, doncs aquest missatge d’amor i de pau que ens van llegar els grans mestres del tasawwuf/sufisme (com Rumi o Al Alawi) és avui, segons confessa Burruezo, més necessari que mai.

Melodies morisques, aires medievals, algun “quejío” flamenc, sons sufís sota un nou prisma, tot per a una nit i un viatge màgic… Veus, percussions, la mandolina algeriana, el llaüt àrab, la viola, el ney o la guitarra teixiran una xarxa preciosa per enfilar les ànimes al misteri de la Creació. Sonaran, renovades, peces clàssiques com a “Recuerdos de la Alhambra” (ara “Alhambra Tasawwuf”) i creacions originals com “’Itimad”, “Medievalia”, “Allahouma”, “Soleá sufí”, “Al Haqq” (dedicada a Ibn Al Arabi de Múrcia i tema que podeu escoltar aquí mateix) o “Nur/llum”. Un concert carregat de profunditat i, al mateix temps, de la sensualitat d’Orient.

El grup de Burruezo i Gibril és l’únic grup català que participa aquest any al festival, certamen en el qual actuen artistes de tendència sufí i confraries sufís de diferents països de tot el món. Burruezo, que va capitanejar el grup Claustrofobia en els 80/90, pioner en tot tipus de mestissatges, és també director de la revista The Ecologist i un dels màxims difusors de l’ecologia profunda al nostre país. Té en el seu haver llibres com ara “Ecología y espiritualidad” (Obelisc Ediciones) “Misticísssimus. 10 ensayos” (Satèl·lit K) i és un estudiós del perennialisme, a més de conèixer l’islam i el sufisme “des de dins”.

El missatge de la seva música, com la de molts altres artistes i músics d’aquestes mateixes coordenades, és un missatge de profunda espiritualitat, una espiritualitat lliure i irredempta i, al mateix temps, que beu de les fonts tradicionals (en un sentit guenonià). Entre Orient i Occident, entre el passat i el futur, entre les arrels i l’avantguarda, sempre sota un prisma radicalment personal.

Ahir dissabte 22 d’octubre la Penya Barcelonista Guixolenca va celebrar l’Assemblea General Extraordinària que contenia com a únic punt de l’ordre del dia l’elecció del nou President de l’entitat, després de la mort a principis d’any de l’anterior, Jaume Pla.
D’acord amb els Estatuts del FC Barcelona i els propis de la Penya, el President havia de ser soci tant de la Penya com del Barça. Només es va presentar una candidatura a la presidència,  encapçalada per Josep Murlà, que ha estat escollit per aclamació de tots els assistents. Els membres de la nova Junta Directiva són, a més de Josep Murlà, Joan Sagué com a tresorer, Núria Murlà com a secretària i Francesc Mas,  Josep Viñolas, Margarita Arxer i Isabel Cussó com a vocals.
El nou President va indicar que la nova Junta té vocació participativa i que hi serà benvingut tothom que tingui ganes de treballar per la Penya.
Així mateix, la totalitat dels socis van acordar modificar el nom de la Penya, que passa a denominar-se Penya Barcelonista Guixolenca Jaume Pla i retirar el  carnet de soci número 1, que quedarà en propietat de Jaume Pla, que va ser nomenat soci d’honor de forma pòstuma.
La nova junta també va anunciar la primera activitat que duran a terme; una sortida a Montserrat que faran el proper dia 13 de novembre i de la qual aniran informant properament.

Els periodistes gironins reproven i reconeixen, un cop l’any, personalitats i institucions relacionades amb la comunicació i la pràctica del periodisme en un acte social en el transcurs del qual es fan entrega de les Mosques de la Informació. Organitzades per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, la festa d’enguany es va celebrar ahir al vespre a la Casa Solterra i va servir també per homenatjar el periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó, que va morir fa dos mesos, i va ser fundador del Col·legi de Periodistes de Catalunya. També es van atorgar dues mosques de reconeixement: la de Sant Narcís als cineastes gironins Isaki Lacuesta i Isa Campo per la projecció internacional de les seves produccions i la Mosca del Col·legi al periodista Julià Castelló. Els premiats van rebre una escultura de l’artista Roser Bover i que és una al·legoria sobre els diaris i la paraula. El president del Col·legi a Girona, Joan Ventura, en el seu discurs va reivindicar la funció del periodisme: “Algú ha de fer les preguntes incòmodes, algú ha de gratar entre les veritats oficials.”

