Font: El Punt-Avui

El Grup Municipal de Convergència i Unió presenta al Ple una proposta perquè l’Ajuntament es replantegi el nou espai obtingut al port i la traslladi a Ports de la Generalitat.

Durant l’anterior legislatura l’Ajuntament va sol•licitar a la Generalitat la construcció d’una franja de blocs de formigó al port amb la finalitat de protegir el dic de recer de les llevantades. L’actuació també ha inclòs l’enderrocament de l’antic edifici de serveis portuaris utilitzat darrerament per Creu Roja i Protecció Civil i de l’antiga nau de la Nàutica Sant Feliu. Una vegada deslliurat l’espai del Port d’aquests edificis que estaven situats al centre de l’esplanada , CiU creu que ara es pot replantejar tot aquest nou espai d’una manera diferent.

L’objectiu del pla que presenta CiU inclou la millora de l’accés de vianants a l’escullera, especialment pel que fa al voltant de la rotonda entre el Club Nàutic i el “Tinglado”, on hi ha un important desnivell entre el ferm dels cotxes i la vorera que, segons CiU,  fa que molta gent ensopegui amb la vorada i caigui. La proposta és de col•locar-hi unes jardineres que delimitin l’espai i cercar una solució per salvar el desnivell.

Una altra millora presentada és la del tram final de la via verda, que acaba amb un topall de tren per escenificar que la via verda té el mateix traçat que l’antic tren i que els nacionalistes proposen eixamplar per tal que les bicicletes girin amb facilitat, així com recuperar l’espai per aparcar bicicletes.

Una altra proposta és la reordenació de la circulació de tal manera que els cotxes passin just sota el mur de l’accés a la Cala Jonca. En fer l’enderroc dels edificis, la circulació es pot desplaçar de lloc amb la finalitat de deixar un sol espai central (sense que estigui tallat per un carrer) on es pugui fer un gran pàrquing o celebrar-hi el Festival de la Porta Ferrada, en el qual es podria incloure el “Tinglado” com a equipament per aquests tipus d’esdeveniments.

El pla inclou també una millora de la rampa d’accés a l’esplanada sobre la Cala Jonca, que es podria asfaltar o col•locar-hi una capa de sauló compactat, fer un petit aparcament que faciliti descarregar els estris pels usuaris de la Via Ferrada o simplement per poder anar al mirador.

La darrera actuació proposada per CiU és l’adequació de l’esplanada sobre la cala Jonca com a mirador obert al mar. Actualment existeixen dos contraforts (murs de pedra) sobre els quals es podria muntar una petita plataforma per poder contemplar el mar i fer fotografies. Al mateix temps podria ser un punt de trobada per a usuaris del Camí de Ronda i de la Via Ferrada.

Per CiU, el Port de Sant Feliu “és un actiu important que hem de fer valer i aprofitar en benefici de la ciutat com un gran espai obert davant el mar, que ben endreçat es pot consolidar com un atractiu turístic de primer ordre”.

Els grups municipals Guíxols des del Carrer-Entesa, MES i CUP-Poble Actiu, tots tres a l’oposició, han elaborat conjuntament un document que, sota el nom de “Protocol per a la inclusió de clàusules socials a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols”, vol incentivar la introducció d’aspectes socials, ètics i mediambientals en els contractes que faci l’Ajuntament.

GdC, MES i CUP entenen, en conseqüència, que mitjançant la contractació pública el consistori pot vetllar també per dur a terme diversos objectius polítics, com ara la inserció de persones en situació d’exclusió social, l’estabilitat laboral, la igualtat efectiva entre dones i homes, el respecte al medi ambient o la seguretat i la salut laboral; qüestions perfectament compatibles, des de la vessant institucional, amb els plecs de les condicions econòmiques que es puguin licitar. El document contempla la reserva de certs contractes a favor de centres especials d’inserció o d’entitats de treball protegit que desenvolupen una funció social proporcionant ocupació a persones en situació de vulnerabilitat.

