El portaveu del PSC a l’Ajuntament de Sant Feliu i primer tinent d’alcalde del govern, Josep Melcior Muñoz, ha negat que el seu grup hagi vetat la presència de la nova estelada a la façana del consistori, com s’ha rumorejat el darrer mes i havia insinuat aquesta setmana l’exalcalde Joan Alfons Albó. Explicava que el seu grup no veu “ni malament ni bé” la penjada de l’emblema, i que encara que no siguin independentistes, respecten l’acord majoritari. Per Muñoz, la solució del pal exempt de la façana l’han consensuat els altres grups. I el tercer tinent d’alcalde, Josep Saballs (TSF), criticava divendres la posició de Joan Alfons Albó, que argumentava com a “fruit de la impotència” de no governar.

Un gran nombre de persones es van acostar ahir a la tarda a la plaça del Mercat  per assistir a l’acte institucional d’hissada de la bandera estelada. L’acte va iniciar-lo la regidora de Transició Nacional, Georgina Linares, fent esment de la la bona afluència de públic. Seguidament Pep Oliverva fer la lectura del manifest. L’Orquestra de Cambra de l’Escola Municipal de Música va interpretar la sardana “Sant Martí del Canigó” mentre, ben a prop, Montse Prats i Josep Maria Vicens es van encarregar de la hissada de l’estelada davant l’edifici consistorial.
Els regidors de les formacions que van votar a favor de la moció de la llibertat nacional de Catalunya el passat juliol – CDC, UDC, ERC, TSF, CUP i GDC – van ser presents a la celebració. L’alcalde, Carles Motas, va clouret l’acte amb un discurs cap a la llibertat nacional, l’entesa entre persones, el vot i el respecte.  No va faltar, al  final de la vetllada, el cant dels Segadors, himne nacional de Catalunya i els crits d’independència.

El camí de les Comes, de gairebé dos quilòmetres de llarg i que dóna accés a nombroses propietats situades a peu de muntanya, és un dels camins de terra que fins ara presentava nombroses problemàtiques quan plovia.

Durant anys i degut a un sistema incorrecte de circulació de les aigües de pluja, el terreny s’havia erosionat, provocant nombrosos desperfectes, danyant la superfície i fent impracticable l’accés a les cases.

Aquest fet es va agreujar a finals d’estiu de 2014, quan les pluges van provocar desperfectes de gran consideració com ara el despreniment de part del talús del Camí de Les Comes cap a la finca privada del Molí de Vent.

La modificació del camí ha canviat la pavimentació i la xarxa de drenatge per tal que s’evitin aquests problemes. La solució ha estat un paviment amb tractament d’estabilització del sòl (mescla de sauló, ciment i additius), un material resistent a l’erosió i integrat dins l’entorn natural on està situat, i que evita l’ús de paviments com el formigó o l’asfalt, menys respectuosos amb el medi natural.

Al Camí de les Comes, des de la ronda de Ponent fins a la carretera de la urbanització Casa Nova, s’ha actuat amb formació de cunetes, conduccions enterrades i formació de pendents del propi camí, pavimentant amb tractament d’estabilització del sòl.

Al carrer Pécher s’hi preveu executar una canal de recollida d’aigües procedents del talús existent entre el propi carrer i el Camí de Les Comes.

Un cop realitzada l’actuació, que té una subvenció de la Diputació de Girona, les tasques de manteniment correspondran als veïns que hi habiten.

El Festival de Porta Ferrada d’enguany ha venut un 50% més d’entrades que en l’última edició, segons els seus responsables.

Des de la direcció es destaca que s’han esgotat els tiquets en cinc dels espectacles programats, concretament el de Ludovico Einaudi, el de Sopa de Cabra, el de Sara Baras, el de Ferran Cullell i Sergio Sandi i el d’Spandau Ballet, tot i que aquest últim finalment no es va poder celebrar per motius mèdics.

