L’Ajuntament de San t Feliu de Guíxols signa un conveni per transformar una de les illes de l’antiga fàbrica Agglotap en zona verda i d’equipaments

L’Ajuntament ha signat un conveni amb els propietaris del sòl de l’antiga indústria tapera Agglotap, el qual fa possible que una de les dues illes que ocupava fins fa pocs mesos la fàbrica passi a ser zona verda, aparcament i equipaments. Aquest conveni comporta també una modificació urbanística que passa pel Ple municipal del mes d’abril.

La fàbrica estava en funcionament en aquest indret des dels anys seixanta, però en els darrers dos anys va anar tancant instal·lacions fins al tancament definitiu a finals de 2014. El POUM vigent preveia que en aquests terrenys només s’hi podia desenvolupar activitat industrial o de serveis, usos que, enmig d’un de residencial, han semblat poc adequats de mantenir.

Per això, el conveni i la modificació de POUM fa possible l’ús residencial a canvi de la cessió d’unes de les illes per ser destinada a zona verda, aparcaments i equipaments, molt necessaris en una zona densament poblada i amb problemes importants de congestió i d’organització del trànsit.

Concretament, l’illa a cedir és la delimitada pels carrers Rufo, Dos de Maig, Durban i Camís. Cal remarcar que aquest sector urbanístic es troba situat al bell mig de la trama urbana, a la confluència entre els barris de l’Eixample, Tueda i Vilartagues i a tocar de la plaça d’Alabric i de l’Asil Surís.

El conveni i la modificació suposen passar dels 1.769 m² de sòl públic previstos al POUM a 4.192m2 en la nova proposta. El sostre edificable es manté exactament el mateix, ordenats en una illa tancada amb planta baixa comercial i tres o quatre (a la façana de l’Avinguda Canàries) plantes residencials.

El conveni preveu que amb un termini màxim de 30 d’octubre de 2015 es materialitzi la cessió del sòl públic. Des de l’equip de govern municipal es considera que es tracta d’una actuació d’”alt valor estratègic”, ja que permet obrir les portes a actuacions importants al centre del casc urbà on fins ara les opcions eren ben poques. Entre altres oportunitats, aquest acord urbanístic ha de permetre la recuperació de la plaça d’Alabric, que en aquests moments està ocupada plenament per cotxes, per a la seva funció d’espai lliure associat a noves possibilitats també per a l’Asil Surís i el seu entorn verd.

Finalment, en aquest mateix ple també s’aprova un altre conveni amb els propietaris del sòl d’Agglotap per tal de permetre durant cinc anys un ús públic –com a aparcament, magatzems,…- de l’illa que es manté com a propietat privada.

L’Agrupació d’Amics de la Sardana de Sant Feliu de Guíxols celebrarà aquest dissabte 2 de maig a les 6 de la tarda, al Passeig del Mar davant l’Ajuntament, l’audició de sardanes número 600. Un número rodó per aquesta veterana associació de la ciutat.
Aquesta ballada s’havia d’haver efectuat fa quinze dies, però el mal temps ho va impedir. Ara, s’ha reprogramat i la Cobla Jovenívola de Sabadell en serà, com ho havia d’haver estat en el seu dia, la protagonista.
Aquesta serà la darrera audició abans de l’Aplec de la Sardana, que tindrà lloc d’aquí dues setmanes.

Des del 27 i fins al 30 d’abril s’està realitzant el III Seminari de ceràmica negra, en el qual hi han participat 18 alumnes i 3 professors de l’Escola Massana (Escola d’Art i Disseny, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona). A través de la procedència dels alumnes, es pot dir que es tracta d’un seminari d’àmbit internacional, ja que en aquesta tercera edició hi ha inscrits estudiants catalans i francesos, però també sud-americans i també de Xina, alguns dels quals estan realitzant un curs anual a Barcelona.

Al llarg d’aquest curt i intens període, s’ha aprofundit tant en la tècnica a partir de sessions sobre ceràmica antiga impartides al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, com en el procés de treball explicat i experimentat al taller Kypsela de la mateixa localitat.

La part més creativa de les pràctiques les han realitzades a la fàbrica Ceràmiques Marcó de Quart. Allà els alumnes han experimentat a partir dels motlles que conserva la fàbrica Marcó, alguns d’ells dissenyats per l’arquitecte noucentista Rafael Masó. El repte per als alumnes era de crear noves utilitats en el món del disseny i de l’art, en objectes vinculats al territori. Reutilitzar l’imaginari clàssic per donar-li un llenguatge contemporani amb fang cuit amb la tècnica tradicional de la ceràmica negra.

A part dels professionals d’aquests 2 tallers implicats amb gran dedicació, Ricard Campos i Jaume Marcó, els alumnes han comptat amb el mestratge de l’especialista en objectes de disseny Blai Puig, i dels tècnics del Museu d’Història, entitat coorganitzadora junt amb Escola Massana.

En el marc d’aquesta III edició del Seminari, se celebrarà una Jornada sobre la petjada de l’arquitecte Rafael Masó a Sant Feliu de Guíxols i S’Agaró. Tindrà lloc en una de les construccions emblemàtiques de l’arquitecte noucentista, la Casa Casas, situada dins la urbanització Urcatusa, propietat de la Comunitat de Propietaris, que ha donat les màximes facilitats per a fer-la allà.

La Jornada comptarà amb la visita prèvia a partir de les 10 h. del matí al xalet Masó a S’Agaró (se sortirà a les 9.45 h. de l’entrada del Museu d’Història de Sant Feliu en cotxes particulars), per després ja desplaçar-se cap a la Casa Casas. Allà Francesc Aicart donarà una pinzellada sobre l’industrial catalanista Joan Casas, que féu l’encàrrec de la casa; seguidament Jordi Falgàs parlarà sobre l’arquitecte i la seva obra unint tradició i modernitat; en darrer lloc, Joaquim Nadal farà una aportació sobre la revalorització del llegat de Masó. La Jornada està organitzada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols- a través del Museu d’Història, l’Escola Massana, la Fundació Rafael Masó i l’Institut de Recerca de Patrimoni Cultural. Hi col.laboren també la Comunitat de Propietaris de la Urbanització Urcatusa i la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya.

El programa complet és el següent:

10.00 h. Visita a la Casa Masó de S’Agaró
11.00 h. Visita a la Casa Casas i inici de la Jornada
11.45 h. Benvinguda de l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Joan Alfons Albó, i del director general de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig.
12.00 h. Jordi Falgàs, director de la Casa Rafael Masó: “Rafael Masó, tradició i modernitat en l’arquitectura noucentista”.
12.45 h. Francesc Aicart, Arqueòleg: ”La casa Casas, símbol d’una nissaga”
13.30 h. Joaquim Nadal, director de l’Institut de Recerca en Patrimoni Cultural de Catalunya: “El Llegat de Masó i la seva revalorització”.

Més informació sobre el seminari de ceràmica negra.

Les dues microreserves marines per preservar els fons i la biodiversitat al litoral ganxó estan pendents del vistiplau de les direccions generals de Medi Natural i Pesca de la Generalitat, adscrites al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. El projecte local d’una reserva a la punta de Garbí va néixer el 2007, fins i tot vinculada a la de les illes Formigues, però la crisi va frustrar una iniciativa que hauria depès del pressupost del Ministeri de Medi Ambient.
El 2012, el govern local va donar un nou enfocament a la idea i va plantejar a Costes assumir la gestió de dues zones marines per al bioconeixement. Les dimensions són molt més reduïdes: 14,71 hectàrees de mirall d’aigua a llevant (cala Ametller) i 23,74 més a ponent (cala Vigatà i Port Salvi). I Costes no hi veu problemes perquè, a més, són part del litoral protegit en la Xarxa Natura 2000.
Tot i així, el consistori ha negociat aquesta setmana el vistiplau de Medi Natural i estan pendents del parer de Pesca, malgrat el consens de la confraria local. Els dos informes favorables són necessaris perquè Costes tramiti una primera autorització d’ús per a quatre anys prorrogable. En el cas que calgués abalisar, hi hauria l’opció d’ estendre el permís a la modalitat de concessió.
L’alcalde, Joan Alfons Albó, explica que les Zones Marítimes per al Bioconeixement estaran regides per un pla de gestió i una comissió amb pescadors, submarinistes i el sector nàutic. La vigilància s’assumiria des del municipi.

