No hi dubte que la neteja viària i la recollida d’escombraries són dos dels temes que més preocupen en general a la ciutadania. Més encara, quan s’esta treballant la redacció d’un nou plec de condicions que haurà de regir la nova adjudicació de la concessió pública del servei pels propers anys. De fet, prop d’una cinquena part del pressupost municipal es destina a la neteja i la recollida d’escombraries.

Els grups a l’oposició  (CDC, GdC, MES i CUP) entenen que aquest és un dels debats importants que sorgeix cada determinat nombre d’anys a la ciutat i, en aquest sentit, reivindiquen que els seus partits també representen la ciutat i que amb les seves aportacions poden col·laborar a millorar el treball que s’està fent. El que, per l’oposició, no hauria de tornar a passar és el que va succeir en l’últim debat dels pressupostos, en el qual se’ls va lliurar tota la documentació tres dies abans del debat definitiu en sessió plenària.

No obstant això, els grups a l’oposició lamenten el “secretisme total” de l’equip de govern malgrat les reiterades preguntes dels regidors i, al·legant raons de “interferències”, els està apartant de qualsevol procés de participació. És per això que l’oposició declara ara que també vol participar en aquest nou contracte d’escombraries i neteja de a ciutat i. d’acord amb la normativa vigent, ha demanat la convocatòria d’un ple extraordinari.

La senyalització vial a Sant Feliu de Guíxols és suficient, però justa. Aquesta és una de les conclusions de la nova auditoria presentada pel RACC, que ha analitzat la senyalització de set de les poblacions del litoral que atrauen turistes –Roses, l’Escala, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar i Blanes–. Blanes i Palafrugell són els únics municipis que assoleixen el 60% de la puntuació màxima, “malgrat que és inferior al conjunt de la puntuació catalana”, mentre que Roses i Sant Feliu obtenen un aprovat just. Per contra, Lloret de Mar, Palamós i l’Escala són els municipis de la Costa Brava que senyalitzen pitjor.

L’estudi conclou que, en general, la millora de la senyalització és una assignatura pendent arreu, una millora que segons afirma és “senzilla i econòmica d’arreglar”. Entre els principals problemes que han detectat hi ha que en molts casos els itineraris no s’especifiquen bé, i els turistes es poden perdre o què costa entendre els senyals (alguns tenen massa informació i són del tot heterogenis). “A nivell genèric, la senyalització urbana de les principals localitats turístiques de la Costa Brava ha de millorar substancialment”, diuen.

L’estudi que s’ha fet inclou quatre aspectes: la comprensió dels senyals, la visibilitat, el manteniment i la continuïtat de l’itinerari, que segons l’estudi és un dels punts més importants. A l’hora d’avaluar la senyalització dels principals municipis turístics de la Costa Brava, el RACC ha partit de cent itineraris diferents. Des d’un punt d’origen, s’escollia un destí característic, sempre pensant en alguna necessitat que pugui tenir el visitant. Entre aquests itineraris que s’han estudiat hi ha per exemple, des de la C-65 al port de Sant Feliu o al centre de la ciutat o des de la C-31(Girona-Barcelona) al port de Palamós.

Al costat d’aquest factor, però, també n’hi ha un altre que indueix a confusió: que molts dels senyals no són prou clars. Alguns, perquè indiquen massa destins (hi ha llocs on un sol panell en posa fins a 20). I d’altres, perquè no incorporen cap pictograma o dibuix del lloc que senyalitzen (com hospitals o ports) cosa que fa que els estrangers no els entenguin. Uns casos de manca de senyalització són, l’hospital de Palamós, que segons l’estudi diu que la senyalització és “deficient” o les platges Sant Feliu.

L’anàlisi també posa de relleu que el manteniment dels senyals ha anat de baixa, per part dels ajuntaments. Si bé en general la puntuació és bona (64 sobre 100), el fet és que en els darrers anys aquest aspecte s’ha descuidat (en altres estudis superava el 80).

Ara l’auditoria es farà arribar als ajuntaments als quals el RACC els recomanarà que elaborin un pla per millorar la seva senyalització. Entre els punts a millorar, l’estudi recomana també senyalitzar millor els aparcaments (introduint-se més de dissuasius, si és pot) i diferenciar destins privats “posant senyals específics per distingir-los dels públics”.

