L’Ajuntament ha premiat aquest dijous la fidelitat d’un matrimoni franco-català, la Nora Segú i en Pierre Lefevre, que fa 55 anys que passa les vacances a la nostra ciutat. Aquest matrimoni, acompanyat d’un dels fills i néts, ha rebut de mans de l’alcalde un llibre de la Costa Brava en 3D, una il·lustració i altres obsequis.
L’exalcalde de la ciutat, Antoni Juanals, i la seva esposa Àngels Figueras han estat presents també en l’acte de reconeixement.
La Nora és filla d’uns emigrants catalans que, abans de la Guerra Civil es van desplaçar a França degut a la situació política a Catalunya en què l’àmbit laboral era molt precari i la seva passió per la música els va fer decidir anar-se’n al país veí.
A Catalunya hi resta la major part de la família paterna i materna amb la que seguien mantenint contacte al llarg dels anys.
Arribat l’any 1960, demanen a en Cosme, un germà del seu pare, si els podia trobar un habitatge per llogar a la Costa Brava. Troben inicialment de lloguer unes habitacions, per a ells i els seus fills. Posteriorment, durant uns anys, el pares de la Nora passarien les vacances al pis superior. Més endavant, junt amb uns altres amics que s’hostatjaven a l’Hostal Rovira del carrer Guifré, en Paul i la Geneviève, i Jean i Pîerrette, lloguen un habitatge de dos plantes al mateix carrer Guifré, i finalment des de ja fa uns anys passen les vacances als apartaments Gasela.

El proper dijous és dia de Ple Municipal i Jordi Lloveras, regidor representant de Guíxols des del Carrer-Entesa, té preparades algunes preguntes per a l’Equip de Govern. Per exemple, Lloveras vol saber quantes persones majors de 75 anys viuen soles a la ciutat i quines mesures s’han pres en aquests dies de calor per tal de tenir-ne cura, i així ho ha fet arribar a l’equip de govern per tal que li contestin en el Ple Municipal de dijous. Lloveras també s’ha preocupat pel vessament d’aigües brutes, possiblement contaminants, a la cala de Port Salvi, presumptament per negligència d’un establiment hoteler. També ha deixat constància del mal estat en que es troba el camí de ronda en el seu tram entre la plaça Pau Casals i l’ermita de Sant Elm. Igualment Lloveras ha demanat que l’equip de govern aclareixi quins són els regidors delegats d’alguns projectes o serveis no contemplats en el nou cartipàs municipal, com ara política i gestió mediambiental, igualtat de gènere, mobilitat sostenible i pau, cooperació i solidaritat.
Guíxols des del Carrer-Entesa recorda que, al marge dels grups municipals, qualsevol ciutadà pot adreçar preguntes o suggeriments a l’alcalde. En aquest sentit, el grup municipal es compromet a fer de transmissor de qualsevol qüestió relacionada amb l’activitat municipal utilitzant la bústia del seu web per portar-la al Ple.

Els veïns dels carrers Miquel Boera i un tram del carrer Santa Magdalena, principals afectats per les obres que arrosseguen un considerable retard de mesos, van rebre explicacions el passat divendres per part de l’alcalde, Carles Motas, els tècnics municipals d’Urbanisme i el regidor Josep Saballs, i van anunciar una decisió que presumiblement solucionarà els endarreriments.
Tot i que durant en principi el Govern local volia liquidar el contracte amb l’empresa pels “reiterats incompliments” i per la “manca de confiança” del consistori cap a ells, finalment la decisió presa va ser fer cas a un document escrit sol.licitat a l’empresa adjudicatària, Seitec, i també a les subcontractades per aquesta, que l’Ajuntament ha considerat “molt creïble” per la professionalitat d’aquests subcontractistes amb altres obres públiques executades.
L’alcalde es va mostrar receptiu i comprensiu amb les queixes exposades pels veïns i va indicar que la solució adoptada “és la millor per a tothom, perquè al 7 d’agost s’acaba una part important d’un malson que ha durat mesos”. L’altra opció, liquidar el contracte amb l’empresa, “ens portaria a un retard considerable que ens pot situar el final de les obres ben avançada la tardor”, en una obra que havia d’estar acabada el mes de març.