Font: El Punt-Avui

Els socialistes guixolencs van presentar ahir a la tarda a la Plaça Salvador Espriu la llista amb què es presentaran a les eleccions municipals del 24 de maig. La candidatura és una mescla d’experiència i joventut, amb per persones que hi participen per primera vegada i d’altres d’àmplia trajectòria política.

La del PSC és una candidatura “compromesa en demostrar que una altra ciutat és possible” i que vol aportar noves idees sobre com entendre i fer la política local per millorar i donar més valor a la ciutat d’avui. Una candidatura que també planteja “noves formes de gestió pública per avançar després de la crisi viscuda els darrers anys, que ha deixat moltes persones en situacions socials i laborals insostenibles i que ha reforçat la falta d’oportunitats dels guixolencs”.

El PSC ofereix “un equip divers i obert al diàleg que entén Sant Feliu de Guíxols com un tot i on tothom ha de gaudir de les mateixes oportunitats, sigui quin sigui el seu barri de residència o la seva situació familiar o social”.

La candidatura pretén innovar en l’administració local, amb una política de servei a la ciutadania, amb proximitat, transparència i amb la coresponsabilitat dels veïns. “Entenem que la política ha de ser la suma de les millors idees i les millors decisions i que beneficiïn a la majoria i no només a uns quants”, apunten.

“El socialisme guixolenc ha lluitat, lluita i lluitarà per realitzar un horitzó ciutadà molt més just i equitatiu, on s’impulsi el progrés de la ciutat i on ningú sigui exclòs”. Aposten, per tant, per una igualtat d’oportunitats real. “El Guixols 2025 serà així amb el treball i la voluntat dels ganxons”, conclouen.

Aprofitant Sant Jordi, un munt d’autors d’arreu de les contrades catalanes aprofiten per treure al mercat i promocionar les seves recents creacions literàries. I els autors de Sant Feliu o amb vincles a la nostra ciutat no en són cap excepció. Per això, posem a disposició vostra alguns títols i una breu ressenya de les novetats literàries d’autoria ganxona que podreu trobar a les parades de Sant Jordi o llibreries.

La mainadera d’Eugène Bourmont
XXVI Premi Literari Vila d’Ascó
Esther Blanco Ribot

La prosa detallista i el rigor històric al servei d’una revolució gairebé obligada defineixen La mainadera d’Eugène Bourmont: una mirada fresca al Trienni Liberal, rerefons de la quotidianitat d’una família burgesa de Blanes. Els tràngols d’un industrial, les intrigues de la seva dona, les misèries de les minyones i sobretot les peripècies de la mainadera, s’entortolliguen amb les històries de vilatans i forasters, particularment amb les d’un capità francès, un dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Esther Blanco Ribot (Girona, 1968), professora d’Història de l’Art i d’Història de Batxibac, arriba al món de la literatura el 2011, de la mà de diversos premis de narrativa curta que la decideixen a perseverar en l’escriptura. La seva primera novel·la, ambientada en el Renaixement italià, Mals hàbits, guanya el I Premi Gregal de Novel·la Històrica l’any 2012. La mainadera d’Eugène Bourmont, guanyadora del XXVI Premi Vila d’Ascó, ens acosta al Trienni Liberal (1820-23).

Els morts no parlen
Miquel Aguirre

En Quimet és un prejubilat de Banyoles que passa el dia a l’hort, esperant que la dona arribi a casa després de la feina, i al bar perdent el temps amb el cosí, un pocavergonya carregat de deutes amb tot el poble. Quan un matí troba un cadàver a l’hort, el cosí l’enreda per amagar el cos i simular un segrest per treure-li uns milions a la família del mort, uns cacics de la zona amb fama de tenir negocis il·legals.
En un escenari rural envoltat de granges, camps de conreu i fàbriques abandonades, uns personatges grotescs planegen un cop que els ha de solucionar la vida. Però entre perdedors mai res no surt com esperen i les complicacions inesperades els porten a l’enviliment i a la confrontació. Mentrestant, la dona del Quimet encara no ha tornat de la feina.

Miquel Aguirre Oliveras (Banyoles, 1964) és escriptor i periodista. Com a narrador té publicades dues altres novel·les: Després del Tro (Proa, 2000) i La Cortina de Saca (Col·lecció Gabriel Ferrater dels Serveis de Publicacions de l’UAB, 2012). Ha estat guionista del programa Sota Mínims de Ràdio Girona-Cadena Ser. Com a articulista ha col·laborat amb El Punt, la Revista de Banyoles i el diari Ara. Actualment viu a Sant Feliu.

El Navegante Ilustrado
Nemesio Noreña

Una nova aventura, la cinquena, del detectiu privat John McKay.
Aquest cop, com si es tractés d’un esforçat cavaller caminant,  s’haurà d’enfrontar a tot tipus de perills i paranys i a un enemic poderós.
Amb el seu enginy i instint intentarà sortir triomfant de la contesa, comptant amb l’ajut dels seus inestimables i inseparables escuders. No hi ha somnis impossibles, només ments tancades i porugues.

Instintos
José M. Ortega Melero

Tercera novel·la de l’escriptor ganxó, publicada el gener de 2015.
Quan els instints ens guien, la raó s’oculta en algun indret del nostre interior.

Un professor de secundària torna a Sant Feliu de Guíxols, la seva ciutat natal, per impartir classes a l’institut de la població. Després de l’aparició del cadàver d’una alumna del centre, brutalment assassinada la vesprada de l’inici del curs escolar, la felicitat d’en Damián Parera es veurà alterada quan en Toni Mas, inspector dels Mossos d’Esquadra, centri la recerca en ell i tregui a la llum l’estranya dimissió del seu anterior treball a Tarragona.
Damián haurà de lluitar contra els creixents dubtes de la policia pel seu passat, mentre un assassí en sèrie, invisible i imparable, deslliga el seu sadisme i sembra el pànic per la localitat. Els instints del criminal es desencadenen i els carrers quedaran tenyits de sang…

El Cas Pujol, reflexions sobre el terreny
Premi Ciutat de Barcelona 2014
Toni Sala

El cas Pujol va esclatar el 25 de juliol del 2014, quan l’expresident de la Generalitat va confessar que des de feia dècades la seva família tenia una fortuna a Andorra per la qual no havia tributat mai. Quatre dies després, Toni Sala va penjar al seu blog la primera d’una sèrie d’actualitzacions ocasionals en què s’enfrontava a la notícia i es plantejava algunes de les implicacions més greus que se’n deriven. Aquest volum, que recull i completa totes les actualitzacions que Sala va escriure durant un parell de mesos, és una reflexió obligada sobre el poder i la cultura, sobre les impostures de la política i sobre la realitat i els miratges del país. Una invitació urgent a compartir la intel·ligència i a exercir-la, amb lucidesa, des del coratge de l’honestedat.
Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) va guanyar el premi Documenta amb el seu primer llibre de contes, Entomologia (1997). Amb Pere Marín (1998) es va estrenar en la novel·la. Amb els contes de Bones notícies (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella. Petita crònica d’un professor a secundària (2001) va donar-lo a conèixer al gran públic. Amb Goril·la blanc (2002) va introduir-se en el gènere de l’autobiografia. A Un relat de la nova immigració africana (2003) va narrar les aventures d’un gambià a Catalunya. La novel·la Rodalies (2004) li va valer el premi Sant Joan i el Nacional de Literatura. A Quatre dies a l’Àfrica (2005) va relatar un viatge al cor del continent africà. Amb Comelade, Casasses, Perejaume (2006) va perfilar tres personatges singulars de la cultura catalana actual, i amb Autoestop (2007) va oferir el retrat minuciós dels paisatges i la gent de Catalunya. Marina (2010) parteix d’un intent de reviure el paisatge físic i humà de l’adolescència. L’any 2012 va publicar, simultàniament, els assaigs de Notes sobre literatura i les dues narracions de Provisionalitat. Els nois (2014) va inaugurar el catàleg de L’Altra Editorial i El cas Pujol (2014), Premi Ciutat de Barcelona 2014, va estrenar la línia d’assaig.

