Recentment hi ha hagut un parell de bones notícies referents a dues guixolenques participants als cursos d’escriptura de la Biblioteca Pública Octavi Viader i Margarit conduïts per l’escriptora Núria Martí Constans.

D’una banda, aquest passat divendres 22 de maig es va donar el veredicte del 1r concurs Bibliorelats, i dels 75 relats presentats, el de Josefina Coll, S’ha de llegir, ambientat a la Biblioteca de Sant Feliu, és un dels 19 triats i que s’editaran en un llibre publicat per Arola Editors. El llibre es presentarà dins la Setmana del Llibre en Català que tindrà lloc del 4 al 13 de setembre a l’esplanada de la Catedral de Barcelona.

Per altra banda, el passat 18 d’abril, Montserrat Moré va guanyar el primer premi, d’entre 33 participants, en la categoria literària pel relat “Cabòries”, en el VI Concurs Literari Gent Gran que organitza la Creu Roja de Sant Feliu de Guíxols / Vall d’Aro. Tots els relats d’aquest concurs els podeu trobar a la Biblioteca de Sant Feliu, per si voleu llegir-los.

Tant Josefina Coll com Montserrat Moré són membres actives de la Biblioteca, a través dels seus Cursos d’Escriptura, del Club de Lectura o d’altres activitats que s’hi organitzen.

El proper Curs d’Escriptura tindrà lloc el mes d’octubre d’enguany (divendres a la tarda); pel que fa al Club de Lectura, conduït per l’escriptor guixolenc Toni Sala, les trobades són cada primer divendres de mes a la Biblioteca, a les 20:30 h.

El divendres 15 de maig es va posar en funcionament l’espai d’aparcament de l’antiga fàbrica Agglotap, al carrer de Rufo cantonada amb Durban, després de fer les primeres obres de condicionament i marcar els espais i circuits pels vehicles.
Aquest nou espai garanteix lloc a 35 cotxes de forma gratuïta i té entrada i sortida pel mateix lloc, a la cantonada Rufo/Durban, on era l’entrada de l’antiga fàbrica. El pàrquing està obert les 24 hores del dia.
El pàrking és de sistema rotatiu, per la qual cosa no s’hi pot aparcar més de 24 hores seguides. Es fa així per fomentar la rotació de vehicles i que el veïnat tingui possibilitats d’estacionar de forma freqüent. Aviat s’hi col·locarà il·luminació nocturna.

Aquest passat cap de setmana l’escola de karate Dojo Sant Feliu va participar en el Campionat Intercomunitari en què hi participaven clubs de Catalunya, Aragó i València amb un total de 500 competidors, la majoria d’ells competidors en les seves respectives seleccions. Els competidors del Dojo Sergi Garriga, Oriol Mora, Aida Martínez, Víctor Martínez i Lidia Mora van fer un gran campionat aconseguint unes merescudes medalles.
En Sergi, de 7 anys, l’Aida d’onze i l’Oriol de 12 anys participaven en la categoria de katas (demostració tècnica), en Víctor, de 13 anys, juvenil i la Lídia, de 16 anys, en la de kumite (combat).
Tots van formar un gran equip competitiu i malgrat que en Sergi era la primera vegada que hi participava va aconseguir una merescuda medalla, com l’Oriol.
L’Aida, en Victor i la Lidia van passar tots tres a semifinals i també van aconseguir la medalla de tercers classificats.

El passat divendres, 15 de maig, es va celebrar a la Sala de Sessions de l’Ajuntament el sorteig públic per adjudicar els horts urbans. En total es sortejaven 43 horts i hi havia més candidats que places. Per aquest motiu es va fer un sorteig a dues urnes, en la qual en una hi havia les parcel.les i en l’altra els candidats.
Un cop es van remenar les dues urnes, dues persones del mateix públic interessat van fer de ‘mans innocents’ i s’anava casant la parcel·la amb el candidat. Prèviament s’havien retirat les peticions de les persones que hi havien renunciat o no complien els requisits.
A l’espai web municipal es pot conèixer el resultat del sorteig públic. El proper pas és fer el pagament de 5 euros/mes, nomenar dues persones com a portaveus dels 43 adjudicataris i començar a treballar.

Diversos clubs esportius i l’Ajuntament van constituir el passat dijous 7 de maig el Consell Municipal de l’Esport, un organisme que haurà de facilitar les polítiques esportives a la ciutat, promoció, coordinació, pràctica i la gestió dels equipaments esportius.

El Consell Municipal de l’Esport és un òrgan de participació sectorial de caràcter consultiu i assessor, a través del qual les diferents entitats i el teixit esportiu poden fer les seves aportacions, propostes, suggeriments i demandes dins del marc institucional, per millorar la promoció de l’esport a partir de les contribucions de tots els agents que en formen part i que estan implicats en aquest món, en funció de les necessitats reals que té la ciutat i la capacitat del seu potencial humà i material.

