L’operació perquè part de la gran finca de Can Blasco –uns 5.000 metres quadrats a llevant del monestir– acabi en mans de l’Ajuntament va quedar deslluïda en el ple municipal per les diferències entre el govern (TSF, ERC i PSC) i els grups de l’oposició respecte al nou projecte del Museu Thyssen al monestir. La CUP i Guíxols des del Carrer (GdC) van donar suport al primer dels dos punts relacionats amb la qüestió, la modificació del POUM per ampliar en 2.000 metres quadrats els espais lliures a l’entorn del monestir, però els portaveus dels dos grups, Elena Delgado i Jordi Lloveras, respectivament, van insistir que estaven d’acord amb un jardí d’ús públic per als guixolencs i no pas amb el fet que l’espai acabi inclòs dins del museu.

Els grups del govern van defensar la transcendència de recuperar els espais privatitzats arran de la desamortització eclesiàstica del segle XIX, però MES i CiU –tot i que en els dos casos estan a favor del Thyssen– van votar-hi en contra amb algunes objeccions: sobre l’abast dels terrenys que s’adquireixen i, sobretot, perquè el projecte de l’equipament museístic s’ha refet sense comptar amb els altres grups. Dolors Ligero (CiU) va demanar deixar fora dels canvis de qualificació l’espai de la plaça de l’Abadia –on aniria la futura sala d’exposició– per debatre els canvis en el si d’una comissió especial amb tots els grups municipals. Pere Albó (MES) va alertar que el projecte al monestir avança sense que s’hagi modificat el pla director de l’edifici, bé cultural d’interès nacional, i va opinar que el projecte anterior a la fàbrica Serra Vicens hauria costat menys diners al municipi.

L’alcalde, Carles Motas, va destacar que amb l’operació es guanyen “un 20% de zones verdes i un 26%” en la dotació d’equipaments, i va fer una crida als grups, especialment al de CiU, perquè se sumin a un nou consens per materialitzar el projecte. En la votació del conveni urbanístic complementari, però, CiU, GdC i la CUP només es van abstenir, mentre que Albó va votar en contra per MES.

L’Ajuntament vol premiar la fidelitat dels seus treballadors i per això tots aquells que hi hagin desenvolupat la seva tasca professional durant 25 anys seran premiats amb 600 euros, segons es va aprovar la setmana passada en ple ordinari. La regidora de Recursos Humans, Sílvia Romero, va explicar que l’Ajuntament ganxó ja tenia instaurat aquest pagament des de fa molts anys, però el 2014 va deixar d’abonar-se, sense que es conegui el motiu pel qual es va deixar de pagar.  Romero va concretar que fins el 2014 era una gratificació extraordinària que es concedia a tots els treballadors que complien el quart de segle a l’Ajuntament, mentre que ara es tracta d’un premi amb condicionants, entre d’altres, que els 25 anys de treball a l’Ajuntament hagin estat ininterromputs i que la persona no hagi estat sancionada ni apartada de la feina.
Aquest premi a una dedicació de 25 anys a l’Ajuntament no és únic de Sant Feliu, sinó que d’altres administracions com els ajuntaments de Girona, Palamós o la Diputació també els concedeixen. La regidora ha afegit que aquesta remuneració està recollida en el conveni.
El ple també va aprovar que l’Ajuntament ganxó s’adhereixi al Fons Català de Cooperació, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, segons Diari de Girona. L’Ajuntament ja havia format part anteriorment d’aquests Ens, però el mandat passat en va sortir.
També es va aprovar la segona part de les inversions financerament sostenibles per aquest any, que sumen 514.507 euros, 169.000 dels quals seran per a la urbanització del carrer Colom. Les altres dues actuacions que es finançaran són la segona fase de la coberta de l’Hospital i el reforç, ampliació o substitució d’enllumenat públic.
D’altra banda, el grup municipal de Convergència i Unió reclama a l’equip de govern que obri una comissió d’estudi perquè tots els grups municipals puguin fer les seves aportacions al projecte del futur Museu Thyssen. CiU vol conèixer en profunditat què es vol fer exactament abans de permetre la construcció d’un edifici annexat, en referència a la construcció adjacent que s’ha dibuixat a la plaça de l’Abadia.