Tots els camins duen a Roma
Agustí Calvet “Gaziel”
Reedició

Poc després de tornar de l’exili, Agustí Calvet, ‘Gaziel’, va escriure unes memòries que són, més que mai, un punt de referència literari i històric. Tots els camins dues a Roma recreen un temps ja definitivament perdut, el món que s’ensorra amb la Gran Guerra del 1914. El llibre s’obre amb la bomba del Liceu, fa una visió de la guerra de Cuba, rememora el seu pas pel col·legi dels jesuïtes, l’enterrament de Verdaguer com un fenomen popular únic, el creixement de Barcelona, els seus estudis universitaris i la vocació de periodista, la fugida a París, un viatge per Andalusia i el nord d’Àfrica, la dissecció del Madrid de l’època, el testimoni de la Setmana Tràgica, una gran aventura amorosa a París i finalment l’esclat de la Guerra Gran quan Gaziel tenia 27 anys. L’obra, ameníssima i amb apunts humorístics, acumula grans idees i reflexions sobre la condició humana, sotmesa al destí, que la transformen en una inoblidable autobiografia moral.

La Barcelona de ayer, Estampas y crónicas (1919-1933)
Agustí Calvet, Gaziel

Antologia de cròniques de Gaziel sobre la ciutat de Barcelona, publicades a La Vanguardia entre 1919 i 1933, i que el mateix autor va escollir per a una publicació futura que va quedar inèdita durant la seva vida. Una joia literària, un viatge en el temps i una crònica dels canvis que van situar Barcelona al mapa de les grans metròpolis europees.

Agustí Calvet, conegut com ‘Gaziel’ (Sant Feliu de Guíxols, 1887 – Barcelona, 1964). Periodista i escriptor, és director de La Vanguardia entre 1920 i 1936. Durant aquest període, es converteix en el periodista polític més admirat i en líder d’opinió de la burgesia liberal catalana. Exiliat durant la guerra, retorna el 1940, però ha de deixar d’exercir la seva professió. S’instal·la a Madrid i escriu llibres de memòries i de viatges que obtenen un remarcable èxit de crítica i de públic, entre els quals destaca Tots els camins duen a Roma. Història d’un destí (1958). El 1959 s’estableix definitivament a Barcelona, on escriu el gruix de la seva obra en català. Pòstumament surt publicada la seva obra inèdita i, el 1971, apareix a París Història de “La Vanguardia” (1884-1936). És considerat el primer periodista “modern” d’Espanya i el primer a donar una òptica internacional als seus escrits. Gaziel és, juntament amb Josep Pla o Eugeni Xammar, un dels grans noms del cànon periodístic català.

Viatge enlloc . Un camí d’adaptació als canvis
Carme Lafay

2014. Un any memorable en la història de Tur, ciutat on viu la protagonista. Un dia, en tornar de la feina, el món de la Laia Puig es capgira, marcant l’inici d’un viatge que la durà a visitar espais estranys on l’esperen situacions insòlites que haurà de saber gestionar.

Quan tot trontolla queda l’individu, aquest ésser solitari que treu la força del seu magatzem interior. És el moment de rescatar-ne els valors, la curiositat, el caràcter emprenedor i optimista, els ideals i tots els bens que s’han anat adquirint al llarg dels anys.

Malgrat la seva filosofia de fons, Viatge enlloc és una obra entretinguda i sovint divertida, que indueix el somriure i estimula l’interès pel coneixement d’un mateix.

Què hauria fet vostè si fos la Laia Puig?

Aquestes són les coalicions i partits que concorreran, a casa nostra, en els comicis municipals que es celebraran el 24 de maig. Els noms van per ordre d’importància segons la posició que ocupen.

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-ACORD MUNICIPAL (ERC-AM)

JORDI VILÀ I VILÀ
JOSEP RAMON LLOBET I POAL
GEORGINA LINARES I ALBERTÍ
ALBERT POLO I MIRET
NEUS PATÓN I MONAGO
MIQUEL SELLARÈS I PERELLÓ
MARTÍ VIÑALS I ROSELL
ANNA SERRA I MANZANO
XAVIER GORRO I GUERRERO
GEMMA ARNAU I BATALLER
JOSEP MARIA GIRONÈS I PRAT
MARC BENGUEREL I SOLER
ESTHER MESEGUER I BORDAS
JOAN VERA I ESTEVE
MARIA DEL PILAR ARBUNIÉS I POU
JOAN REYNÉ I PALAHÍ
ZOUHIR EL HAICHAR EL YAZNASNI
BERTA SAGUÉ I GARRETA
CRISTINA RIBERA I SOLER
ROSA MARIA RIGAU I ANDREU
CARLES BENGUEREL I SOLER

Suplents

ALBERT DUBÉ I SÀEZ
MONTSE PASTOR I ROSELL
JOSEP MARIA FARRÉS I RENAU
JOSEP MARIA NUEDA I RUIZ
MARIA CONCHILLO PALAHÍ
JOSEP MIQUEL FERNÀNDEZ I CRIADO
EMMA PORTAS I JUAN
MANEL GORRO I DEL TORO
FRANCESC XAVIER MARTÍ I MANSILLA
SUSANA MAS ELLIS

AVANCEM-MES, MOVIMENT D’ESQUERRES (AVANCEM-MES)

PERE ALBÓ MARLÈS
JÚLIA VENDRELL AMATE
JOSEP ALBERTI CORTÉS
ROBERT SANCHEZ
MONTSERRAT PRATS DEVANT
PEDRO MORENO JIMÉNEZ
EVA SERRATS LUYTS
FRANCISCO JAVIER MONTFORT ANGLÈS
MARC MAYOR MÓNAGO
MARIA SOUSA POZA
ANTONIO GARCÍA ESPINAR
FRANCESC XAVIER DE BLAS LORONZO
ANNA BIGAS GARCIA
JOSÉ MARTÍN VIVES ABRIL
ROSER PLA GIRIBERT CASADEMUNT
PATRICIA REDONDO LÓPEZ
JORGE AGUADO NAVARRO
MONTSERRAT ÁGUILA RAMÍREZ
EDUARDO RAMÓN GARCÍA DE LA CERDA
NÚRIA ASTOR ADRIÀ
ANTONI JUANALS ROMAN

Suplents

JOSÉ MARÍA SÁNCHEZ NAVÍO
SANDRA BLANCO RABASEDAS
MARÍA ISABEL FERNÁNDEZ MARTÍNEZ
CARLOS ANTONIO SANZ NAVALÓN
MARÍA BELÉN GIMÉNEZ-CORAL JIMÉNEZ
JORDI GRAU ROCA

CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR-POBLE ACTIU (CUP-PA)

MARIA ELENA DELGADO CAPARROS
ANDREU FERRER FELEZ
ANIOL NEGRE ALBERTI
BEGOÑA SANCHEZ GARCIA-NIETO
JUAN FERNANDEZ RIBAS
ROSA MARIA SALGAS CASTAÑO
MIRIAM MARTINEZ BENET
ABDENBI HAMOUDAN
ANDREU LEON MADRENAS
PERE PUIG BARRAGAN
MARIA ROSA PUJOL SOLER
AINA VERA LORENZO
PABLO VALLS CAÑELLAS
LUIS MIGUEL GONZALEZ CISTERNAS
XAVIER FERRER FELIU
MANUELA MORENO DOMINGUEZ
SANTIAGO GARCIA GRUARTMONER
DAVID TAULER TRASSIERRA
AGUSTIN SEGURA PERELLON
RAMONA VILALTA VILALTA
ANTONI PAU STRUBELL TRUETA (Independent)

Suplents

RICARDO RUBERT DIAZ
FRANCISCA RODRIGUEZ MORENO
ANGELA RUBIO GONZALEZ
GUILLEM MOLINE GUELL
JAVIER NAVARRO MARTINEZ

TOTS PER SANT FELIU (TSF)

CARLES MOTAS LÓPEZ
JOSEP SABALLS BALMAÑA
SÍLVIA ROMERO QUESADA
JOSEFINA COSP IGLESIAS
LAURA AIGUAVIVA CARRERAS
DAVID (ULI) OLIVERAS SALA
MANUEL ORTEGA REYES
MARÍA DOLORES FERNÁNDEZ MARTÍNEZ
LAURA BARRERA LÓPEZ
OTÍLIA RIBERA CANALETA
ROSÓ FELIU HEREU
EVA CUMÍ BOU
JUDIT SERRANO GARCIA
XAVIER MARTORELL HORTA
MANUEL MATÍAS MARTÍNEZ
SÒNIA BARTUMEU TITOS
ROSA YDALIA CRUZ MORENO
ALEXANDRA DALMAU MORENO
HIPÓLITO (POLI) BRAVO GUTIÉRREZ
SEBASTIÁN MARTOS GAITAN
CARLES XARGAY SAURI