Julià Castelló rep la Mosca del Col·legi

Recull de fotografies de Julià Castelló, emeses en el projector durant la cerimònia (Foto:JOAN SERRA)

La Mosca del Col·legi reconeix trajectòries professionals dins l’àmbit del periodisme, i per això va ser rebuda ahir  pel periodista Julià Castelló (Sant Feliu de Guíxols, 1946). Castelló va ser guardonat pel seu recorregut com a membre dels diferents estaments periodístics, com ara  la darrera junta directiva de l’Associació de la Premsa de Barcelona -presidida per Enric Sopena- i també per haver participat en la fundació del Col·legi de Periodistes (va ser membre de la primera Junta del Col·legi) i del Sindicat de Periodistes de Catalunya. L’any 2006 va formar part d’una candidatura de per al deganat del Col·legi  i també va formar part de la Junta de Govern amb Josep Pernau de degà.
Julia Castelló i Janó va començar la seva vida professional a Bilbao i posteriorment, a Madrid, per treballar sis anys a Cambio 16, revista que l’any 1978 l’envia a Barcelona com a delegat. L’estiu de 1981 comença a TVE (encara a Miramar) com a col·laborador i hi torna l’any següent com a col·laborador d’informatius, de la mà d’ Enric Sopena. Un any més tard s’incorpora a la plantilla després d’aprovar una oposició. Ha treballat per als informatius diaris de la cadena i pels programes Línia 900 i El Escarabajo Verde.
A les eleccions municipals ganxones del 2011 formava part de la llista d’ICV-EUIA-E i a les del 2015, estava a la llista de Guíxols des del Carrer – Entesa, del qual en fa funcions de cap de premsa. En els darrers anys també va ser director de la revista editada pels veïns del barri del Puig, El Safareig.  

El jutjat d’instrucció número 2 de la nostra ciutat va interrogar ahir Yassin Challioui Sartan, un dels sospitosos del cas del crim de l’empresari Jordi Comas, a Platja d’Aro. L’investigat, que és a la presó per altres delictes no vinculats al cas Comas, fins ara no havia estat interrogat al jutjat. Tot i això, ahir es va acollir al dret a no declarar.

Challioui va ser assenyalat per l’anònim que va rebre la fiscalia com un dels lladres que havien assaltat la casa de l’empresari. Estaria implicat, juntament amb Yassine Chelagmi (suposat autor material del crim) i Abdelaziz el Kalai. Després de rebre l’anònim que implicava l’imputat, l’equip investigador es va desplaçar fins a la presó on estava ingressat Challioui i li va preguntar sobre la mort de Jordi Comas. Aquest, sense tenir coneixement de l’anònim, va esmentar i incriminar la resta d’implicats, en diferents graus de participació, però mai es va involucrar en els fets. Però a criteri dels investigadors, en sentir-se pressionat pel fet que la policia podria sospitar de la seva participació, va incriminar la resta d’imputats. Ilyass Houlich, un altre dels detinguts en el cas, situa Challioui en una reunió al costat del bar Aquario de Platja d’Aro, juntament amb quatre sospitosos més. En aquesta trobada, tots ells van felicitar Challioui per haver aconseguit trobar l’especialista a obrir portes i finestres que els ajudaria a cometre els assalts.

Font: El Punt-Avui

Fa uns dies que s’està accelerant amb la idea de tornar a construir un pàrking soterrat a Sant Feliu de Guíxols. Si seguiu les notícies als diaris, als digitals i a les xarxes socials ja sabran vostès més o menys com està el tema. L’equip de govern projecta fer-lo ara a la Corxera, tot i que primer deien en superfície, ahir mateix van presentar que serà soterrat. Altres zones que s’havien parlat era el Passeig, tal i com defensa CiU i la majoria de comerciants, i la zona entre la Ronda Massanes i la Carretera de Tossa, darrere la Corxera mateix, per la proximitat amb la zona del Monestir.