“Los pobres nos quieren robar la playa”. Aquest va ser el comentari d’un dels inquilins del Club de Mar quan un centenar de persones es van manifestar dissabte al migdia per reivindicar l’ús públic d’una zona que l’empresa Turispania utilitza de forma privada des dels anys 70.

La plataforma Recuperem Can Rius va modificar els cartells que hi prohibeixen l’accés posant una engaxina amb la frase “Obert a tothom” sobre el rètol de “Concessió privada”. Representants de Turispania que han parlat amb membres de la Plataforma han assegurat que el rètol actual amb aquesta redacció els havia estat dictada per l’anterior alcalde Joan Alfons Albó, de Convergència i Unió, que va escriure el text amb la seva pròpia lletra, un document que encara conserven.

L’acció i la concentració, impulsades també per Guíxols des del Carrer, ERC i CUP, va tenir en l’exregidor d’ICV-EUiA a l’Ajuntament, Jesús Fernández, com a portaveu i es va adreçar al públic per recordar l’origen de la reivindicació i el dret que els acollia per fer-la. Ara fa tres anys es va aconseguir l’enderroc de la paret que impedia el pas a la zona, però encara no s’ha aconseguit que el solàrium sigui d’ús públic, malgrat ocupar l’espai marítim terrestre.

Després d’un llarg procés,  impulsat en el seu moment pel grup municipal d’ICV-EUiA, el 24 d’octubre de 2012 el Jutjat Contenciós Administratiu 18 de Barcelona va desestimar el recurs presentat per la companyia Turispania i va obligar al compliment de la sentència  que, entre d’altres qüestions, fixava l’enderroc de la porta tapiada a l’entrada nord de la platja de Can Rius, la retirada de tots els cartells que indiquen prohibició o limitació d’accés públic i l’eliminació de la porta metàl·lica tancada  que impedeix el pas per la zona sud. Avui, quatre anys després, la companyia Turispania ha complert només una part de la sentència.

Els representants de Turispania, que van parlar amb els manifestants,  asseguren que ells no s’oposen a la utilització del solàrium per a tothom, afirmació que contradiu els testimonis de diversos banyistes i inquilins del Club de Mar que han dit tot el contrari, que empleats de Turispania i alguns dels llogaters dels apartaments fan fora de la zona a les persones que no hi tenen habitage llogat o en propietat.

A part de les sentències judicials les peticions dels manifestants estan avalades per una votació unànime del Parlament de Catalunya i de l’Ajuntament de la ciutat.

Convergència proposarà al Ple d’aquest mes d’agost crear un registre municipal d’empreses locals per tal de disposar d’una relació de totes aquelles empreses i professionals independents que estiguin interessats en participar en les diferents contractacions que realitzi l’Ajuntament.
Al mateix temps, demanarà modificar el procediment de contractació per a obres i serveis menors, de manera que totes les empreses incloses en el registre siguin convidades a les diferents contractacions del sector que l’empresa s’hagi inscrit, atorgant més garanties als principis de publicitat, d’igualtat d’oportunitats entre empreses i de transparència en els procediments de contractació del municipi.
L’objectiu de la proposta és “donar més oportunitats a les empreses ganxones per treballar amb l’Administració, dinamitzant així l’economia local tan malmesa per la crisi”.
CiU lamenta que el govern ja hagi anunciat que votarà en contra d’aquesta proposta.

Després d’haver aconseguir, l’any 2013, enderrocar el mur que feia més de 40 anys que impedia el pas a Can Rius, la zona continua sense estar lliure per a ús públic i la privatització de l’espai és evident, ara amb una falsa concessió privada  de solàrium.

La Plataforma Recuperem Can Rius i també la ciutadania ganxona han reivindicat des de fa molt temps que el litoral és públic  i no es pot limitar l’accés a les persones.