Suplents

ANA REMEDIOS MARTIN CAÑADAS
DOLORES IBÁNEZ RODRÍGUEZ
MANUEL CÓRDOBA REINA
MARGARIDA ALBERTÍ MARTIN
TERESA MARIA GUERRERO TELLO
MARIA FE LARRAGAY RAMOS
ROMAN COROMINAS COMAS
ESPERANZA GONZÁLEZ ÁLVARO
JUAN SAGUÉ XARGAY
PERE ARARÁ PLANELLAS

CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU)

JOAN ALFONS ALBÓ ALBERTI
DOLORES LIGERO RUIZ
TOMÀS PLA PON
M. MAGDALENA (MAGDA) LUPIÁÑEZ SOLER
EMILI VILERT PIBERNAT
FRANCISCO CARDENAS TOSCANO
MARIA CARMEN QUERO CAMPASOL
JOAQUIM CLARA ESTAÑOL
MARIA ANGELES BRETONES BAENA
MARC FRANQUESA REIXACH
JOAN LLUÍS BRUSI MOLINAS
MARIA MERCÈ SANTIAGO SEGURA
SANTIAGO FARRÉ SOLER
MONTSERRAT GÓMEZ PÉREZ
ALFRED PINYOL I MAURESO
LLUÍS VÁZQUEZ GIRONÈS
MIREIA ESTRAGUÉS DE TENA
JOSE MARIA MENESES GONZÁLEZ
MIREIA PLAJA BORRELL
ENCARNA MAS MASÓ
VÍCTOR PASCUAL CASAS

Suplents

ANTONIO ARTACHO CORDÓN

TOTS UNITS GANXONS (TUG)

JOSE ANTONIO RODRIGUEZ LOPEZ
AURELIO JESUS GARVIN GONZALEZ
MONICA SANCHEZ MARTIN
SANDRA VIRTUDES PEREZ SERRANO
GISELA TENEDOR RUIZ
JUAN MUÑOZ CUTILLAS
LUCIA VICTORIA QUIROS ROJO
SILVIA GONZALEZ BELTRAN
LAURA CASADO GUISADO
FRANSCISCO ORTELLS ABUYE
JAVIER BELLOSO AMOR
ANTONIO GONZALEZ EXPOSITO
ANA MARIA LOPEZ ANTEQUERA
ANDRES GARCIA GOMEZ
VICTORIA ALEJANDRA SALANOVA WELTERS
MARIA CARMEN VERDEJO GARCIA
CHAKER FANKOUCH ZOHRI
PIEDAD FERNANDEZ CRUZ
CARMEN RODRIGUEZ CARBALLO
JUAN MOYA LOPEZ
JOSEFA GARCIA GARCIA

GUÍXOLS DES DEL CARRER-ENTESA (GdC-E)

JORDI LLOVERAS AVELLI
JULIÀ CASTELLÓ JANÓ
LAURA AGÜERA RIERA
MARIA ANGELES COMAS CATARINEU
SALVADOR SANCHEZ ARDID
ANA GRANOLLERAS CASTELLO
MARIA NIEVES MERLOS SORIANO
MARIA TERESA DALMAU BENET
MANUEL MUÑIZ CUSTARDOY
PEDRO ORTEGA GONZALEZ
ROSA MALLORQUÍ GRUART
MARIA TERESA SABATE GRAU
TREVOR GLENN SKINNER
JUANA VALLS ANDREU
MANUEL MARZO MARTINEZ
MARIA LUISA SALES FORN
MARIA CARMEN FRAILE DEULOFEU
LAURA MARIN MUÑOZ
MANUEL AGÜERA MUÑOZ
JESÚS FERNANDEZ BORT
PERE PUJOL PASSARIUS

Suplents

AMALIA CASTELLÓ JANO
ANGEL JIMENEZ NAVARRO
GUILLERMO CABELLO COSANO
MARIA CARMEN CAPILLA BOLIVAR
VIRGINIA CARRANZA RODA

PARTIT POPULAR DE CATALUNYA / PARTIDO POPULAR DE CATALUÑA (PP)

ABRAHAM ALBERTO RODRIGUEZ REQUENA
MARIA PILAR QUESADA POLO
ELENA CUENCA TORRES
IBAN PARRA SEVILLA
ESTER HERRERA GUTIERREZ
LORENZO LOPEZ HERRERA
EMILIO JOSE GONZALEZ CAMPOY
ROSARIO CALDERON KUCENA
JUAN JOSE RAMOS MARTIN
RAMIRO GONZALEZ GONZALEZ
JULIO SANCHO LLOPES
RAFAEL DAVID LEON GIMENEZ
INGRID GISELA BERNAL ARANGUREN
MARIA CARMEN RODRIGUEZ REQUENA
ROBERTO CAMACHO CALVO
ISABEL CHUECOS GUILLEN
CELIA SANCHEZ RUIZ
ANTONIO RODRIGUEZ REQUENA
MANUEL REQUENA RODERO
MARIA DEL CARMEN REQUENA RODERO
RICARDO TORREGROSA BENITO

Partit dels Socialistes de Catalunya- Candidatura de Progrés (PSC)

JOSEP MELCIOR MUÑOZ AYATS
SALVADOR CALABUIG SERRA
LAURA SERRANO GALVEZ
RAÜL JIMENEZ AICART (Independent)
MARIA CARMEN HIDALGO GALVEZ
ARCADIO MORENO MONTES
ALFONSO MARTINEZ DOMENECH
MÓNICA SANTIAGO GARCÍA
ADRIÀ MASBERNAT MARTINEZ (Independent)
CARMEN* FELIP SISO (Independent)
TARIQ SELLAME HAFSI
ENCARNA CAPARROS GUEVARA
ARTURO VERA RUIZ
ANTONI ESCOBAR VALLE
SILVIA GALVEZ ESCOBAR
FERNANDO JAVIER IZE FALKE
JOAQUIN VIÑAS CAÑADAS
MONTSERRAT AYATS SOCORRO
MONTSERRAT ILLA VILÀ
ESTHER MARTINEZ MORENO
FRANCESC BAÑERAS CARRERAS

Suplents

FRANCISCO GALVEZ PEREZ
CARMEN DAUSÀ RONDÓS
SANTIAGO GUTIERREZ FUENTES

El proper dissabte 25 d’abril a les 10 de la nit tindrà lloc, a la Sala Las Vegas de la nostra ciutat, un ball de Sant Jordi per tal d’apadrinar aquest repte esportiu i solidari que pretén recaptar fons a favor de la Fundació Esclerosi Múltiple i l’Associació Catalana d’Afectats per la Fibromiàlgia.

El repte consisteix en intentar ascendir tots els cims catalans de més de 3000 metres en menys de 24 hores, sense parar. Un repte que va sorgir “en una nit de festa amb alguna cervesa de més”, segons els organitzadors, i que a poc a poc van poder anar perfilant. Poc després va sorgir la idea que fos un repte solidari, amb la idea que cadascun dels 14 cims a pujar tingui un padrí que faci una donació per la causa solidària.

Els components que participaran en el repte són Quico Amador i Jordi Palet, del club Matxacuca, assistits per una colla de voluntaris.

La llista de les muntanyes proposades per al repte és la següent:
La Pica d’Estats (3143), Punta Gabarró (3115), Canalbona (3004), Pic Verdaguer (3131), Montcalm (3077), Pic del Cap de la Coma de Riufred (3044), Pic Sotllo (3085), Besiberri Nord (3014), Besiberri Mig Nord (3002), Besiberri Mig Sud (3003), Besiberri Sud (3030), Comaloforno (3033), Pic Celestin Passet (3002) i Punta Alta (3014).

Aquesta serà la llista definitiva, que s’haurà de dividir en tres ascensions o grups, els de la Pica d’*Estats, els de Besiberri i el de la Punta Alta. El trasllat des d’Àreu a l’embassament de Caballers el realitzaran en cotxe i el temps no es detindrà en cap moment.