També es destaca la creació del Singlot Festival, una proposta amb una visió de 360 graus sobre l’humor i la comèdia que va incloure jornades professionals, classes magistrals, propostes audiovisuals i espectacles “de primer nivell”.

En total han passat pel festival més de 25.000 persones -22.864 entrades venudes i prop de 3.000 assistents a les activitats paral·leles (Xiringuito Singlot, Portaferrada Kids, Acústics al Village i el cicle de música a l’Espai Carmen Thyssen). La direcció del festival ha atribuït els bons resultats a una programació “variada i per a tots el públics” i al fet d’haver pogut sortir a la venda amb molta antelació.

“Encara que pugui semblar un rampell”, diu l’afable Manel Mayor, president de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) fins el mes de juny, “les tres decisions que he pres aquests darrers mesos han estat molt meditades, molt rumiades… No ha estat pas gens fàcil, però és el que havia de fer”.
Així de contundent es mostra el fins la setmana passada militant d’ERC en unes declaracions a aquest diari: “Estic cansat de passar vergonya per les actuacions de la secció local del fins ara meu partit”. “Les discrepàncies són profundes i jo no deixaré de tenir criteri i opinió propis”, ha declarat.  La primera de les decisions a què es refereix Mayor en el primer paràgraf va ser la de no voler formar part la llista municipal que es va presentar a les eleccions, en les qual ERC va treure els millors resultats de la història a Sant Feliu. “Vaig considerar que era un profund menyspreu el lloc on em volien col•locar (sisè)”. La segona decisió va ser seva dimissió com a president de la secció local quan va recuperar-se d’una greu malaltia: “en un principi volia plegar tot just em va donar l’alta hospitalària, però vaig pensar que podria perjudicar el partit i vaig esperar fins després de les eleccions”.
La darrera decisió, la de donar-se de baixa d’ERC, tot just l’ha pres aquests darrers dies, malgrat que en principi volia esperar fins passades les eleccions del 27S. “Veient la dinàmica de la política local, ho he fet abans del que jo volia”. La gota que ha fet vessar el got ha estat la decisió de votar en contra de penjar l’estelada a la façana de l’Ajuntament. “El que és encara pitjor és l’excusa donada, la de les legalitats…”, puntualitza Mayor.
El comunicat acaba dient que “no vull passar més vergonya i vull ser lliure per opinar”. D’aquesta manera, no participarà en política a l’àmbit nacional, però sí que lliurement farà política nacional dins l’àmbit local.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aprovar, amb els vots favorables de 18 dels 21 regidors del consistori, una moció favor de la llibertat nacional de Catalunya. La moció fou presentada conjuntament pels grups municipals de Convergència i Unió, Tots per Sant Feliu, Esquerra Republicana de Catalunya, Guíxols des del Carrer, Moviment d’Esquerres (MES) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), i va ratificar la continuïtat de l’Ajuntament dins l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El Grup Municipal Socialista fou qui va votar en contra la moció. El seu portaveu, Josep Melcior Muñoz, va indicar que la seva formació no compartia els punts tractats i demanava poder expressar que “cal que Catalunya s’entengui amb Espanya en un Estat federal”

La polèmica ha sorgit degut a què CiU i MES volien que l’estelada es pengés en la façana consistorial i no pas en un pal a la Plaça del Mercat, que és on finalment van aprovar hissar-la. Això ha fet que des de CiU, per mitjà del facebook, s’hagi titllat d'”acte de covardia” per part d’ERC el fet de no haver-la penjat en l’edifici consistorial, fet que els republicans han contraatacat dient que CiU “havia tingut 4 anys per fer-ho i no ho ha fet”. Per la seva banda, MES, amb Pere Albó al capdavant, també es va mostrar força bel·ligerant en aquest afer.

Amb l’aprovació conjunta d’aquesta moció l’Ajuntament es compromet a posar-se a disposició del nou Parlament, el president i el Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre, per tal d’exercir el dret d’autodeterminació.