Bona part de les entitats esportives i clubs hi eren presents.

Aquesta tarda s’han reunit representants d’algunes formacions que van participar a les eleccions del passat diumenge amb la Junta Electoral de Districte de la Bisbal.
Representants de la CUP i d’altres partits han impugnat el recompte en considerar que uns vots nuls havien de ser vàlids. En concret, la CUP reclama la validesa de 2 vots al seu partit que la mesa va considerar nuls.
La Junta Electoral ha de resoldre aquest afer abans de 15 dies perquè es pugui formar el nou consistori.
Aquests 2 vots són crucials per l’esdevenir del nou mandat, ja que si es donessin com a vàlids, la CUP tindria representació i ERC perdria un dels 4 escons, fet que podria dificultar l’entesa entre partits per arribar a majories.

Aquest matí, la Junta Electoral del Baix Empordà ha donat per vàlids els dos vots que la CUP havia reclamat, donat-los així els vots necessaris per entrar al consistori.

El passat dimecres, la CUP i altres formacions van impugnar els resultats de la mesa 1-1-B, en considerar que dos vots comptats nuls havien de ser vàlids. Els dos vots van ser emesos en paperetes oficials, però destinades per al vot en correu des de l’estranger i durant el recompte van ser declarats nuls.

La Junta va acceptar a tràmit aquesta reclamació i avui al matí ha donat per vàlids els dos vots, per unanimitat. Aquest fet fa que la CUP, que es va quedar fora del consistori per un sol vot, entri deixant fora al 4t regidor d’ERC, Albert Polo. Els altres partits, excepte ERC, tenen termini fins demà a les 23:59 per presentar recurs a aquesta resolució. En cas que algú en presenti, dilluns ambdues parts s’hauran de presentar a la Junta Electoral de la Bisbal d’Empordà.

La CUP es mostra molt contenta i amb ganes de treballar per Sant Feliu..

Les eleccions municipals d’ahir deixen un guanyador, Joan Alfons Albó (CiU), que ha revalidat el primer lloc obtingut fa quatre anys, això sí, havent perdut un representant. CiU va ser la força més votada ahir a la nostra ciutat, però la diferència amb Tots per Sant Feliu (TSF) fou insuficient per sumar més regidors que la formació encapçalada per Carles Motas.
Els ciutadans han castigat Albó amb la pèrdua de 430 vots respecte fa 4 anys, probablement per l’afer de les obres inacabades, ja que, en línies generals, tot i haver anat amb molta parsimònia a l’hora d’executar-les, les iniciatives de promoció de la ciutat han estat bones durant els darrers 4 anys. La federació tindrà sis regidors.
Tots per Sant Feliu, per la seva banda, va igualar els seus registres numèrics de fa 4 anys, no només pel que fa al nombre de regidors, sinó també en el nombre de vots, ja que tan sols ha obtingut un vot més que a les anteriors (1920 ahir, 1919 el 2011). Malgrat tot, els independents ganxons es mostraven eufòrics.
El guanyador moral va ser Jordi Vilà amb ERC, que va fer un rècord de vots per la formació republicana a la nostra ciutat, doblant el seu registre històric de 2 regidors del mandat 2007-2011. Fins a quatre edils ha aconseguit col·locar ERC, aprofitant la ventada sobiranista. Ara, sembla que la clau la tenen ells. Remaran junts amb CIU cap a un objectiu comú, com fan Artur Mas i Oriol Junqueras malgrat les diferències? O, pel contrari, aniran a desbancar la força més votada pactant amb TSF?
Els socialistes de Josep Melcior Muñoz, amb tres edils, van imposar-se clarament a la llista de Pere Albó (MES), guanyant algunes meses de Vilartagues. Albó va entrar al límit, per només 3 vots, aconseguint representació en un duel amb la CUP, que va estar a punt d’entrar i de donar una altra sorpresa. Per només un vot, la candidatura més d’esquerres, encapçalada per Elena Delgado, es va quedar a les portes.
A més d’Albó, Guíxols des del Carrer va poder entrar al consistori, repetint l’èxit d’ICV-EUiA. El PP va quedar fora de l’Ajuntament, així com TUG, que va tenir un concurs gairebé testimonial, amb un centenar mal comptat de vots.

Així doncs, els regidors que iniciaran el període de mandat 2015-1019 són, per ordre de vots i de llocs a les candidatures: Joan Alfons Albó, Dolors Ligero, Tomàs Pla, Magda Lupiáñez, Emili Vilert i Francisco Cárdenas (CiU); Carles Motas, Josep Saballs, Sílvia Romero, Fina Cosp, Laura Aiguaviva i David Oliveras (TSF); Jordi Vilà, Josep Ramon Llobet, Georgina Linares i Albert Polo (ERC); Josep Melcior Muñoz, Salvador Calabuig i Laura Serrano (PSC); Jordi Lloveras (GdC) i Pere Albó (MES).