La data està per concretar, tot i que probablement serà entre juliol i agost, ja que els escaladors necessiten tenir el màxim d’hores de llum solar.

Per saber més sobre aquest repte, podeu entrar a la pàgina de facebook oberta amb aquesta finalitat solidària, que de moment ja té més de 700 “m’agrada“. També podeu fer  donatius.

L’esclerosi múltiple és una malaltia neurològica crònica que afecta el sistema nerviós central. Les fibres nervioses estan envoltades i protegides per la mielina, una substància composta per proteïnes i greixos, que facilita la transmissió dels impulsos nerviosos.
L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmunitària. El sistema immunitari, que normalment ens protegeix de les malalties, reacciona contra la mielina del sistema nerviós central. Si la mielina és destruïda o malmesa, la comunicació neuronal es retarda o s’interromp i apareixen els símptomes, entre els quals hi ha la fatiga, la debilitat, trastorns visuals i problemes d’equilibri.
L’esclerosi múltiple és la segona causa de discapacitat neurològica en persones d’entre 20 i 40 anys i un 70% dels afectats són dones. Es calcula que a Catalunya hi ha 7.000 afectats per la malaltia.
Es desconeix què origina l’esclerosi múltiple, però els investigadors creuen que la causa podria estar relacionada amb la interacció de diferents factors genètics i ambientals. No es tracta de cap malaltia contagiosa, ni hereditària ni mortal. La seva evolució és diferent en cada persona i hi ha diferents tipus d’esclerosi múltiple.

Fibromiàlgia significa dolor en els músculs i en el teixit fibrós (lligaments i tendons) i es caracteritza per dolor musculoesquelétic generalitzat i sensació dolorosa a la pressió en uns punts específics. Aquest dolor s’assembla a l’originat en les articulacions però no és una malaltia articular.
En termes generals podem dir que la fibromiàlgia consisteix en una anormalitat en la percepció del dolor, de manera que es perceben com a dolorosos estímuls que habitualment no ho són. A més del dolor, pot ocasionar rigidesa generalitzada, sobretot en aixecar-se als matins, i sensació d’inflamació en mans i peus. També poden notar-se formiguejos poc definits que afecten de forma difusa sobretot a les mans.
No es coneix la causa d’aquesta alteració, però es pensa que hi ha molts factors implicats. Hi ha persones que desenvolupen la malaltia sense causa aparent i en unes altres comença després de processos identificables com pot ser una infecció bacteriana o viral, un accident d’automòbil o en altres casos apareix després que una altra malaltia coneguda limiti la qualitat de vida (artritis reumatoide, lupus …)
La fibromiàlgia es reconeix com una síndrome i no té curació definitiva. L’objectiu del tractament és millorar el dolor i tractar els símptomes acompanyants, per aconseguir una gran millora en la qualitat de vida.

Els ganxons van guanyar diumenge l’Escola de Salou en el segon partit de play-off i se les hauran amb la Rubinenca en la final del Campionat de Catalunya de Preferent.

GUIXOLENC “A” 6.5 ESCOLA SALOU 3.5

Varen puntuar en Joaquim Fons, en Nicolás Lecha, en Jordi Bigas, en Jordi Ribera, en Ricard Caballero i l’Albert Sureda guanyant i en Josep Antoni González fent taules.
Els tarragonins venien amb ganes de guanyar, però amb dos jugadors menys als primers taulers, per així ser superiors en la resta, que eren els titulars. La jugada, però, els va sortir malament i els ganxons van aconseguir encara guanyar per més diferència. Ara, la història truca a la porta del Guixolenc, si el dia 3 de maig guanyen a la Rubinenca, seran campions de Catalunya de Preferent.

CAMPIONAT COMARCAL ESCOLAR

El passat dissabte es va jugar la segona i última jornada del Campionat Comarcal Escolar; a les categories inferiors van dominar els alumnes de l’Escola d’Escacs Costa Brava, però a les superiors van ser els de l’Escola d’Escacs Baix Empordà els guanyadors. La classificació final va ser: a sots 8 campió en Daniel Romero amb 4.5 punts, segona la Carolina Salgado amb 3.5 punts, tots dos del Platja d’Aro; a sots 10 campió en Thomas Weber amb 4 punts, del Platja d’Aro, segon en Sergi Cáceres amb 3 punts, del Guixolenc; a sots 12 campió en Tomás Rodríguez amb 3 punts, segon l’Artur Roca amb tres punts, tots dos del Guixolenc i a sots 14 campió l’Albert Ros amb 4 punts, del Guixolenc; segon en Daniel Essabah amb 4 punts, del Platja d’Aro.

Aquest divendres la CUP va exposar a la Casa Irla la seva candidatura de cara a les properes eleccions municipals. Andreu Ferrer, número dos de la llista, va presentar als assistents la nova formació, tot convidant a tothom a formar part de les seves assemblees: “La base de la CUP és que la gent vingui a les assemblees i participi, fer pressió si entrem a l’Ajuntament i poder incidir”. Ferrer va justificar l’arrencada d’aquest projecte en el que va qualificar com “l’evidència de què la gent està farta de veure com es reparteixen els diners des de l’Ajuntament”. Hi ha una bretxa, segons va expressar, que “s’eixampla a mesura que ens allunyem de la primera línia de mar”.
Oscar Simón, número vuit a la llista per Barcelona, va participar a l’acte per donar suport a la candidatura ganxona. En el seu discurs va defensar la seva adhesió a les CUP com una manera de “passar de la protesta a la proposta”. Simón va mostrar-se crític amb els partits que aixequen la bandera de la transparència sense més propòsit que el de fer campanya: “amb això no n’hi ha prou, la transparència no ho arregla tot si no pots canviar les estructures”. Simón va tancar el seu discurs defensant les estructures del seu partit: “ser de la CUP no depèn d’un carnet, vol dir treballar a les AMPES, associacions excursionistes, d’esport,… I des del municipalisme es pot fer un país ben diferent”.
La resta de l’esdeveniment va consistir en fer una petita pinzellada dels punts clau que conformen el programa de la CUP (Joventut, problemes socials, habitatge i feina). Aniol Negre, número tres, va parlar de la joventut i va proposar la creació d’un ateneu popular per fer front a les mancances tant d’espais públics com per augmentar i dinamitzar espais pels joves. Andreu Ferrer va parlar de l’habitatge, i en primer lloc va oferir tot el suport del partit a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Va instar a l’Ajuntament a que complís la llei de l’habitatge, segons ell, “signada però sense posar-hi cap mena d’esforç”. Ferrer va fer una crítica directa a l’Ajuntament acusant-lo de tenir simpaties amb Adigsa i Incasol, i de “permetre que aquestes empreses s’aprofitin dels pocs recursos de la gent per endossar-los lloguers en aparença barats i que amaguen despeses ocultes”.
Seguint amb un to de protesta, Abdenabi Hamoudan va pronunciar un discurs queixant-se de la dificultat que tenen els immigrants per poder assolir la nacionalitat i va acusar Espanya de no aplicar la llei i de depreciar a les persones que vénen de fora. Tot i no tenir la nacionalitat, Hamoudan figura a la llista de la CUP com a número vuit.
Joan Fernández, el número cinc, va parlar de treball, tot destacant la precària situació de Sant Feliu pels parats i l’elevada taxa d’atur juvenil. Es van proposar mesures com la de municipalitzar serveis, per d’aquesta manera “millorar les condicions dels treballadors”.
Elena Delgado, proposada en consens per l’assemblea, va qualificar la situació actual d’insostenible. Va parlar de la seva pròpia situació, dificultosa en alguns moments. “Molts dels que estem aquí fa uns anys hauríem dit que érem classe mitjana. Ara ja no ho podem dir”. Va admetre que havia entrat a la CUP després de veure que “la política no està feta per les persones, sinó per uns quants. Ho hem de canviar pels nostres fills”. Delgado va llençar consignes clares: transparència, polítiques socials, voluntat política per canviar les coses, i treballar molt i des de baix.

Adrià Canimas, Ignasi Riuró, David Coma i Toti Bes (Ciutat de Girona-Club Esquí Girona) van establir en nou hores i set minuts el rècord del món de velocitat de l’Oxfam Intermón Trailwalker, la cinquena edició de la qual es va fer el cap de setmana amb més de 2.000 corredors de 356 equips a la línia de sortida d’Olot.