Properament, en un acte públic, s’hissarà la bandera catalana estelada davant la façana principal de l’Ajuntament a la Plaça del Mercat.

Aquest divendres, 31 de juliol s’ha començat a fer l’asfaltat dels carrers de Santa Magdalena i Miquel Boera, obres que patien diferents retards. El govern va mantenir una reunió d’urgència fa dues setmanes amb els veïns afectats per mirar de desencallar la situació, i especialment de donar una data d’asfaltat, que ara es materialitza.
En el cas del carrer de Santa Magdalena les obres es van iniciar el divendres a partir de les 13h i encara s’hi està treballant
En el cas de Boera i un tram de Llibertat, es van iniciar el divendres 31 de juliol i el dilluns 3 d’agost és probable que finalitzin.
El regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, junt amb l’alcalde, Carles Motas, van anar a veure l’inici de l’asfaltat i l’estat de les obres i van conversar amb els operaris i veïns.

La direcció del 53è Festival de la Porta Ferrada anuncia la cancel·lació per causes mèdiques del concert d’Spandau Ballet, previst per aquesta nit a l’Espai Port, juntament amb els altres dos concerts que la banda anglesa tenia durant aquesta setmana a Espanya

Us adjuntem comunicat enviat per la banda:

Lamentem comunicar que Spandau Ballet han hagut de cancel·lar les seves tres actuacions que tenien aquesta setmana a l’Estat. Segons indicacions del metge, John Keeble, bateria de la banda, no es troba en condicions d’actuar. En paraules de la banda: “Suspendre concerts és sempre una cosa difícil d’afrontar. Lamentem decebre als nostres fans però la nostra prioritat és la salut del nostre amic i la seva recuperació”.

“It is with great regret that Spandau Ballet have had to cancel their three shows in Spain this week. On the advice of doctors drummer John Keeble is sadly unable to perform at these shows.The band have commented ‘Cancelling shows is something that is always hard to do and we are so sorry to let our fans down but our priority is the health of our friend and getting him better’ – Spandau Ballet.”

La devolució de l’import de les entrades es farà a partir de dilluns, 24 d’agost a través del punt de venda on van ser adquirides.

Més de 500 persones es varen acostar el passat dimecres a l’Espai Port, on s’hi celebrava la cantada central de la XXI Mostra de Cançó de Taverna de Sant Feliu de Guíxols, amb l’escenari convertit en una gran taverna informal que acollia els integrants d’aquesta mostra que, en solitari o bé plegats, varen fer les delícies del públic durant més de dues hores.

El cantautor Sé va trencar el gel amb un tastet de peces pròpies que permetien viatjar De Sant Feliu a l’Havana a través dels sentiments, el costumisme i l’humor, tot plegat rematat amb l’obligat i emotiu Pare Joan.

Tot seguit fou el torn d’uns Llops de Mar inèdits, que afrontaven un repte gens senzill com era el de superar l’etapa que va comptar amb la presència de Llibori, Cristina Pujol i Marc Clos amb les incorporacions de Eduard Xandrich i Xavier Monfort. Els Llops varen estar a l’alçada, basant el pes de l’actuació amb les presentacions de Montfort i la veu central del tenor begurenc Víctor Hernández.

Després del cremat popular de la mitja part, era el torn de la renovada formació La Taverna, liderada pel seu fundador Miquel Pedrol, que va oferir una actuació rodona i sofisticada amb la seductora veu femenina de la recentment incorporada Georgina Espolet i l’exquisit acordionista ganxó Albert Roncero. Al final, el cantautor Sé va interpretar La Pauleta amb la formació, per incorporar a continuació els Llops de Mar, qui va aportar un altre clàssic taverner com és El marxant.