La nota final de Sant Feliu de Guíxols és un 53,7 sobre 100 punts. En el cas del factor “comprensió de les senyals” el cas de Sant Feliu és molt greu ja que no arriba ni al 40% de la nota.

Font: El Punt-Avui 

Segons una notícia publicada al Diari de Girona en què aquest rotatiu repassa les ofertes dels principals portals immobiliaris i de les agències dedicades a la venda de cases exclusives en la qual ha localitzat les 30 cases més cares de la Costa Brava, la casa més cara es pot trobar a Sant Feliu de Guíxols i cosa 16 milions d’euros.  Però és la costa de Begur la que té la concentració més gran d’immobles de luxe en venda de la Costa Brava.

La casa de Sant Feliu és un espectacular xalet de superluxe a la urbanització Punta Brava que té prop de 1.000 metres quadrats amb una espectacular balconada sobre el Mediterrani. Segons hem pogut veure al web de la immobiliària, es tracta d’una mansió amb diversos salons, 8 dormitoris amb els seus respectius banys i vestidors i una cuina amb dissenys de Gagneau feta amb materials i tecnologia d’última generació. També té un SPA amb climatitzador, una piscina d’aigua calenta, cascades, hidromassatge, múltiples càmeres de vigilància, una discoteca i un gimnàs. A l’exterior hi ha una altra piscina i diverses terrasses. Per als treballadors de la mansió, hi ha un apartament amb cuina americana, dues habitacions i un bany. A part del pàrking per múltiples cotxes.

Segons el Diari de Girona, a Sant Feliu encara s’hi pot trobar una altra casa per sobre dels 10 milions d’euros.

El jutjat contenciós administratiu número 1 de Girona va desestimar la setmana passada el recurs que un agent de la Policia Local va interposar contra la retirada dels 401,50 euros mensuals que fins aquest mes de febrer cobrava la plantilla en concepte de prolongació de jornada, segons anuncia el Diari de Girona. L’equip de govern va justifica la retirada d’aquests diners perquè els agents en realitat no feien aquestes hores. Ara, el jutjat contenciós administratiu ha desestimat la demanda que va interposar aquest agent perquè «el complement que ens ocupa no pot ser considerat consolidable, depenent la seva percepció de la realització efectiva de la prolongació de jornada». EL sindicat CSIF ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència.

Aquest no és l’únic procediment judicial obert per aquest motiu. De fet, sncara queda pendent la vista pel recurs presentat per 25 companys més, un judici que no es podrà fer fins que aquest primer sigui considerat com a ferm.  La demanda desestimada es fonamentava en el fet que l’annex de la Policia Local al conveni col·lectiu estableix que el concepte de prolongació de jornada es convertirà en complement específic funcional del seu sou; a canvi, els agents rebutjaven participar en l’actualització de la valoració dels seus llocs de treball.

La sentència exposa que els agents sostenen que tenen «dret a cobrar el complement a pesar que només es realitzi la jornada ordinària de treball». La magistrada, però, argumenta la desestimació amb l’article 26.3 de l’Estatut dels Treballadors, que «estableix com a principi el caràcter no consolidable dels complements salarials vinculats a un lloc de treball, si no hi ha un acord contrari». En aquest sentit, la sentència posa de manifest que en el cas de Sant Feliu «no consta que existeixi un acord (…) en el sentit de seguir abonant el complement de prolongació de jornada, encara que no es realitzés aquesta prolongació».

El sector del turisme nàutic de la demarcació de Girona factura més de 190 milions d’euros, un 65% del total de la facturació que aquest sector genera a Catalunya. A les comarques gironines hi ha tres estacions nàutiques: la de Sant Feliu de Guíxols, la de Roses-Cap de Creus i la de l’Estartit-Illes Medes que agrupen un total de 359 empreses que duen a terme activitats del sector de la restauració, el sector hoteler i el dels serveis i tenen de quatre a sis treballadors.