La proposta inclou el seguiment, la comprovació i el control del compliment efectiu de les clàusules que es decideixin aplicar en cada contractació i, que en funció de l’evolució i els resultats obtinguts, es puguin articular mecanismes per efectuar les addicions o modificacions que es considerin convenients.

D’una altra banda, es planteja la constitució d’una Taula de la Contractació Responsable formada per un representant de cadascun dels grups municipals i de les entitats locals del tercer sector. La Taula es reuniria com a mínim un cop l’any per valorar les contractacions realitzades i elaborar un informe anual detallat de l’any anterior sobre el grau d’aplicació de les bones pràctiques recollides en el protocol.

El passat dijous 21 d’abril es va celebrar a la Cambra de Comerç l’assemblea ordinària de socis de l’Associació de Comerciants de Sant Feliu, que va servir per ratificar la nova junta sortint de l’anterior assemblea, amb David Novi com a president, i per aprovar definitivament el canvi de nom i imatge de l’associació per “Guíxols Comerç i Turisme”.
Des de la incorporació de la renovada junta, l’associació ha recuperat una dotzena de socis i n’ha incorporat una dotzena de nous, assolint gairebé els vuitanta associats.
A l’espera de tancar un protocol de col·laboració per aquest 2016 amb l’Ajuntament de Sant Feliu, l’associació es troba aplicant un pla d’acció i objectius i el pla de treball que també es va aprovar en la passada assemblea.
En aquests sis mesos des de la formació de la nova junta, s’ha tancat un acord de col·laboració amb els organitzadors del Festival Porta Ferrada per integrar-lo en el comerç i restauració de la ciutat i s’ha fet mans i mànigues per posar-se al dia en els pagaments a proveïdors i personal, tal i com es va demostrar en l’estat de comptes actual i s’està omplint de continguts una aplicació per a mòbils i tauletes que es presentarà abans de l’estiu.
Sanejant poc a poc els comptes, l’associació espera arribar a la xifra de noranta associats abans de finalitzar l’any per poder complir amb tots els objectius proposats.
En la passada assemblea es va aprovar també un protocol d’opinió, el qual servirà per donar veu als col·laboradors enfront algunes decisions de l’equip de govern de la ciutat, les quals han despertat la preocupació dels comerciants, com per exemple la situació de la Rambla del Portalet, la neteja viària i recollida selectiva, i sobretot el projecte de nou aparcament que afecta tota la zona baixa de Sant Feliu. L’associació vol presentar propostes concretes i alternatives consensuades entre tots els comerciants i també un pla que té com a objectiu dinamitzar els establiments tancats de la zona centre.

Les obres del futur hotel Elke –a l’illa on hi havia els antics Rex I i Les Noies dels germans Anlló– han quedat aturades en les darreres setmanes pels problemes detectats en una de les dues façanes amb elements patrimonials que els promotors de l’establiment han de conservar. El projecte preveia integrar-les en el nou edifici. Però un cop completat l’enderroc dels dos vells hotels, es va comprovar que la façana de la rambla presenta un elevat risc d’esfondrar-se quan s’abordi l’excavació prevista per aixecar la nova estructura.

Experts del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat han analitzat el cas i recomanen, en un informe, arrencar els esgrafiats i els elements d’interès patrimonial. El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, explica que és una operació delicada però que s’ha fet molts cops, per exemple per extreure frescos i pintures murals, però tot plegat està pendent d’una prova pericial a la façana.

En cas que els resultats determinin que l’arrencada és inviable, Saballs diu que l’alternativa seria reforçar els fonaments de la paret –originalment molt precaris– perquè resisteixin les vibracions de l’obra. Els promotors ja han presentat el projecte executiu de les obres i un cop s’hagi solucionat la conservació de la façana signaran l’acta de replanteig per poder reprendre els treballs.