Carles Motas,de Tots per Sant Feliu, només saber els resultats va declarar que “la gent ha votat el canvi”. Les formacions a l’oposició durant el darrer mandat, TSF i ERC, “han recollit resultats exitosos”, va destacar Motas “mentre que CiU i PSC han resultat castigats a resultes del pacte de mandat”. Tots per Sant Feliu van guanyar en 8 de les 22 meses electorals del municipi.
Els socialistes, per la seva banda, felicitaven a tothom que ha participat a aquestes eleccions i agraïen especialment als qui els van fer confiança. També felicitaven a CiU i TSF, i especialment a ERC pels seus bons resultats. Pel que fa a l’obtenció dels seus 3 regidors “els resultats no han sigut els idonis però són satisfactoris donada la situació i les escissions que ens han fragmentat el vot i ens han fet perdre representació”. Muñoz engrescava a “treballar fermament per defensar el nostre compromís en l’educació, en la igualat d’oportunitats, en aconseguir que cap persona de Sant Feliu es quedi sense cobrir les seves necessitats bàsiques i en fer de Sant Feliu un ciutat més pròspera”.
Pel que fa als grans triomfadors de la nit, ERC, el cap de llista Jordi Vilà manifestava que “estem molt feliços per haver obtingut els millors resultats per a ERC Guíxols en unes municipals i vull agrair a les 1196 persones que ens han votat i als 30 companys de la llista el seu suport”. L’empat a 6 entre CiU i TSF dóna la clau de la governabilitat als republicans, que sobre possibles pactes comenten que “aviat començarem a reunir-nos amb tots els partits locals per valorar quines opcions de govern hi ha i quina és la fórmula més coherent amb el nostre programa i els nostres principis.” Vilà es mostrava insatisfet amb la participació de només un 55% i exultant pel fet que “el sobiranisme ha arrasat en aquestes eleccions locals i perquè el PP ha quedat fora de l’ajuntament”.
Pel que fa a la CUP, que es va quedar a només un vot d’entrar a l’Ajuntament, manifestaven la seva gran alegria per la resposta positiva rebuda per part dels ganxons, amb més de 400 vots obtinguts. “Això ens genera força per continuar endavant”, declaraven. També felicitaven a totes les candidatures que han aconseguit representació, i es congratulaven del fet que hi hagi una majoria independentista “que referma el projecte rupturista amb l’Estat”. La CUP està pendent d’uns vots impugnats i un recompte erroni que li podria donar un representant. Amb un programa basat en la transparència, la corrupció, la precarietat social i la independència de Catalunya la CUP ha obtingut més de 400 vots.

Sens dubte, una de les sorpreses electorals ha estat l’aparició de Tots Units Ganxons (TUG), una formació independent nascuda al barri de Vilartagues, del qual se’n sap ben poca cosa, ja que en ser un grup que comença, no disposen de gaires diners i no han pogut, amb prou feines, fer propaganda electoral, més enllà de cartells i algun díptic. Els principals temes que tracten són la crítica als equips de govern que han passat els darrers anys per Sant Feliu i la mala política cap a infants i gent gran. En José Antonio Rodríguez, el seu cap de llista, ens descobreix alguna coseta més d’aquest partit.

El vostre és un partit nou, com es va fundar?
Doncs es va crear amb base al fet que estem cansats del govern actual, que no fa res per Sant Feliu. Un grup de veïns vam decidir posar remei a tot el que no ens agradava, més que res per ajudar al poble. TUG va néixer parlant amb la gent del barri, ja que veiem mancances en l’oci infantil i de la gent gran, creiem que a Sant Feliu no hi ha res. Som gent jove i tenim inquietuds, però veiem que la gent gran i els infants estan molt oblidats i cal fer alguna cosa. El meu equip són bàsicament amics i gent del barri. I així vam començar aquest projecte.

Perquè creieu que heu de guanyar la eleccions?

És evident: fan falta nous aires, innovació, idees noves,… si la gent vol un canvi ens ha de votar. Qui hagi vist la poca publicitat que hem fet ja ho posa, més que canvi, és regeneració, però regeneració en el concepte ampli i transversal. Si no la fem tot continuarà igual.

Quines son les potencialitats del vostre equip?

Som gent del carrer, ciutadans que pateixen els problemes de cada dia, no Som gent que s’ha dedicat a la política. Aquest és el nostre punt fort.

Quin model de cuitat proposeu?

Està clar que s’ha de treballar, no tant pel model, sinó per tenir un Sant Feliu millor, que la gent torni a viure del sector turístic, ja que per desgràcia no tenim sector industrial i només ens queda el turisme.  Tenim un entorn privilegiat i un paisatge únic i diferent, i per tant hem de tornar a viure amb el turisme. Ara mateix no es potencia la zona del port ni moltes altres coses atractives.