Així doncs, per continuar demanant el lliure accés total de la zona marítima, aquesta Plataforma convoca els ganxons a realitzar un acte d’ocupació simbòlica de l’espai, ara destinat a ús de solàrium, un acte que porta el nom “Bronzeja’t a Can Rius”.

L’acte, que té el suport polític d’ERC, ICV-EUiA i Guíxols des del Carrer, es farà el proper dissabte 27  d’agost a les 12 del migdia a la platja de Can Rius, a la zona del Club de Mar. La manifestació s’iniciarà des del passeig, a l’alçada del Club Nàutic vell.

CAN RIUS: UNA HISTÒRIA QUE VE DE LLUNY

La concessió atorgada per fer els banys de Sant Elm (més coneguts con Can Rius) es va fer en una zona marítimo-terrestre a les darreries del segle XIX.  La necessitat d’instal·lacions per a banyar-se es va esllanguir amb el canvi de costums i el pas del temps i el 1955 la concessió es va transferir a Turispania per fer-hi un hotel que mai es va arribar a construir. Des del primer moment, aquesta empresa es va saltar les normes, fent unes obres no autoritzades tolerades 4 anys més tard en precari. El 1964 es va fer transferència en part de la concessió a Touring SA i es fixa la concessió fins a final de juliol de 2018, segons consta en l’expedient de caducitat dictat el juny del 2016.

El 2002 es va comprovra l’incompliment de les condicions de la concessió per obres no autoritzades i ús exclusiu com a restaurant, discoteca i bar i abandonament del servei de banys. D’aquí es deriva el procediment per declarar la caducitat de la concessió de 1964.

El 2013, l’Ajuntament va declarar l’edifici com a bé d’interès local i el 2016 se n’aprova el Pla Director que fixa les limitacions de reforma arquitectònica i els usos que ha de tenir: culturals, docents, esportius, balneari o qualsevol activitat de restauració, sempre lligada a aquestes activitats i mai com a objectiu principal.

Donat l’estat d’abandonament de l’edifici, el 2015 s’incoa l’expedient d’extinció de la concessió.

Dictamen judicial contra Turispania

Entre les condicions essencials de la concessió hi figura el respecte a la zona marítimo-terrestre que voreja absolutament totes les costes de Catalunya i la resta de l’estat. Per la vulneració d’aquest punt, el Servei de Costes de Catalunya va imposar a Turispania una multa i va instar l’empresa a treure tots els impedients que obstrueixen el pas. Turispania va respondre en part i el 2013 va enderrocra una paret que impedia el pas des de la platja al camí de ronda. Però encara queden altres ordres a complir, reiterades pel dictamen del Jutjat Contenciós Administratiu núm.11 de Barcelona emès el març passat: la retirada de cadenes i tots els elements que obstrueixen el pas a totes les entrades a la zona, des de el Passeig President Irla fins al passeig de ronda (dues portes a dalt i a baix),  la retirada dels cartells que diuen que la zona prop del mar és d’ús privat i fer viable l’ús públic de l’embarcador.

Aquests són el motius bàsics de l’acció que la Plataforma Recuperem Can Rius farà el dia 27: el suport i la reivindicació del compliment d’una resolució judicial en favor de l’ús públic d’allò que sempre ha estat públic.

La proliferació de gandules i para-sols de les concessions privades a la platja de Sant Pol dóna lloc a picabaralles estivals recurrents amb els banyistes i el govern municipal, sobretot en els períodes de més pressió i els caps de setmana. Els empleats de les empreses les situen a tocar del mar a primera hora del matí, i no són infreqüents les corredisses dels banyistes per conquerir el seu espai amb tovalloles abans que el mosso no l’ocupi amb gandules buides per al lloguer.

Els grups polítics de Guíxols des del Carrer i la CUP, a més de diversos veïns, se n’han fet ressò un cop més a les xarxes socials, recordant que en els plecs de condicions figuren requisits com ara l’obligació de deixar sis metres lliures de platja fins al límit de l’aigua o que només el 10% de les gandules esteses estiguin vacants.