Font: El Punt-Avui

“Justícia per l’accident mortal d’en Bruno Plana”. És l’esperançador i contundent missatge que apareixia sobreimprès en una pancarta que els membres de l’Scooter Club Manresa van desplegar dijous davant dels jutjats de la capital del Bages. Més d’una vintena de components de l’entitat van dur a terme un acte en senyal de protesta en contra d’una resolució emesa el 17 d’abril pel jutjat d’instrucció 5 de la ciutat. El jutge hi estableix l’arxivament provisional de la investigació sobre les circumstàncies d’un accident en què va morir un motorista de Sant Feliu de Guíxols, Bruno Plana Gautier, que va ser atropellat pel conductor d’un vehicle que va donar positiu en la primera prova de detecció d’estupefaents que li van practicar els Mossos. El fatídic accident es va desencadenar el 7 de juny del 2014, al quilòmetre 40 de la carretera B-431, a Calders.

Els companys i amics de Plana qualifiquen d’“injust” el dictamen dels jutjats. Consideren que les causes del sinistre “són clares” i no entenen per què s’ha ordenat el sobreseïment provisional de les actuacions, que comporta l’arxivament de les diligències contra el conductor del cotxe que va envestir la víctima. El dia dels fets, Plana participava en la 8a edició de l’ScooterRun de Vespas i Lambrettas de Manresa. Un jove de divuit anys que anava al volant d’un Golf 3 GTI va avançar un ciclista abans d’un canvi de rasant i va envair el carril contrari, per on circulava la comitiva de motoristes que feien una ruta per diversos pobles. El xòfer del turisme –que feia 13 dies que tenia el carnet– va perdre el control i va col·lidir de manera lateral contra la víctima, que anava amb una vespa. Plana va ser traslladat en helicòpter a l’hospital Parc Taulí de Sabadell, on va morir l’endemà.

L’Scooter Club Manresa ha presentat un recurs, ja que estan disconformes amb la suposada “falta de proves” contra el conductor del Golf. Apunten que va tenir un comportament incívic i des de l’associació “s’emprendran totes les accions legals que es tinguin a l’abast per evitar que s’arxivi el cas i el fet quedi impune”. Critiquen, a més, que no s’ha identificat el ciclista i hi ha divergències sobre el tema de la velocitat. Alguns testimonis calculen que el noi anava a uns 120 km/h quan va efectuar l’avançament del ciclista, si bé en l’informe policial els paràmetres queden oberts entre els 70 i els 90 km/h, que és el límit màxim d’aquell tram de la via. Aquest és un dels arguments en què s’ha basat el jutge, així com en el fet que en la segona prova de detecció de consum de drogues, el conductor del Golf va donar negatiu.

Plana, de 36 anys, havia treballat a l’antiga empresa Sacme de Sant Feliu, dedicada, entre d’altres, al sector de l’electricitat; i estava vinculat a l’organització sense ànim de lucre L’Atzavara. Estava passant uns dies de vacances a Sant Feliu, d’on era originari, si bé en aquella època vivia a Londres. Era amant de la música i per això, a part d’afegir-se a la sortida de l’ScooterRun, aquell dia també tenia previst fer de discjòquei en la festa anual de l’entitat.

Font: El Punt-Avui

El govern de Castell-Platja d’Aro (CiU i PSC) insistirà davant la direcció general d’Administració Local de la Generalitat en la necessitat d’alterar els termes municipals entre dues fites al límit entre s’Agaró i Sant Feliu de Guíxols.

Aquesta setmana, en el ple, tots els grups van acordar aprovar l’acta de l’última reunió de la comissió de delimitació, que va acabar sense acord per modificar els límits. Castell-Platja d’Aro reivindica la franja pendent d’urbanitzar per Sant Feliu d’una vorera on els habitatges pertanyen a s’Agaró. Però el regidor d’Urbanisme, Pep Solé, va anunciar al·legacions “per posar solució als problemes dels veïns”. Solé entén la postura de Sant Feliu, contrària a cedir territori. En cas que les al·legacions no prosperin, però, l’edil explica que el govern guixolenc facilitaria l’execució d’obres per part de Castell-Platja d’Aro.