Les estacions nàutiques de Roses, l’Estartit, Sant Feliu de Guíxols, Sant Carles de la Ràpita, Costa Daurada, Santa Susanna i Vilanova i la Geltrú afronten la temporada d’estiu amb dos grans objectius: situar Catalunya com la destinació de turisme nàutic per excel·lència, no només de juny a setembre, sinó també durant els mesos de març, abril, maig, octubre i novembre, i situar la nàutica a l’abast de tothom. “La idea és aprofitar al màxim el gran potencial que tenen les platges catalanes i els recursos naturals marítims per practicar activitats nàutiques i activitats vinculades al territori com ara el cicloturisme, el senderisme o l’observació d’aus”, expliquen.

Les estacions nàutiques catalanes ofereixen en conjunt més de 750 productes relacionats amb el turisme nàutic i amb el territori, que es comercialitzen a través de les oficines de les estacions, però també als punts que tenen distribuïts les estacions pel territori, a través dels portals web o directament des de les empreses que els ofereixen. Entre les activitats amb més demanda hi ha el surf de rem, el surf d’estel i el flyboard, i el perfil del turista nàutic és el client europeu, majoritàriament francès, belga, holandès i espanyol, tot i que darrerament s’ha detectat un augment del britànic.

Font: El Punt-Avui

Les obres del futur hotel Elke, a la rambla del Portalet, estan indignant comerciants, restauradors i veïns de la zona, que han iniciat una recollida de signatures i la propietària de l’Hostal Chic, Carme Darder, ha presentat ja tres denúncies i demana danys i perjudicis pels efectes negatius que tenen les obres sobre el seu establiment. Darder no ha estalviat paraules per les xarxes socials en mostrar la seva indignació.

Segons Darder, el municipi no disposa d’una prohibició específica d’aturar les grans obres a l’estiu, com sí que tenen altres pobles turístics. Això, sumat al fet, sempre segons Darder, que la majoria dels dies no s’han respectat els horaris que marca la normativa municipal –de 9 a 13 h i de 14 a 19 h–, els està comportant molèsties i pèrdues. “Hi ha dies que han treballat de les set del matí a les deu del vespre”, es queixa Carme Darder a la premsa gironina. Tribuna Ganxona hi va ser present la setmana passada i les màquines estaven funcionant cap a les 9 del vespre un dia feiner.

“Vaig agafar aquest hostal ara fa un any, i en comparació de l’any passat, he passat de 2.500 euros de facturació en un dia fort de juliol a 70. Pensin que els clients em marxen i l’Ajuntament no em dóna cap solució.” De tota manera, la directora de l’Hostal Chic destaca que el regidor d’Urbanisme es va comprometre a buscar una solució, especialment pel que fa al compliment de l’horari, però de moment tot segueix igual.

El proper dilluns hi haurà una reunió entre l’Ajuntament i els promotors de l’obra “però el que és clar és que després de mesos i mesos parats, ara volen recuperar el temps perdut”, destaca Darder, que hi afegeix que “les obres s’aturaran de l’1 al 5 d’agost, però, per contra, el dia 6, quan es reprenguin, es preveu un desembarcament de maquinària que convertirà això en una zona zero”.

Sembla que l’Ajuntament ara vulgui recuperar el temps perdut amb l’aturada de 4 mesos que va tenir l’obra.

‘Josep Amat: les llums del Passeig, de gener a desembre, al llarg de més de 50 anys’: aquest és el nom de l’exposició que aquest dissabte ha obert els actes d’estiu del 25è aniversari de la mort del pintor Josep Amat. Les accions en record seu van arrencar el passat mes de gener i aquest estiu arriben a Sant Feliu, on Amat va establir-hi la seva segona residència que compaginava amb Barcelona, ja que la seva dona era ganxona. Del 1939 fins pocs anys abans de morir, Amat fa ver llargues estades a Sant Feliu on va pintar els paisatges que veia des de casa seva, situada al Passeig del Mar. D’aquí la mostra inaugurada ahir en què s’hi poden veure dotze obres i impressions mai abans exposades del Passeig del Mar i que corresponen i caracteritzen cada un dels mesos de l’any. La mostra es podrà veure fins el 5 d’agost a l’Espai Cendrós de la Rambla Vidal, cantonada amb el passeig, als baixos de l’edifici on Amat visqué durant molts anys i des d’on va crear alguns dels quadres que es poden veure a la mostra.