Quina valoració feu de l’equip de govern actual?

Negativa.  No han mirat per ningú, no han fet res, i per això hem format aquest partit. No estem gens contents i volem canviar les coses, perquè aquest govern no ha treballat pel poble.

Sou un partit sobiranista?

Si Catalunya ha de ser independent, ja arribarà, però el que està clar és que s’ha de treballar per Sant Feliu, s’ha de treballar pel poble. Estem parlant d’unes eleccions municipals, no ens presentem a res més.

És a dir, no us pronuncieu.

No, això es una cosa que cadascú ha de decidir de manera individual. Ja tindrem unes eleccions nacionals i generals.

Quins són els punts forts del programa electoral?

No fem falses promeses, no diem mentides com fan els altres partits que no han complert res. Nosaltres volem que la gent del poble ens vegi treballant i amb fets, per això el nostre programa. El dia a dia és important.

Us veieu pactant amb algú, si entreu?

Estarem oberts a escoltar sempre i quan hi hagi una millora pel poble i que no ens afecti als ciutadans. Si és així es podrà parlar i fer un acord;  sinó,  doncs no.

Aquí podeu consultar la taula de resultats de les eleccions celebrades ahir diumenge dia 24 de maig.

L’Ajuntament planteja, després de diferents actuacions de caire urbanístic, la posada en funcionament de 1144 places d’aparcament públic. Aquest volum s’afegirà, de forma bastant ràpida per l’avançat estat de les contractacions, negociacions o operacions realitzades en la via pública, a l’oferta actual de 653 places que ara mateix hi ha als llocs següents: Estació d’Autobusos (118), la Corxera (185), Camí del Molí d’en Blanch (66), Antic Tennis (210) i Horta d’en Palet (74).

Des de l’Ajuntament s’han realitzat obres de condicionament de carrers que han permès fer sortir aparcament en alguns indrets, com ara les 31 places que afloren a a l’avinguda Catalunya, a l’alçada de la Plaça Drets Humans, 25 places al carrer del Sol, 25 més al carrer Ginebra a través d’una reurbanització, 167 a la carretera de Tossa/Ronda Narcís Massanes com a aparcament d’autocaravanes, 27 llocs al carrer Ixart i Adén, 21 en l’ampliació de l’aparcament del camí Molí d’en Blanch o 18 amb el contracte signat per l’Ajuntament a la pujada del carrer del Sol.

Pel que fa als solars previstos de ser condicionats o arreglats, surten 47 places al carrer Antoni Ferrer a través d’un contracte, 44 a l’Hort de Cal Negre de la ronda Narcís Massanes i 7 al carrer de Cadis per contracte. La recent cessió urbanística de la fàbrica surera Agglotap permetrà una previsió inicial de 120 pàrquings, al carrer de Pere Màrtir Estrada, pendent de ser condicionat, hi emergeixen 44 places d’estacionament i a la zona on s’ubica el Guíxols Arena, a tocar de l’Institut Sant Feliu, 209 places de vehicles i 5 d’autocars.

Un tercer grup de places d’aparcament, que estan a punt de tenir tancats i signats els contractes d’arrendament o de cessió, se situen al carrer Enamorats, amb 110 places, Horta d’en Palahí amb 183 i la carretera de Palamós/cantonada Carrer Comerç, amb 58.

La gestió urbanística, la reforma de carrers, la cessió d’espais o els contractes entre l’Ajuntament i propietaris tenen, en els principals objectius, crear -i en alguns casos- recuperar aparcaments per a la ciutat, ja sigui per als ciutadans residents, o per als visitants ocasionals.

En vermell, les zones previstes per aparcament, i en blau, el parc estable.

Ahir dimecres es va celebrar el debat electoral al Teatre-Auditori Municipal, en el qual hi van prendre part els 9 alcaldables i el moderador Pau Lanao.

Com era d’esperar, el tema de l’aparcament va ocupar una bona part del debat. I això que fa 4 anys Tribuna Ganxona i InfoGuíxols ja n’havien organitzat un de monotemàtic referit a aquest tema perpetu. “Fa 20 anys que parlem del mateix”, va etzibar J.M. Muñoz, del PSC, “i espero que sigui la darrera vegada que surti”. Esperem que sí, perquè això ja sembla el dia de la marmota, que sempre és el mateix. Uns soterrat, d’altres encaixonat. Uns al Passeig, d’altres a la Corxera. I qui dia passa, any empeny. Però amb tanta empenta potser ja s’han passat de llarg, tots plegats. L’alcalde Joan Alfons Albó, de CiU, va assegurar que el passeig és el la joia de la corona de la població, però que la gent ve a Sant Feliu en cotxes i aquests s’han d’endreçar. Mentrestant, Jordi Lloveras, de Guanyem Guíxols des del Carrer, es va mostrar contrari a l’aparcament i va dir que ells tenien un projecte alternatiu per solucionar el trànsit. Elena Delgado, de la CUP, va denunciar que l’Ajuntament prevegi gastar 1,8 milions dels fons públics en un projecte gestionat per una empresa privada.
En el tema d’infraestructures també es va parlar del futur nou IES Sant Elm o el Thyssen, que ja fou arma electoral fa 4 anys.

