• Categories
  • Detingut per sostreure tapes d’embornal

    05/11/2015

    Mossos d’Esquadra de la comissaria de Sant Feliu de Guíxols van detenir el dia 29 d’octubre un home de 34 anys amb nacionalitat espanyola i veí de la nostra ciutat, com a presumpte autor d’un delicte de furt i un delicte contra la seguretat del trànsit, per posar en greu risc la circulació.

    El passat dia 27 d’octubre, els mossos van tenir coneixement que havien sostret 13 tapes d’embornals de la urbanització Roca de Malvet de Santa Cristina d’Aro i de la urbanització Masnou de Platja d’Aro.

    Els agents van observar que algunes d’aquestes tapes havien estat retirades del mig de la calçada, deixant un forat considerable i posant en risc de patir accidents als usuaris de la via.

    Arran dels fets observats, els agents van iniciar una investigació que, gràcies a la col·laboració ciutadana i a les càmeres de vigilància de les localitats afectades, van poder esbrinar el vehicle relacionat amb els fets.

    Amb la identificació del vehicle, els policies van comprovar que el dia 21 d’octubre, els agents de trànsit havien aturat la furgoneta sospitosa en un control. Aquell dia els agents van localitzar a l’interior del vehicle, mobiliari urbà, dues tapes de clavegueram de ferro colat i una senyal de prohibit aparcar.

    El dia 29 d’octubre, els investigadors van detenir el presumpte autor de les sostraccions a la nostra població. Els mossos li van imputar un delicte de furt i un delicte contra la seguretat del trànsit per posar en greu risc la circulació.

    El detingut, amb antecedents, van passar el dia 30 d’octubre a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia, el qual va decretar la seva llibertat.


    Més de 4000 signatures recollides per declarar reserva marina la costa de Sant Feliu

    04/11/2015

    Més de 4.000 signatures s’han unit a la petició de Mireia Gros, que vol aconseguir que la costa de Sant Feliu sigui declarada reserva marina.

    La impulsora de la petició apel·la en el seu text a les entitats governamentals corresponents, que en el seu moment van iniciar el projecte perquè aquesta causa es fes realitat, però que van paralitzar més tard aquest procés que fins a data d’avui segueix aturat.

    “Veient els grans beneficis tant econòmics com -i més importants encara- mediambientals que la reserva marina de les Illes Medes ha aportat, no s’entén que després de tants anys Sant Feliu de Guíxols, amb la seva rica biodiversitat marina (desde cavallets de mar, passant per nudibranquis, fins a dofins, entre molts altres éssers fantàstics) segueixi sense reserva; una reserva que faria que hi hagués moltíssima més vida”, – afirma Mireia Gros.

    La impulsora fa referència també a la necessitat de protegir els fons marins d’elements externs com els abocaments d’escombraries que acaben amb la flora present en aquest ecosistema, apel·lant a l’Ajuntament  a impulsar la creació d’aquesta Reserva Natural perquè aquest entorn pugui estar protegit.

    Podeu signar aquí. 

     

    Font: ARA GIRONA


    Un ganxó, ferit greu en accident de trànsit a Llagostera

    Un veí de la nostra ciutat de 67 anys i una veïna de Cassà de la Selva de 69 van resultar ferits de gravetat ahir a la tarda quan els cotxes que conduïen van xocar de cara a Llagostera. L’accident va passar minuts després de les cinc de tarda al quilòmetre 14 de la carretera C-65.

    La topada es va produir perquè un dels vehicles implicats va envair el carril contrari. Tenint en compte la gravetat dels ferits, el SEM va mobilitzar l’helicòpter per fer el trasllat a l’hospital i els Mossos van mobilitzar set patrulles per gestionar el sinistre, que va obligar a tallar la carretera en tots dos sentits durant una bona estona fins que es van evacuar els ferits i el servei de grues va poder retirar els vehicles accidentats.


    Pol Fernández revalida el títol a Benicàssim

    03/11/2015

    El taekwondista Pol Fernández del Club Taekwondo A Punt de la nostra ciutat va participar al X Open Internacional de Benicàssim, en la categoria Sènior (més de 18 anys) en el pes de menys de 74 quilograms.
    El ganxó va haver de realitzar quatre combats per arribar a la final, tots ells els va acabar per superioritat abans del final del segon assalt. A la final ja anava una mica tocat de cops rebuts i es va relaxar una mica, però controlant la va guanyar per un contundent 11-4, revalidant d’aquesta manera el títol de campió de l’Open. Esperem que aquest bon començament de temporada duri tot l’any.