El proper divendres, Ludovico Einaudi donarà el tret de sortida al Festival Porta Ferrada d’enguany. Serà l’endemà, però, quan es podrà presenciar el primer esdeveniment massiu. El 18 de juliol, al Guíxols Arena, tindrà lloc un concert que ja ha venut més de 4000 entrades. Una mini-gira de preparació pel retorn en format àlbum dels gironins Sopa de Cabra que començarà a la nostra ciutat i que commemora els 30 anys dalt dels escenaris de la banda liderada per Gerard Quintana i Josep Thió. És per això que, aprofitant que el passat dimarts els teníem a la nostra ciutat escalfant motors, vam aprofitar per xerrar amb ells d’aquest concert i tot allò que l’envolta, fins i tot de músics ganxons que han treballat pel grup.

Què pot trobar l’espectador en aquests tres concerts que fareu aquest any, el primer dels quals és a Sant Feliu dins el Festival Porta Ferrada?
(Josep Thió (J.T.)) Menys elefants i tigres, qualsevol cosa (rialles). És Sopa de Cobra, però amb una aposta renovada i molt engrescadora, un espectacle on l’audiovisual hi té molta importància, amb continguts de vídeo i fins i tot tocarem alguna cançó nova de les que estem gravant actualment.
(Gerard Quintana (G.Q.)) Tot això ens motiva per fer un pas endavant. Aquesta posada en escena l’havíem somiat, però en el nostre panorama és difícil fer un muntatge d’aquest tipus. Molts dels nostres concerts són gratuïts, no hi ha una gran quantitat de gent, els fem en festes majors o festivals on compartim escenari amb d’altres artistes… Normalment, per veure una posada en escena d’aquest tipus has d’esperar una gira d’algun artista internacional o algun gran esdeveniment. I per nosaltres, aquesta aposta per fer un salt, és satisfer un desig que normalment no hauríem pogut fer. I el fet que el concert convisqui amb la gravació de les noves cançons ens permet evitar estar tres mesos tancats fent una cosa, és a dir, l’endemà del concert podem seguir gravant. Ho viurem tot amb molta intensitat i frescor i aquest primer concert ens fa molta il•lusió.
Aquest concert a Sant Feliu pot ser una prova per saber fins on podeu arribar en els altres dos?
(G.Q) Sí, però vindrem aquí amb molta feina feta, que és la diferència amb altres tipus de concert que podíem haver fet, que demanen un treball previ important. Aquí venim amb totes les peces ajustades per tal que la maquinària funcioni.
El so que podem trobar, tant al nou àlbum com al concert, és el so característic de sempre dels Sopa o té elements nous?
(G.Q)Partint de la base que som els mateixos membres de sempre, sonarà a Sopa de Cabra. La gent reconeixerà de seguida la nostra manera de fer. En el nou disc no ens hem reinventat ni hem buscat una sonoritat diferent, sinó que hem buscat anar una mica més enllà del darrer disc “Plou i fa sol” on hi havia cançons com “Camins”. Sí que estem intentant, en la producció, no perdre comba respecte els sons que es porten aquests darrers anys.
(J.T.) Aquesta vegada no hem estat pensant en reinventar-nos posant el nostre so nous elements com orquestres simfòniques o una big band. La proposta que fem és un gran projecte escènic, i a nivell de so està clar que no volem sonar antics i per això apostem per un tècnic freelance que ens fa un picot al dits quan tornem al so dels 80 i 90 i ens rectifica. La intenció és no renunciar a l’essència pop-rock de la banda, però amb el so d’ara, sense pretendre sonar com una banda adolescent o com el que no som.
Els temes del nou àlbum són tots en català o n’hi ha en d’altres llengües?
(G.Q.) De fet, n’hi ha sis en urdú i quatre en català (Esclatem a riure tots tres). No, ara seriosament, els temes són tots en català. És el que havíem fet els últims anys.
En el concert que vau fer al Festival Strenes, vau comptar amb en Víctor Garcia a la bateria, que és un ganxó de tota la vida. Com el definiríeu o com el recordeu?
(G.Q.)En Víctor és un dels millors bateries, no només de Catalunya sinó de l’Estat, i ja havia treballat amb ell en uns quants concerts d’estiu. Ell ens havia seguit de petit i com a anècdota, el dia del concert del Pont de Pedra ens va dir que no li féssim fer el “Si et quedes amb mi” en versió reggae perquè és una cançó que li agrada molt i la volia tocar en versió original. De veritat, em trec el barret amb ell perquè és un grandíssim músic. De fet, si en Pep Bosch no hagués pogut fer aquests tres concerts, està clar que el bateria hagués estat ell.
(J.T.) Va ser una sorpresa per mi que em digués que als 14 anys érem un dels seus grups preferits. A part, que és una persona que sempre té un somriure a la cara i una bonhomia. I, a part, vam gaudir amb ell en aquell concert.
Abans d’acomiadar-vos, voleu dir alguna cosa al públic de Sant Feliu?
(G.Q.)Bé, a diferència de fa 4 anys, quan vam celebrar l’aniversari a Barcelona perquè només volíem fer un sol concert amb molta gent i en un lloc gran com el Sant Jordi, ara la intenció és no fer grans ciutats sinó fer-ho com quan vam començar, amb la proximitat. Tal com fèiem abans, picant pedra i venint a Sant Feliu a tocar amb Quercus, si feia falta. No érem ningú i ara volem començar com abans. Això té encant i més si ho fas en el Festival degà de Catalunya.
I fent un apunt, abans que parlàvem d’en Víctor Garcia de Sant Feliu, recordem que en Xavi Lloses també és d’aquí i col•labora amb nosaltres al disc. En Lloses també és de la família i treballa amb qui faci falta i jo el defineixo com un mite local. I també he treballat algun cop amb en Marc Clos, amb les cançons de la bressola, i també amb en Xavi Monfort.