Plegats varen interpretar amb la complicitat del públic les habituals La Bella Lola i El meu avi per tancar una nit rodona, entretinguda, entranyable i divertida, que va deixar oberta la seva continuïtat en aquest espai que gaudeix de comoditat i la possibilitat de comptar amb un equip de so i llum que multiplica l’encant d’un espectacle de cançó de taverna únic a Catalunya i amb sabor 100% ganxó.

El passat 9 d’agost, dins el marc del Festival Musical de la Porta Ferrada, vam tenir l’ocasió de veure i escoltar en directe a l’Espai Port a una petita formació de l’Electric Light Orchestra anomenada per a l’ocasió The Orchestra.
Sense el lideratge de Jeff Lynne, tornàvem a escoltar aquell so dels anys 70 i 80 que ha venut fins ara més de 100 milions d’àlbums a nivell global. Els que no van faltar del grup, en aquesta ocasió, van ser Mik Kaminski al violí i Louis Clark als teclats. Aquesta banda fundada a Birmingham (Anglaterra) va tenir una trajectòria que anava de l’any 1971 al 1986, tot i que van tenir un retorn entre el 2000 i el 2001. El seu estil es caracteritzava pel rock simfònic, i el diumenge passat ens van mostrar que aquest estil encara perdura i que segueixen conservant aquest to que va fer que milions de persones s’enamoressin de les seves cançons. A Sant Feliu vam poder escoltar temes clàssics com ara “Evil Woman”, “Rock’n’Roll is King”, “Hold on Tigh”, “Last Train to London”, …
Quan es portava mitja hora de concert es va posar a ploure, però el públic va aguantar el xàfec per tal d’escoltar-los ja que era una oportunitat única. Gairebé tots els seients estaven ocupats i la gent, majoritàriament de més de 40 anys, va recordar, potser amb nostàlgia, les cançons que un dia van ser conegudes a nivell mundial. El concert va ser un èxit.

El passat dimecres 5 d’agost va tenir lloc a l’Espai Port el concert de folk-rock català del Festival Porta Ferrada d’enguany. Els protagonistes, la Companyia Elèctrica Dharma, que celebrava els 40 anys de la seva primera creació i Els Catarres, que presentaven el seu darrer disc Big Bang.
Van obrir el foc els veterans de la Dharma amb la seva minigira Tramuntana, el ja tradicional Força Dharma a l’inici i un concert festiu vibrant en el qual no va faltar cap dels himnes de la banda, que va recordar constantment els dos malaguanyats germans Fortuny: Esteve, mort l’any 1986 i Pep, de traspàs encara força recent. Es van llegir molts poemes musicats dels dos desapareguts fundadors de la banda, ara liderada per Lluís, un altre dels germans Fortuny, que va demostrar estar en plena forma –es va treure la camisa i va caminar fent la vertical per l’ample de l’escenari cap a la part final del concert- malgrat que la veu ja no l’acompanyi com abans.
Els barcelonins van tocar tots els seus clàssics del folk català, la majoria entremesclats entre els llargues mescles de temes, com per exemple La Presó del Rei de França, que va sonar poc més de 2 minuts entremig d’un mix de clàssics. No van faltar l’Oucomballa, Inanaihé (La cosa està negra), els clàssics de la Patum de Berga, La Gent vol viure en pau –cançó més reivindicativa i actual que mai-, Ball llunàtic, Catalluna, Contra el fusell un somriure, Muntanyes russes i per acabar, Correfoc.
La Dharma, al llarg de tots aquests 40 anys ha demostrat ser un conjunt únic, superb i amb una música “tossuda i obstinada” que difícilment es podrà tornar a trobar al nostre país, amb la mescla de rock psicodèlic, folk, música de cobla i fins i tot funk. Molt ètnic i molt de la terra. Genial.