    Pedro Burruezo estrena nou àlbum i no para de treballar

    02/11/2015

    “Albert Serra em va encarregar que fes la banda sonora de la seva pel·lícula Història de la meva mort, però malgrat que li va encantar la música que ell va pagar –tant la composició, com els músics i els estudis de gravació–, finalment no en va utilitzar ni un fragment a la pel·lícula, perquè, segons va dir, no hi encaixava”, diu Pedro Burruezo sobre la música que conté el seu últim disc, La banda sonora maldita ( Tormina Records ), que apareix sota el nom de Burruezo & Claustrofóbica Camerata, per no confondre els oients: “Aquest projecte no té res a veure amb Misticísssimus ni amb res del que he fet amb la Bohemia Camerata o altres projectes artístics diferents que desenvolupo al mateix temps. Cada cosa ha de tenir un nom diferent, perquè ningú no se senti decebut”, afirma aquest músic barceloní de llarga trajectòria, resident a Sant Feliu de Guíxols, que amb aquesta Clautrofóbica Camerata també ha fet un petit homenatge al grup que el va donar a conèixer en els anys vuitanta com un pioner del pop avantguardista i mestís: Claustrofobia.

    Burruezo & Claustrofóbica Camerata estrenaran en directe La banda sonora maldita el divendres 6 de novembre a l’auditori Viader de la casa de cultura de Girona (20 h, 3 euros). El disc s’ha pogut editar perquè Serra i Burruezo tenen “una molt bona relació”. “L’Albert ens va cedir els drets de l’obra i les gravacions perquè el disc pogués veure la llum, ja que considerava que seria una llàstima que una música tan maca no arribés al públic. És una música amb una entitat pròpia i una gran consistència, al marge de les imatges per a les quals va ser creada.”

    Una música… claustrofòbica? “Sí, perquè reflecteix una espècie de patiment pel fet de sentir-se fora de lloc en aquesta societat. Això abans ho expressava amb màquines i títols provocatius, i ara ho faig amb una música exquisida que també té aquest neguit, com la
    pel·lícula de Serra, amb el seu dramatisme. És una música no sorollosa, més figurativa, per dir-ho així, però sempre amb aquest neguit interior.” Músiques d’aires barrocs, amb moments més avantguardistes i minimalistes, que Burruezo (veu, guitarra i percussió) interpreta, al costat de peces d’altres discos en la mateixa línia, amb Maia Kanaan (viola i veu), Josep Ramon Roy (piano), Iván Lorenzana (violoncel) i Jovic Sagristà (guitarra).

     ‘El somni català’ i un nou disc per a la primavera

    “Tant amb Claustrofobia com amb la Bohemia Camerata sempre he creat una música molt cinematogràfica”, diu Burruezo, que també ha fet la banda sonora de la pel·lícula El somni català, de Josep Maria Forn, estrenada recentment. “Va ser una gran fortuna poder treballar amb Forn”, diu Burruezo. “En aquest cas, la música il·lustra alguns dels moments més tràgics de la història de Catalunya, així que aquí també hi ha dolor i neguit. Jo mai no he estat un compositor gaire alegre”, reconeix amb un somriure.

    Després d’haver actuat al març passat a Istanbul amb la Bohemia Camerata, ara Burruezo marxa a Khartum (Sudan) com a convidat del músic sudanès Wafir S. Gibril, per oferir un concert en què s’uneixen músiques àrabs, flamenques i medievals.

    Burruezo, conegut pel seu activisme ecologista, prepara també la música per a un documental del periodista Carlos de Prada sobre els efectes dels pesticides en la salut dels consumidors.

    A més, Burruezo publicarà la primavera vinent el single de vinil The Cosmic Ballet, editat pel segell Belamarh, que inclourà dos temes dels primers temps de Claustrofobia, regravats i transformats.

    També sortirà a la primavera el nou disc de Bohemia Camerata, Medievaliuxxx, “un pas més en la línia marcada per Misticísssimus, però en aquest cas les tres tradicions –cristiana, jueva i musulmana– i els seus perfums estaran juntes a cadascuna de les cançons, com un tribut a la convivència que va funcionar durant molt de temps entre les tres cultures.