“No l’havíem preparat gaire: la tirada més llarga que havíem fet eren 30 quilòmetres. Però els quatre venim de la muntanya, tenim experiència en curses de 100 quilòmetres i molt desnivell i ens ha sorprès la duresa de la cursa”, deia Toti Bes a Sant Feliu de Guíxols, a banda de destacava les característiques de la prova amb la qual ja s’han recaptat 770.000 euros per als més de 400 projectes solidaris que té l’ONG al món: “Té molt mèrit la gent que l’acaba, encara que sigui caminant. El coco és molt important: és un repte més dur del que ens pensàvem, faltaven cinc quilòmetres i encara no teníem clar que l’acabaríem”, deia el gironí, que valorava, també, el caràcter solidari que requereix la cursa entre l’equip: “Tots quatre hem tingut alguna crisi en algun moment i és molt important saber gestionar-les i ajudar-nos entre nosaltres, que també és una mica el caràcter solidari de la cursa.” I Bes afegia: “La gent potser no li dóna el mèrit que es mereix en l’aspecte esportiu i que sí que té en l’aspecte solidari. Molta gent que es proposa reptes i proves d’un altre nivell s’haurien de començar a plantejar venir a fer-la.”

Abans de la sortida, Elena Rodríguez, responsable de l’organització, mostrava la satisfacció per la consolidació de la Trailwalker: “Estem superant els 760.000 euros i seguirà creixent fins al 20 de juny, quan farem l’edició de Madrid. Per a Oxfam Intermón és una de les activitats amb què aconseguim més recaptació i amb què més involucrem la població per l’esforç que fan els equips i els seus entorns familiars i d’amics.”

Font: L’Esportiu

Toni Sala, juntament amb Màrius Sampere, ha estat guardonat amb el Premi de la Crítica, segons que ha anunciat l’Associació Espanyola de Crítics Literaris. L’escriptor d’origen ganxó ha estat reconegut per la novel·la Els nois, una reflexió sobre els límits de la vida i la identitat.

Els Premis de la Crítica són uns guardons que atorga l’Associació Espanyola de Crítics Literaris des de 1956. La modalitat en llengua catalana es convoca anualment des del 78 i la secció de crítica de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana en coordina el jurat i la difusió. Enguany, el jurat en llengua catalana ha estat format per Anna Ballbona, Àlex Broch, Anna Maria Gil, Jordi Nopca i Lluïsa Julià.

El palmarès d’aquest premi reuneix bona part dels principals noms de la narrativa i poesia actuals.

Aquí podeu veure una crítica sobre Els nois de Toni Sala.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s’ha vestit d’història. La mostra de mobiliari d’aula, orles de diverses promocions, fotografies i fitxes d’alumnes s’ha exposat al Pati, presidit per material d’escola ja obsolet però segurament recordat amb enyorança, o potser amb l’estranyesa del temps que ho transforma tot en vell; ara són, a ulls joves, andròmines antiquades i bastant incòmodes. Escriptoris de dos seients encaixonats, d’aquells de color del vernís marró i d’olor a tinta d’estilogràfica.
No només material, també hi trobem records inesborrables i fixats en orles on s’hi troben professors històrics de l’ Institut, alguns d’ells esborrats per la petja del temps. Els ex-alumnes miraven de trobar-s’hi, i el jovent s’ho mirava amb enveja. Ells també volen orles, per poder-se-les guaitar al cap de trenta anys i comparar edats i xafardejar, i preguntar-se “i aquest on el tenim?”
Al costat d’una de les columnes del pati hi ha un quadre que mostra una línia temporal que arrenca des del naixement de l’ institut, any mil nou-cents seixanta-cinc, fins al curs actual. S’hi pot veure tot d’esdeveniments ocorreguts en tots aquests anys d’històries, audicions, concursos, excursions, records i desitjos. Quasi tots els presents, en major o en menor mesura, hem crescut al Sant Elm, com a professors, com a alumnes o com a treballadors. I encara falten molts anys perquè la memòria dels presents s’esborri en el no res, falta temps fins que tot aquest material d’arxiu s’engreixi amb orles (si és que ressorgeixen, ja que tinc entès que l’alumnat té voluntat de recuperar aquesta tradició), fotografies i material dels i les alumnes d’aquests propers cinquanta anys. O potser no tant, si és que tira endavant el projecte de construcció d’un nou institut a la ronda de ponent.
A més de l’exposició a l’Ajuntament, l’ Institut Sant Elm té una sèrie d’actes previstos durant el mes de maig dirigits a l’alumnat. Durant aquesta setmana l’ Institut ha realitzat diverses activitats extraordinàries a les aules, aprofitant l’avinentesa de la setmana literària. S’han fet activitats en memòria d’autors com Gaziel i Caterina Albert (Víctor Català), s’han llegit poesies, s’han presentat llibres i s’ha convidat a Rebeca Carranco, periodista del País per parlar d’ “el món del periodisme”.

Amb motiu de la passada edició de la Trailwalker, des de Tribuna Ganxona vam voler saber què senten els participants d’aquesta cursa. Son 100 km, des d’Olot a Sant Feliu, per l’antiga via del tren. Un repte que no està a l’abast de tothom. Nosaltres ens vam trobar amb dues ganxones participants a l’edició del 2014, amb l’equip de CE Montclar: l’Anna Maria Cullell i l’Henar Díaz.

Per a l’Anna Maria, no era la primera Trailwaker que feia, ja hi havia participat al 2013 i al 2012 va formar part de l’equip de suport, que acompanya a l’equip amb el cotxe durant el trajecte. Fer l’assistència va ser el que va animar l’Anna, que es va engrescar de seguida a participar. Per a l’Henar, era la primera vegada que participava. Per a ella, veure l’arribada del 2013, l’ambient que es respirava, va ser clau per a animar-se a participar. Amb l’Anna Maria ja es coneixien i va demanar formar part de l’equip amb ella. Però es va trobar l’equip format, i tot i que va intentar formar un equip nou, no va tenir sort en trobar nous adeptes. Quan ja es veia sense poder fer-la, una baixa a l’equip de l’Anna Maria va fer que passés a formar equip al Montclar.

Les dues són esportistes regulars, practiquen tot tipus d’esport i fan caminades. L’Anna Maria està molt acostumada a fer caminades populars, muntanyisme i senderisme. Ja fa uns anys que va a fer el “Camino de Santiago”, cosa que l’ha ajudat amb la preparació de la Trailwalker. En canvi, l’Henar practica una mica de tot: ha fet triatlons, bicicleta, curses populars, s’està iniciant en l’escalada, pàdel,…

Preparar-se per fer 100 km de cop no és fàcil. El seu equip es llevava cada dissabte a les 5 de la matinada, per començar a caminar a les 6. Era la manera que tenien d’aprofitar el dia. Van començar al desembre, però no va ser fins al gener, quan s’hi va afegir l’Henar, que van començar més seriosament. A mesura que s’acostava la data, els entrenaments eren més llargs. El terreny on solien practicar era el tram de la cursa, tot i que mai van arribar a fer els 100 km de cop. De fet, el van fer per trams: Olot – Girona, d’uns 60 km, unes dues o tres setmanes abans de la cursa; i Girona – Sant Feliu, d’us 40 km. Aquest últim el van fer dues vegades, una d’elles de nit. Amb aquests entrenaments, van anar coneixent els seus punts febles i com preparar-se per al dolor. Tot i aquesta preparació, després dels 100 km fa mal tot. L’Anna Maria va destacar que l’entrenament més important no és el físic, sinó el mental.

Quan els vam preguntar per l’alimentació, ens va sorprendre molt que cap de les dues segueixi cap alimentació especial. Simplement mengen molt equilibrat i molta fruita. Durant la cursa, sí que van dur el menjar una mica més planificat, però únicament perquè l’has de dur a sobre.

Van quedar molt satisfetes de la seva cursa, van tardar unes 26 hores, arribant a Sant Feliu a 2/4 d’1 del migdia, més o menys. A la classificació general, van quedar més o menys per la meitat. Tot i que elles expliquen que al ser dos equips que anaven junts (el CEM presentava 2 equips, i van córrer junts), van anar un pèl més lents, perquè cal acomodar-se al ritme de 8 persones i no és fàcil. L’Henar explicava que ja tenien decidit fer el recorregut d’una tirada, sense dormir, però sí que van fer algunes parades més llargues, com a Girona o Cassà.

Per a les dues, el millor de fer la cursa és l’arribada. Per a elles era molt especial, ja que arribaven a casa. Durant l’últim tram, ja van començar a veure cares conegudes que les animaven i, afirmen, que quan et venen a rebre els amics et passen tots els mals.

Però no tot són roses i violes. Per a l’Henar, el tram de Girona a Cassà va ser especialment dur. Va ploure molt, i a ella, tot i anar ben preparada, l’aigua se li va colar per la gorra i va quedar xopa i congelada. A Cassà, on habiliten un punt d’avituallament, va poder canviar-se i assecar-se. Per sort, un cop van tornar a caminar, ja no plovia. Per a l’Anna Maria, el tram més dur va ser de Bescanó a Girona, que és un dels trams més complicats del trajecte. A més, feia molt de vent i volava molt de pol·len, cosa que a ella li va dificultar moltíssim la caminada.

Cap de les dues va repetir l’experiència a la última edició de la Trailwaker. L’Anna Maria explica que 3 vegades ja és molt, i que li faltava una mica de motivació. Entrenar per la cursa implica tota una sèrie de caps de setmana invertits que no pot dedicar a altres coses. L’Henar tenia altres coses en ment, i per la Trailwalker cal dedicar-hi moltes hores, que ella volia dedicar a altres coses. A més, per les dues va ser molt complicat reunir els diners que es necessiten per a participar a la cursa (1.500€ per equip). Van fer una calçotada, una caminada popular, una parada a la rambla, van vendre cava i un munt d’activitats. També van comptar amb donatius de coneguts i amics. Al final, van aconseguir més de 2.000€ per equip. L’Henar destaca que al ser del CEM, tot és més fàcil, ja que ser una associació facilita el fet d’haver d’organitzar activitats. Per aquesta part prèvia, probablement cap de les dues repeteix la cursa.

Tot i això, no descarten repetir un altre any, i recomanen a tothom que pugui que s’animi i la faci, ja que és una experiència molt maca.

Aquesta tarda de dijous, a la sala de conferències del Monestir, a les 8 del vespre, tindrà lloc la presentació d’un llibre útil pensat per a les famílies i cuidadors de malalts de demències i Alzheimer, “Adiós a las mariposas”. Junt amb l’autor, Secundino López, hi assistirà el Secretari d’Universitats i Recerca, Sr. Antoni Castellà

Les demències, i en especial l’Alzheimer, són unes malalties molt esteses que, dissortadament, afecten un nombre important de persones i de les quals no sempre tenim coneixements, eines o recursos per tractar les persones que les pateixen.

Sovint ens preguntem de quina forma podem ajudar, quina és la millor manera de tractar-los, com es pot detectar de forma precoç, quins hàbits podem intentar inculcar en la gent que hi està caient (alimentació saludable, exercici físic…)

El doctor Secundino López, cap de Neurologia de l’hospital Josep Trueta de Girona, ha escrit darrerement el llibre “Adiós a las Mariposas”, i aquesta obra és útil i clara, pensada molt especialment a les famílies i cuidadors, amb explicacions entenedores per a tothom.

Uns minuts escoltant el doctor, o la lectura del seu llibre, posen de manifest que hi ha moltes formes d’ajudar aquestes persones. Des del respecte a la independència del malalt, passant per un coneixement profund de la malaltia, que ens portarà a tractar amb el respecte merescut la persona malalta. De ben segur, a partir dels coneixements adquirits pels propis metges, tindrem com a cuidadors i com a família una forma d’actuar més precisa. La detecció, si pot ser de forma precoç, i el coneixement de com evoluciona la malaltia, poden aportar eines útils per tal de mirar d’alentir el creixement de la demència. Tota experiència és positiva quant a salut.

L’Ajuntament té molt avançat, en espera del vistiplau de Costes, el projecte per allargar els 500 metres de la via ferrada de la cala del Molí, el sistema de cables d’acer, ancoratges i passamans que permet als visitants caminar i grimpar entre penya-segats suspesos a pocs metres sobre el nivell del mar. Els caps de setmana, el recorregut atrau centenars de persones, una demanda que obliga a fer cua i que amenaça de fer morir d’èxit la instal·lació. Per això s’ha dissenyat una ampliació del traçat pels dos extrems –des de la cala Jonca i en direcció cap a Sant Pol– perquè els usuaris disposin d’alternatives i es puguin repartir millor al llarg d’una distància d’un quilòmetre. Però el Grup de Natura Sterna alerta de l’impacte que pot tenir en zones de nidificació d’aus i demana a la Generalitat i el mateix consistori que encarreguin un estudi ambiental.

En un informe que han remès a les dues administracions, l’entitat admet que està més especialitzada en l’estudi i observació d’aus a la vall d’Aro i els espais protegits de Gavarres i l’Ardenya, però exposen que “no hi ha cap estudi prou detallat, de passat ni de present, sobre espècies sensibles o grups animals tan desconeguts com els quiròpters, rèptils o en darrer terme certs grups de plantes de zones litorals rocalloses”. Quant a les aus presents en l’àmbit pròxim a l’ampliació de la via, fa notar que hi ha un dormidor de corb marí gros i corb marí emplomallat, al llarg de tot l’any, i que “el duc (Bubo bubo), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el xoriguer comú (Falco tinnunculus) i la merla blava (Monticola solitarius) utilitzen i han utilitzat aquesta zona com a punt de nidificació”. A banda, adverteix que la colònia de gavians argentats presents a la zona podria desplaçar-se cap al nucli urbà.

El president de l’entitat, Jaume Ramot, també recorda que “l’ampliació està dins de l’espai EIN Ardenya Cadiretes, dins de la Xarxa Natura 2000”, a més d’estar considerada com a zona LIC –d’importància comunitària per a la biodiversitat– i ZEPA –de protecció específica d’espècies aviàries.

Font: El Punt-Avui

El cap de llista de CiU i actual alcalde,  Joan Alfons Albó, va presentar divendres el seu nou equip que aspira a mantenir l’alcaldia, amb algunes novetats en els primers llocs de la candidatura, com ara l’arquitecte tècnic i director del Museu de la Joguina Tomàs Pla (número 3) i la presidenta de l’Associació de Comerciants Centre Ciutat, Marian Bretones (número 9). Al número 2, Albó hi tindrà novament una dona, Dolors Ligero, que aquesta legislatura ha portat el Pla de Barris i l’economia de l’Ajuntament. El representant més destacat d’Unió serà l’empresari i expresident de l’AD Guíxols Emili Vilert, que estarà al número 5.

Magda Lupiáñez (4), Francisco Cárdenas (6) i Quimet Clarà (8) són els altres membres de l’equip de govern actual presents entre els deu primers de la llista. Carme Quero i el jove independentista Marc Franquesa completen els deu primers noms. De la resta, “gent popular i coneguda”, segons l’alcalde.

Durant els parlaments, Albó va reconèixer especialment la gran feina feta pel doctor i actual regidor Pau Casals, que no repetirà en aquest mandat. En concret, li va elogiar la tasca feta fent créixer el Museu i el Monestir, dotant la ciutat d’una sala de congressos. També va destacar la feina de Pilar Giró fent més visible l’Espai Thyssen i va destacar l’experiència gestora de Vilert per encomanar-li la regidoria de serveis.

En definitiva, una llista plena de contrastos, amb gent d’edat avançada i joves en la vintena, amb gent amb molta experiència en el món polític i gent totalment novella, gent molt formada i gent “del carrer”.

L’actual alcalde, que abans de començar l’acte esperava els assistents a la porta de la Sala Las Vegas mentre cares joves i guapes donaven el tríptic informatiu, va agrair l’aportació dels regidors socialistes a un govern que ha consensuat totes les decisions, sobretot la de Juanjo García, present a l’acte.

Albó va donar alguna pinzellada del programa electoral que estan ultimant, amb el qual vol potenciar les ajudes per millorar comerços, una rebaixa de l’IBI, l’amfiteatre i la marina seca del port, el controvertit pàrquing al passeig i la segona exposició anual a l’Espai Thyssen en temporada baixa.