La inauguració de la mostra va tenir lloc ahir a la tarda i va tenir l’assistència de l’alcalde Carles Motas, la directora de l’Espai Cendrós, Laura Cendrós, i el propietari de la Fundació Amat i fill del pintor, Josep Amat i Girbau.  L’alcalde va declarar que l’Ajuntament té l’obligació de recuperar els “personatges històrics” de la ciutat tal i com va fer amb Rafael Patxot i que ha de fer una “defensa de la cultura catalana” i que això “l’enorgulleix”.
A part, el proper 6 d’agost s’estrenarà la mostra ‘Amat Íntim’ al mateix Espai Cendrós, una exposició única on es podran veure una gran quantitat d’obres inèdites, testimonis de temps difícils i de records del seu entorn més proper. “Són peces que no estaven pensades per exposar ni per vendre, úniques i que mai havien sortit a la llum”, segons el seu fill. La mostra s’allargarà fins el proper 10 de setembre.

Dimecres al vespre hi va haver ple a l’Ajuntament de la ciutat. Fou un ple tranquil, de tràmit i força curt. Aquesta vegada l’oposició va poder fer totes les preguntes que portaven preparades. El nostre regidor féu una sèrie de preguntes sorgides de les queixes d’alguns ciutadans. En primer lloc va preguntar sobre les obres de l’Hotel Elke que havien portat tanta controvèrsia a les xarxes socials i a la premsa. El regidor d’urbanisme, el senyor Josep Saballs, va explicar que les queixes havien vingut només d’un establiment – nosaltres hem rebut més queixes de veïns i comerciants – i que s’havien mesurat els decibels, donant que sobrepassava en cinc el límit permès.

El mateix regidor va contestar la següent pregunta sobre els queixes del veïns del carrer Sant Pere. De tots és sabut que un dels locals que es troba en aquest carrer està portant molts problemes de sorolls des de fa molt temps, però últimament els problemes s’han agreujat i ara, als problemes de sorolls provocats pels clients que surten del local en un estat etílic força lamentable, hi cal afegir els que en deriven d’usar el carrer com a urinari públic deixant rastres d’olors insuportables a tots els carrers que envolten l’establiment i a alguns portals propers al local. El regidor va contestar dient que no tenia constància per escrit d’aquests problemes i que l’únic contacte que havia tingut amb aquests veïns fou al principi de la legislatura i que el problema ja estava resolt. Pel que sabem. el problema continua i encara es més greu.

També ens vam referir a la recollida d’escombraries porta a porta, una cosa que si bé no es pot implantar de manera immediata, es podria tenir en compte en el plec de condicions que han de regir el nou contracte d’escombraries.

Referent a la prevenció dels cops de calor, sobretot en persones grans, l’alcalde va dir que érem dins el programa de la Generalitat que coordina el CAP.

Fou en el torn de preguntes que ens vam assabentar d’una cosa que el nostre grup havia preguntat més d’una vegada i que, en fer-­ho, el senyor alcalde ens havia tirat la cavalleria per sobre. Aquesta vegada,  com que la pregunta era d’un altre grup, el senyor Saballs no va tenir més remei que aclarir la situació. A la premsa de mitjans de gener d’enguany va aparèixer la notícia que l’Ajuntament està preparant una macrooperació immobiliària per adquirir un blocs de pisos -al carrer Girona segons digué en un ple el senyor Motas – que anirien a habitatge social i d’emergència i que eren propietat de la SAREB, el també anomenat banc dolent. Doncs bé, aquesta operació es veu que ha quedat en no res perquè la SAREB ha rebutjat l’oferta de l’Ajuntament per massa econòmica. Ara l’Ajuntament està negociant amb un banc la venda d’uns habitatges que aquesta entitat es vol treure de sobre. Ara entenem el nerviosisme de l’equip de govern quan en el seu moment el nostre regidor els féu la pregunta en relació a aquesta operació. Resumint: des de la meitat de gener que aquesta operació està en dansa i encara no tenen res, si mentrestant haguessin rehabilitat les cases del Baldiri ara anirien molt més tranquils i no haurien de buscar habitatges a corre­cuita. A més, tindrien tres habitatges preparats per una emergència i estalviarien a la ciutat els diners que costa tenir les persones que es queden sense casa a un hostal i també l’angoixa que suposa pels nens, sobretot el veure’s sense una llar en la que poder viure amb una mica de dignitat.