El debat es va iniciar amb els efectes i les possibles solucions a la crisi, en la qual els partits d’esquerres es van trobar com peix a l’aigua parlant de la manca d’ajuts socials als desfavorits. Especial ènfasi hi van posar la CUP, Guíxols des del Carrer i TUG, tot i que Muñoz, va dir que la crisi havia estat l’excusa perfecta per desmantellar els serveis públics. I aquí va entrar de ple Jordi Vilà deixant en ridícul l’actual consistori en l’elaboració del pla d’ocupació local. “No es pot elaborar un pla d’ocupació local copiant exactament el de Terrassa. Com a mínim podien haver polit les faltes d’ortografia”, va assegurar amb ironia, mostrant els fulls al públic, amb la tinta groga del subratllador amb el qual remarcava els punts copiats ocupant bona part dels fulls. “Se’m va acabar la tinta”, bromejà. Mentresant, Pere Albó va recordar que amb ell al consistori s’ha aconseguit no haver de deixar de donar cap servei bàsic tot i que els deuen 6 milions entre l’Estat i la Generalitat. Mentre que la CUP va dir que vol enfortir la regidoria de Serveis Socials, el senyor Lloveras es va preguntar si es pot confiar en la gent dels partits que han dut a terme les retallades i J. Rodríguez va insistir que als infants i la gent gran se’ls ha deixat de banda.
Respecte al procés sobiranista, poques sorpreses. Vilà va retreure a la resta de candidats la poca passió que els despertava el tema, ja que Joan Alfons Albó va dir que sí a la independència però “amb seny”, Motas no es va mullar, Muñoz va apostar pel federalisme, Pere Albó va dir que volia ser un Estat, però va evitar la paraula “independència”, la CUP va mostrar-se independentista però amb matisos socials, la TUG va dir que eren un partit local i no els interessava el tema, Lloveras va dir que sí, però que els interessava més el tema social i lògicament, el PP s’oposa a qualsevol cosa diferent a l’estatus actual.
El guanyador moral del debat va ser Jordi Vilà, que amb un toc d’ironia i bon humor va anar repartint mastegots als altres candidats, amb Abraham Rodríguez (PP) i Joan Alfons Albó (CIU) de víctimes preferides. Carles Motas, de TSF va mantenir el seu to acusador amb CiU, però no va estar amb el to agressiu d’altres vegades.

Jordi Lloveras, carter lligat al sindicalisme, és el candidat escollit en assemblea per Guíxols des del Carrer. Aquesta plataforma surt de la mescla de la vella guàrdia comunista del PSUC i IU, l’ecologisme d’ICV i les noves idees d’esquerres d’Arcadi Oliveras i Teresa Forcades, Procés Constituent, mesclades amb gent sense militància política activa. Lloveras valora la feina feta per l’equip de govern en matèria promocional, però no en el tema social.

– Creu que hauria de ser el proper alcalde de Sant Feliu de Guíxols?
Home, clar! Si no, ja no m’hi hauria presentat. De fet, nosaltres sempre hem dit que la nostra és una llista amb vocació guanyadora. Si hem plantejat la possibilitat de donar aquests canvis i aquesta manera de fer i d’entendre la política és per intentar governar. Si m’hi veig? Sí, es clar que m’hi veig!

– Com va ser escollit com a candidat a l’alcaldia?
Nosaltres som una plataforma, som els únics que som una plataforma. Incorporem gent que milita a partits com Iniciativa, Esquerra Unida Alternativa, gent que ve de moviments socials i del Procés Constituent, i persones com jo, que continuem sense militar enlloc. La plataforma va començar a funcionar fa 10-11 mesos i actualment som 72 persones adherides. Vam fer una assemblea, on tots els adherits estàvem en una llista, i jo vaig sortir el més votat. A partir d’aquí, vaig acceptar el compromís.

– No és cap fusió amb ICV?
No, no és cap fusió. Això és una plataforma que, insisteixo, engloba gent d’Iniciativa, i també d’altres plataformes. Engloba gent de totes les ideologies, però ens uneix una questió en comú, que entenem que aquest ajuntament necessita una sèrie de canvis socials, una altra visió.