Font: El Punt-Avui

L’Ajuntament ha adquirit 4.826 m2 de terrenys de propietat privada adjacents al Monestir per tal de dotar el complex monàstic d’una zona verda al seu entorn. Entre els elements que es recuperen per a ús públic hi ha una muralla del segle XVIII, una torre de guaita, antics horts, una extensa zona verda i la casa modernista propera al Monestir.

Amb la nova adquisició es permet una continuïtat que permet connectar el Monestir amb altres zones verdes actualment de titularitat pública, que fins ara quedaven inconnexes amb aquesta propietat privada al bell mig. Ara, amb l’adquisició, es dóna continuïtat i conjunt a tot el sector, amb noves possibilitats.

És la segona adquisició patrimonial en aquest entorn, després que al 15 de juny l’Ajuntament comprés la finca annexa al Monestir, un espai de 444 m2 afectat pel POUM, i que permetrà que la plaça de l’Abadia torni a tenir una figura quadrada tal i com l’havien concebut els monjos benedictins per fer-hi un claustre i on l’equip de govern té en ment ampliar-hi l’Espai Thyssen.

L’alcalde de la ciutat ha explicat que des de l’Ajuntament es vol encarregar el projecte executiu per ordenar aquesta zona, la majoria de la qual quedarà com a zona verda.

L’acord de compra, per 700.000 euros,  està pendent de l’autorització de la Generalitat, que arribarà properament, en ser l’agost un mes inhàbil.

Per l’Ajuntament es tracta d’una zona verda carregada d’història: amb muralla, torre de guaita, antics horts, casa modernista,… per a nous usos.

(En vermell, la primera compra, feta el 15 de juny. En groc, l’adquisició acordada recentment)

L’equip de govern ha anunciat l’adquisició de 5.000 m2 dels jardins de Can Blasco, darrere el monestir.
Segons la nota de premsa enviada per l’Ajuntament, el jardí ocupa la part dibuixada en groc a la foto adjunta, però en realitat, la finca que compra la ciutat és la marcada en blanc, que com es pot veure és una llengua de terra d’uns 2.000 m2 que s’endinsa en uns jardins annexos, propietat d’un privat. La finca, per la qual l’Ajuntament pagarà 700.000.-€, inclou la meitat de la casa de Can Blasco.
Per altra part, l’Ajuntament ha signat amb els mateixos propietaris un conveni per traslladar l’ edificabilitat prevista a la zona verd +blau, agrupant-la a la part est de la finca (verd) . El conveni beneficia als propietaris que fins ara estaven obligats a construir un carrer per accedir als 4 habitatges previstos i al mateix temps beneficia la ciutat obtenint a canvi la cessió gratuïta d’uns jardins d’uns 2000 m2 just darrere el monestir (zona en color blau).
Aquest tram de jardí cedit inclou una torre de vigilància i un tram de l’antiga muralla del monestir amb accés als terrenys de Monticalvari, per la qual cosa pensem que és un molt bon tracte per la ciutat, i una oportunitat per recuperar aquests jardins que a partir d’ara seran públics.
Obtenint doncs gratuïtament la titularitat d’aquests 2.000 m2 de jardí darrere al monestir (en blau), que són justament els de major valor paisatgístic, el nostre grup municipal no veu la necessitat de comprar per 700.000.-€ la zona en blanc i considera que la ciutat té altres prioritats. Per aquest motiu no vàrem votar a favor de la proposta presentada al Ple del mes d’agost.

Segons informa l’Ajuntament a través del seu web corporatiu, fa pocs dies s’ha adequat i i ha  entrat en funcionament un aparcament nou a la zona de Sant Pol, a l’avinguda Vall d’Aro, amb capacitat d’unes 150 places. Aquest aparcament és gratuït i facilita l’estacionament als usuaris de la platja i entorn de la zona de Sant Pol, i està relativament proper al mar.

Millores de senyalització de l’antiga Ileco

El passat dissabte va tenir lloc a l’Espai Cendrós,  situat a la Rambla Vidal, la inauguració de la segona de les exposicions dedicades a Josep Amat que acollirà durant l’ estiu aquest centre d’exposicions.