El fet de no voler acceptar res que vingués de l’anterior govern els ha portat a aquesta situació. Al final del ple el senyor Motas va explicar la feina que havien fet per ajudar a desconvocar la vaga de recollida d’escombraries. Va donar les gràcies especialment a la regidora Laura Aiguaviva i sobretot als municipis veïns que s’havien solidaritzat amb el nostre oferint la seva ajuda. Com es degué quedar el senyor Vilà quan va sentir això? Ell, que amb la seva prepotència en el tema de les ambulàncies va deixar anar la perla “els municipis veïns que facin el que vulguin que nosaltres farem el que ens convingui”, doncs aquests municipis veïns els acaben de donar una lliçó de bones maneres. Ai, que dolentes que són les hemeroteques, oi senyor Vilà? Per acabar ens agradaria una molt bona festa major a tothom, inclús a l’equip de govern.

Omara Portuondo i Diego “El Cigala” actuen plegats aquesta nit al Festival Porta Ferrada. Ahir a la tarda, davant la premsa, ens van  avançar part del repertori que executaran aquesta nit. En una roda de premsa al hall del Curhotel Hipócrates plena de bon humor i amb moltes bromes entre artistes – fins i tot “tirada de trastos” entre el cantant de flamenc i la diva cubana -, en la qual “El Cigala” va parlar i cantar molt i Omara feia de corista tant dels temes com de les paraules, els dos artistes van avançar que el repertori d’aquesta nit tindrà temes clàssics de l’àlbum “Lágrimas negras”, tant a duet com en solitari.

El cantant flamenc va declarar que treballar amb Portuondo és “una experiència increïble” i “un somni acomplert” i va explicar com es van conèixer ells dos: a Los Angeles, l’any passat, durant un concert d’homenatge a la Buena Vista Social Club en què el cantaor acabava de perdre la seva dona i, malgrat tot, va pujar a l’escenari. Allà es van conèixer i van decidir fer una gira junts.

Una gira que, en declaracions del cantant, està sent “increïble” ja que “sembla que porti cantant amb aquests músics tota la vida” malgrat que només porten 6 actuacions conjuntes. “El públic s’està identificant molt amb l’espectacle durant tota la gira”, diu. Part de l’èxit, segons El Cigala, podria venir de què “els gitanos i els afrocubans tenim moltes semblances amb la manera de viure la música”.

“Revisar la creació pictòrica catalana i espanyola a partir de la segona meitat del segle XX, recuperar artistes històrics que han quedat en l’oblit, i posar èmfasi en artistes que han triomfat fora de l’àmbit català i espanyol sense haver rebut el mateix reconeixement al seu propi país, sense oblidar-se d’artistes més consagrats però amb poca visibilitat al territori gironí.” Aquests són els propòsits fundacionals de la nova galeria d’art Jecsalis , fundada recentment i dirigida pel gestor cultural i fotògraf holandès Richard van der AA.

La galeria Jecsalis va obrir les seves portes en el número 3 del carrer de l’Hospital el 24 de juny amb la inauguració de l’exposició col·lectiva Més enllà del Dau al Set, amb una selecció de divuit obres, bàsicament pintures i dibuixos, que marquen perfectament la línia que vol seguir la nova galeria. A l’exposició, hi està present l’informalisme de Lluís Bosch, Josep Hurtuna, Romà Vallès i Manel Bea; la “molt desconeguda geometria catalana”, ben representada per Joan Puig Manera i Joan Claret; l’art cinètic de d’Alberto Fabra, Josep Navarro i també Puig Manera; el pop-art de Jordi Galí i Evru/Zush; el conceptualisme del grup Catalans de París, amb una obra de a sèrie Irreversibles de Jaume Xifra i un dibuix dels inicis d’Antoni Miralda, així com també obres d’artistes “tan singulars” com ara Pic Adrian, Manuel Salamanca i Luis Claramunt. L’exposició es completa amb una litografia de Joan Brossa i un dibuix original de Joan Miró. Més enllà del Dau al Set es pot visitar fins al 20 d’agost, de dijous a dissabte (18 h a 21 h) i en hores convingudes.