El resultat de tot el que ens expliquen en aquesta entrevista el podreu saber el proper dissabte 18 de juliol a partir de les 10 del vespre al Guíxols Arena.

Divendres al vespre, el Festival Porta Ferrada va gaudir de la segona de les quatre jornades del Singlot Festival, el festival de l’humor enclavat dins el degà dels certàmens musicals catalans. La van obrir Edu Galán, de la revista Mongolia i Andreu Buenafuente, que van conversar talment com qui fa una cervesa a la terrassa d’un bar, parlant de la professió de fer riure i portant l’anecdotari i les batalletes a l’escenari. Converses humorístiques. Diàlegs per a besucs, potser. Però humor, al cap i a la fi, i el fet de passar una bona estona rient ja val el preu de l’entrada. Buenafuente portava una samarreta reivindicativa en contra del 21% d’IVA als espectacles i la cultura.
A continuació, Berto Romero va presentar el seu espectacle “Berto sigue con nosotros“, vestit de negre i encadenant diversos i hilarants monòlegs entremig d’algunes cançons divertides que ell mateix interpretava. Tot un showman. Romero feia humor amb temes fins i tot espinosos, com ara criar els fills (“si et surt com l’exministre Wert, què has de fer, matar el nen?”, es preguntava), fer sexe, tenir animals, la pràctica obsessiva de l’esport,…a vegades amb humor negre i d’altres amb un humor més absurd.
Per si no n’hi havia prou, Toni Albà va continuar, amb un show gratuït a la platja, Xiringuito del Singlot, la nit humorística de divendres. El de Vilanova i la Geltrú, genial com sempre, va fer de Rei o, millor dit d’ex-Rei, imitant Juan Carlos just el dia després que l’alcaldessa Colau decidís retirar-li el bust (a l’exmonarca, no a Albà) de l’Ajuntament de Barcelona.  En les actuacions a la platja, també hi va cabre el producte de proximitat. Monologuistes ganxons ens van delectar amb les seves històries.

Berto Romero, en plena actuació a l’Espai Port

“El Rei Albà”, fent riure a la platja

Les obres de reurbanització dels carrers de Miquel Boera i un tram de Santa Magdalena acumulen ja quatre mesos de retard. L’empresa adjudicatària, Seitec, les va iniciar al desembre amb un termini, segons el contracte d’adjudicació, de tres mesos. La paciència dels veïns i del nou executiu s’esgota. El regidor de Disciplina Urbanística, Josep Saballs, després de visitar ahir els dos vials, no descartava la possibilitat de rescindir el contracte d’obres i cercar una nova empresa que completi els treballs.

L’endarreriment de la reurbanització ja havia passat factura a l’anterior executiu (CiU-PSC), que havia imposat diverses sancions econòmiques a l’empresa però no va aconseguir que les obres es completessin. Tots per Sant Feliu va denunciar l’endarreriment en campanya, i un cop al govern, ha constatat la insuficiència de mà d’obra. Saballs va exigir ahir als responsables de l’empresa un calendari planificat per enllestir els treballs i dimarts la junta de govern dictaminarà la solució del cas.