Però no fa pas tant, a la campanya electoral de 2011, que Tots per Sant Feliu presentava un projecte de pàrking soterrat al Passeig dels Guíxols, que havia d’enllaçar amb la zona del port. El canvi d’opinió, a aquestes alçades, fa pensar que no és gratuït. Una de les raons pot ser que ERC, aliats més directes de TSF i que en les campanyes electorals anteriors no volia ni sentir parlar de foradar el Passeig, hagi fet baixar del burro TSF. Gripaus que alguns s’han hagut d’empassar a causa del pacte. I com que CiU ha tingut poca cintura i ha reaccionat tard, demanant ara signatures a favor de la construcció del pàrking al passeig, el govern li ha marcat un gol anunciant el projecte a la Corxera.  Comptin si no havien tingut temps, en 4 anys d’alcaldia de CiU, per fer un pas endavant amb el tema de l’aparcament.

A aquest govern se li poden retreure moltes, moltíssimes coses. Però amb el tema de l’aparcament -cabdal per la ciutat- ha anat de cara a barraca i, malgrat fer un projecte totalment diferent a aquell presentat fa 5 anys, ha rectificat la decisió i sembla que l’ansiat pàrking serà una realitat d’aquí aproximadament dos anys.

I ja que parlem de la campanya de 2011, cal recordar que aquest diari digital i el ja extingit Infoguíxols van organitzar un molt bon debat durant la campanya electoral d’aquell any. Us deixem la crònica feta per un servidor aquell dia, i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, veient què deien els candidats i com ha acabat la cosa.

Així va anar aquell llunyà debat…

Segons vaig poder saber ahir en l’acte d’entrega dels premis Mosques de la Comunicació que atorga el Col·legi de Periodistes de Girona, els editors de l’històric setmanari  Àncora han anunciat que la revista deixarà d’editar-se després de 69 anys d’explicar l’actualitat local. Àncora ha estat una de les revistes locals de més llarga durada a Catalunya, ja que va sortir el primer número, el 30 d’octubre del 1947, amb el nom de Chut. La direcció de la publicació explica que per l’extra de Nadal, el 22 de desembre, es durà a terme l’últim tiratge, que s’acostarà als 3.500 números.

Segons declaracions de la direcció al diari El Punt-Avui i a Ràdio Sant Feliu, un factor important en aquest desenllaç ha estat la competència dels nous sistemes digitals d’informació i la gran quantitat existent de butlletins i agendes comercials gratuïts. Pel que fa als mitjans digitals, com a part al·ludida, no queda més remei que negar que aquesta pugui arribar a ser una de les raons. Hi ha moltíssims mitjans que compaginen l’edició digital i l’edició impresa, fins i tot a nivell local. Per les raons que siguin, Àncora no ha volgut o no ha sabut  adaptar-se a l’era digital i ni tan sols ha canviat el disseny de les seves pàgines escrites en els darrers 30 anys. Renovar-se o morir, companys. Aquest lema s’ha de tenir sempre present.

Pel que fa a la “gran quantitat de butlletins i agendes comercials gratuïtes”, hi estem d’acord. Molta competència i molt poca vista de qui confia en paperassa que acaba a les escombraries un cop fullejada – ja que la majoria no es poden llegir gaire, pràcticament són guies comercials basades en imatges-. Almenys, l’Àncora es pot guardar i es pot repassar per cercar una notícia antiga. En aquestes revistes, no. Una altra cosa és evident: el butlletí #Guíxols, editat per l’Ajuntament, ha fet que les notícies governamentals es difonguin en paper només en aquesta publicació, i ja ni als digitals ens passen informació per ser publicada. Què vol dir? Doncs que a l’Ajuntament, com hem comentat diverses vegades, no li interessa la premsa local, més enllà de Ràdio Sant Feliu, que està sota el seu manament malgrat ser un Ens Autònom.

En un editorial, la revista destaca que l’Ajuntament no ha potenciat com cal les publicacions locals en paper, que “amb els corresponents ajuts i suports, no haurien de desaparèixer, la realitat és molt diferent i ha quedat demostrat tot el contrari”.

Un altre fet que no enganya és el poc suport dels comerços i empreses ganxons a l’hora d’aportar el seu granet de sorra al manteniment dels mitjans de comunicació local. Els mitjans locals no deixem de ser una  associació cultural que té les seves despeses de manteniment, i ja es pot veure a la nostra portada quants anuncis de negocis locals hi ha… aquesta és una altra causa del tancament de l’Àncora.