Font: El Punt-Avui

“L’horror… l’horror.” Amb la repetició d’aquesta paraula tan sintètica, però alhora tan evocadora de tot allò terrible viscut, un moribund Marlon Brando clou Apocalypse now, una de les pel·lícules bèl·liques més colpidores de la història del cinema. Un final que també podria subscriure Temps d’herois, la novel·la històrica que acaba de publicar l’editorial Efadós, que, seguint la línia dels historiadors actuals, aposta per desmitificar un dels capítols més glorificats per la historiografia espanyola: el setge de Girona de 1809.

Lluny d’evocar, doncs, aquella Girona immortal, el seu autor, Gerard Bussot (Sant Feliu de Guíxols, 1957), ha escrit un ferm al·legat contra la guerra que descriu l’horror i la barbàrie que els uns i els altres van viure. “A les guerres no hi ha bons i dolents, també als francesos els va tocar patir”, explica Bussot, que ha volgut descriure els fets des dels màxims punts de vista i per això ha acabat concebent una novel·la coral. Una història en què tant hi té cabuda la visió dels soldats dels dos bàndols com dels pagesos de la vall de Sant Daniel que patien el foc creuat i el grup d’infermeres de Santa Bàrbara, el primer batalló mèdic a incorporar-se a un exèrcit. I entre els protagonistes, el capità Narcís Massanas, personatge històric que l’autor ja va tractar en una biografia prèvia.

Èpic, el setge? Gerard Bussot té clara la resposta: “Èpic va ser el poble, que va aguantar com va poder les ordres d’un il·luminat, un mal militar, com descriuen alguns coetanis en les seves memòries, que és el que va ser el general Álvarez de Castro.” Per això el títol de la novel·la, dirigit a tots aquells herois anònims, “la gent corrent que va patir aquell autèntic desastre que va suposar per a Girona i que li va fer trigar anys a recuperar-se”, tal com remarca l’escriptor.

Temps d’herois arrenca de manera contundent, en plena Girona humiliada i devastada, amb els ocupants intentant reorganitzar-la i reconstruint-la de nou. En la segona part, un flashback porta els lectors al mes d’agost, als dies de la defensa fèrria i al drama de la batalla. Per acabar en una tercera centrada en la capitulació i els anys de patiment que anys després es va viure amb el “dèspota” Ferran VII.

Bussot, que per escriure el llibre s’ha imbuït d’una gran documentació original –detallada al final del llibre–, no el molesta gens que comparin la seva novel·la amb Victus –que relata el setge de Barcelona de 1714–, perquè confessa que no l’ha llegit i, en tot cas, és “un honor”.

Font: El Punt-Avui

Una grua gegantina col·loca des de principis de mes els 400 blocs de formigó, d’un en un, per reforçar i allargar el dic de recer del port. L’operació de trasllat i posada a lloc de cada cub, amb un pes que volta les 26 tones, és seguida diàriament per desenes de veïns. La previsió és haver acabat les obres a mitjan juny.

Font: El Punt-Avui

Les Cambres de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i Palamós preveuen operar conjuntament amb la nova denominació de Cambra de Comerç de la Costa Brava, un cop acabi el procés de fusió en què les dues entitats estan immerses des de l’any passat. “Funcionalment”, admetia ahir el president de l’entitat empresarial palamosina, Xavier Ribera, la gestió quotidiana de les dues cambres ja funciona com si estiguessin fusionades de facto, ja que les dues plantilles treballen plegades i aquest any, a més dels pressupostos individuals i les liquidacions de l’exercici 2015 corresponents a cada ens, hi adjuntaran els comptes consolidats de les dues cambres agregades “a títol informatiu”.