– Què destacaria del seu equip?
Precisament, això de ser gent que venim d’origens tan diferents, ens dóna un valor molt important. Tenim gent que històricament s’ha presentat a les eleccions, per tant té un bagatge. També tenim gent que no ens hem presentat mai. Tenim gent que militava històricament al PSUC, com gent que a la època del PSUC no havia nascut. Per tant, tenim un equip capaç i preparat. A més ens hem dotat de col·laboracions molt importants. Per exemple, nosaltres defensem els pressupostos participatius, però no ho diem a l’atzar. Tenim un document preparat per a implantar els pressupostos participatius en inversions en els ajuntaments, que ens l’ha fet un Doctor en econòmiques, expert en temes de participació ciutadana, com és en Joan Bou, que és Catedràtic a la Universitat de Vic. Per tant, tenim un bon equip, jo el definiria com a excel·lent.

– Quin model de ciutat hauria de tenir Sant Feliu?
Parlar del model de ciutat és una mica agosarat, ja que es construeix en molts anys. Nosaltres diem que ha de ser una ciutat pensada per a les persones. En aquest sentit, nosaltres articulem, a partir d’un pla estratègic de ciutat per desenvolupar els propers 4 anys, 3 eixos: el primer, que fa referència a un projecte urbanístic cohesionat socialment, amb equipaments públics i zones lliures. Un altre eix, que és com dignifiquem la vida a la ciutat: educació, sanitat, cultura, esports, etc. I el tercer, que és com la ciutadania s’ha d’implicar, el que nosaltres diem de la participació i sobretot la transparència en la gestió.

– Serien els eixos principals del programa?
Sí. Després cada eix té propostes concretes. Per exemple, nosaltres tenim molt clar que no es pot fer un pàrking soterrani al passeig, i que hi ha moltes solucions. En questió d’urbanisme, tenim moltes idees, però no tenim un gran projecte faraònic. Hi ha una altra candidatura que es presenta que ha tret un gran projecte sobre l’asil Surís. Si tirem d’hemeroteca, resulta que aquest projecte neix fa dos anys plantejat per el regidor d’Iniciativa Joan Prat.
En tema cultura, tenim un projecte molt engrescador, en què hi han col·laborat artistes consagrats com Manel Marzo-Mart, per a convertir l’antic hospital en un centre d’exposicions d’artistes locals i en un centre d’arts.

– Quin paper creu que poden tenir de cara a formar governs?
Doncs la veritat és que ni ens ho hem plantejat encara. Som molt poc professionals políticament parlant. Dependrà dels continguts socials dels programes que es plantegin. Per això no vam arribar a un acord amb l’ANC, dels 4 acords que plantejaven, nosaltres estàvem d’acord amb els 3 primers. L’últim punt deia, que en cas d’haver de decantar-nos per un alcalde o altre, ho havíem de fer per aquell alcalde que  també ho hagués signat. Precisament nosaltres que donem tant contingut al tema social…

– Així el focus del vostre projecte és el tema social.
Sí. Com deia abans, al nostre partit hi ha gent d’ideologies diferents. I ens entenem perquè tenim molt clar que el dia 24 el que fem és elegir persones per a governar la ciutat, no solucionar els problemes d’estat. Tenim molt clar que la plataforma no farà campanya del 27S, individualment, cadascú es situarà on vulgui.

– Com valora els últims 4 anys de govern actual?
Nosaltres creiem que l’Ajuntament ha sabut situar Sant Feliu al mapa, ha fet una bona política d’aparador. Però en canvi, en mirar tant a fora, s’han oblidat una mica de mirar cap a dins. Posem un exemple, Sant Feliu té una mitjana d’atur superior a la de les comarques gironines, té zones amb exclusió social, amb pobresa; però en canvi, té els fanals més moderns i macos de la comarca. Nosaltres, potser no hauríem posat els millors fanals, però hauríem intentat pal·liar altres temes com plans d’ocupació. Destinaríem més recursos a temes socials.

Ismail, un nen que hauria complert 10 anys aquest 2015, ha mort aquest matí de dijous a la nostra ciutat atropellat per un tot terreny conduït per una senyora d’edat avançada en una rotonda prop del CEIP Baldiri Reixach. Els fets s’han produït prop de tres quarts d’una del migdia quan els alumnes sortien del col·legi, quan la víctima hauria creuat el carrer prop d’un pas de vianants en l’encreuament entre l’Avinguda Balears i la Plaça Ceuta, on hauria estat atropellada per la conductora del tot terreny. Aquesta zona està limitada amb una velocitat de 20 quilòmetres per hora i amb una senyalització que adverteix que hi ha una escola a la vora. Els serveis d’emergències -Policia Local de Sant Feliu, Mossos d’Esquadra, SEM, Bombers- hi han acudit amb celeritat però no han pogut fer res per salvar la vida de l’infant.

El nen era força conegut al barri, on els seus pares regenten un locutori i una fruiteria. A la zona, habitualment hi ha un agent policial que regula el trànsit a la zona propera al col·legi Baldiri Reixac, però avui es trobava en una altre dels accessos del centre. Tot i això, l’agent ha estat el primer en arribar al lloc de l’accident i de donar l’avís als equips d’emergència.