El certamen Guíxols Escena Primavera d’enguany va presentar aquest divendres passat el disc Som com Som, el primer disc gravat per la Coral Jove de l’Escola de Música de Sant Feliu. Aquesta coral va néixer fa catorze anys de la mà i empenta de la seva actual directora, Dolors Vidal, que dirigeix les dues corals de nivell mitjà –La Juvenil i la Jove- que presenten aquest disc.
Som com som conté quatre peces composades i musicades pels propis alumnes de la Coral Jove, donant qualitat extra a un disc de registres i gèneres ben diversos. I és que la resta de cançons del disc són clàssics i tradicionals de casa nostra (L’Hereu Riera, Rossinyol, El mariner, Aquellas pequeñas cosas de Serrat) així com també peces tradicionals de Sud-àfrica (Siyahamba), Brasil (Bambambulelé) i també d’ètnies com la maorí (Tutira mai). Moltes d’aquestes peces han estat arranjades per Lluís Gonzàlez, professor d’harmonia de l’Escola de Música de Sant Feliu i pianista de repertoris de les corals de nivell mitjà.
Algunes de les cançons han sonat a Àustria, Eslovènia i Alemanya, en intercanvis realitzats entre les respectives corals. Entre algun dels projectes que han realitzat, trobem la seva participació en el Festival del Porta Ferrada amb la Orquestra del Vallès i Coral Geriona, l’Stabat Mater de Pergolesi o la participació en el disc Un món de Nadales de Cris Juanico. Aquest bagatge s’ha notat de forma contundent. I sobretot, s’ha notat el resultat d’aquest esforç que es desprenia de cada cançó. La comunió de les veus dels cantaires juntament amb el piano (Lluís González), la bateria (Marc Bódalo) i el baix elèctric (Toni Pujol) trenava una composició musical totalment sensacional peça rere peça.
Tot aquest esforç ja va veure la llum el 23 de Novembre a Llagostera, on es va fer la preestrena del disc. L’últim concert es va fer el dissabte a Castell d’Aro, tancant una etapa però donant pas a nous projectes i noves idees, segons va assegurar Dolors Vidal a la presentació d’aquest divendres.
De moment, ens quedem amb la riquesa musical que aquest projecte ha proporcionat al poble, i als seus cantants i professors.

La presentació del llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut va tenir lloc dissabte al migdia a la Sala d’Actes del Monestir. El recull, dels tècnics de l’Arxiu Municipal Maria Àngels Suquet, Marc Auladell i Josep Auladell i editat per Efadós, repassa en unes 150 fotografies rescatades dels fons municipals des de 1880 fins a mitjans anys 80 del segle XX.
L’acte va tenir com a eix principal la memòria del recentment desaparegut doctor Joaquim Molas i l’alcalde de la ciutat, Joan Alfons Albó, en presència de la seva vídua, va regalar-li un ram de flors per finalitzar l’acte.
Maria Àngels Suquet va explicar la intenció que hi ha rere la publicació d’aquest recull i allò que el fa especial, com ara que totes les imatges són en blanc i negre i cerquen sobretot “coses que han canviat molt en poc temps”. D’entre les imatges: la riera del monestir sense cobrir, la platja plena de roques i barques, el carrilet o les referents al boom turístic, com ara els primers banyistes, les casetes de bany, els creuers…
La directora de l’arxiu també va emfatitzar la voluntat de reflectir-hi l’activitat humana i els oficis tradicionals, com ara els vinculats a la indústria surera, els carreters o els venedors de peix a la rambla.
El cantautor i periodista local Josep Andújar va llegir el pròleg del llibre, fet per Joaquim Molas, i va explicar a grans trets l’amistat que els unia ja que el filòleg passava, des de feia dècades, llargues temporades a Sant Feliu, ciutat a la qual estimava i amb la qual col·laborava sempre que podia. Per això Suquet va demanar-li fer el pròleg del llibre, i “li va fer il·lusió”, com ella mateixa va recordar. Per desgràcia, un cop fet el pròleg, passats uns dies el seu estat de salut va empitjorar i finalment va morir.

La vídua de Molas, però, va fer arribar a l’arxiu un text que l’escriptor va aconseguir refer a partir d’un article seu a la revista Gavarres per commemorar el 50è aniversari de la mort de Gaziel. El text repassa magníficament tot allò que el temps ha anat esborrant dels carrers guixolencs.

Abans d’acabar, Marc Auladell va remarcar que el llibre pretén “estimular la interacció entre generacions”.

El llibre es troba a les llibreries, papereries i quioscos del municipi, com a novetat destacada de Sant Jordi.

Dues finals perdudes –l’última, diumenge a Miami contra Serena Williams–, set eliminatòries arribant com a mínim a quarts de final i quatre victòries sobre jugadores Top-10 són el bagatge que ha catapultat Carla Suárez al desè lloc del rànquing mundial en una inici del 2015 magnífic. La mentalitat guanyadora inculcada pel tècnic Xavi Budó (Sant Feliu de Guíxols, 1970) ha empès la modesta i sacrificada canària, de 26 anys i polida a Barcelona, a l’elit a còpia de treball diari extenuant, transformant el seu talent innat en resultats. Suárez fa tot just 1,62 m –la més baixeta del Top Ten– i no té la potència ni de Serena ni de Sharàpova. No suma punts fàcils amb un servei demolidor ni esmicola la pilota amb la dreta. Necessita tècnica, estratègia i concentració per sortir-se’n en l’alt nivell, per anar escalant gradualment el rànquing WTA. El 2008 tot just el va acabar entre les cent millors després de fer quarts a Roland Garros procedent de la prèvia, es va consolidar en el top-50 el 2009 i va tastar el top-20 en el 2013 (dissetena).

Però tant ella com Budó sentien la necessitat de millorar. I en un acte de valentia consensuat amb el seu grup tècnic, aquest any ha estrenat una raqueta més llarga i potent que d’entrada li va generar un cert desequilibri però a la qual s’ha adaptat. Els principis bàsics eren menys intercanvis des del fons i més agressivitat, un canvi d’estil o si més no una reinterpretació que li ha permès viure el moment més àlgid de la seva carrera. La derrota sagnant contra Serena (6-2 i 6-0) és només un parèntesi i no entela la progressió. La nord-americana ho ha guanyat tot aquest 2015 i quan està fina és una bomba atòmica. Suárez, com tantes altres, es va sentir desbordada per la potència de la número u. La canària també va perdre la final d’Anvers per lesió. Suárez té un balanç de 21 triomfs i 7 derrotes que la situa com la quarta millor jugadora del curs en el rànquing del 2015 que determinarà les vuit jugadores que prendran part en el Masters.

Abans de la metamorfosi sostinguda, el seu revés a una mà ja era reconegut mundialment però li faltava el pas endavant que ara ha consumat. L’any passat va guanyar el seu primer torneig WTA a Oeiras i va començar a colpejar des de dins de la pista a la recerca dels preuats cops guanyadors. Aquest any ha millorat la seva dreta cargolada i s’ha guanyat, com ella mateixa ha percebut, el respecte de les rivals.

Els tuits i la loquacitat de Budó

Vuitens a Indian Wells contra Heather Watson. A Carla li feia mal el turmell i estava emprenyada. A punt de cridar prou. Va demanar que Xavi Budó baixés a la pista. “Coixa, també la pots guanyar perquè tu ets millor fins i tot coixa”, va sentenciar el ganxó. Dit i fet. La canària va aixecar el vol i va passar l’eliminatòria. L’anècdota exemplifica la capacitat de Budó per dotar la seva jugadora de les eines mentals necessàries per superar situacions. Al marge dels presencials, el tècnic ha inclòs les xarxes socials en el seu discurs. Els missatges a través de Twitter són constants i també busquen reforçar la motivació. Dimarts va piular: “Molta feina, reptes i molt a millorar encara. Però veure els ulls radiants de Carla ahir en el nostre comiat compensen molts anys de sacrifici.” Dilluns: “Aeroport de Barcelona. Una nena s’acosta a Carla i, nerviosa i amb els ulls humits, li diu que vol ser tennista com ella. Tennis. Moments únics.”

Font: l’Esportiu (adaptació de Tribuna Ganxona)