El regidor admetia la preocupació perquè la mateixa empresa, molesta amb el seguiment que li fan els tècnics de l’àrea d’obres del consistori, s’encarrega de les obres en curs de dos carrers més –Adén i Iris– i també ha presentat oferta per a la reurbanització del carrer de Sant Martirià. L’antecessora de Saballs, Dolors Ligero, defensava fa pocs dies que Seitec havia presentat la millor oferta, però no s’esperaven el reguitzell d’incompliments durant la fase d’execució.

Des d’ahir dimarts 21 i fins el 24 de juliol, a les 9 del vespre es projecten, al Village del campionat del Món de Vela Splash, vídeo-resums de la jornada.

Les regates de la Copa del Món de vela lleugera Classe Splash, que s’estan celebrant aquests dies a Sant Feliu de Guíxols i acabaran el proper divendres 24, es poden seguir cada dia a partir de les 21:00 hores a través de les pantalles instal·lades al Village dels jardins Juli Garreta, així com també al canal de YouTube de SPLASHWORLDS i de Força3.

Els vídeos són els resums de les 9 regates que es celebren diàriament, menys avui, jornada de descans. En les gravacions s’hi combinen imatges preses per una càmera mòbil situada en un vaixell de motor de l’escola de vela Força3, que segueix els regatistes en les diferents proves, i per tres càmeres GoPro instal·lades a la proa de tres splash que fan que els espectadors puguin posar-se en la pell dels regatistes i puguin viure gairebé de primera mà l’experiència.

El camp de regates està situat a una milla del port de Sant Feliu de Guíxols, per la qual cosa l’espectador pot presenciar en viu i en directe (encara que des de la llunyania) les regates tant des de l’espigó del port com des de la punta de Garbí.

La Copa del Món de vela lleugera Classe Splash, que s’està celebrant a la nostra ciutat fins el dia 24 de juliol, es va inaugurar dissabte amb una desfilada dels regatistes pels carrers de la ciutat t i una posterior cerimònia. Al compàs dels tambors de Percusió Ganxona, els 130 regatistes de diferents països d’Europa i un de Panamà que competiran durant els propers cinc dies per fer-se amb la Copa del Món de la Classe Splash van desfilar des del Village situat als jardins de Juli Garreta fins a la sala Las Vegas, on es va celebrar la cerimònia d’obertura.
L’alcalde, Carles Motas, el representant territorial de l’esport a Girona, Josep Pujols, els organitzadors del munidal, Martí Ferrer per part de Força3 i Frank Doevedans per part de la SCIA i el jutge internacional Rut Subniran van ser els encarregats de presidir la cerimònia d’obertura. Després del discurs, en què es va guardar un minut de silenci en honor a un jutge mort aquest any, dos regatistes panamenys en risc d’exclusió social que pertanyen al programa solidari Vela Per a Tots van ser els encarregats d’hissar la bandera del mundial.
Així va donar inici la Copa del Món de vela lleugera Categoria Splash en la qual se celebraran 3 regates diàries fins el dia 24.

Tal i com ja havia fet fa quatre anys amb la gira de presentació del seu àlbum Nightbook, Ludovico Einaudi va visitar el Festival Porta Ferrada i va triomfar. Aquell dia, expectant per saber què em podia deparar aquell concert, vaig sortir exultant de joia. Un concert magnífic i la promesa que si mai tenia l’oportunitat de tornar a veure aquest senyor, ho faria. L’oportunitat va ser ahir i el concert inaugural de l’edició 2015 del festival degà de Catalunya no va defraudar. Va ser un espectacle instrumental, sonor i ambiental que duia l’oient a un viatge cap al seu interior en cadascuna de les seves notes.
Des dels primers sons de corda que van precedir el piano del compositor italià es podia entreveure que seria un concert en el qual no tot el protagonisme el tindria el talent innat del torinès. Els primers temes suaus van servir per donar entrada a vives pujades i baixades de to i de ritme en les melodies. Les esgarrifances recorrien més d’un cos, i no era la fred, que no va aparèixer durant el concert, sinó l’emoció dels vaivens de la nova música que tant bé encarna Einaudi, el sintetitzador per sota i els instruments clàssics i les percussions per sobre i, a dalt de tot, el pianoforte del mestre. Les imatges del cervell passaven al ritme dels cops de dits al teclat del geni italià, amb uns ritmes que semblaven no tenir fi, o és que potser aquest era el meu desig?
Einaudi, amb les seves composicions, aconsegueix un so tan magnífic que fins i tot costa de definir, i en el qual no es pot desmerèixer cap dels instruments que l’acompanyen ni les bases rítmiques prefabricades que acaben absorbint l’espectador cap a un estat de benestar, amb temes com Nightbook, Eros, Time Lapse o Divenire.
La part final del concert la va executar Einaudi pràcticament en solitari, fins que les darreres cançons, espectaculars, van fer treure el millor de la banda. Tots plegats van haver de sortir de nou per tocar tres temes més, els tradicionals bisos, que en aquest cas van valer, i molt, la pena. El darrer de tots, una mescla eclèctica de funky, electro i música clàssica per llepar-s’hi els dits.
La música i els jocs de llums quan el to musical pujava van fer del concert inaugural una magnífica vetllada, amb les grades de l’Espai Port absolutament plenes de gom a gom.

