La Junta Electoral ha decidit que el número 8 de la candidatura de la CUP a Sant Feliu, Abdenabi Hamoudan, no pot ser candidat perquè no té la nacionalitat espanyola, malgrat fa 9 anys que viu a Catalunya.

Abdul, com l’anomenen a la CUP, sent “ràbia i pena” perquè fa 9 anys que treballa al nostre país però no pot votar ni ser escollit. “A Catalunya som unes 200.000 persones que venim del Marroc i si no tenim la nacionalitat no podem votar, tot i que els nostres fills hagin nascut aquí”, afegeix.

Hamoudan afegeix que té sospites que “els governs no volen que la població treballadora pugui votar” i que el PP “està posant molt difícil obtenir la nacionalitat” i denuncia que “el jutjat de Sant Feliu de Guíxols ens dóna torn a un any i mig vista i ens fa preguntes molt difícils, com ara el nom de l’alcalde de Sevilla o noms de rius que ningú no sap”.

Malgrat tot, Abdenabi diu que continuarà “lluitant pel drets de les persones emigrades” ja que “els meus drets no han de dependre de cap conveni entre l’Estat espanyol i Marroc”.

La campanya electoral per a les eleccions municipals del dia 24 de maig ha començat aquesta passada mitjanit amb la tradicional enganxada de cartells.

Avui, la majoria de partits inicia els seus mítings electorals. Obre el foc ERC amb la presentació del seu vídeo de dibuixos animats al Casino Guixolenc, a partir de les 20h. Mitja hora més tard, Tots per Sant Feliu presentarà la seva llista a la sala Las Vegas, amb ball inclòs. CIU presentarà, a les 21 h al Centre Cívic Vilartagues, el programa electoral amb l’actuació d’un cor rociero.

Els actes d’avui també inclouen la presentació del programa de MES a la Casa Irla, també a les 20,30 h.

El certamen Guíxols Escena 2015 presentà un Terra Baixa (1896) en què Lluís Homar descarrega tota la seva vitalitat artística en forma de monòleg. L’adaptació ha estat feta pel mateix Homar i pel director de l’obra, Pau Miró. Aquesta nova versió va estrenar-se per primera vegada l’11 de novembre de l’any passat al TNC i segueix voltant pels teatres de tot Catalunya, condemnat a reviure aquest clàssic tan estimat.

Lluís Homar és Manelic, és Sebastià, és Marta i és Nuri. És la barreja de quatre passions humanes: ira, supremacia, amor i pietat. Terra Baixa es transforma en una obra més intimista que mai, una obra on un sol actor aconsegueix entreteixir tot sol diverses històries –perquè no només n’hi ha una- i on l’espectador les reconeix com una de sola. És una història d’amor, una de tantes de l’ enyorada vida rural d’antany. Però també és una història de desamors, la del senyor Sebastià, que viu engripat d’amor per la Marta.
I Lluís Homar comença calmat de temperament, obre la porta d’un decorat que recorda la d’una casa de pagès tapada al fons amb una llarga cortina. És la Marta, que juga amb el vestit de núvia que l’ha de lligar per sempre més a les mans d’un pastor d’ovelles de la Terra Alta. El foll Sebastià, el qui tot ho veu tot ho té, ha de casar-se amb una pubilla de casa bona si vol pagar els seus deutes amb Hisenda. Tot el poble sap que ells dos són una cosa sola, una ànima i no dues, però des de fora tot semblarà veritat. Un engany dins l’engany típic de l’orquestra teatral. L’únic aliè a aquesta corrupció de passions és el pobre Manelic, qui causa pena a tothom, l’innocent i pur Manelic. L’espectador es pregunta: fins quan durarà aquesta puresa? Quan començarà a rovellar-se aquest ser immaculat de la Terra Alta?
La Marta plora, però de sobte troba un posat amable i sincer i l’espectador ja sap que ja no és la Marta, sinó que ara parlarà la Nuri. No calen senyals o paraules. L’obra avança i el monòleg cada vegada guanya més tensió, tothom sap per on aniran les coses, però estranyament ningú acaba de tenir res clar. Sorgeixen més preguntes: com es prendrà en Manelic l’engany del casament? En quin moment la Marta es deslliurarà de les cadenes del senyor tot ho veu tot ho té i caurà als braços del pastor innocent? Com serà “l’he mort el llop” final?
L’escenografia és un punt clau, la disposició tan calculada de la taula, el mirall i les cadires és l’avís que alguna cosa ha de canviar per força. En el moment que la Marta obre la gran cortina que tapa el fons de l’escenari, la puresa apareix sobtada. És la natura encarnada de les passions revestida de fulles seques. Tot el fons escènic és paret amb fulles, marró també per terra, natura salvatge, senyal inequívoca de violència animal.
Àngel Guimerà decidí que la millor manera de fer entendre les passions humanes era, clarament, humanitzant-les. Havia de dotar-les d’ànima pròpia. I encertà. Lluís Homar absorbeix aquesta ànima i la fa vibrar. Terra Baixa és un clàssic per la seva energia dramàtica – que s’intensifica i explota a l’últim segon de l’obra- i també per la seva temàtica: l’etern setge entre la vida i la mort i l’amor que ho enreda tot.

El passat dissabte 2 de maig ERC Guíxols va organitzar el col•loqui “El procés d’independència des de l’ajuntament” amb una notable assistència de públic i una destacable participació dels assistents.
Georgina Linares, número 3 dels republicans i exsecretària de Guíxols per la Independència, assemblea local de l’ANC, es va comprometre a crear la regidoria de la transició nacional si ERC és al govern. “Cal una regidoria específica per abordar la qüestió ja que venen temps decisius”, afirma Linares.
Seguidament va intervenir Josep Ramon Llobet, excoordinador de Guíxols per la Independència que va destacar “la importància de que l’independentisme arribi amb molta força als ajuntaments com a senyal inequívoc de que el procés segueix vigent i amb més força que mai”.
L’alcaldable dels republicans, Jordi Vilà va sentenciar durant el col•loqui a petició d’una de les assistents que “no pactarem amb cap força que pretengui aturar el procés o no estigui disposada a fer el que calgui per sumar esforços cap a la llibertat del país.”

Dia del Treballador

El dia abans, ERC Guíxols va celebrar l’efemèride de l’1 de maig a la Plaça Salvador Espriu. L’acte havia de comptar amb la presència de la diputada Gemma Calvet, però no va poder assistir-hi per una indisposició i la va substituir el periodista Miquel Sellarès, número 6 a la llista dels republicans, que va fer una ferma defensa de la justícia social com a part intrínseca del procés nacional i va alertar d’aquells que “interessadament volen vincular el procés a la dreta i a les elits”.
L’acte va començar amb la intervenció d’Albert Polo, número 4 d’ERC a les municipals, i després de la intervenció de Sellarès va tancar l’alcaldable Jordi Vilà que va recordar que “les reivindicacions de l’1 de maig segueixen plenament vigents, 126 anys després dels incidents de Chicago, on es reclamava treballar 8 hores al dia, veiem que molts encara en treballen moltes més per guanyar molt poc.”