El segon concert, molt més juvenil, va tenir com a protagonistes Els Catarres, un conjunt que enguany ha tret el seu tercer disc i que està en la línia dels nous grups catalans com La Pegatina o Txarango, que fan una música festiva a cavall entre el pop-rock, el folk, la rumba i l’ska. Els d’Aiguafreda van repassar els principals temes del seu darrer treball Big Bang, i va repassar els èxits dels dos anteriors, entre els quals el hit que els va donar a conèixer, Jennifer, aquell tema que parla de l’amor prohibit entre un “catalanista votant de Convergència” i una “xoni de Castefa” que va al Pont Aeri i es tuneja el cotxe.
Amb les seves lletres agosarades, originals i divertides, els d’Aiguafreda ens van oferir el seu millor repertori, ara amb un so molt més madur i ric instrumentalment que fa dos anys i amb una explosió de confetti de benvinguda. Els del Montseny ens van deixar totes les perles dels seus anteriors àlbums, com Tòquio, Vull estar amb tu, Invencibles, Caramelles, La Festa Major d’Aiguafreda, Tintin, … Del nou àlbum van sonar  En Peu de Guerra, Estels al vent, El setge, El teu cor és un tambor,… El concert va culminar amb el seu tema estrella: Rock’n roll. Estic segur que aviat els tornarem a sentir per Sant Feliu, tenen llarga vida i molt bones idees.

I, sí, és clar, com era d’esperar van aparèixer les estelades i els crits d’independència.

Èric Vergés i Els Catarres, en acció (Foto: XAVIER CASALS)

La senyora Maria Parellada, veïna de Barcelona de 96 anys, pocs dies després de la consulta del 9-N, va enviar una carta escrita a mà al fiscal general de l’Estat en què s’autoinculpava per haver anat a introduir la papereta a l’urna. Va ser una de les moltes autoinculpacions que es van fer als jutjats catalans per aquest fet democràtic que no va agradar al govern espanyol. Com que des de fa anys que aquesta senyora estiueja a la nostra ciutat -té avantpassats ganxons-, Tribuna Ganxona ha aprofitat per fer-li una entrevista a través de l’exdiputat Toni Strubell, que s’ha ofert molt amablement a ajudar-nos. Na Maria ens explica com veu el futur del nostre país i algunes de les seves memorables vivències.

Vostè estiueja a Sant Feliu de fa molts anys…

De tota la vida. El meu besavi era ganxó. Va sortir en veler a Puerto Rico deixant la meva besàvia aquí. Encara conservo les cartes que escrivia i que dirigia a “Carrer de Girona, Sant Feliu de Guíxols, Catalunya”. I les cartes arribaven!

Vostè es va fer famosa per autoinculpar-se el 9N. Perquè ho va fer?

Vaig trobar intolerable que volguessin criminalitzar el nostre President i els catalans per voler votar. Van matar el president Companys per defensar la llibertat i mai se’n disculparen. Ara, querellant-se contra Mas, mostren el seu tarannà antidemocràtic. Procuro ser fidel als meus principis, com el meu germà Caius, que era brillant en els estudis però no va ser notari per no jurar els “principios del Movimiento”.

Perquè la gent s’ha fet independentista en aquest país?

Perquè la història ha demostrat que alguns no són capaços de respectar la personalitat catalana. No ens traguen ni en “democràcia”. Jo ho he vist això tota la vida. El meu avi, que era notari, ja de jove anava a posar banderes catalanes quan era prohibit. Pel que fa a l’economia, tota la vida han sucat d’aquí i ara amb la crisi s’ha notat encara més. Ens volen arruïnar.

Com veu les eleccions del 27S?

Ens en sortirem, malgrat tots els impediments i pressions. M’agrada molt la candidatura de Junts pel Sí perquè és totalment transversal. Hi ha gent de tota mena. També respecto la CUP. Són llistes que mostren la fermesa dels catalans, que és allò que ens caracteritza. Els catalans tenim paraula.

No té por de què pot passar amb la independència?

De cap de les maneres. Serà la manera d’assegurar les pensions, no pas posar-les en entredit com fa Rajoy. Si amb la pressió que hem tingut tants segles ens n’hem pogut sortir, com no ens en sortirem essent independents amb un estat nostre? Necessitem viure en un clima de respecte, com a Suïssa, perquè dins Espanya no podem ser com som. L’Estat ens va en contra.