El nou govern municipal de Sant Feliu és obert a totes les possibilitats per tal que el Museu Carmen Thyssen sigui una realitat. La voluntat de l’Ajuntament i del Patronat de la Fundació d’Art Pintura Catalana, la implicació de les institucions i la complicitat de la iniciativa privada ho podrien fer possible, almenys així ho va manifestar l’alcalde, Carles Motas, que no descarta el Monestir com a possible seu del nou museu. L’objectiu del govern és “sembrar la llavor” perquè el Thyssen sigui una realitat i es pugui equiparar als seus homòlegs de Madrid i Màlaga. “Anirem a buscar suport a Europa perquè no ens volem tancar a cap opció”, va dir l’alcalde. També va deixar entreveure una futura exposició, a la primavera, a l’Espai Carmen Thyssen en coproducció amb el museu Carmen Thyssen de Màlaga, subjecte als pressupostos municipals.

“Una nova mirada a la col·lecció Carmen Thyssen, cosmopolita i no pas de paisatge”. Així va definir la comissària de l’exposició, Pilar Giró, la nova mostra Barcelona-Paris-New York .D’Urgell a O’Keeffe que es va presentar ahir al migdia al Monestir. Giró va justificar aquesta nova mirada perquè la mostra “explica una història a través de la pintura i no la història de la pintura”. Segons la comissària, l’ Espai Carmen Thyssen es defineix com “un lloc on l’art llueix per ell mateix, i no en funció d’una cronologia”.

Aquesta exposició, la quarta temporada de l’Espai Carmen Thyssen, aposta per la pintura catalana equiparant-la als grans mestres internacionals. Des d’avui i fins el 18 d’octubre es podran veure obres de Modest Urgell, Gaspar Miró, Ramon Barnadas, Joaquim Pellicer, Ramon Sanvicens i Pere Pruna que no han estat mai exposades. En total, cinquanta-tres quadres i una escultura procedents del museu Thyssen de Madrid i del museu Carmen Thyssen de Màlaga.

L’Espai Carmen Thyssen ha presentat, també, una nova activitat gratuïta dedicada al públic més jove. El quadern de viatge proposa, a partir d’una selecció de quadres de l’exposició, un joc didàctic en què les ciutats i els canvis a través de la història en són les protagonistes. La visió de l’artista i el món del segle XXI units en una proposta lúdica que es completa amb la original cronologia a la sortida de l’exposició.

L’ Espai Carmen Thyssen també augmenta l’oferta de visites guiades pel públic familiar, un dels èxits de l’estiu passat.

A la roda de premsa de presentació de Barcelona-Paris-New York .D’Urgell a O’Keeffe, que va tenir lloc ahir al migdia al Monestir sota una sufocant calor i amb menys presència mediàtica del que era habitual, hi van participar l’alcalde Carles Motas, la baronessa Carmen Thyssen, el diputat de la diputació de Girona Albert Gómez, el delegat dels Serveis Territorials de Cultura Antoni Baulida, Sílvia Romero, regidora encarregada de l’Espai Carmen Thyssen i la comissària de l’exposició, Pilar Giró.
Com a declaracions interessants, Baulida va dir que la Generalitat vol aproximar les relacions amb l’Ajuntament ganxó per tal que el Museu Thyssen sigui realitat i es pugui assentar la Col·lecció Thyssen a la nostra ciutat.

El portaveu del grup municipal de CiU , l’exalcalde Joan Alfons Albó, ha retret durant aquests dies a Carles Motas i el seu partit, Tots per Sant Feliu (TSF), la “demagògia” d’haver-se dedicat a escarnir durant el passat mandat les dues dedicacions remunerades de l’anterior govern –CiU i PSC– i que ara, en el nou executiu de TSF, ERC i el PSC, n’hi hagi tres.

“Perquè l’Ajuntament funcioni cal dedicació, de manera que en principi seria correcte que hi hagués regidors que cobrin un sou”, defensava l’exalcalde al seu mur de facebook, tot recordant a Motas que, si fa tres anys criticava que hi hagués una mena de bicefàlia amb alcaldia doble, “seguint aquest plantejament absurd, ara en paguem tres”.
Aquesta no ha estat la única aparició crítica d’Albó a les xarxes socials contra l’equip de govern. Aquest matí l’exalcalde ha insinuat que el regidor d’Urbanisme Josep Saballs podria estar cometent una incompatibilitat amb el seu càrrec públic.”Passejant per la Rambla, a l’alçada de Placeta St. Joan 23, hi ha un establiment on comparteixen despatx, aparador i rètols, dues empreses: Finques Molins Reixach i Saballs Gestió. La primera vinculada a Josep Morató, que va ser regidor de TPSF a la passada legislatura, i l’altra té com a responsable Josep Saballs, actual regidor de TPSF i amb responsabilitats a urbanisme en l’ajuntament actual. La primera empresa es dedica a la compra i venda de finques, i també realitzen promocions urbanístiques. El segon entre altres coses es dedica a l’administració de finques. Comparteixen sigles, comparteixen aparador, comparteixen despatx, què més comparteixen? Desitjo que no comparteixin urbanisme“, ha escrit al seu perfil el regidor convergent, per acabar sentenciant que “potser és incompatible la seva tasca professional i el fet de ser regidor d’urbanisme”.

Lloveras i Guíxols des del Carrer,  contra els sous

Jordi Lloveras (Guíxols des del Carrer) sosté que la nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, percebrà una retribució inferior a la de Motas, tot i governar una població molt més gran, i argumentava que la dedicació de l’alcaldessa barcelonina serà del 100%, fet que li impedirà cobrar per altres activitats. La de l’alcalde guixolenc és del 90%.
Per això, Guíxols des del Carrer va votar en contra de donar retribucions salarials als tres regidors que tindran dedicació parcial, així com també als imports per assistència a Plens i Comissions amb base al Codi Ètic de la plataforma, segons el qual cap regidor sense dedicació hauria de rebre una quantia superior a 600 € mensuals per assistència a reunions. Lloveras creu que tots aquests regidors ja reben, conseqüència de la seva professió i del seu àmbit laboral, uns ingressos mensuals.
Lloveras també va proposar a l’equip de govern que sigui coherent amb les promeses de transparència i participació i que obri les reunions del Consell de Ciutat als regidors de l’oposició, amb veu però sense vot.
Finalment, i en relació a l’apartat concret de les delegacions de la Junta de Govern Local, GdC-E pot acceptar aquestes delegacions si es corresponen a l’agilització de tràmits; però mai acceptarà aquelles que tenen a veure amb temes urbanístics i de contractacions.

El diumenge 28 de juny es va celebrar, com cada any, la Festa Gironina d’Escacs. El lloc de la celebració va ser el restaurant “La Temporada” de Vilablareix, a qui els ganxons volen donar l’enhorabona per la gran acollida i pel gran dinar que van fer.
Al matí es va organitzar un torneig de ràpides amb un ritme de joc de 3 minuts + 2 segons d’increment per jugada a 12 rondes. Amb un total de 45 jugadors, hi van participar tres guixolencs: Jordi Bigas amb 8 punts, guanyador del tram d’ELO 2000-2099, Manel Romera, amb 6 punts, guanyador del tram d’ELO 1700-1799 i la valenta jugadora Laia Conchillo  amb 3 punts. Un cop acabat el torneig, cap a les 14h, es va celebrar el dinar, “molt bo i complet” segons els ganxons, en el qual es van incorporar alguns jugadors més del Guixolenc, preparats per l’entrega de premis dels campionats gironins de la temporada 2014-2015. Els premis individuals van ser per Francesc Estévez, sots-veterà, David Pagès, campió de tram de 1700-1800 d’ELO, Francesc Pasto, campió de tram 1801-1900 d’ELO, tots del Campionat Provincial Absolut de Girona. Va tornar a pujar el podi en Francesc Estévez pel segon lloc del Campionat de Veterans de Girona. Pel que fa els premis col·lectius, el Guixolenc va recollir el premi de campió de Preferent de la Lliga Catalana i va tornar a pujar el podi per ser campió de Preferent de la Copa Catalana de la fase Territorial.
Va ser una gran diada pel club Guixolenc,  després de tot l’esforç posat per tots els nostres jugadors, aquests van  recollir els fruits de tota la bona temporada. Felicitar a tots els jugadors per l’esforç i les ganes que hi han posat, i esperem que l’any que ve ho puguin tornar a repetir.