Abans de final d’any, Jecsalis dedicarà una exposició retrospectiva a Manel Bea, en el 20è aniversari de la seva mort, a Castell d’Aro, que inclourà “obres importants”.

Font: El Punt-Avui

La policia espanyola i els Mossos d’Esquadra van detenir ahir onze persones en una operació contra el blanqueig de capitals a Barcelona i la Costa Brava.

Segons fonts de la Fiscalia, l’operació està dirigida contra un grup de ciutadans russos i ucraïnesos que haurien blanquejat almenys 10 milions d’euros mitjançant la constitució o compra de societats, a les quals posteriorment s’incorporaven els diners procedents d’activitats il·lícites que destinaven a la compra d’habitatges.

Ahir es van fer una quinzena d’entrades i escorcolls a domicilis de Barcelona i la Costa Brava. A la capital, van registrar el restaurant japonès ‘Yubari’, situat a l’Avinguda Diagonal, a més d’altres al barri de Pedralbes. A la Costa Brava es van centrar a s’Agaró i un a Sant Pol. En un xalet de la urbanització de Platja d’Aro van detenir un dels suposats líders del grup criminal, Stepan Chernovetsky, fill de l’exalcalde de Kíev.

L’operació, anomenada ‘Variola’, es troba sota secret de sumari i s’està duent a terme en coordinació amb la Fiscalia Anticorrupció. En total, el jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona ha autoritzat 16 entrades i escorcolls i ha acordat el bloqueig de nombrosos comptes corrents, a més de l’embargament de mobles i immobles.

Concretament, l’operació investiga els presumptes delictes d’organització criminal, blanqueig de capitals, falsedat en documents socials i mercantils i contra la Hisenda Pública. Segons la Fiscalia, els detinguts haurien creat un entramat empresarial, utilitzant testaferros, en què s’haurien incorporat capitals d’origen il·lícit, procedents d’altres societats constituïdes a Xipre i a les Illes Verges.

Per fer aflorar els diners, el grup creava societats o en comprava de ja constituïdes a les quals, just immediatament després, injectava els diners, obtinguts presumptament de manera il·lícita, procedents de societats estrangeres i destinaven aquestes quantitats a comprar immobles a l’Estat. Fins ara, la Fiscalia Anticorrupció ha detectat la inversió de més de 10 milions d’euros mitjançant aquest procediment.

Nombrosos agents de la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Violenta (UDEV) de la policia espanyola, així com efectius de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra can fer els escorcolls de forma simultània.  En el cas del restaurant ‘Yubari’ de Barcelona, aquest establiment situat a l’avinguda Diagonal, entre els carrers Bailén i Girona, tindria com a principal objectiu fer aflorar els diners de procedència il·lícita.

El suposat líder, fill de l’exalcalde de Kíev

Dels escorcolls fets a les nostres contrades han detingut Stepan Chernovetsky, fill de l’exalcalde de Kíev entre els anys 2006 i 2012. Els investigadors sospiten que el xalet escorcollat aquest dimarts, situat al número 50 de l’avinguda Platges de s’Agaró, és un bé il·lícit obtingut gràcies a la trama de blanqueig de capitals.

Els agents van arribar al xalet a les sis de la matinada d’ahir i el van registrar, en presència del detingut, fins a un quart de quatre de la tarda, quan se’l van emportar emmanillat cap a Barcelona.

Anticorrupció considera que els detinguts haurien comès el delicte de blanqueig de capitals en no disposar d’ingressos lícits que justifiquin l’increment patrimonial, a més de l’existència dels entramats societaris que perseguien l’ocultació dels diners i de la seva titularitat. Els investigadors també haurien detectat operacions mercantils per simular l’origen legal dels fons, com els préstecs irreals per justificar les injeccions de diners a les empreses per comprar els immobles.