En l’aspecte legal, però, la fusió no es podrà desencallar fins que el Parlament aprovi la nova llei catalana de cambres, que entre altres aspectes regularà el procediment per convocar les noves eleccions als òrgans de govern. Els darrers contactes que Ribera i el seu homòleg guixolenc, Joan Puig, han mantingut amb el nou executiu de la Generalitat els fan indicar que el text s’aprovarà aquesta legislatura, però compten que no arribarà abans del 2017.

Mentrestant, Puig i Ribera es mantenen en els càrrecs respectius, amb el mandat prorrogat des de fa més d’un any. Els dos comitès executius també es reuneixen periòdicament, amb sessions plenàries conjuntes. Un cop fusionades, les dues cambres donaran servei a unes 16.000 empreses repartides entre els 14 municipis de la seva àrea d’influència, que, a més de Palamós i Sant Feliu, s’estén pel litoral del Baix Empordà fins a Begur i també abasta els municipis de la Bisbal, els selvatans de Tossa i Vidreres, i Llagostera i Cassà –al Gironès.

El radi d’actuació després de la fusió no creixerà, ja que els altres municipis depenen de la Cambra de Girona, però Puig defensava que volen mantenir el sistema de treball diferenciat respecte a la cambra gironina, amb la qual mantenen bones relacions.

La gran incògnita, més enllà de la data de les noves eleccions i la fusió efectiva, és saber en quin municipi hi haurà la seu social de la nova cambra. Els dos presidents asseguraven que encara no han emprès el debat, però que serà secundari. D’entrada, les dues seus respectives –la casa Patxot de Sant Feliu i el local de les Galeries Carme de Palamós– continuaran obertes al públic, ja que són de propietat. I preveuen escoltar l’oferta de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, on l’alcalde, Joan Giraut, els va oferir l’any passat facilitar-los un local.

Font: El Punt-Avui

José Francisco López Reche, un veí de la nostra ciutat de 42 anys, ha estat arrestat a Baza (Granada) com a sospitós de detenció il·legal i d’un delicte contra la llibertat sexual perpetrat contra una noia de 15 anys que havia desaparegut de la població de Torreperogil (Jaén). La menor va ser trobada sana i estàlvia, però espantada i angoixada, a la casa de Baza on López Reche s’allotjava, i que és l’habitatge d’un oncle seu. Tot apunta que s’havien conegut a través de Facebook.

Els pares de la noia van denunciar la desaparició a la Guàrdia Civil el dilluns dia 4 i van explicar que la noia havia sortit al matí de casa seva, a Torreperogil, per anar a classe, però no va arribar al centre docent. Un cop presentada la denúncia, es van distribuir fotografies de la noia desapareguda a tots els cossos policials i també a les xarxes socials. La divulgació va donar resultats perquè el dimarts una dona de Baza va alertar a la policia que li semblava haver vist la noia que estaven buscant i va donar referències de la casa on podia ser. Agents de la Policía Nacional van anar a la casa on residia López Reche i aquest els va obrir la porta. Segons relata Diario de Jaén, els policies li van preguntar si la noia desapareguda estava amb ell i l’home va fer un signe afirmatiu. Els policies van cridar fort el nom de la noia i de seguida ella va sortir de la casa cridant: “No vull estar aquí, vull anar a casa meva.” Havien passat 36 hores des de la desaparició.

Un cop rescatada la noia, abans de ser retornada a casa amb els pares, va ser sotmesa a un reconeixement, que va descartar que hagués estat objecte de violació, però el detingut està imputat per un delicte contra la llibertat sexual, fet que implica que se sospita que la noia podria haver estat objecte d’algun tipus d’abús sexual no detectable amb exploracions físiques.