    Font: El Punt-Avui


    La lluita contra el maltractament animal: llebrers i podencs

    03/11/2015

    L’Associació Galgos 112 (Associació Protectora de Llebrers Galgos 112) ha organitzat un any més una desfilada de gossos als Jardins Juli Garreta. En la seva novena edició, aquesta trobada ja ha vingut per quedar-se. Enguany la participació ha seguit pujant i fins a 300 gossos s’han passejat i mostrat als ulls de centenars de visitants. L’objectiu d’aquest acte és, a banda de presumir de gos, fer difusió de la situació penosa de molts llebrers i podencs a l’estat espanyol. És per això que, amb seu a Sant Feliu, aquesta organització té delegacions repartides per tot el territori preparades per rescatar animals que han sigut víctimes de mentalitats que ja no haurien d’existir.

    La proliferació d’entitats com Galgos 112 s’explica si coneixem la realitat d’aquestes espècies que tradicionalment han ocupat canòdroms i han sigut races de cacera. Aquesta tradició s’ha perpetrat durant segles a moltes civilitzacions. I la part més fosca d’aquestes activitats és omesa per aquells qui les practiquen, per vergonya o per veure-ho com un fet habitual. Els milers de gossos llebrers, galgos i podencs, que cada any són abandonats, formen una petita part del fenomen global de propietaris que no volen fer-se càrrec dels seus animals de companyia. Tot i així, aquestes races són tractades amb especial crueltat.

    La desfilada canina té diverses modalitats, obertes a què qui ho desitgi porti el seu animal i s’afegeixi a una festa dedicada a reconèixer víctimes d’abusos de tot tipus. L’última desfilada, la dels llebrers, va mostrar una extensa mostra de gossos feliços, però molts d’ells amb seqüeles físiques i psicològiques difícils d’oblidar. Algunes cues arronsades, ulls cecs, potes embenades o amputades eren algunes de les afectacions d’aquests animals.

    No només es tracta de fomentar les adopcions. Núria Murlà, cofundadora de Galgos 112, Llicenciada en Dret i Màster en Dret Animal i Societat, coneix de primera mà la situació de vulnerabilitat de milers de llebrers a l’Estat. Cal, remarca, millorar les lleis en matèria de protecció animal, una competència que recullen les comunitats autònomes. “Hi ha lleis de protecció molt desfasades, com la de Múrcia, que és dels principis dels 90, o la de Madrid, del 94”.

    Catalunya sembla tenir els deures una mica més avançats. La llei catalana és homologable a l’europea, però aquest també seria el cas d’Andalusia, amb una tradició galguista més arrelada, però per falta de mitjans, costa d’aplicar. La llista és llarga: Múrcia, Castella la Manxa, València, La Rioja, Extremadura… Són comunitats on no és estrany veure llebrers abandonats a gosseres, al carrer o sota un pou. Fins i tot penjats d’arbres amb una soga al coll.

    Catalunya també té aquesta problemàtica, però en un percentatge molt reduït i concentrat a les províncies de Tarragona i Lleida, degut a la cacera amb podencs i llebrers.

    Així doncs, la difusió és també molt necessària, perquè el primer pas cap a la conscienciació és rebre informació. I aquesta tasca la realitzen cada dia totes les associacions que vetllen per la futura eradicació d’aquestes pràctiques inhumanes. Un bon lloc on començar són les escoles: Galgos 112 fa xerrades a nens i joves, fomentant el civisme i transmetent el respecte cap als animals.

    L’acció clama reacció, i això és competència política. Una tasca clau és teixir una xarxa de contactes amb d’altres associacions, també europees, per fer arribar la veu més lluny i amb més potència. Cal parlar amb les institucions i pressionar si és necessari per canviar lleis antigues. L’any 2013 Galgos 211 i la FEPAEX (Federación de Protectoras de Animales de Extremadura) van anar al Parlament Europeu d’Estrasburg.

    El pes de les organitzacions sense ànim de lucre ha augmentat progressivament al llarg dels anys. Pot corroborar-se que molts canvis que ha fet la humanitat a millor no haurien estat possibles sense l’empenta i l’esforç de gent conscienciada, cadascú en una lluita no menys important que la del costat. Aquest teixit social aconseguit a base de rascar i rascar és un actiu que no hem de deixar perdre, ans al contrari. Cal seguir alimentant-lo. I la ciutadania ha d’estar preparada per obrir els ulls a una realitat potser trista però combativa i amb ganes de millorar.

    calendari_taula_portada-510x510

    Una imatge del calendari de sobretaula 2016 que Galgos112 ven a la seva botiga virtual per tal de finançar les despeses que ocasionen els desplaçaments i la manutenció dels llebrers abandonats. www.galgos112.es

     

     

     


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies