Els lletrats d’Albert Moré, que fins al setembre passat va exercir com a gestor turístic extern de l’Ajuntament de Sant Feliu, han presentat un contenciós administratiu contra la rescissió anticipada del contracte de serveis que l’hauria vinculat al consistori fins a finals de maig. Moré explicava ahir que el recurs ha estat admès a tràmit, per reclamar a l’Ajuntament la totalitat de l’import pendent del contracte, de 65.340 euros. El govern local, per la seva banda, només li oferia una suma de 4.050 euros, calculada segons la llei de contractes del sector públic i avalada per la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Moré va cessar després que TSF i els altres grups de l’oposició qüestionessin el seguit d’encàrrecs que va rebre en tres anys.

Des del govern guixolenc no han volgut valorar la interposició del recurs i Moré explica que només vol defensar els seus drets, tot assegurant que manté bones relacions amb molts membres del govern i treballadors municipals.

Font: El Punt-Avui

MOLÍ NOU 4’5 GUIXOLENC “A” 5’5

La final del Campionat de Catalunya de Preferent, que enfronta els campions dels diferents grups d’aquesta categoria, va portar els ganxons a Sant Boi de Llobregat. Les partides individuals foren dures, però en realitat la diferència hagués pogut ser més gran si no hagués estat pels errors de càlcul o oblits. Al final, Paco Estévez va desequilibrar la balança cap als ganxons, en una última partida heroica. Es va patir, però es segueix endavant. Jordi Bigas, Paco Estévez, Francesc Bonavía i Ricard Caballero van guanyar les seves partides i Alfred Mont, Josep Antoni González i Jordi Ribera van arrencar mig punt.

CAMPIONAT COMARCAL ESCOLAR

D’altra banda. el passat dissabte va començar el Campionat Comarcal Escolar, amb una participació de 22 infants de la comarca, tots alumnes de l’Escola d’Escacs Baix Empordà i l’Escola d’Escacs Costa Brava i jugadors dels clubs Guixolenc i Platja d’Aro. El campionat es jugarà en dos grups: en un s’hi englobaran els sots-8 i sots-10 i a l’altre els sots-12 i sots 14, amb sistema suís a cinc rondes.
Acabades les tres primeres rondes lideren la classificació Daniel Romero i Carolina Salgado (sots-8) amb tres punts, Thomas Weber (sots-10) amb dos punts, Tomás Rodríguez (sots-12) amb dos punts i Daniel Essabah i Laia Conchillo (sots-14) amb tres punts.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’Editorial Efadós presenten el proper dissabte 11 d’abril a les 12h a la sala Abat Panyelles del Monestir el llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut, fet pels tècnics de l’Arxiu Municipal Àngels Suquet Fontana, Marc Auladell i Josep Auladell. L’acte comptarà amb la presència de l’ alcalde Joan Alfons Albó i dels autors.

Les fotografies del llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut, realitzades entre el 1880 i el 1986, mostren un Sant Feliu que ja no podem veure. Són com petites finestres al passat que ens permeten contemplar retalls d’indrets i d’elements característics dels municipi que han experimentat nombrosos canvis o que han deixat d’existir. Un recull visual d’un Sant Feliu diferent que despertarà el record dels lectors i els descobrirà paisatges i escenes inèdits.

Aquesta novetat ha estat coeditada per l’Editoral Efadós i l’Ajuntament. Es tracta de la darrera col·laboració entre ambdues parts, de la qual n’han sortit altres llibres de fotografia amb gran acceptació del públic com Costa Brava panoràmica i Costa Brava. Història en relleu, realitzats també per l’Arxiu Municipal i editats respectivament els anys 2010 i 2011. Durant l’acte es farà un recordatori especial a Joaquim Molas, autor del pròleg, amb motiu del seu recent traspàs. Molas, reconegut filòleg i historiador de la llengua catalana, passava des de feia molts anys llargues temporades a Sant Feliu, ciutat per la qual sentia una gran estimació.

Tot i que la presentació oficial es farà el dia 11 d’abril, el llibre ja es troba a les llibreries, papereries i quioscos del municipi com a novetat destacada per Sant Jordi.

L’obra Sant Feliu de Guíxols desaparegut forma part de la col·lecció Catalunya Desapareguda que ja compta amb altres títols al mercat: Vic, Olot, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Palamós, Sant Boi de Llobregat i Olesa de Montserrat. Conjuntament amb la publicació del llibre que fa referència a Sant Feliu, sortiran al mercat altres títols com Barcelona, Poblenou, Igualada i Gavà.

Tots per Sant Feliu ha presentat aquest matí un ambiciós projecte que pretén “dignificar l’Asil Surís i transformar la zona intermèdia del municipi en un barri amb nous equipaments, un parc i més qualitat de vida”.
El grup municipal de Tots per Sant Feliu (TSF), en una clara aposta per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i equiparar la zona intermèdia de Sant Feliu de Guíxols a altres parts del municipi, ha presentat aquest ambiciós projecte que vol convertir la finca de l’Asil Surís en un punt de trobada de les parts alta i baixa de la ciutat.
Es tracta d’un avantprojecte arquitectònic que va més enllà de la construcció d’un nou centre d’atenció a la gent gran, ja que Tots per Sant Feliu (TSF) estén l’àmbit d’actuació de projecte més enllà dels 16.000 metres quadrats, que inclou la finca de l’actual asil i el seu entorn.
Carles Motas, alcaldable de Tots per Sant Feliu, ha explicat que el projecte va sorgir de la necessitat evident de millorar les condicions dels residents de l’asil. “No serem una ciutat d’excel•lència fins que no deixem de tenir ciutadans de primera i de segona. En tots els àmbits. Aquest projecte està basat en aquest concepte”.
Mentre els membres del grup majoritari a l’oposició treballaven la idea, va sorgir l’oportunitat d’aprofitar la reforma de l’asil per transformar aquest barri, de molt alta densitat urbanística i amb pocs serveis. Així, en el projecte presentat aquest matí, l’asil esdevé el Parc Surís: una frontissa verda “que unifica el municipi i millora la qualitat de vida dels residents i dota la ciutat d’uns serveis de primer nivell”.
El nou asil tindria una superfície de 5.500 metres quadrats, cosa que suposaria doblar-ne gairebé les places, ja que la reforma de l’antic edifici i l’aprofitament del desnivell entre els jardins permetrien la construcció d’una planta soterrada aprofitable com a espai d’actes i centre cívic. La conservació de l’antic asil seria viable amb una reforma integral que permetria encabir-hi espais per als joves. Finalment, la banda del jardí que limita amb el carrer Dos de Maig deixaria d’estar tancada per un mur i esdevindria un parc d’uns 5.000 metres quadrats.
“El nostre projecte no només cus la ferida que separa injustament el centre i Vilartagues i augmenta les escasses zones d’esbarjo de la ciutat, sinó que converteix un indret ara tancat i reservat a ancians en un punt de trobada de veïns de totes les generacions: els avis que viuran dignament a un geriàtric modern i que podrà atendre al doble de gent, els joves que faran ús de l’edifici antic i els nens que jugaran al parc”, assegura Motas.

Un projecte “realista” a desenvolupar per fases

“La inversió econòmica per a la realització d’aquest projecte és tan necessària com elevada”, reconeix Motas. Per assegurar-ne la viabilitat, l’actuació s’articularia en cinc fases: el primer, l’obertura i creació del parc públic al costat del Dos de Maig i l’arranjament del parc del carrer Sant Bonaventura. L’aparcament de davant l’asil es reordenaria en bateria al llarg del primer tram del carrer Dos de Maig i mantindria el número de places, explica Motas.
La segona fase consistiria en la construcció del primer dels tres mòduls del nou geriàtric, garantint l’atenció als usuaris sense deixar de donar el servei. L’actuació continuaria amb la construcció d’un jardí d’ús privat per al geriàtric, la construcció de la planta soterrada per al centre cívic i la reforma de l’edifici antic.
Segons TSF, l’antic edifici seria “un punt de trobada generacional i una dotació d’espais a les entitats i associacions que ara no troben espais per a les seves activitats”.
El projecte és “absolutament viable i realista”, assegura Motas.

La presentació del Festival Porta Ferrada de dimarts a Barcelona va ser prou divertida, sobretot per les coses que es van dir i les que van passar. Aquest acte va tenir lloc a l’antiga fàbrica Damm, prop de la Sagrada Família, icona de Barcelona. Això em fa pensar i preguntar-me: pot ser que la Porta Ferrada en particular, i el conjunt arquitectònic del Monestir en general, sigui la nostra Sagrada Família? Jo crec que sí, sobretot pel ressò mediàtic d’ambdós monuments, encara que el barceloní sigui milions de vegades més fotografiat i d’una magnitud mediàtica i dimensional incomparables.
La cosa havia començat al Teatre Auditori Narcís Masferrer de casa nostra, on es va fer, al matí, la presentació del festival. A la 1 del migdia tenia lloc a Barcelona la presentació als mitjans de la capital. Un cop acabada la presentació d’aquí, per tant, vam haver marxar disparats cap a Can Fanga, com diem els de comarques. I ser de comarques i anar a Barcelona no és fàcil, sobretot si ho fas en comptades ocasions com jo.
Anàvem amb l’hora on comença l’esquena, fèiem tard. El conductor sabia on anava, al carrer del Rosselló. Però no recordava, ni ell ni jo – que era l’acompanyant o copilot-, que allà, quatre cantonades no representen pas 200 metres com aquí Sant Feliu. Tampoc recordàvem que deixar el cotxe al pàrquing més proper significa caminar almenys 10 minuts. Però com que ser de comarques no és fàcil a Barcelona, caminàvem convençuts que pujàvem cap a l’antiga fàbrica Damm, quan en realitat anàvem baixant cap a la Sagrada Família. Perquè, a part de ser de comarques, els ganxons som molt xulos i anem sense un plànol de la ciutat. “Total, ja hi arribarem, poc que començaran si no hi som tots.“
I tant que va començar sense que hi fóssim tots! Hi érem nosaltres, que vam arribar tard, però a dos dels nostres, el cotxe, que també ve de comarques, els va deixar penjats a Montcada i Reixac…així que sense ells va començar l’acte, que havia de ser a la 1, a la 1 i 20 minuts. La gana que portàvem era la de 2/4 de 3, per això. I els canapès i pica-pica ja estaven preparats. Sort que els pobres dissortats als quals el cotxe els va deixar a la cuneta arribaren a punt pel “halar”, la cerveseta i les fotos.
La presentació i el lloc, tot molt maco. Comentaris: les entrades del festival, bé de preu, perquè així la gent acaba de passar el dia a Ganxònia i s’hi gasta la setmanada, digué l’alcalde. The Project ho posen fàcil amb uns concerts d’aniversari, diu l’ Albert Mallol: 30 anys celebren Sopa de Cabra, 40 l’Elèctrica Dharma i 55 anys en escena de Raimon. I un festival diferent. El més veterà de Catalunya i l’únic organitzat per una ciutat i no pas un banc o una empresa, com molt bé remarcava l’alcalde Joan Alfons Albó.
I l’aparició de Buenafuente, amb Mariano Rajoy style. En monitor de plasma i fent riure, vull dir. Parlava l’humorista reusenc de venir a Sant Feliu a treballar amb xancletes i banyador…i a la nit ben arreglats, digué algú altre.
Sens dubte, un molt bon lloc per presentar el festival a Barcelona. La cervesa de barril directa de fàbrica, amb la calorada que portàvem des de Sant Feliu, va entrar de meravella. I gratis.

Cap a les 7 del matí de dimarts es va produir un incendi en un pis situat al Passeig dels Guíxols, que va destrossar tot l’immoble, sortosament sense danys personals. Per fortuna, les persones que habitaven al pis van poder sortir de l’immoble.

Els veïns del bloc van poder tornar a mig matí a les seves cases.
L’immoble afectat va quedar del tot calcinat. En l’extinció hi van prendre part Policia local, Creu Roja, Bombers i Mossos d’Esquadra.

La candidatura de Tots per Sant Feliu, que va assolir sis regidors en les eleccions passades, preveu un ordre que combinarà experiència i noves sinergies gràcies a les incorporacions de gent de molts diversos sectors i amb un esperit de servei al ciutadà “més enllà de filiacions i servituds polítiques”. Si bé l’ordre de la llista encara no està decidit, els independents han creat ja un equip de treball “dedicat a pensar objectius més enllà de les promeses electorals”, segons el comunicat emès.

Un projecte per l’Asil Surís

Tots per Sant Feliu presentarà dimecres un projecte que pretén transformar la zona de l’Asil Surís per tal de dotar aquest barri frontissa de més qualitat de vida i millors serveis públics.

Situat entre el barri del Puig i el del Molí de Vent, l’Asil Surís articula la frontissa de Sant Feliu  que connecta el centre amb la part alta del municipi. Es tracta d’una zona amb una històrica mancança d’equipaments i esponjament urbanístic.

L’Asil Surís és actualment un equipament de cures geriàtriques amb greus mancances estructurals que perjudiquen l’assistència als ancians que hi resideixen.

El projecte que presentarà Tots per Sant Feliu ha estat cuinat mentre duia a terme la seva tasca d’oposició.

El bipartit que ha format el govern municipal durant el mandat 2011-2015 va realitzar el passat dilluns 30 de març un balanç del govern en el qual han volgut expressar, per transparència i compromís amb la ciutadania, la feina feta durant el mandat.

En una roda de premsa al Monestir van explicar quines línies van seguir a l’hora de governar la ciutat. El clima de bona entesa “ha estat present en tot moment”, segons Joan Alfons Albó, alcalde, i Pere Albó, vicealcalde. “Vam començar amb una encaixada de mans i així acabarem el mandat, tot i que molta gent pensava que no duraríem ni dos dies”, van dir.

En un document que es va presentar es va reflectir la feina feta durant la legislatura, tot i que lògicament no hi surt tot el que s’ha fet aquests quatre anys perquè és una obra molt extensa. Els regidors presents (la majoria del govern, a excepció de Pau Casals, Pilar Giró i Joaquim Clarà, absents per motius professionals) van explicar què ha donat de si aquest mandat i van comentar les principals aportacions donades a cadascuna de les àrees.

Per l’alcalde, Joan Alfons Albó, la trobada d’aquest dilluns “és necessària”, perquè “ens vam comprometre amb la ciutadania a exercir un pla i ara toca fer balanç de tot el que s’ha pogut fer, que és més del 85% del que vam dir que faríem”. “Mai no ens hem quedat aturats”, va dir, “i encara que ens quedin algunes coses per fer, hem fet una obra amb un bon equip”. L’alcalde va felicitar els regidors presents per la seva forma de fer ciutat: “Gràcies a la vostra disposició i temps, així com els vostres coneixements, per tal que la ciutat tiri endavant”. “No ha estat un mandat fàcil, però tampoc ens hem aturat: la crisi ens ha obligat a ser imaginatius, rigorosos i vetllar per tal que tot estigués de forma més que correcta. Partíem d’un endeutament del 63%, que ara mateix se situa al 45%, i es dóna la circumstància que en temps de crisi hem fet una de les inversions en obra pública més elevades en tota la història de l’Ajuntament: 5.700.000 euros”, va recordar l’alcalde.

Per la seva banda, el vicealcalde Pere Albó va destacar que “s’ha demostrat que som persones de paraula”. “Vam començar amb una encaixada de mans i volem acabar el mandat amb el mateix to de positivitat que teníem”, va indicar. “Vam començar al 2011 explicant tot el que faríem, i avui, durant els últims dies del mandat, volem explicar que s’ha fet una gran tasca, que hem aportat estabilitat a la ciutat, que hem estat capaços de confegir pressupostos any rere any, i que la ciutat no s’ha aturat sinó al contrari, ha fet un pas molt important”.

Un per un, els regidors van anar passant per la roda de premsa, explicant diferents accions realitzades en aquests quatre anys. En el cas d’Urbanisme, per exemple, Joan Vicente va destacar el planejament de la ciutat. “Calia utilitzar els instruments de planejament per tal de posar ordre, endreçar la ciutat”. Segons Vicente, això s’ha aconseguit a llocs com el Port, on ara hi ha activitat “S’ha donat el cas, mai vist fins ara, que hi ha hagut més o menys una aprovació de planejament cada dos mesos. Això vol dir que l’Equip d’Urbanisme està ben preparat. En aquest mateix ple que va imminentment acabarem amb un nou projecte de planificació, és el nou Institut Sant Elm, però també hem fet el pla de Calassanç, o acabarem amb una vella aspiració, crear els horts urbans, que ben aviat seran realitat”, va dir Vicente. Igualment, lligat a la seva àrea, “tenim ara vuit habitatges socials, quan partíem fa quatre anys només amb un” i, lligat amb habitatge, “la borsa de lloguer ara disposa de 55 pisos per a la ciutadania: partíem de zero”. El regidor ha recordat que “gestionem uns ajuts que se situen a la vora d’uns 300.000 euros l’any”.