Primer de tot, s’ha de donar l’enhorabona a Atzavara Club per l’esforç que fa en organitzar concerts setmana rere setmana, alguns dels quals boníssims. Per la seva continuïtat i constància, haurien de tenir algun premi meritós per part de la Casa de la Vila. Fins i tot, m’atreviria a dir que ja fan ombra al Festival de la Porta Ferrada, doncs aquest només es fa a l’estiu, mentre que Atzavara està lluitant tot l’any. Que tot sigui per la música i en reconeixement als músics.

Aquest mes de juliol, doncs, Atzavara Club s’hi ha dedicat de ple. Fins i tot, ha fet un prospecte en blanc i negre. El 10 de juliol, per exemple, com es pot veure a la fotografia, vam tenir a la Plaça del Mercat Miles Oliver fent el seu dark-folk de París. A continuació, al mateix lloc, van actuar els Absolut Never, també de París, amb la seva música alternativa. L´11 de juliol, també a la Plaça del Mercat de Sant Feliu, Cody Dillon, de Sydney (Austràlia), ens va mostrar el seu country-folk. Després, a la Sala de l’Atzavara Club, es van commemorar els vint anys de No More Lies, tots ells ganxons, amb un concert en què es van acompanyar, seguidament, dels Nueva Vulcano, també molt coneguts per les nostres contrades. I el diumenge 12 de juliol van venir  Paz Gitana a la Plaça del Mercat (gipsy-pop mexicà i xilè).

Aquesta propera setmana, Atzavara es torna rockabilly i hillbilly. Per exemple, el divendres 17 de juliol, a partir de les 9 de la nit a la Plaça del Mercat, tindrem als Atomic Leopards fent versions molt conegudes de rockabilly. I el diumenge 19 de juliol, havent passat la ressaca del dissabte amb Sopa de Cabra dins el Festival Porta Ferrada, també a la Plaça del Mercat, actuarà el grup de hillbilly Flat Pack, fent moltes versions conegudes a plaer de qui conegui aquest món musical. El dilluns 20 de juliol, a partir de les 21:30 a la Sala Atzavara, han organitzat una actuació psicodèlica amb els Goizilla (en què hi col·labora Arocinema). I, entrant als últims dies de juliol, concretament el dia 27, a la Sala Escorxador actuarà un grup molt bo de Punk-Rock celta, els australians The Rumjacks i, com a teloners, Las Malas Influencias de Sant Feliu –un concert que us recomanem pels qui tingueu “ganes de marxa”.

El passat divendres 3 de juliol, a les nou del vespre, vam tenir el plaer d’escoltar la cantant de country americana Stephanie Urbina Jones, en una altre dels concerts organitzats per l’Agus Segura de l’Atzavara Club en col·laboració amb els bars Àncora i Madame Fil.
Stephanie Urbina Jones anava acompanyada d’un excel·lentíssim guitarrista que també feia veus, en Patterson Barrett, i cap al final vam tenir la grata sorpresa de la incorporació de Kevin Abbott, qui regenta el Bar Àncora, a l’acordió.
La passió per la música d’Stephanie Urbina Jones ha fet que arribés als primers llocs a Texas aquest 2015 i, ara, com veiem, està de gira per Europa. Ella té una gran influència dels seus avis que eren mexicans i, per això, en aquesta nit, ens va cantar cançons de mariachi en americà i una molt especial com és “Bésame mucho” en castellà. Com és lògic, no van faltar cançons de country originals com “Gracias” i, fins i tot, va fer una versió d’en Johnny Cash “Ring of fire”. També va interpretar un clàssic d’en Roy Orbison “Blue Bayou” i el conegudíssim tema de Bobby Troup “Route 66”.
Per poder escoltar i veure per internet la Stephanie Urbina Jones podeu mirar, per exemple, aquest vídeo amb la cançó “Spirit of Christmas” One Little Boy.
Com sempre i és tradicional, aquests concerts que organitza Atzavara Club a la Plaça del Mercat són gratuïts però es passa el barret per donar la voluntat als músics. També es posen a la venda CDs dels grups que van venint. El dissabte també es va fer una altra actuació de la mà del grup Sotrac de Llagostera, pop-rock català.