El nen jugava als benjamins de l’Escola de Futbol Sant Feliu, que aquest any han caigut en severa desgràcia, després que fa uns mesos un altre nen de 9 anys morís de malaltia. Els entrenaments de tots els equips escolars s’han suspès per aquest tràgic motiu, igual que diversos partits polítics han anul·lat els seus actes de campanya previstos per avui.

José Antonio Donaire i Salvador Calabuig, tots dos ex-regidors de turisme en governs socialistes ganxons, varen presentar a la Cambra de Comerç unes propostes sobre “Nous turismes, noves oportunitats per Sant Feliu”. Aquests professors de la UdG experts en turisme varen insistir en què la nostra ciutat ha de diferenciar la seva oferta turística oferint productes originals que siguin la seva imatge de marca i que identifiquin la ciutat.
Les propostes es basen en un turisme responsable, no només amb el medi i el paisatge, sinó també amb la cultura -per posar en valor les tradicions, patrimoni i la forma de ser dels ganxons- i amb les persones per aportar ocupació i riquesa a la ciutat.
Els socialistes creuen que Sant Feliu “ha d’esdevenir la Menéndez Pelayo d’una universitat catalana”. És a dir, tenir un campus de qualitat com ho és Santander fora de la temporada turística. “Ja no tornarem a tenir l’oportunitat de tenir tota una facultat com la de turisme a Sant Feliu, tal com vàrem aconseguir els governs socialistes i que es va perdre amb la nefasta gestió de CiU”, però encara creuen en “un lloc agradable, de mida mitjana, amb esdeveniments culturals com la Porta Ferrada, equipaments adients, com el Monestir i tradició universitària”.
Els dos exregidors apunten que “el turista actual valora el tracte personal i vol ser tractat com un hoste” i que per això proposen “que els turistes es puguin posar en contacte amb un grup de ciutadans voluntaris per oferir una experiència turística personalitzada”, citant com a exemples la recomanació de restaurants, rutes amb bicicleta, fer esport, acompanyar-lo a caminar, a descobrir les cales,..
Calabuig i Donaire van citar Sant Feliu com a pionera amb les campanyes gastronòmiques amb la creació del Peix Blau Ganxó. Proposen “posar en valor totes les activitats relacionades amb la gastronomia ja que els estudis ens diuen que de Sant Feliu es valoren els bars i restaurants però també les pastisseries, les fleques, les carnisseries, les peixateries i les botigues d’aliments frescos” i per tant “hem d’oferir als turistes informació personalitzada sobre on comprar peix, com triar la carn, com cuinar un arròs negre, viure l’experiència de la pesca tradicional, visitar un hort i comprar allà mateix els productes”, oferint un producte turístic personalitzat i de qualitat.
Per últim van parlar d’esports. “L’estació nàutica no ha funcionat malgrat haver-hi abocat un quart de milió d’euros perquè és un producte obsolet que no diferencia la nostra oferta de l’altra cinquantena d’estacions nàutiques existents”. Ells aposten per “una estació esportiva per sortir a caminar, fer rutes amb bicicleta, nedar, pescar,…”. “És el turisme 3.0 que contacta en el que hi intervenen els mateixos turistes com a actor de l’experiència, no com observadors”, aclareixen.

En un altre dels seus comunicats referents al programa electoral, la CUP Guíxols aposta perquè el Museu d’Història de la Ciutat, amb el conjunt monumental del monestir i la resta de les seves seus, es converteixi en el gran projecte museístic local i la seva principal infraestructura cultural, que hauria d’esdevenir un espai d’interpretació del territori i de la Costa Brava “que promocioni el patrimoni cultural i natural de la ciutat i la seva memòria històrica organitzant visites guiades, exposicions, seminaris, congressos i cursos especialitzats i que promogui beques d’investigació”.

Pel que fa al Museu Thyssen, la CUP creu que s’hauria de descartar, ja que per ells és “no assumible per l’alt cost de construcció i manteniment, la temporalitat del flux de visitants i la precarització dels seus treballadors, a part del dubtós impacte econòmic previst”. La CUP assegura que “el projecte inicial d’aquest museu, tot i que no es vulgui dir, ha quedat descartat” i es pregunten si “s’han tingut en compte tots els projectes que es podrien engegar si finalment aquests diners es destinessin a altres àmbits de la cultura local”.

La CUP cita el ‘Vinseum’ de Vilafranca del Penedès, que aquest passat cap de setmana ha estat finalista a Glasgow com un dels millors museus europeus de l’any, com l’exemple a seguir.

La nostra ciutat i en especial el Mercat i el Club Nàutic van ocupar bona part del programa Cocina2, de Televisió Espanyola, que van gravar el febrer del 2015 i s’ha emès fa pocs dies per la petita pantalla.