José Francisco López Reche va ser posat a disposició del jutjat de guàrdia de Baza, que el va deixar lliure però li va imposar una ordre d’allunyament de 500 metres de la noia i la prohibició de comunicar-se amb ella de cap manera.

Tot apunta que la manera com López Reche va captar la menor va ser a través de Facebook. Els pares de la noia ja havien denunciat feia dos anys, quan la noia en tenia 13, que aquest home l’estava assetjant per internet. Segons la denúncia, la nena i López Reche s’havien intercanviat fotos i l’home volia que n’hi passés més i l’havia amenaçat que, si no ho feia, difondria les que li havia passat. Els pares es queixen que el cas es va acabar arxivant i l’home va continuar contactant amb la nena, fins que, segons tots els indicis, dilluns de la setmana passada la va anar a buscar a Torreperogil i la va coaccionar perquè se n’anés amb ell a Baza. Segons la investigació, l’home i l’adolescent van fer el trajecte d’uns 120 quilòmetres des de Torreperogil fins a Baza amb autobús. Els pares de la nena desapareguda també van mostrar la seva indignació a diversos mitjans andalusos pel fet que el jutjat hagués deixat lliure el sospitós sense haver pres declaració encara a la víctima. El cas es continua investigant i el més probable és que el jutjat de Baza se n’inhibeixi en favor del d’Úbeda, ja que el delicte inicial s’hauria perpetrat a Torreperogil, que pertany al partit judicial d’Úbeda.

Font: El Punt-Avui

La direcció de l’empresa surera Subertap, amb seu al polígon industrial Bujonis, ha comunicat als seus setze treballadors el tancament de la factoria tapera, previst a finals d’aquest mes d’abril. Fa nou anys que la fàbrica depèn del grup cassanenc Corcho del País. I el seu gerent, Francisco Jiménez, confirmava ahir que la firma guixolenca està “en liquidació”.

“Feia sis anys que l’empresa estava en dificultats i em sap molt greu pels treballadors”, admetia Jiménez. El gerent argumentava que, a més de la caiguda de la facturació, que no s’ha recuperat en els anys de crisi, el fet que l’empresa hagués entrat en concurs de creditors els ha complicat les opcions de tancar nous acords comercials, mantenir els existents o bé accedir al mercat de crèdit de les entitats financeres. L’empresa estava especialitzada en la fabricació de taps naturals, reblerts i granulats i aglomerats.

Font: El Punt-Avui

Una màquina retroexcavadora ha començat a enderrocar aquesta setmana els murs de l’antiga fàbrica Ileco, la Industria de Laminados y Especialidades del Corcho que va funcionar entre el 1949 i el 1990, i els edificis que no tenen interès patrimonial a l’illa delimitada per la ronda Ponent, el carrer Mascanada i el complex industrial de Mundial Cork.

Les finques catalogades de l’antiga fàbrica de Can Rosselló, de 450 metres quadrats, i el xalet amb façana al carrer Mascanada pertanyen al municipi des del 2014, com a resultat de les compensacions urbanístiques pel desenvolupament del sector Mascanada Ponent. No se n’han decidit encara els usos, mentre que als terrenys que quedaran lliures el planejament hi permet activitats industrials compatibles amb l’entorn residencial o edificis d’oficines i usos comercials. En total, la parcel·la fa una superfície d’uns 13.000 metres quadrats.

Font: El Punt-Avui

L’equip Kriter Software –integrat pels marxadors Xavi Nadal, Raúl Angulo, Jordi Vázquez i Karlos Martínez i amb l’equip de suport de Jordi Gamito i Aina Surinyach– va ser ahir el primer a finalitzar la Trailwalker a Sant Feliu. Van recórrer els 100 quilòmetres que separen la vila marinera d’Olot per vies verdes en un temps de 10 hores i 15 minuts. A la prova hi van participar 418 equips, que han recaptat 880.000 euros per a projectes d’Oxfam Intermón.

