Daniel Pedrero Rosón és un jove guixolenc que en els darrers anys ha estat investigant la història dels diversos hotels dels germans Anlló. El desenllaç d’aquests establiments hotelers després de la mort sense descendència dels seus propietaris és de sobres coneguda per tothom i a hores d’ara ha tornat al primer pla de l’actualitat mitjançant les obres d’enderroc de les velles instal·lacions turístiques de la rambla del Portalet.
En l’últim número de la Revista del Baix Empordà, de març de 2016, hi podem llegir l’article “La torre de Can Rius de Sant Feliu de Guíxols”, en què Daniel Pedrero recupera els avatars d’un dels establiments dels Anlló: l’Hotel Panorama, del qual traça el recorregut des dels seus orígens com a xalet d’estiueig de l’hisendat Pere Rius fins a l’actual situació d’abandonament, tot repassant la dramàtica biografia dels seus propietaris.
L’article de Pedrero subsana una irregularitat esdevinguda fa pocs mesos i que des de l’Arxiu Municipal posen de manifest. La història narrada pel guixolenc va ser plagiada per part d’un estudiant de periodisme madrileny, en el que esdevé una manca absoluta d’ètica personal i praxis professional.
Fa un temps, Pedrero va establir contacte, a través de les xarxes socials, amb Álvaro Anula, un jove madrileny estudiant de periodisme interessat en el món de les ciències ocultes. Aprofitant la bona predisposició i l’entusiasme de Pedrero, Anula va aconseguir que aquest li fes arribar una còpia de la seva recerca sobre l’Hotel Panorama, prometent-li que havia intercedit per a la seva publicació en una revista especialitzada. Efectivament, l’article aparegué al número de gener de 2016 de la revista Enigmas, d’àmbit estatal, amb el títol El hotel maldito. Ara bé, el text anava signat únicament per Álvaro Anula, i Daniel Pedrero figurava tan sols com a autor de les fotografies. A més, contenia un apartat final afegit pel mateix Anula, totalment inventat, per donar major misteri a la història.
Daniel Pedrero és un usuari assidu de l’Arxiu Municipal, on acudeix per documentar-se en les seves recerques. Per aquesta raó, l’Arxiu coneixia al detall el resultat d’aquestes investigacions i va tenir ocasió de comprovar que el text publicat era un calc del que tenia preparat Pedrero. El mateix Pedrero va aportar diverses proves, incloent-hi missatges amb el Sr. Anula, que corroboraven aquesta apropació indeguda.
L’Arxiu Municipal va contactar amb la direcció de l’esmentada revista Enigmas, posant-los en coneixement d’aquesta situació, que ells ignoraven. En aquest sentit, en el número següent de la publicació ja figura la correcció i es fa constar Daniel Pedrero
com l’autèntic redactor de l’article . Això, i la recent publicació d’aquest mateix article a la Revista del Baix Empordà fan justícia a una història que sortosament s’ha resolt satisfactòriament però que convé denunciar públicament perquè no es torni a repetir.