Al programa s’hi pot veure com es cuinen els oriços de mar, malgrat que a casa nostra es mengen tal com surten de mar, amb pa, és a dir, sense cuinar. De tota manera està bé observar com es pot elaborar una forma diferent per menjar els oriços.

Per veure el programa, cliqueu aquí.

El cap de setmana de l’1 al 3 de maig els més petits, i els no tant petits, s’ho van passar d’allò més bé a la Festa del Mar, organitzada per l’Estació Nàutica Sant Feliu de Guíxols Costa Brava.
La Festa del Mar va ser una jornada de portes obertes de l’Estació Nàutica Sant Feliu de Guíxols Costa Brava, on es van donar a conèixer totes les activitats que ofereixen les empreses associades.
Tant les activitats nàutiques com l’animació infantil van tenir una molt bona acceptació malgrat el vent de garbí que es va presentar durant tot el cap de setmana. Tot i això, el balanç és molt positiu ja que més de 300 persones van participar en les activitats de la Festa.

La campanya electoral va registrant una sèrie d’incidències amb els repartiments d’espais publicitaris i estira-i-arronses entre formacions polítiques per incompliments de la Llei Electoral.
Per exemple, la Junta Electoral de la Bisbal va ordenar dijous l’anul·lació d’un acte de l’alcalde Joan Alfons Albó (CiU) en què pretenia explicar als veïns la reforma del carrer Maragall. El PSC va denunciar l’acte al·legant que aquest incomplia la Llei Electoral i la Junta de la Bisbal li ha donat la raó i ha prohibit l’acte basant-se en el fet que es tracta d’un acte sobre projecte d’obres o serveis públics, realitzat en ple període de campanya electoral.
L’Ajuntament va penjar un comunicat al web en què lamentava informar que es suspenia un acte informatiu de caràcter públic que s’havia previst pel 14 de maig en el qual es volia exposar el projecte de canvi de xarxa d’aigua potable dels carrers Cúbias, Ortiz de la Vega, Barraquer, Goya, Plaça Gaziel, Santa Teresa, Bourg de Péage, Fortuny i Albertí, ja que la Junta Electoral de Zona l’havia prohibit. igual que ho feia amb la presentació del projecte per remodelar íntegrament el carrer Maragall, amb la xarxa d’aigua potable, enllumenat, clavegueram i voreres.
En l’escrit de l’equip de govern, acatava la decisió però lamentava que això fos contraproduent per al veïnat atès que el projecte està tot a punt,

Excés de cartells

També la formació Guíxols des del Carrer-Entesa va denunciar, des del començament de la campanya electoral, que no s’estaven complint els acords signats per la gran majoria de les candidatures el dia 5 de maig. Concretament, la coalició progressista posava de manifest que MES (Moviment d’Esquerres) tenia molts més cartells dels permesos i que n’havia penjat en llocs totalment prohibits del passeig del Mar i dels Guíxols, on només s’autoritzen als fanals de la banda de mar. Igualment el PP (Partit Popular) havia col·locat propaganda en les proximitats del Monestir, zona no pactada.
La resposta de la Junta Electoral de Zona va ser ordenar la brigada municipal que retirés tota la propaganda posada en llocs no acordats. Això va provocar dijous un decret d’alcaldia recordant a totes les candidatures els llocs i el nombre de punts de propaganda pactats i informant que la brigada d’obres no disposa dels mitjans per fer aquesta feina, advertint que si l’endemà al matí no havien estat retirades ho faria l’ajuntament de forma subsidiària a càrrec de les candidatures incomplidores. El decret també instava les candidatures que no havien pogut col·locar la seva propaganda a retirar la d’aquells partits que havien col·locat la seva on no tocava.

Propaganda en altres municipis

La candidatura local de MES també havia col·locat cartells fora dels límits de Sant Feliu de Guíxols. Concretament, la formació encapçalada per Pere Albó havia penjat cartells a Santa Cristina, en espais cedits per la llista cristinenca de MES, que ha optat per estalviar recursos en banderoles. També n’havia posat a s’Agaró, però tot i que el manteniment dels fanals i les voreres depèn de la brigada municipal de Castell-Platja d’Aro, estan efectivament dins del terme municipal guixolenc.
Això va provocar protestes de les llistes cristinenques i que MES de Sant Feliu retirés la propaganda de Santa Cristina.

Molta polèmica

El repartiment d’espais a Sant Feliu ha estat polèmic. La junta electoral va atorgar pocs fanals i al final, davant la petició de MES, es va ampliar el nombre a totes les formacions. Fins i tot el PSC va cedir a MES alguns fanals que li pertocaven. Formacions petites, com ara Guíxols des del Carrer o la CUP, s’han anat queixant que els han ocupat espais. Menció a part les pancartes sabotejades i cartells arrancats, de tots els colors.