Recull de fotos de la IV Timbalada Ganxona.

Per ordre de sortida, aquests van ser els grups que hi van participar.

01. Batucada Samama  – Martorelles
02. Beirao Percussió – Barcelona
03. Sombarri – Sta. Eugenia de Ter
04. Diabòlics Músics – Sant Boi del Llobregat
05. Drums d’Esplugues – Espluges de Llobregat
06. Dumdumdum – Sant Joan les Fonts
07. Lotokoto – La Llagosta
08. MarrintxosBand – Olot
09. Martukada – Martorell
10. No M’atabalis – St. Feliu de Codines
11. Quilombo Percussió – Premià de Mar
12. Percussió Ganxona  – Sant Feliu de Guíxols
13. Soundbarri Percussió – Cornellà de Llobregat
14. Ssstrèpits Vilassar de Mar – Vilassar de  Mar
15. Taxeks – Celrà
16. Timbalers de Can Ramis – Sant Celoni
17. Timbalers la Garsa – Sant Feliu de Llobregat
18. Tokem x Tu – Barcelona
19. Tramuntakada – Figueres
20. Trencaones – Premià
21. Tutubatum – Dosrius

El passat dijous 2 de juliol va tenir lloc a la Galeria d’Art Kroma (Rambla Vidal, 1) la inauguració de l’exposició sobre el cinquantè aniversari del rellançament d’Edicions Proa.
Laura Cendrós va obrir l’acte parlant sobre la recuperació d’aquestes edicions per part del mecenes i patriota Joan B.Cendrós. Seguidament van parlar l’escriptor Miquel de Palol, com autor d’Edicions Proa, Genís Sinca com a biògraf de Joan B.Cendrós i finalment Julià Guillamon com a comissari de l’exposició.
Hi van assistir una seixantena de persones, entre elles l’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas. L’acte va acabar amb un col·loqui molt agradable en què es va oferir una copa de cava als assistents.
L’exposició es podrà veure cada tarda de 18,30 a 20,30 i dissabtes al matí d’11 a 13h.

Ahir al vespre es va celebrar el ple extraordinari amb motiu de la presentació del nou cartipàs municipal definitiu i d’altres aspectes que regiran l’organització municipal durant el nou mandat.
El cartipàs va ser aprovat pels tres grups de govern, mentre l’oposició es va abstenir, excepte el vot en contra de Guíxols des del Carrer (GdC) -el més bel·ligerant-, MES i CiU pel que fa als salaris. L’alcalde, Carles Motas. tindrà set tinents d’alcalde (Josep Melcior Muñoz, Jordi Vilà, Josep Saballs, Sílvia Romero, Laura Aiguaviva, Josep Ramon Llobet i Salvador Calabuig), i fa desaparèixer la controvertida figura del vicealcalde, creada per l’antic govern i que Tots per Sant Feliu va discutir fins la sacietat.
El nou govern local tindrà tres membres amb dedicació municipal: l’alcalde, amb una jornada del 90%, tindrà amb un salari brut de 44.800 euros anuals (14 pagues de 2.300 euros), el mateix sou i dedicació que el seu predecessor Joan Alfons Albó. El primer tinent d’alcalde, Muñoz, a mitja jornada, cobrarà 25.000 euros bruts, i Josep Ramon Llobet, que amb un 95% de dedicació percebrà 24.500 euros bruts. Per tant, l’assignació d’aquests 3 membres supera de llarg les dedicacions municipals de l’anterior equip de govern, ja que els actuals obtindran 94.360 euros bruts, per 87.808 l’anterior.

En aquest punt, la portaveu de la CUP, Elena Delgado, es va abstenir i els altres van votar en contra, ressaltant especialment la crítica de Jordi Lloveras (GdC): sobre l’increment de dedicacions respecte al mandat anterior. I és que el codi ètic de la formació limita el sou a tres cops el salari mínim interprofessional (uns 1.850 euros). Motas va defensar que la despesa conjunta de tota la corporació serà de 37.000 euros anuals menys.
Aquestes rebaixes surten dels sous per assistència al ple, que ara seran de 400 euros en lloc dels 500 del mandat anterior, i l’assistència al Consell de Govern serà més alt. Per tant, les diferències entre les assignacions de regidors de govern i de l’oposició seran encara més àmplies.