A vostè com li va arribar ser catalanista?

De família, de tota la vida ho hem estat. Vaig anar a una escola mútua, la Blanquerna, durant la Mancomunitat, on l’ensenyament era en català i amb continguts catalans. L’escola, després, va ser incautada per Franco. Era una escola molt avançada i, amb la Dictadura, tot se’n va anar en orris.

Com veu la situació de la llengua catalana?

Bé, però no podem abaixar la guàrdia. Em fa patir que els catalanoparlants de seguida renunciem a la nostra llengua. Així perdem una manera vital de fer conèixer el català a la gent. A més, tenim una literatura importantíssima que ja la voldrien per a si molts països.

Vostè va traduir l’Esperit de Catalunya, el famós llibre de Josep Trueta.

Sí. Vaig llegir el llibre en anglès i em va emocionar tant que vaig pensar que a França havien de conèixer el llibre i la història de Catalunya. És una espina que tinc clavada, perquè cap editorial me l’ha volgut publicar, encara.

Vostè a la Guerra va ser infermera adscrita als franquistes.

Sí. Al final de la guerra buscaven infermeres que anessin a Barcelona. Van fer un autocar per anar-hi i vam fer el viatge de Sant Sebastià d’una tirada. A la nit vam entrar a terra catalana i totes les noies, que eren catalanes, ens vam posar a cantar l’Emigrant de Verdaguer amb llàgrimes als ulls. El xofer de l’autocar no entenia res… de poc ens expedienten.

Comenti el fet que hi hagués catalans que s’havien passat a Franco el 1936-37, però que després van ser antifranquistes.

N’hi havia molts. Van haver de fugir per la guerra. Reunits a Sant Sebastià, molts acudien al cafè del Rin on s’hi feia una tertúlia en català. Estava molt mal vist. Solien esbroncar-los dient “hablen en cristiano”. Hi havia molta antipatia contra els catalans i molts van començar a veure que el franquisme era el pitjor.

Vostè, de cara al 2S, què els diria als residents de Sant Feliu que no són d’origen català?

Que facin el favor d’entendre la manera de ser de la gent d’aquí. Que tinguin en compte la nostra història i que ens ajudin amb el seu vot a tornar a ser un país normal, com abans de 1714. Serem molt bons veïns amb Espanya i això serà molt millor que avui, que no ens avenim.

És optimista de cara al futur?
Sí, molt, perquè crec molt en el poble català. Som un poble treballador i alhora artista. Tant tenim grans professionals com artistes com en Juli Garreta, un gran músic les sardanes del qual m’encantava de ballar al Passeig quan era més jove. Ara encara les vaig a escoltar.

Fito Cabrales, durant el concert de diumenge (Foto:JORDI SERRA)