Font: Ara Girona

La venedora de loteria de la nostra ciutat que es va apropiar de 97.250 euros va evitar ahir el judici amb jurat popular acceptant dos anys de presó i retornar els diners. La excomerciant va reconèixer els fets, que es van produir entre el 2009 i el 2010. El desfalc es va descobrir arran d’una inspecció que li van fer, després que Loterías y Apuestas del Estado no va poder cobrar els diners dels sortejos de Nadal i del Nen. Al compte d’operacions de l’administració no hi havia prou saldo i els retornaven tots el rebuts. L’Audiència de Girona l’ha condemnat per malversació de diners públics, amb dos atenuants: un d’alteració psíquica i un altre de dilacions indegudes, perquè el procediment va estar quasi dos anys aturat al jutjat d’instrucció.

Font: El Punt-Avui

L’exprofessor Josep Rius Graners és, des de divendres, el nou síndic municipal de greuges de Sant Feliu. Després de rebre el vot unànime de tots els grups municipals, en un ple extraordinari celebrat a la tarda, Rius va agafar el testimoni de mans del seu ja antecessor, José Luis Mayo, que ha exercit el càrrec durant onze anys, des de la seva creació, el 30 de juny del 2005.

Abans, Mayo s’havia acomiadat dels regidors, després de presentar la seva darrera memòria anual d’activitat el 2015, en què va emprendre 248 actuacions i va rebre 167 consultes, totes respostes. Va ironitzar que havia hagut de refer el comiat que ja havia protagonitzat l’any passat, quan expirava el segon i darrer mandat quinquennal però ajornat, com en el cas de Palamós, per la coincidència amb les eleccions municipals de l’any passat. Mayo va fer balanç i va recordar que després de les queixes burocràtiques i administratives del primer mandat, en el segon, moltes actuacions han tingut a veure amb la crisi i problemes com ara la pèrdua de l’habitatge i les retallades de prestacions i serveis.

L’alcalde, Carles Motas, el va obsequiar amb una col·lecció de llibres de Gaziel i després dels discursos de comiat, Rius també es va adreçar a la sala, en què hi havia altres síndics i el president del Fòrum de Síndics i Defensors Locals, Ramon Llorente. El nou síndic, nascut a Moià, va explicar que les seves condicions per acceptar l’oferta d’agafar el relleu de Mayo van ser “no tenir un no de cap edil i la continuïtat de la secretària de la sindicatura”. Totes dues s’han complert.
Font: El Punt-Avui

Sant Feliu amplia aquest estiu els llocs d’aparcament disponibles amb l’obertura de l’espai de Can Rosselló (fàbrica Ileco), amb unes 300 places.  L’aparcament, a tocar del final de la Ronda de Ponent, permet als usuaris estacionar de forma gratuïta els vehicles, i a més, la porta d’accés a peu dóna directament al carrer Mascanada, molt aprop del centre i la platja.
La superfície d’aquest aparcament se situa vora els 9.400 metres quadrats. Es tracta d’un lloguer -de moment per sis mesos- que permetrà ampliar de forma significativa l’oferta d’aparcament a l’estiu.
Aquesta superfície és la més gran de què disposa Sant Feliu en una sola unitat i ha entrat en funcionament avui, un cop acabats tots els detalls de condicionament del recinte.

A aquest pàrquing s’hi afegeix el que s’acaba d’obrir recentment a l’antiga pista de Tennis de l’Hotel Caleta Park. En aquest cas, a Sant Pol, on s’ha adequat un nou aparcament al carrer de Pere Màrtir Estrada, de 27 places i que quedarà a disposició dels usuaris durant tot l’any. Aquesta pista de tennis estava en desús des de fa força anys, i ara amb un acord amb la propietat, es fomenta l’ús d’aparcament.

El futur de l’antiga discoteca Palm Beach, tancada el 2007 i a primera línia de la platja, continua sent una incògnita. Touring Comercial, del Grup Eldorado, encara n’és la concessionària, fins al 2018, segons la llei de costes, però els projectes per rehabilitar l’edifici no fructifiquen i el febrer del 2015 la direcció general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat va incoar un expedient per declarar la caducitat anticipada de la concessió. Els motius: l’“augment de volum superior en un 10% respecte a les obres autoritzades”, l’“abandó o falta d’utilització durant un any” de les instal·lacions.