Ambient festiu

La prova, que aquest any l’organització ha dedicat als refugiats sirians, havia començat el dissabte a les 10 del matí a Olot. L’equip de Porcelanosa és el que ha recaptat més diners i l’Obra Social La Caixa és l’entitat que ha presentat més equips, un total de 104. Per això, abans de la sortida, l’organització els va premiar. Els guardons els van lliurar el conseller de Cultura, Santi Vila, que es va deixar veure amb una imatge poc habitual, vestint pantalons curts i sabatilles esportives, l’alcalde d’Olot; Josep Maria Corominas, que va remarcar la satisfacció que la ciutat s’associï a la imatge solidària de la Trailwalker, i el director general d’Oxfam Intermón, Chema Vera.

La sortida d’Olot va ser tota una festassa. Diversos experts van donar consells als participants i, fins i tot, els que van voler van poder participar en una sessió d’escalfament a càrrec d’un monitor d’estiraments de DKV. A més, psicòlegs esportius donaven consells per aguantar bé els 100 quilòmetres que tenien al davant. Tot plegat, amenitzat amb molta música, cosa que feia pujar l’adrenalina als corredors, als equips de suport i als seus acompanyants. Els primers que van sortir van ser els participants amb cadira de rodes i els que volien córrer.

Al llarg del recorregut, van poder trobar aigua i fruita en diversos punts, atesos per prop de 400 voluntaris, comptant la sortida i l’arribada. N’hi havia a Sant Feliu de Pallerols, les Planes, Amer, Anglès, Girona, Cassà de la Selva, Llagostera i Santa Cristina d’Aro. Els equips, que van sortir plegats, es van anar distanciant a mesura que feien quilòmetres.

A Sant Feliu, durant tot el dissabte a la tarda i diumenge al matí i tarda van haver-hi múltiples activitats al punt d’arribada del Passeig dels Guíxols, en que les associacions esportives i culturals de la ciutat, així com grups musicals, van oferir els seus espectacles.

El grup municipal de Convergència i Unió va presentar al Ple una moció per demanar al govern actual que es recuperi el projecte de reconversió de les antigues cases dels mestres en habitatges socials, però el govern de TSF, PSC i ERC hi va votar en contra, desaprofitant l’oportunitat de reutilització  d’aquest espai municipal.

La història es remunta a finals de 2014, quan el govern d’aleshores va canviar l’ús de les antigues cases dels professors del CEIP Baldiri Reixach, després d’haver aconseguit la cessió per part de la Conselleria d’Ensenyament amb l’objectiu de transformar-les en habitatge social destinat a famílies desnonades i altres situacions d’emergència.

Durant els primers mesos de 2015, l’Ajuntament va valorar les obres a portar a terme per tal d’adequar les cases per a la seva òptima utilització i habitabilitat.

El pressupost del 2015, aprovat inicialment el mes d’abril, contemplava una partida de 70.000 € per a la seva rehabilitació. La decisió del govern actual de  tornar iniciar el procés d’aprovació del pressupost va endarrerir l’aprovació definitiva fins l’ octubre, fet que va paralitzar aquesta rehabilitació.

Cinc mesos després, tot i les protestes de la PAH i dels diferents grups polítics de l’oposició, reivindicant  l’ús social d’aquests habitatges, el govern continua inactiu enfront d’aquest tema.

Aquesta manca de diligència, sumada als diversos actes vandàlics que s’han produït en aquestes habitatges durant aquests mesos, davant els quals el govern actual s’ha limitat a tapiar les cases sense cap més actuació per aturar el deteriorament,   ha provocat l’estat actual de deixadesa dels habitatges.

Tot i això, el grup municipal de Convergència i Unió creu que s’hauria de “reconduir la situació i aportar la inversió necessària per rehabilitar aquestes cases” per cobrir part de la mancança que té la ciutat d’habitatge social.