El diumenge 2 d’agost, en plena Festa Major de Sant Feliu, vam tenir l’ocasió de poder escoltar un dels millors grups rockers de l’Estat: Fito y Fitipaldis. A les nou de la nit van entrar en acció els teloners Los Zigarros, que estan en gira juntament amb Fito y Fitipaldis. El rock’n’roll dels Zigarros va calentar els motors abans de l’esperada aparició de Fito i la seva banda cap a un quart d’onze de la nit. Els Zigarros són una banda de València que el mateix Carlos Raya, guitarra i productor de Fito, els va ullar molt bé perquè tenien molt de talent i, per això, estan actualment de gira amb ells. Van tocar un dels seus temes preferits “Hablar, hablar, hablar” i també “Cayendo por el agujero”. Entre mig de l’actuació ens van delectar amb un passatge d’una cançó dels AC/DC i la gent que anava arribant al Guíxols Arena va quedar satisfeta amb la seva marxa.
Un cop acabada l’actuació dels teloners es va acabar d’omplir el recinte i es van encendre les pantalles gegants que incorporaven gravacions en directe del concert i filmacions originals del projecte Fito y Fitipaldis. En sortir a l’escenari en Fito, la gent es va tornar boja i va començar el repertori de cançons. Unes cançons senzilles, poètiques, personals i intimistes que arriben al cor de qui els escolta, d’un públic entregat al seu estil. Aquests temes han fet que el 2014 ja tingués el grup més d’un milió i mig de discos venuts, inclòs el merescut Disc de Diamant rebut l’octubre del 2007. Fito Cabrales, cantant i guitarra de la banda de Bilbao, venia d’una antiga formació anomenada Platero y Tú que també recopilava èxits arreu de l’Estat. Per això, en un moment del concert, també va tocar una cançó del seu anterior grup, en solitari, amb una guitarra acústica. En Fito va fer conya degut a què a la part davantera de l’escenari  hi ha uns pisos en què els seus propietaris veien el concert de franc. Els dos guitarristes, en Fito i en Carlos Raya, van ser genials i, a cada cançó, anaven canviant de guitarres que els tècnics els anaven preparant, suposo també per qüestions d’afinació ja que l’ambient era molt calorós i es podien desafinar. Ambdós eren les ànimes de la banda i es marcaven uns solos espectaculars. També els altres músics, baix, piano, saxo i bateria, van posar el seu gra de sorra. Sobretot, van tocar temes del seu últim àlbum “Huyendo conmigo de mí” ,del 2014, però també ens van delectar amb vells temes com “Soldadito marinero” o “Por la boca vive el pez”. La durada del concert de Fito y Fitipaldis va ser de dues hores i mitja. El concert va  acabar cap a tres quarts d’una de la matinada i vam tenir l’oportunitat de saludar el poble de Linares (Jaén) –ens van gravar, com és tradició- on properament faran el següent concert de la seva gira.

El passat diumenge i malgrat el concert de Fito y Fitipaldis, el partit del Barça i els actes de Festa Major, el doctor Eduard Estivill i la seva banda –rebatejats per l’ocasió com a Falsterbo Violí- varen contraprogramar una actuació a la terrassa del Bar Rambla i varen fer el ple de comensals, congregant molta gent –convidats, fans i passejants – a la confluència amb la Placeta de Sant Joan, asseguts i dempeus.
Amb la seva simpatia, el doctor Estivill, fundador, cantant i guitarrista de Falsterbo- va presentar els membres de la seva banda – la seva esposa i vocalista Montse Domènech, d’origen ganxó, David Ponsa, guitarra i tècnic de so i el violinista, mandolinista i guitarrista Jordi Marquillas –, va excusar la no assistència del fundador del grup Isidor Marí i també va explicar els orígens de la formació des del 1967, en els darrers anys de la dictadura franquista, que van començar a tocar els clàssics del folk americà de Bob Dylan i d’altres compositors de l’època, formant també el Grup de Folk.
Amb la seva simpatia i rodejats de la seva gent, Falsterbo 3, Falsterbo Marí o Falsterbo Violí –depèn de les circumstàncies canvien el nom de la banda- van tocar clàssics folk de tots els temps i van fer emocionar els fans de la formació barcelonina. Des de peces de Bob Dylan o John Lennon fins a d’altres de Neil Young o Cat Stevens, algunes en versió original i d’altres d’adaptades al català, van fer recuperar als més veterans congregats a la Rambla la joventut viscuda en els temps de les acampades, el flower-power, l’amor lliure d’amagatotis i, qui sap, les primeres calades a un porro.
Evidentment, el concert va acabar amb la infantil, però no menys bonica ni efectiva, “Puff, el dràc màgic” i el repic de mans d’un públic entregat abans del xou final previ als bisos.
Falsterbö i el doctor Estivill, un habitual resident els estius a Sant Feliu, actuaran altra vegada al mateix lloc el proper 29 d’agost. Repetirem.