La mostra, anomenada «Amat Íntim» i que es podrà visitar fins el 10 de setembre de 6 a 9 del vespre, està emmarcada en els actes commemoratius del 25è aniversari de la mort de l’artista, que va passar la seva vida a cavall entre Barcelona, París i Sant Feliu.

Aquesta exposició inclou obres, la major part inèdites, que va pintar Amat com a testimoni de temps difícils i de records del seu entorn més proper. Entre la mostra es pot veure fins i tot un  quadre en què Amat i els seus familiars estan prenent el cafè a la terrassa de la seva casa del Putxet barceloní mentre la ciutat està sent bombardejada durant la Guerra Civil.

I com aquest, diferents quadres de moments íntims d’Amat i la seva família, des de la dona, germans i fills fins a cosins i amics, destacant el quadre que Amat va pintar del seu amic pintor Joaquim Mir descansant eternament al seu llit un cop mort (vegeu foto).

La Festa Major sempre és motiu de queixes, ja siguin raonables o no. Aquest any ja es van sentir abans d’iniciar-se i ara, un cop encetada la Festa Major, es segueixen escoltant. Veïns del Passeig del Mar es van queixar preventivament de les molèsties que hauran d’aguantar amb les barraques i els concerts que tenen lloc davant de l´Ajuntament, ja que aquest any s’han concentrat tots i han augmentat a fins a 8 concerts ja que la Festa Major, que generalment sol ser  del 31 de juliol al 4 d´agost, aquest any durarà uns dies més perquè coincideix amb dos caps de setmana.

I és que la Regidoria d’Esdeveniments encapçalada per Georgina Linares va decidir, juntament amb el Consell Local de Joves, el trasllat de les barraques al passeig, apel·lant a un nou model de Festa Major. Aquest nou model també ha fet que els paradistes de venda d’artesania i bijuteria, que ens darrers anys estaven instal·lats al Passeig dels Guíxols, s’hagin traslladat al Passeig del Mar, just on hi ha l’aparcament de la zona blava. Un fet que també ha aixecat malestar entre els comerciants de la zona, que han vist disminuït el nombre de clients en no haver-hi aparcament suficient al Passeig. El mes d’agost és el mes en què Sant Feliu està sempre ple i en el qual els comerciants es guanyen les garrofes i en això, l’ajuntament pot haver pecat de manca de planificació. Menys zona blava implica menys ingressos per aquest mateix concepte, menys aparcament per als ganxons i visitants i menys activitat econòmica als establiments del Passeig i la Plaça del Mercat. El fet que hi hagin noves places de pàrquing gratuïtes prop del centre no ha estat captat pel visitant, ja sigui per desinformació o per manca de senyalització.

A més, la primera nit de focs, malgrat que l’alcalde va anunciar que la vaga d’escombriaires havia estat desconvocada, es podia veure i flairar el cúmul de deixalles a tota la banda marítima del passeig, ja que el dia 30 i el 31 no va haver-hi recollida per part de l’empresa concessionària Cespa.

Emili Vilert, regidor de CiU a l’Ajuntament, va renunciar, en l’últim ple municipal de dimecres passat,  a l’acta de regidor. Vilert era el número cinc de la llista de CiU i primer representant d’Unió en les darreres eleccions municipals, essent escollit com a regidor a l’oposició. Vilert ho deixa per motius personals.
Durant el ple tots els grups municipals van lamentar que Vilert ho deixés, i fins i tot es van permetre fer broma amb el seu passat a l’Ateneu Deportiu Guíxols i amb la seva feina a la funerària.
El seu substitut serà Joaquim Clarà, número 8 de la llista de CiU a les passades eleccions i tot un veterà de la política ganxona i que ja ha estat regidor en nombroses ocasions, tant en l’oposició com com a membre de govern. Vilert és el segon regidor de CiU que ho deixa, després que fa uns mesos l’exalcalde Joan Alfons Albó va deixar el seu lloc a la número 7 de la llista Carme Quero.
A Clarà se l’espera hipermotivat després que l’any passat Tots per Sant Feliu difamés que formava part de la trama corrupta del Cas Manga, un fet totalment fals.