L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols portarà a aprovació del ple avui una proposta de reconeixement oficial sobre el greuge que va fer l’antic ajuntament franquista guixolenc a Rafael Patxot i Jubert, ciutadà il·lustre.

En la línia d’altres accions promogudes en els darrers anys, els successius ajuntaments democràtics han reconegut i homenatjat víctimes de la repressió franquista per exili, empresonament, penes de mort, depuracions, camps d’extermini i batallons de treballadors. Ha estat el cas de personatges notoris com ara Josep Irla i Bosch (president de la Generalitat a l’exili), Felip Calvet o l’alcalde republicà Francesc Campà, afusellat amb altres ganxons al cementiri de Girona.

L’actual consistori vol reparar el greuge patit per Patxot, profundament catalanista, pioner en la meteorologia i un dels més grans mecenes que ha tingut la cultura catalana. Per tancar l’Any Patxot, que ha commemorat el cinquantè aniversari de la seva mort, el consistori reconeix públicament els greuges comesos durant el procés de depuració feixista, quan va ser jutjat i condemnat en aplicació de la llei de 9 de febrer del 1939 de responsabilitats polítiques, per catalanista. Durant la Guerra Civil, la FAI va ocupar les cases de Patxot a la rambla del Portalet, i després s’hi van instal·lar tropes franquistes, abans que els immobles fossin ocupats per oficines de l’Ajuntament provisionals, ja que l’edifici consistorial havia estat destruït pels bombardejos de la guerra. A través del seu advocat, Patxot va iniciar un llarg procés judicial. Totes les sentències van ser favorables a Patxot; tot i això, fins al 1951 no va recuperar les propietats.

Font: El Punt-Avui