Podeu veure la memòria completa clicant aquí

L’equip de govern, com hem explicat, va fer el balanç d’aquest mandat, en què van destacar les actuacions que ha dut a terme. Menció a part mereix el comentari de Joan Alfons Albó referent al projecte d’aparcament soterrat al passeig dels Guíxols. El batlle va dir que el projecte avança seriosament i que recentment han rebut l’informe de viabilitat econòmica que avala el projecte. Albó va afirmar que mai abans s’havia avançat tant en aquest tema i, amb la proximitat de les eleccions, va negar que fos cap promesa electoralista, que fa dos anys i mig que hi treballen i que si és possible, convocaran el concurs per a la redacció del projecte, l’obra i la gestió de l’aparcament abans de les municipals.

L’Ajuntament disposa d’un avantprojecte d’aparcament de 400 places soterrades a la zona entre el passeig dels Guíxols, l’inici de la carretera de Palamós i la zona blava dels Jardins Juli Garreta.

A la superfície, la intenció és ampliar el passeig i els Jardins Juli Garreta. El govern, per fer més atractiu el contracte, inclou en el concurs tant l’execució de l’obra com la gestió d’aquest aparcament, el del Mercat i de la zona blava del municipi. Albó va afegir que l’Ajuntament hi podria destinar diners a fons perdut ja que seria una actuació que té retorn econòmic a la ciutat. En aquest sentit, va recordar que l’Ajuntament fa altres inversions a fons perdut i que suposen un retorn per a la ciutat més dèbil i va defensar aquesta ubicació de l’aparcament perquè és la menys polèmica i donarà servei als vehicles que vénen de la carretera de Palamós, de manera que no hauran d’estar donant voltes per la ciutat buscant aparcament.

L’Ajuntament preveu que l’aparcament sigui d’una o dues plantes soterrades i que el preu de construir-lo oscil·li entre 17.000 i 24.000 euros per plaça d’aparcament.

Guíxols des del Carrer s’hi oposa rotundament

Poc ha tardat en reaccionar la formació d’esquerres. El partit encapçalat per Jordi Lloverar creu que aprovar “un projecte que pot canviar la fesomia del passeig un mes i mig abans d’unes eleccions municipals és una jugada antidemocràtica que hipoteca la decisió del nou equip de govern” i titlla d'”intolerable” que un projecte d’aquesta envergadura s’aprovi sense un procés de participació ciutadana.
El grup sorgit d’ICV i Procés Constituent creu que les 400 places d’aparcament “presenten un munt de dificultats que cal explicar, debatre en detall i permetre que la ciutadania se n’assabenti en profunditat i pugui decidir si és o no és convenient per a la ciutat” i es pregunta si, a part de l’alcalde i “algunes persones més”, hi ha algú més que conegui el projecte i l’informe de viabilitat.
Referent a l’anunci de la intenció de convocar, per part del govern, el concurs per a la redacció del projecte, l’obra i la gestió abans de les municipals, Guíxols des del Carrer creu que és “joc brut fill de les inèrcies polítiques que la gent ja no vol suportar ni un dia més” ja que, segons ells, “a un mes i mig de saber qui podrà governar els propers 4 anys es col•loca a la seva agenda el projecte urbanístic més important de les dues darreres legislatures”.

Guíxols des del carrer, per tant, s’oposa totalment a aquest projecte si no es consideren altres possibilitats per alleujar el problema d’aparcament “de l’estiu i d’algun cap de setmana”. “Estem segurs que hi ha altres solucions i siguin quines siguin han de ser conegudes, debatudes i aprovades per la ciutadania a traves d’un procés d’ampla participació”, acaben reblant.