La publicació va ser una iniciativa d’Enric Descayre i Salgas, que, amb visió de futur i de servei a la ciutat, va crear, junt amb un grup d’amics de l’època, una revista setmanal de quatre pàgines que va portar inicialment el nom de Chut, perquè el seu contingut era esportiu. Posteriorment, l’1 de desembre del 1949, passà definitivament a denominar-se Àncora en augmentar les seves pàgines amb un contingut ja més variat i amb el format que s’ha mantingut al llarg dels anys.

Moltíssimes són les persones de la ciutat que hi han col·laborat al llarg d’aquests anys – un servidor, encara que no m’hi vaig prodigar massa, també hi vaig col·laborar- i que han pogut dir amb orgull que han aportat el seu gra de sorra a la publicació.

Diferents efectius i cossos de seguretat estan a la recerca d’una parella desapareguda a la zona de Sant Feliu de Guíxols des del passat dijous, 13 d’octubre. Alhora, es fa una crida ciutadana per si algú pot aportar detalls d’aquesta desaparició, tot trucant al 112 o als telèfons que apareixen a la fotografia.

Els dos desapareguts són Sebastian Schrader, d’origen alemany, i la seva esposa, Claudine Schrader. La darrera localització de la parella és de dijous, 13 d’octubre, a l’avinguda Vall d’Aro de Sant Feliu (zona de Sant Pol).

L’Ajuntament farà front a part del dèficit econòmic amb què el complex esportiu de La Corxera va tancar els exercicis 2012 i 2013. El ple de l’Ajuntament ganxó va aprovar dijous passat abonar 55.750 euros al concessionari de l’explotació per aquest dèficit. En aquest punt de l’ordre del dia, van votar-hi a favor el govern (Tots per Sant Feliu, ERC i PSC) i CiU, es van abstenir la CUP i Guíxols des del Carrer i MES hi va votar en contra.

El regidor d’Hisenda, Josep Melcior Muñoz, va dir que l’empresa explotadora va presentar números vermells per valor de 85.428 euros dels exercicis 2012 i 2013. Concretament, el dèficit que atribuïa al 2012 era de 38.300 euros i el de 2013 era de 47.128.

Ara segueix la negociació pel dèficit del 2014. Segons el regidor, el dèficit d’aquests anys ha estat degut a la crisi i la reducció del número d’usuaris. Sobre el fet que l’Ajuntament hagi de fer front al dèficit, el regidor ha exposat que el contracte contempla que si hi ha dèficit d’explotació, el concessionari pugui reclamar-lo al consistori.

Font: Diari de Girona 

L’Ajuntament ha fet aturar les obres del nou hotel de luxe Alàbriga Hotel & Home Suites arran del rebaix d’un terreny on es vol fer la zona de la piscina o sea club. Aquest terreny està situat a l’altre costat de la carretera de Sant Pol a Sant Feliu, pràcticament fins al llindar del camí de ronda.

A la pràctica s’està davant d’un entrebanc administratiu. Les obres tenen el permís de la delegació del Departament de Costes, però no disposaven de l’autorització municipal, que es poc concedir en les pròximes hores i, de fet, el punt ja figurava en l’ordre del dia de la junta de govern. L’inici de les obres va ser controvertit perquè es van tallar dos llorers històrics. Tot i que l’informe tècnic municipal és favorable, caldrà analitzar diverses accions, com ara tales de pins i com ha de ser la tanca perimetral.

El despatx d’arquitectes que ha projectat l’Alàbriga (DNA Barcelona & Partners) ha dissenyat edificis emblemàtics, com ara l’Al-Jahra Hospital de Kuwait, el Planetarium Tower de Panamà o l’hotel Boutique Hotel d’Alger, i consideren que el de Sant Feliu permet la coexistència entre luxe i natura.

Aquest hotel neix amb la vocació de ser un dels més exclusius de la Costa Brava i de Catalunya, i publicacions digitals com ara Crónica Global ja el qualifiquen com “el resort més pijo de Catalunya”.

Font: El Punt-Avui