Segons ha avançat Ràdio Sant Feliu, l’empresa ha aconseguit ajornar l’expedient a través de la presentació d’un pla director urbanístic per a l’edifici, que originàriament havia acollit els antics Banys de Sant Elm o d’en Baldomero. La intenció dels concessionaris era rehabilitar l’edifici amb una estètica aproximada a la que tenia en origen, a inicis del segle XX, traient elements posteriors, però els plans fins ara no han passat de l’avantprojecte inicial. El fet que la concessió vigent estigui amenaçada i expiri el 2018 no contribueix a l’aparició d’inversors.

Des del govern guixolenc, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Saballs, avança que la prioritat és “treure els baixos de l’edifici que donen a la platja de la deixadesa”, i els tapiaran perquè de vegades hi pernocten sense sostre i s’acumulen deixalles arran de platja. En els darrers anys, ja s’hi van tapiar els finestrals apedregats de l’antiga discoteca, i en la pel·lícula Murieron por encima de sus posibilidades, del gironí Isaki Lacuesta, la decadència de l’edifici va servir al realitzador per il·lustrar icònicament l’afany de l’especulació sobre la primera línia del litoral.

“Un acte de justícia, de dignitat i de memòria”, així és com va definir el president Carles Puigdemont l’acte de recepció de la senyera a l’exili del mecenes Rafael Patxot.

Ahir, la plaça del mercat es va fer petita per un acte que, lògicament, havia congregat la població guixolenca i de municipis del voltant,  que volien ser partícip de l’homenatge de la vila a un dels seus però, també, per la solemnitat que van donar a l’acte tant l’Ajuntament com les màximes autoritats del país, el president Puigdemont i Carme Forcadell, presidenta del Parlament. L’humanista Rafael Patxot havia instal·lat aquesta senyera al capdamunt de casa seva, el 1896. Fugint de les persecucions –primer dels anarquistes i després dels franquistes, que en tots dos casos van requisar el seu habitatge– es va exiliar a Suïssa, des d’on va intentar, amb una emotiva carta al president Irla, recuperar la seva senyera. Només la va recuperar 15 anys més tard, en el seu exili a Ginebra, on va morir el 1964. La senyera ara ha tornat de l’exili, ha estat restaurada i s’exhibirà a la sala de plens de l’Ajuntament.

“No és una senyera qualsevol, és molt més, és la nostra història, la nostra llengua esquinçada, malmesa però que no desapareix” va dir la presidenta del Parlament. Amb el símbol de la senyera, Forcadell va lligar passat i present: lluites contra el feixisme d’ahir i d’avui i homenatges als refugiats d’ahir i d’avui. Prèviament, l’alcalde Carles Motas també havia deixat clar que ahir es reparava un greuge i es tancaven ferides que no s’haurien d’haver obert mai.

Carregat de simbolismes, l’acte de recuperació d’aquesta senyera també va ser un homenatge a tres ganxons il·lustres als quals es van referir i que van reivindicar tots els edils que van prendre la paraula: Rafael Patxot, Gaziel i Josep Irla. Cinquanta anys després d’aquella carta de Patxot al president Irla, ahir el president Puigdemont també va voler fer un reconeixement a tres homes “d’aquella generació que ens va salvar la nació, esfilagarsada i esquinçada, però salvada”. I Puigdemont ho va fer des de la seva generació, “la generació nostra que està a punt d’aconseguir un país lliure, independent i decent”, va concloure.

Font: El Punt-Avui

Els promotors de l’hotel Elke, que substituirà els antics Rex I i Noies dels germans Anlló a la rambla del Portalet, han actualitzat el projecte constructiu per a l’equipament hoteler, un cop decidida la demolició de la paret amb esgrafiats protegits patrimonialment.

Els dibuixos a la paret, com s’havia convingut amb la comissió de Patrimoni de la Generalitat, ja han estat arrencats per una empresa especialitzada, segons explica Ràdio Sant Feliu, i un cop avanci l’obra s’incorporaran a la futura façana. La feblesa estructural de la paret feia inviable la conservació, amb risc que caigués en el decurs de la construcció.

Pel que fa als treballs, s’ha continuat treballant al solar en les últimes setmanes per avançar en l’excavació dels fonaments. L’establiment, dissenyat per a una categoria de 4 estrelles, tindrà 65 habitacions i les darreres previsions són que es pugui inaugurar amb vista a la Setmana Santa del 2018.
Font: RSF i El Punt